{"id":4993,"date":"2020-10-19T19:15:44","date_gmt":"2020-10-19T17:15:44","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4993"},"modified":"2020-10-19T19:15:44","modified_gmt":"2020-10-19T17:15:44","slug":"el-col%c2%b7lapse-de-la-sanitat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-col%c2%b7lapse-de-la-sanitat\/","title":{"rendered":"El col\u00b7lapse de la Sanitat"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 805<\/a>\u00a0– ver en castellano<\/a>)<\/em><\/p>\n

.\"\"<\/a>El col\u00b7lapse de la Sanitat<\/strong><\/p>\n

Durant anys, molts han dit que ten\u00edem \u00abla millor sanitat del m\u00f3n\u00bb. Encara que el mateix es deia a Fran\u00e7a, al Canad\u00e0, el Regne Unit … \u00c9s cert que tenim un sistema sanitari universal i pr\u00e0cticament gratu\u00eft. Per\u00f2 sempre hi ha hagut dades que assenyalaven que aquest sistema sanitari estava al l\u00edmit.<\/p>\n

La situaci\u00f3 l\u00edmit del sistema sanitari es posava en evid\u00e8ncia, al menys, per tres q\u00fcestions: les llistes d’espera cada vegada majors per a consultes d’especialistes i per a intervencions quir\u00fargiques, que treien a la llum la manca de personal i de quir\u00f2fans als hospitals, la massificaci\u00f3 dels centres de salut, que posava de manifest la manca de metges de fam\u00edlia, pediatres, infermers i altres professionals, i la saturaci\u00f3 de les urg\u00e8ncies, que tradu\u00efa la falta de mitjans en els centres de salut i la manca de llits hospitalaris . Hi havia coses que funcionaven, m\u00e9s o menys, en situacions \u00abnormals\u00bb, per\u00f2 la fragilitat de sistema s’evidenciava cada any amb l’epid\u00e8mia de grip, que posava al l\u00edmit les urg\u00e8ncies i els centres de salut alhora.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n

Les retallades de 2010 agreugen el problema <\/strong><\/p>\n

La crisi iniciada el 2009, i davant la qual el capital financer i els governs van imposar importants retallades a partir del 2010, va suposar un cop dur per a la sanitat p\u00fablica. Segons un informe de CCOO, la difer\u00e8ncia pressupost\u00e0ria negativa acumulada (DPNA) en el per\u00edode 2011-2018, \u00e9s a dir, la difer\u00e8ncia entre el que s’hauria destinat si no hi hagu\u00e9s hagut retallades i el pressupostat realment- \u00e9s de 27.377.000 d’euros sumant totes les autonomies. \u00c9s a dir, que la retallada pressupost\u00e0ria acumulada de 2011-2018 arribaria als 27.377 M \u20ac. equival a gaireb\u00e9 la meitat d’un pressupost anual, ja que la xifra total del pressupost sanitari conjunt de les comunitats aut\u00f2nomes \u00e9s de 60.991.000 \u20ac.<\/p>\n

En el cap\u00edtol I (despeses de personal), la retallada pressupost\u00e0ria acumulada en el cap\u00edtol I, de 2011 A 2018, s’elevaria fins als 7.597 M \u20ac.<\/p>\n

En el cap\u00edtol VI (inversions) La difer\u00e8ncia pressupost\u00e0ria negativa acumulada (DPNA) en el per\u00edode 2011-2018, \u00e9s de 8.027.000 \u20ac. Aqu\u00ed la retallada \u00e9s terrible, perqu\u00e8 equival a 8 vegades el pressupost d’inversions de 2010, que \u00e9s el m\u00e9s gran del per\u00edode.<\/p>\n

Aquestes retallades els han portat a terme els governs auton\u00f2mics de tot signe, ja siguin de PP, com a Gal\u00edcia, que va retallar 1.631.532 \u20ac sobre un pressupost anual de 9.834.104; \u00a0\u00abnacionalistes\u00bb, com a Catalunya, que van retallar 9.889.629 sobre un pressupost anual de 8.876.115; Euskadi, que va retallar 759.177 sobre un pressupost anual de 3.763.542.; \u00a0\u00abregionalistes\u00bb, com Can\u00e0ries (1.591.559 sobre un pressupost anual de 2.936.584); del PSOE, com Extremadura (- 1.653.801 sobre un pressupost anual de 1.631.546), i de coalici\u00f3 de PSOE i Izquierda Unida, com Andalusia, que va retallar 6.700 milions sobre un pressupost anual de 9.834, sent les principals retallades les produ\u00efdes durant aquest govern de coalici\u00f3 entre 2010- 2012.<\/p>\n

