{"id":5068,"date":"2020-11-10T22:53:08","date_gmt":"2020-11-10T20:53:08","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5068"},"modified":"2020-11-11T22:41:49","modified_gmt":"2020-11-11T20:41:49","slug":"davant-la-gravetat-de-la-situacio-aquests-pressupostos-son-els-que-necessita-la-majoria","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/davant-la-gravetat-de-la-situacio-aquests-pressupostos-son-els-que-necessita-la-majoria\/","title":{"rendered":"Davant la gravetat de la situaci\u00f3, aquests pressupostos s\u00f3n els que necessita la majoria?"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 808 per descarregar en PDF<\/a><\/h4>\n

El passat 28 d’octubre el govern va presentar, en el Congr\u00e9s, la proposta de pressupostos per a l’any 2021. Amb tota pompa els va qualificar d'\u00bbhist\u00f2rics\u00bb i S\u00e1nchez en particular va declarar que \u00abs\u00f3n uns pressupostos progressistes i s\u00f3n els pressupostos que el nostre pa\u00eds necessita\u00bb. Es tracta de meres declaracions la credibilitat de les quals \u00e9s molt feble als ulls dels treballadors, despr\u00e9s de les nombroses promeses incomplides, aix\u00ed com la seva falta a la veritat en anuncis com el de mar\u00e7, que havien prohibit els acomiadaments. I el que importa s\u00f3n els fets, de manera que anem a ells.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Cap mesura de pol\u00edtica econ\u00f2mica pot avaluar-se seriosament de forma desconnectada del marc en el qual t\u00e9 lloc. Per aix\u00f2, per a avaluar l’abast i significat d’aquests pressupostos ha de considerar-se, abans de res, el context social actual. Com hem explicat nombroses vegades en les nostres publicacions, la pand\u00e8mia, la seva brutal magnitud, no cau del cel, no \u00e9s un fet extern a la greu crisi capitalista que s’arrossega per molt de temps, per m\u00e9s que romangu\u00e9s m\u00e9s o menys latent en els \u00faltims anys. Al contrari, la pand\u00e8mia en tota la seva extensi\u00f3 \u00e9s el resultat d’aquesta crisi i les pol\u00edtiques que l’acompanyen: privatitzaci\u00f3 i desmantellament dels serveis p\u00fablics, precaritzaci\u00f3 laboral, recerca no orientada a les necessitats de la majoria sin\u00f3 a l’inter\u00e8s dels negocis privats, etc. Per aix\u00f2 un simple patogen respiratori provoca la barb\u00e0rie que patim i que fa aflorar la crisi latent, disparant-la. I ni tan sols davant aquesta situaci\u00f3 tan greu el govern central i els auton\u00f2mics han revertit les retallades amb un veritable pla de xoc adequadament finan\u00e7at.<\/p>\n

<\/p>\n

Uns pressupostos que v\u00e9nen en un moment dram\u00e0tic<\/strong><\/p>\n

\u00a0Per a resumir molt breument la situaci\u00f3, diguem que els morts es compten per desenes de milers i els aturats per milions.
\nEn el terreny sanitari \u00e9s el resultat d’aquestes pol\u00edtiques que, per exemple, redueixen el 8% els llits hospitalaris entre 2005 i 2019 (de 365 per cada 100 000 habitants a 337). En la Comunitat de Madrid es van tancar gaireb\u00e9 3 000 llits i es va acomiadar a 3 200 treballadors de la sanitat p\u00fablica, a m\u00e9s de disparar la precarietat laboral. M\u00e9s de la meitat de la despesa sanit\u00e0ria s’ha desviat a empreses privades -tant concerts com hospitals privatitzats-, on nia el finan\u00e7ament il\u00b7legal del PP. A escala estatal nom\u00e9s en el per\u00edode 2010-2013 es va reduir el pressupost sanitari en un 12%. Al mateix temps, la pand\u00e8mia ha evidenciat enormes d\u00e8ficits en l’ensenyament i el transport p\u00fablic.<\/p>\n

