{"id":5126,"date":"2020-11-23T18:13:32","date_gmt":"2020-11-23T16:13:32","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5126"},"modified":"2020-11-30T21:12:00","modified_gmt":"2020-11-30T19:12:00","slug":"la-crisi-artificial-migratoria","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-crisi-artificial-migratoria\/","title":{"rendered":"La crisi (artificial) migrat\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 810 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Quan escrivi<\/strong>m aquesta carta, ha arribat a haver prop de 2500 immigrants amuntegats, dormint a terra i a l’aire lliure, al moll d’Arguinegu\u00edn (Gran Can\u00e0ria), on les patrulleres de la Gu\u00e0rdia Civil condueixen als immigrants que intenten arribar en pasteres a Can\u00e0ries.<\/strong><\/p>\n

Dilluns passat, el ministre de l\u2019Interior, Fernando Grande-Marlaska, deia en una entrevista a<\/strong>\u00a0Antena 3 que \u00abal moll d’Arguinegu\u00edn [els migrants] no estan mai m\u00e9s de 72 hores perqu\u00e8 passen al r\u00e8gim d’acollida\u00bb, una afirmaci\u00f3 que s’han afanyat a desmentir l’alcaldessa de Mog\u00e1n, Analia B\u00e9; el president del Cabildo de Gran Can\u00e0ria, Antonio Morales; el president del Govern de Can\u00e0ries, \u00c1ngel V\u00edctor Torres; la presidenta a Europa de l’organitzaci\u00f3 Human Rights Watch, Judith Sunderland; el Col\u00b7legi d’Advocats de Las Palmas i el propi jutge del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), Arcadio D\u00edaz, que explica el cas de set migrants que van estar 24 dies al moll \u00abamb la mateixa roba\u00bb. L’alarma s’instal\u00b7la a la poblaci\u00f3, perqu\u00e8 actualment hi ha gaireb\u00e9 la mateixa gent al moll d’Arguinegu\u00edn que en tot el poble.<\/span><\/strong><\/p>\n

Al mateix temps, diverses organitzacions socials convocaven una jornada de dol nacional per a aquest divendres 13 de novembre al Senegal, on al menys 480 persones migrants han mort o desaparegut al mar rumb a les Can\u00e0ries des del Senegal a les \u00faltimes setmanes.<\/p>\n

S\u00f3n dues cares d’una mateixa moneda. Una trag\u00e8dia real, la mort de centenars de migrants, i una crisi artificial a Arguinegu\u00edn, perqu\u00e8 l’amuntegament dels immigrants \u00e9s responsabilitat exclusiva del Ministeri de l’Interior, que no posa els mitjans per acollir dignament els immigrants i per redistribuir en diferents llocs, i ha decidit, per contra, mantenir-los inhumanament al moll i, no treure’ls de Can\u00e0ries perqu\u00e8, diu \u00abgeneraria un efecte crida\u00bb. Per\u00f2 mantenir a milers d’immigrants en un petit poble i desenes de milers en Can\u00e0ries en diferents guetos s\u00f3n mesures que sembla buscar generar alarma social.<\/p>\n

De la destrucci\u00f3 planificada dels pa\u00efsos …<\/strong><\/h4>\n

Els immigrants que arriben a les Can\u00e0ries, en la seva major part subsaharians, fugen de la mis\u00e8ria, resultat de la destrucci\u00f3 econ\u00f2mica dels seus pa\u00efsos a mans de l’imperialisme i dels seus organismes econ\u00f2mics, (FMI, Banc Mundial …). Les pot\u00e8ncies imperialistes han col\u00b7locat al capdavant dels governs a governants corruptes que treballen en benefici de les multinacionals (i propi). L’agricultura tradicional ha estat destru\u00efda en benefici de cultius d’exportaci\u00f3, sotmesos al monopoli de les operadores del mercat mundial. Cultius que utilitzen poca m\u00e0 d’obra, llan\u00e7ant als camperols desposse\u00efts de les seves terres a suburbis d\u2019infrahabitatges a les ciutats i a l’emigraci\u00f3.<\/p>\n

Vegem el cas del Senegal, d’on ve bona part de les pasteres que arriben a Can\u00e0ries. Les dades s\u00f3n clares: a llarg termini, entre 1960 i 2015, l’ingr\u00e9s real per c\u00e0pita al Senegal s’ha estancat. En 2018 el deute p\u00fablic va ser de 12.242.000 de d\u00f2lars, xifra que suposa que el deute el 2018 va arribar al 61,55% del PIB del Senegal. El deute per c\u00e0pita \u00e9s de 772\u20ac euros per habitant, una xifra notable, ja que el salari mitj\u00e0 anual \u00e9s de menys de 1800 euros. Senegal ocupa el lloc 158 de 196 pa\u00efsos en PIB per c\u00e0pita. La principal font d’ingressos de pa\u00eds \u00e9s l’exportaci\u00f3 de cacauets, donant-se la circumst\u00e0ncia que el preu per tona d’aquest producte era de 2600 \u20ac el 1980, menys de 1000 euros de mitjana fins a 2006, i entre 1300 i 2000 a 2020.<\/p>\n