La Comunitat de Madrid diu que va ser de les que menys va retallar. De fet, fins i tot en aquests anys negres va augmentar el pressupost de sanitat el 1.998 milions sobre un pressupost anual de 7.870. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que a Madrid, un elevat percentatge d’aquesta despesa va als serveis privatitzats. A Madrid, la despesa en concerts suposa un 12% del total, enfront d’una mitjana del 7% (mitjana calculada salvant Catalunya, que gasta un 25% del seu pressupost en concerts, donades les especials caracter\u00edstiques de la sanitat a Catalunya). Per\u00f2 la dada que millor explica les menors retallades de Madrid \u00e9s la seva baix\u00edssima despesa sanit\u00e0ria en relaci\u00f3 al PIB regional. Madrid, amb 8.389.000, \u00e9s la Comunitat amb menor percentatge de despesa en sanitat sobre el PIB, un 3,6%, davant el 5,5% de mitjana estatal (per equiparar-se a la mitjana de l’Estat, Madrid hauria de gastar m\u00e9s de 4.500 milions d’euros m\u00e9s a l’any en sanitat). Quan es gasta tan poc, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil retallar.<\/p>\n

Amb aquestes retallades, i fins i tot el 2018, quan ja s’ha recuperat la despesa sanit\u00e0ria de 2010, la despesa en sanitat per habitant d’Espanya va ser del 6,4% del PIB, enfront d’Alem\u00e0nia, amb un 9,7%, Fran\u00e7a, amb un 9,4%, el Regne Unit amb un 7,8%. Nom\u00e9s It\u00e0lia, amb un 6,4%, es compara amb Espanya.<\/p>\n

Pel que fa a la despesa en prevenci\u00f3 i Salut p\u00fablica, es dedica nom\u00e9s un 1,1%, de mitjana, 2.124.000.000 el 2011, 1.941M\u20ac al 2015, 2184 M\u20ac al 2017. No \u00e9s d’estranyar les dificultats per controlar la pand\u00e8mia, la necessitat d’improvisar i fins i tot rec\u00f3rrer a militars davant la manca de personal especialitzat en rastreig.<\/p>\n

Aquesta baix\u00edssima despesa en sanitat, agreujada, a m\u00e9s, per les brutals retallades, explica per qu\u00e8 perdem professionals. Es calcula que des de 2010, s’han anat a l’estranger uns 12.000 metges, l’equivalent a gaireb\u00e9 dues promocions completes de les facultats de Medicina. I altres milers s’han anat a la sanitat privada.<\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de tot aix\u00f2, en el moment actual, el sistema sanitari p\u00fablic es troba absolutament col\u00b7lapsat.<\/p>\n

La grav\u00edssima situaci\u00f3 de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria<\/strong><\/p>\n

El 2018 Espanya destinava, segons dades del Ministeri de sanitat, un 13,9% del seu pressupost sanitari a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Per\u00f2, a m\u00e9s, com assenyala la ADSP en un recent informe, aquest percentatge ha anat disminuint i s’ha passat del 14,88% el 2010 al 13,67% en 2016. Tots els experts recomanen un m\u00ednim de 25% del pressupost de Sanitat per a Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n

Aquest baix\u00edssim percentatge d’un pressupost ja baix en proporci\u00f3 al PIB i, a sobre afectat per les greus retallades, ha col\u00b7locat als centres de salut en una situaci\u00f3 d’aut\u00e8ntic col\u00b7lapse. Dades com les \u00a0d’Andalusia, on les cites triguen 14 o m\u00e9s dies, mentre els metges atenen 50 o 60 consultes di\u00e0ries. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0, aquest 20 de setembre, el president de l’Associaci\u00f3 Valenciana de Pediatria, Luis Blesa, declarava que \u00abEl coronavirus ha posat de manifest que ja ten\u00edem dificultats per atendre el dia a dia a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria amb unes condicions que fossin adequades per a la poblaci\u00f3. Ara mateix la pand\u00e8mia ens consumeix tres quartes parts de la nostra feina i la manca de recursos humans i tecnol\u00f2gics ha repercutit en altres \u00e0rees assistencials \u00ab. A Gal\u00edcia, la ADSP explicava el 24 d’agost que \u00abEn molts centres de salut no permeten les consultes presencials\u00bb i s’han de fer per tel\u00e8fon, amb llistes d’espera tamb\u00e9 en l’atenci\u00f3 telef\u00f2nica. I que \u00aben alguns centres no es permet l’entrada de pacients\u00bb, de manera que aquests han de \u00abfer cua al carrer\u00bb. Aix\u00ed mateix denuncien que, tot i que les responsabilitats de rastreig s’atribueixen als facultatius d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria \u00abno els hi donen recursos ni mitjans\u00bb.<\/p>\n

Les mesures urgents aprovades en un recent Reial decret, que preveuen la possibilitat de despla\u00e7ar metges d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria a Hospitals o Hospitals de campanya, com es va fer a IFEMA a Madrid, nom\u00e9s poden significar el cop de gr\u00e0cia per al sistema.<\/p>\n

Abandonament de pacients<\/strong><\/p>\n

Per fer front a la COVID, amb un sistema sanitari absolutament insuficient, s’han anul\u00b7lat intervencions quir\u00fargiques (la premsa publicava el 12 d’octubre que s’han anul\u00b7lat m\u00e9s de 50.000 operacions previstes), s’ha abandonat a molts altres pacients.<\/p>\n