Quant a l’atur, el nombre oficial d’aturats supera els 3,7 milions, per sobre del 16% de la poblaci\u00f3 considerada activa. Per als joves se situa en el 44%. I a aix\u00f2 s’afegeix l’amena\u00e7a que penja sobre gran part dels treballadors en ERTE, encara 728 000, n\u00famero que probablement augmentar\u00e0 en les pr\u00f2ximes setmanes. Segons l’FMI, l’augment de la desocupaci\u00f3 per la destrucci\u00f3 de gaireb\u00e9 un mili\u00f3 d’ocupacions no es revertir\u00e0 fins a 2026 (estima aix\u00ed mateix que en 2021 nom\u00e9s es recuperaran una de cada cinc ocupacions perdudes).<\/p>\n

Els pressupostos s\u00f3n un dels principals instruments de pol\u00edtica econ\u00f2mica. El seu contingut principal \u00e9s la despesa p\u00fablica \u2013reveladora de les prioritats del govern-, la qual cosa implica al seu torn com finan\u00e7ar-lo, \u00e9s a dir, la q\u00fcesti\u00f3 dels ingressos, de la recaptaci\u00f3. En el context tan greu assenyalat, resulta evident la necessitat d’un aut\u00e8ntic pla de xoc de despesa p\u00fablica, m\u00e0ximament considerant la reculada acumulada en els \u00faltims anys, des de 2010. Ha de recordar-se a m\u00e9s que el terme austeritat no defineix b\u00e9 la pol\u00edtica dels \u00faltims anys, ja que al costat d’un component auster en la despesa social, va haver-hi un aut\u00e8ntic malbaratament en les ajudes al capital. Especialment el rescat bancari que va mobilitzar 66 000 milions d’euros.<\/p>\n

S\u00f3n els pressupostos que la majoria necessita?<\/strong><\/p>\n

Les principals xifres destacades s\u00f3n una inversi\u00f3 p\u00fablica de 239 750 milions, que inclouen un avan\u00e7ament de 27 000 milions del programa de la UE. No \u00e9s possible analitzar detalladament uns pressupostos estatals en aquest breu espai. Per\u00f2 s\u00ed que es poden plantejar algunes q\u00fcestions generals, deixant per a una altra ocasi\u00f3 un estudi m\u00e9s detallat.<\/p>\n

La despesa referida es concretaria en diversos grups de despesa. Comencem amb els que solen considerar-se despesa social: 3 421 milions d’euros en el Ministeri de Sanitat, un important augment respecte als 327 previs (per\u00f2 les despeses d’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria, transferida a les autonomies, no figuren en aquesta partida). Quant a les transfer\u00e8ncies a les comunitats aut\u00f2nomes en sanitat (amb les quals es finan\u00e7a l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria), seran de 84 506 milions d’euros, la qual cosa significar\u00e0 un increment en 8 578 milions d’euros respecte a 2019, quan es va dedicar 75 928 milions d’euros. Per\u00f2 perqu\u00e8 la comparaci\u00f3 sigui justa, cal tenir en compte la despesa extra que suposa la pand\u00e8mia i que nom\u00e9s per a recuperar el retallat en aquests anys farien falta 22.000 milions m\u00e9s.<\/p>\n

A m\u00e9s, en beques es pressuposten 514 milions m\u00e9s; 1 772 milions m\u00e9s en habitatge (un augment del 367%), 600 milions en depend\u00e8ncia, un 46% m\u00e9s (per\u00f2 CCOO acaba de declarar que nom\u00e9s per a revertir les retallades aplicades des de 2012 farien falta com a m\u00ednim 1.000 milions a l’any). Tamb\u00e9 700 milions en atenci\u00f3 als ancians i 200 a l’educaci\u00f3 de 0 a 3 anys, juntament amb 300 milions per a igualar els permisos de maternitat i paternitat, 200 milions per a conciliaci\u00f3 i altres 200 milions per a serveis socials.<\/p>\n

Pot sonar b\u00e9, per\u00f2 cal veure la lletra petita. Per exemple, la despesa prevista en ensenyament, habitatge, atenci\u00f3 a ancians i a la inf\u00e0ncia, etc, pot adoptar, com en sanitat, la forma ja coneguda del seu desviament cap al negoci privat. De poc serveixen els fons si no es reverteixen les privatitzacions que han obert de bat a bat les portes dels serveis socials als fons privats.<\/p>\n