No \u00e9s d’estranyar que milers de senegalesos es llancin desesperats a la mar, jugant-se la vida, a la recerca d’un lloc on poder guanyar-se-la.<\/p>\n

En el cas dels immigrants que arriben a It\u00e0lia o Gr\u00e8cia, \u00e9s la destrucci\u00f3 f\u00edsica dels seus pa\u00efsos per les guerres imposades per les pot\u00e8ncies imperialistes. Citem, per exemple, el cas de S\u00edria, d’on es calcula que gaireb\u00e9 4 milions i mig de persones han fugit de la guerra civil (gaireb\u00e9 un 40% de la poblaci\u00f3 total d’aquest pa\u00eds). Guerra que no \u00e9s una altra cosa que una guerra de destrucci\u00f3 del seu pa\u00eds organitzada per l’imperialisme i els seus aliats, els r\u00e8gims reaccionaris del Golf.<\/p>\n

I tot aix\u00f2 agreujat per la pand\u00e8mia, que ha atacat amb especial agudesa a aquests pa\u00efsos, que no tenen un sistema sanitari m\u00ednimament constru\u00eft.<\/p>\n

… a la destrucci\u00f3 organitzada dels drets<\/strong><\/h4>\n

A l’Estat Espanyol, desenes de milers d’immigrants treballen com a m\u00e0 d’obra barata a la recol\u00b7lecci\u00f3 de collites. S\u00f3n utilitzats per les patronals per mantenir a la baixa els salaris legals, i per pagar per sota d’ells sempre que poden. La concentraci\u00f3 de milers de treballadors sense perm\u00eds de resid\u00e8ncia o de treball ha fet que es repeteixin les situacions dels anys 1930: a les places de molts pobles els patrons van a buscar jornalers al preu que ells volen, sovint a trav\u00e9s de \u00abmanijeros\u00bb mafiosos, sense respectar ni salaris ni condicions ni jornada dels convenis col.lectius del camp. S’aprofiten de la passivitat c\u00f2mplice de la Inspecci\u00f3 de Treball (d’altra banda, desbordada de treball per la seva falta de plantilla), i de la situaci\u00f3 de necessitat tant de \u00abnadius\u00bb com de \u00abestrangers\u00bb; i del marc legal: recordem que l’article 8 de l’Estatut dels Treballadors estableix que en cas de no existir contracte de treball escrit, \u00abel contracte es considera subscrit per temps indefinit i a jornada completa, excepte prova en contrari\u00bb, per\u00f2 aquest article no es considera aplicable als treballadors \u00abil\u00b7legals\u00bb, cosa que els causa indefensi\u00f3 davant el patr\u00f3, ja que tenen tot a perdre si apareix una inspecci\u00f3 de treball o denuncien els sindicats.<\/p>\n

Ni tan sols la necessitat imperiosa de m\u00e0 d’obra durant la pand\u00e8mia ha modificat aquesta situaci\u00f3. Les associacions i col\u00b7lectius d’immigrants van sol\u00b7licitar una regularitzaci\u00f3 especial, que permet\u00e9s que els immigrants sense regularitzar puguin treballar en les collites sense problemes. Per\u00f2 el govern, en el seu decret sobre treballs agraris, es va negar a recollir aquesta mesura.<\/p>\n

Responsables d’associacions d’immigrants denuncien que l’actitud del govern \u00abprogressista\u00bb ha estat simple continuadora de les pol\u00edtiques dels governs de les dretes. Antoni Abad, membre de ASISTI i del Col\u00b7lectiu de Treballadors Africans, declarava a l’abril a Informaci\u00f3 Obrera que \u00abper a les administracions, \u00e9s com si fossin invisibles. Fins i tot a Lepe, on l’assentament est\u00e0 en plena poblaci\u00f3. Jo pensava que en una situaci\u00f3 tan greu s’anava a reaccionar d’una altra manera, per\u00f2 se segueix ignorant a aquesta gent<\/em>\u00ab. B\u00e9, ignorant, excepte si hi ha maduixes per recollir. Perqu\u00e8 Antonio explicava que \u00abaquest any, com tots, quan calgui, els que no tenen papers treballaran, les autoritats i la inspecci\u00f3 de treball miraran a una altra banda<\/em>\u00ab.<\/p>\n