Comencen a con\u00e8ixer-se casos com el d’una dona de Burgos que ha mort de c\u00e0ncer sense haver estat vista pel metge; nom\u00e9s havia rebut, durant mesos, assist\u00e8ncia telef\u00f2nica del seu metge de cap\u00e7alera. Els onc\u00f2legs denuncien que el diagn\u00f2stic de c\u00e0ncers ha disminu\u00eft en aquests mesos un 25%. Evidentment, no s\u00f3n els processos oncol\u00f2gics els que han disminu\u00eft, \u00e9s la falta d’assist\u00e8ncia m\u00e8dica que fa que una quarta part dels c\u00e0ncers no es diagnostiquin a temps. Aix\u00f2 pot suposar un exc\u00e9s de 14.000 defuncions per neopl\u00e0sies en aquests 6 mesos de COVID-19 (\u00e9s a dir, un augment de les morts per tumors en m\u00e9s del 12%).<\/p>\n

A aix\u00f2, cal afegir els milers de persones que no han estat operades, la manca d’assist\u00e8ncia a malalts mentals, o la suspensi\u00f3 dels programes de seguiment de malalts cr\u00f2nics.<\/p>\n

A mitjans de juny, la cadena SER publicava, a prop\u00f2sit de les llistes d’espera que, com a mitjana, s’havia incrementat la demora en m\u00e9s del 50% en intervencions quir\u00fargiques i tamb\u00e9 en proves diagn\u00f2stiques. I aix\u00f2 malgrat que la reducci\u00f3 de consultes en A. Prim\u00e0ria ha suposat menys derivacions a especialistes.<\/p>\n

Metges de fam\u00edlia atribueixen fins a un ter\u00e7 de l\u2019exc\u00e9s de mortalitat (comparaci\u00f3 de les xifres de l’any passat) a la manca d’atenci\u00f3 m\u00e8dica.<\/p>\n

Cal un pressupost d’urg\u00e8ncia per salvar la sanitat p\u00fablica<\/strong><\/p>\n

El sistema sanitari p\u00fablic est\u00e0 en imminent perill de mort. Alguns volen aprofitar aquesta situaci\u00f3 per privatitzar la sanitat, amb l’excusa \u00abd\u2019utilitzar els recursos privats\u00bb per atendre el que la sanitat p\u00fablica no pot. Per\u00f2 privatitzar m\u00e9s seria portar la cat\u00e0strofe de Madrid a tot arreu.<\/p>\n

Destruir la sanitat p\u00fablica \u00e9s acabar amb la protecci\u00f3 del dret a la salut. Perqu\u00e8 nom\u00e9s hi ha drets socials reals on hi ha un servei p\u00fablic que els garanteix.<\/p>\n

L\u2019escass\u00edssima despesa en sanitat s’ha mantingut sota governs d’un i altre signe, perqu\u00e8 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de R\u00e8gim. La Monarquia hereva del franquisme ha estat, des del principi, el valedor del capital financer i dels grans negocis en tots els \u00e0mbits, inclosa la sanitat. Aquest r\u00e8gim corrupte \u00e9s directament responsable que els pressupostos de sanitat, educaci\u00f3n i serveis socials siguin els m\u00e9s baixos d’Europa en proporci\u00f3 a la capacitat econ\u00f2mica de pa\u00eds. Acabar amb aquest r\u00e8gim significa tamb\u00e9 alliberar forces i energies al servei de la poblaci\u00f3<\/p>\n

Per treure a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria del col\u00b7lapse, per incrementar la dotaci\u00f3 dels serveis de salut p\u00fablica (imprescindibles per fer front a la pand\u00e8mia), per atendre els pacients que s’han deixat enrere, per recuperar els professionals que s’han perdut, nom\u00e9s hi ha una sortida : un pressupost d’urg\u00e8ncia que recuperi tot el perdut per les retallades. Alguns diran que com es paga aix\u00f2. \u00c9s f\u00e0cil: que paguin la banca i els especuladors, les grans fortunes que havien augmentat el seu patrimoni un 73%, segons l’enquesta del Banc d’Espanya, feta p\u00fablica al mar\u00e7 de 2020. Nom\u00e9s en els dos primers mesos del confinament, els 23 majors multimilionaris d’Espanya van augmentar les seves fortunes en una mitjana del 16%.<\/p>\n

Tot govern que es pre\u00ef d’atendre la poblaci\u00f3 treballadora, que \u00e9s la majoria de pa\u00eds, hauria de tenir aquesta mesura en la seva agenda.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 805\u00a0– ver en castellano) .El col\u00b7lapse de la Sanitat Durant anys, molts han dit que ten\u00edem \u00abla millor sanitat del m\u00f3n\u00bb. Encara que el mateix es deia a Fran\u00e7a, al Canad\u00e0, el Regne Unit … \u00c9s cert que tenim un sistema sanitari universal i pr\u00e0cticament gratu\u00eft. Per\u00f2 sempre hi ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1142,1141,1140],"class_list":["post-4993","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-retallades","tag-salut","tag-sanitat"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4993","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4993"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4993\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5004,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4993\/revisions\/5004"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4993"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4993"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4993"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}