D’altra banda, l’experi\u00e8ncia indica que qui es beneficiar\u00e0 de la major part d’aquestes despeses \u00e9s el capital o, per a dir-ho amb m\u00e9s precisi\u00f3, el gran capital. Per exemple, qui s’ha beneficiat de la despesa en ind\u00fastria moltes vegades, sin\u00f3 les multinacionals? Les mateixes que despr\u00e9s es van tot just comen\u00e7ar, deixant una reguera d’acomiadaments, com hem conegut \u00faltimament en els casos de Nissan, Alcoa i altres. El mateix ocorre amb les ajudes a l’agricultura els principals beneficiaris de la qual s\u00f3n el gran capital i les grans fortunes latifundistes. O amb l’anomenada cooperaci\u00f3 al desenvolupament, en gran manera un instrument per a l’expansi\u00f3 internacional de les grans empreses.<\/p>\n

Un altre grup de despeses es destina a pol\u00edtiques formulades com a \u00abpol\u00edtiques verdes\u00bb (11 935 milions), digitalitzaci\u00f3 (70 000 milions en tres anys), infraestructures (6 161, un 114% m\u00e9s), ind\u00fastria (5 623 m\u00e9s, un 104%), ajudes al comer\u00e7, turisme i petites i mitjanes empreses (1 338, un 150% superior), agricultura, pesca i alimentaci\u00f3 (790 milions m\u00e9s, un 10% d’augment), cooperaci\u00f3 al desenvolupament (un 20% m\u00e9s); 3 232 milions per a ci\u00e8ncia i innovaci\u00f3 (600% d’augment); 265 m\u00e9s per a cultura.<\/p>\n

La despesa en infraestructures, que ha d’incloure el transport p\u00fablic, pot cobrir el d\u00e8ficit d’ingressos d’enguany, per\u00f2 no sembla que pugui cobrir l’enorme d\u00e8ficit d’inversions que s’ha evidenciat. El mateix ocorre en altres sectors i especialment en l’ensenyament.<\/p>\n

D’altra banda, l’experi\u00e8ncia indica que qui es beneficiar\u00e0 de la major part d’aquestes despeses \u00e9s el capital o, per a dir-ho amb m\u00e9s precisi\u00f3, el gran capital. Per exemple, qui s’ha beneficiat de la despesa en ind\u00fastria moltes vegades, sin\u00f3 les multinacionals? Les mateixes que despr\u00e9s es van tot just comen\u00e7ar, deixant una reguera d’acomiadaments, com hem conegut \u00faltimament en els casos de Nissan, Alcoa i altres. El mateix ocorre amb les ajudes a l’agricultura els principals beneficiaris de la qual s\u00f3n el gran capital i les grans fortunes latifundistes. O amb l’anomenada cooperaci\u00f3 al desenvolupament, en gran manera un instrument per a l’expansi\u00f3 internacional de les grans empreses.<\/p>\n

Aquest que existeixen petites mentides, mentides mitjanes i estad\u00edstiques sembla corroborar-se. Per exemple, totes les dades d’augment de la despesa oculten que el punt de partida \u00e9s molt redu\u00eft, no sols per les retallades des de 2010, sin\u00f3 en particular per les pr\u00f2rrogues dels pressupostos de Montoro, del PP, des de 2018.<\/p>\n

A m\u00e9s, els pressupostos no s\u00f3n la despesa sin\u00f3 la previsi\u00f3 de la despesa, que despr\u00e9s es pot veure modificada. Com de fet ocorre amb la despesa militar, recurrentment augmentat cada any per fora dels pressupostos. Unit a aix\u00f2, la delimitaci\u00f3 del contingut de la despesa per aquestes grans partides tamb\u00e9 inclou el parany de no computar les despeses pel que realment s\u00f3n. De fet, el pressupost del ministeri de defensa puja un 5%, fins a 9 072 milions, per\u00f2 la despesa \u00e9s el doble en considerar altres partides que no es registren en ell: 3 090 milions de programes especials d’armament (que la UE, curiosament, no computa com a d\u00e8ficit), 861 milions de recerca, desenvolupament i innovaci\u00f3 militar (que augmenta el 27%) i 3 400 milions de pensions de militars.\u00a0<\/strong><\/p>\n