Els treballadors immigrants estan passant una situaci\u00f3 especialment dura. La majoria viu en assentaments d’infrahabitatges. L’\u00fanica visita de les autoritats i de la UME ha estat per passar amb megafonia recordant que han de romandre confinats. ‘Confinats sense ingressos de cap tipus! Depenent, en molts casos, de l’ajuda humanit\u00e0ria per menjar.<\/p>\n

La pol\u00edtica migrat\u00f2ria europea<\/strong><\/h4>\n

La Uni\u00f3 Europea ha tancat les seves fronteres als immigrants, dipositant-los en infames camps de refugiats a Turquia i Gr\u00e8cia. El \u00abprotocol de Dubl\u00edn\u00bb estableix que els pa\u00efsos fronterers \u201cs’apanyin com puguin\u201d, ja que imposa a les persones sol\u00b7licitants d’asil presentar la seva sol\u00b7licitud en el primer pa\u00eds de la Uni\u00f3 a qu\u00e8 accedeixin, encara que no coneguin l’idioma ni tinguin afinitats culturals. Aquesta pol\u00edtica va generar una veritable crisi en algunes illes italianes, col\u00b7lapsada pel gran nombre d’immigrants que s’obligava a mantenir-hi. I es complementa amb un vergony\u00f3s acord amb Turquia, en virtut del qual, a canvi de fins a 6.000 milions d’euros, Turquia es queda amb els immigrants que fugen de S\u00edria, Afganistan, l’Iraq, etc. I la Uni\u00f3 Europea tanca els ulls i les orelles davant la situaci\u00f3 d’aquests immigrants en els camps de refugiats turcs.<\/p>\n

El resultat d’aquesta pol\u00edtica \u00e9s de tots conegut, m\u00e9s de 35.000 morts entre ofegats, morts a les fronteres per la policia i-no pocs- su\u00efcidats.<\/p>\n

L’actuaci\u00f3 de govern \u00abprogressista\u00bb \u00e9s prolongaci\u00f3 d’aquesta pol\u00edtica. Ara vol aplicar a tota metxa les \u00abdevolucions en origen\u00bb (avalades per la \u00abJust\u00edcia\u00bb europea), mentre mant\u00e9 les condicions indignes dels infames CIEs o fins i tot al ras en un moll, com en Arguinegu\u00edn. I tot aix\u00f2, malgrat que l’evoluci\u00f3 demogr\u00e0fica d’Espanya exigeix \u200b\u200bincorporar a poblaci\u00f3 immigrant per mantenir la producci\u00f3 i els serveis p\u00fablics.<\/p>\n

La nostra posici\u00f3 es basa en les millors tradicions del moviment obrer i en la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria. No oblidem als milers de refugiats tancats en camps de concentraci\u00f3 a Fran\u00e7a el 1939 ni als milers que van haver d’emigrar a Alemanya, Fran\u00e7a o Su\u00efssa. \u00c9s obligaci\u00f3 del moviment obrer defensar l’abolici\u00f3 de la Llei d’Estrangeria que atempta contra els drets humans m\u00e9s elementals dels que fugen de la mis\u00e8ria i de les guerres provocades per l’imperialisme i el capitalisme, aix\u00ed com el tancament dels Centres d’Internament d’ estrangers (CIE), en qu\u00e8, a la pr\u00e0ctica, estan segrestats joves immigrants de la nostra classe social, aix\u00ed com la regularitzaci\u00f3 de tots els treballadors immigrants, l’aplicaci\u00f3 a tots ells de l’Estatut dels treballadors i els convenis col\u00b7lectius. Exigim, igualment, l’immediat trasllat dels milers d’immigrants d\u2019Arguineg\u00edn -aix\u00ed com el dels que s’amunteguen als CIE de Ceuta i Melilla- a llocs dignes, tant a Can\u00e0ries com a la Pen\u00ednsula.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 810 per descarregar en PDF Quan escrivim aquesta carta, ha arribat a haver prop de 2500 immigrants amuntegats, dormint a terra i a l’aire lliure, al moll d’Arguinegu\u00edn (Gran Can\u00e0ria), on les patrulleres de la Gu\u00e0rdia Civil condueixen als immigrants que intenten arribar en pasteres a Can\u00e0ries. Dilluns passat, el ministre de l\u2019Interior, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[22,1146],"class_list":["post-5126","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-imperialismo","tag-inmigracion"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5126","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5126"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5126\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5159,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5126\/revisions\/5159"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5126"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5126"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5126"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}