Qui pagaria la despesa extra?<\/strong><\/p>\n

El govern ha ressaltat la idea que es produir\u00e0 un augment de la c\u00e0rrega impositiva als quals m\u00e9s tenen, que est\u00e0 molt per sota de la mitjana a la UE. En aquest terreny la seva propaganda es veu afavorida per la crid\u00f2ria dels mitjans de la dreta, que parlen fins i tot d'\u00bbimpostos confiscatoris\u00bb. De qu\u00e8 estem parlant en realitat?<\/p>\n

Es planteja que s’augmentar\u00e0 l’Impost de Societats per a grans grups empresarials, limitant algunes exempcions. \u00c9s a dir, en realitat es tracta de reduir els regals que reben i fins i tot molt limitadament: per exemple, per les plusv\u00e0lues i dividends generats per filials de les grans empreses en l’exterior es redueix l’exempci\u00f3 del 100% al 95%. Tamb\u00e9 s’inclou una pujada d’un punt l’Impost de Patrimoni per a patrimonis de m\u00e9s de 10 milions. Un punt percentual per a aquestes fortunes! Certament no sembla confiscatori. I, sobretot, no es correspon amb les greus necessitats que pateix la majoria.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es proposa una pujada de tres punts en l’IRPF per a rendes del capital de m\u00e9s de 200 000 euros i de 2 punts per a rendes del treball de m\u00e9s de 300 000 euros. I d’una tributaci\u00f3 m\u00ednima del 15% per a les \u00abSocietats An\u00f2nimes Cotitzades d’Inversi\u00f3 en el Mercat Immobiliari\u00bb (conegudes com a SOCIMIS, s\u00f3n societats organitzades per a especular amb la necessitat d’habitatge). Un 15% quan gran part de la classe treballadora a la qual li costa arribar a fi de mes tributa bastant m\u00e9s! Per exemple l’assalariat mitj\u00e0 el 21,3%.<\/p>\n

Insistim: no sols no es tracta de mesures confiscat\u00f2ries sin\u00f3 que s\u00f3n molt timorates. Si en aquest context no es va m\u00e9s lluny, amb un govern que es proclama progressista i amb l’enorme legitimitat que tindrien ara mesurades realment ambicioses davant la gravetat de la situaci\u00f3… si ara no, si ara tampoc, llavors quan?<\/p>\n

A m\u00e9s, el pla presenta febleses serioses. Des de l’optimista previsi\u00f3 sobre la capacitat recaptat\u00f2ria d’aquestes mesures, quan la incertesa \u00e9s enorme, fins a la il\u00b7lusi\u00f3 entorn d’una suposada barra lliure dels fons de la UE (quan els que realment arribin estaran severament condicionats fins i tot per la pr\u00f2pia legislaci\u00f3 comunit\u00e0ria que, des de Maastricht, prohibeix expressament el finan\u00e7ament p\u00fablic de l’activitat productiva). I passant per formulacions purament ret\u00f2riques enfront de la tossuda realitat que coneixem, com facilitar la sol\u00b7licitud de l’Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital o el comprom\u00eds de regulaci\u00f3 del mercat de lloguer d’habitatges. Potser \u00e9s necessari recordar que tots i cadascun dels partits integrants del govern es van comprometre a derogar la contrareforma laboral de 2012, la llei mordassa, les contrareformes educatives…?<\/p>\n

Per a acabar l’an\u00e0lisi dels comptes, una dada m\u00e9s que revela el car\u00e0cter tan limitat d’aquests pressupostos: mentre el salari dels empleats p\u00fablics nom\u00e9s puja un 0,9, malgrat tot el perdut aquests anys, l’assignaci\u00f3 a la Casa Reial augmenta un 6,5%.<\/p>\n

El que es necessita \u00e9s posar el conjunt dels recursos al servei de les necessitats de la majoria<\/strong><\/p>\n

Els marxistes no partim de les idees sin\u00f3 dels fets. I, per descomptat, no tenim posicions maximalistes, apreciem tots els matisos. Per aix\u00f2, reconeixem els elements positius i els saludem. Per\u00f2 no ocultem el seu car\u00e0cter tan limitat respecte a les necessitats, la qual cosa confirma la prioritat del govern durant tot el seu mandat, que \u00e9s afavorir els interessos del capital, amb petits gestos cap a la majoria que, a m\u00e9s, nom\u00e9s es materialitzen \u2013si potser- en una petita mesura respecte als anuncis.<\/p>\n

El pressupost sanitari \u00e9s una bona mostra d’aix\u00f2. El seu augment del 40% sense comptar els fons de la UE, del 947% considerant-los \u00e9s positiu. Per\u00f2, com explica la Federaci\u00f3 d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat P\u00fablica, no resulta suficient: s\u00f3n 67 euros per habitant, menys d’un 7% dels 1000 que consideren necessaris (el rescat bancari que esment\u00e0vem va superar els 1400 euros per habitant). A m\u00e9s, brilla per la seva abs\u00e8ncia l’impuls a una ind\u00fastria farmac\u00e8utica p\u00fablica, aix\u00ed com la garantia que aquests fons es dedicaran exclusivament a la sanitat aix\u00ed mateix p\u00fablica.<\/p>\n

Fins i tot aquest pressupost, amb totes les manques assenyalades, sofreix atacs com el del governador del Banc d’Espanya, que no est\u00e0 sotm\u00e8s a elecci\u00f3 i control democr\u00e0tic, per\u00f2 critica la pujada del 0,9% als empleats p\u00fablics i als pensionistes (no l’assignaci\u00f3 a la Casa Reial que \u00e9s m\u00e9s de set vegades superior). Tamb\u00e9 \u00e9s atacat des de la dreta, a la qual no obstant aix\u00f2 se li llancen picades d’ullet des de l’interior del govern, que podrien suposar reduccions en els ja insuficients nivells d’inversi\u00f3 i despesa social.<\/p>\n

A m\u00e9s, una de les palanques dels pressupostos s\u00f3n els reverenciats fons europeus que, com sempre, estan subjectes a condicionalitat. \u00c9s a dir, nom\u00e9s es concedeixen sota la condici\u00f3 que s’apliquin unes certes pol\u00edtiques, la qual cosa es refereix en particular a no derogar les contrareformes laborals ni les de pensions, etc. S\u00f3n fons al servei del capital, com reconeixia el diari \u00abCinco D\u00edas\u00bb el passat 17 d’octubre: \u00abEls sectors i empreses que m\u00e9s es beneficiaran de la pluja d’inversi\u00f3 del fons europeu: els 750.000 milions s\u00f3n una oportunitat per a espr\u00e9mer el valor de l’economia verda i digital\u00bb.<\/p>\n

En definitiva, aquests pressupostos no reflecteixen el mandat de la majoria, que va permetre la conformaci\u00f3 d’aquest govern. S\u00f3n uns pressupostos que no molesten al gran capital, perqu\u00e8 en aquest context tan greu nom\u00e9s recullen augments molt limitats per al que requereix la majoria; augments que no encaminaran si m\u00e9s no la soluci\u00f3 dels problemes d’ocupaci\u00f3, salaris, pensions, sanitat, ensenyament… El que es necessita s\u00f3n uns pressupostos que veritablement facin front a la dram\u00e0tica situaci\u00f3 per als treballadors i la joventut, als qui s’anuncia un futur de mis\u00e8ria. El que es necessita \u00e9s que es posin tots els mitjans al servei de la majoria, caigui qui caigui.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 808 per descarregar en PDF El passat 28 d’octubre el govern va presentar, en el Congr\u00e9s, la proposta de pressupostos per a l’any 2021. Amb tota pompa els va qualificar d’\u00bbhist\u00f2rics\u00bb i S\u00e1nchez en particular va declarar que \u00abs\u00f3n uns pressupostos progressistes i s\u00f3n els pressupostos que el nostre pa\u00eds necessita\u00bb. Es tracta […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[148],"class_list":["post-5068","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-presupuestos"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5068","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5068"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5068\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5081,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5068\/revisions\/5081"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5068"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5068"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5068"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}