{"id":5225,"date":"2020-12-22T14:45:10","date_gmt":"2020-12-22T12:45:10","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5225"},"modified":"2020-12-22T14:54:31","modified_gmt":"2020-12-22T12:54:31","slug":"els-treballadors-davant-el-debat-actual-sobre-els-impostos","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/els-treballadors-davant-el-debat-actual-sobre-els-impostos\/","title":{"rendered":"Els treballadors davant el debat actual sobre els impostos"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 814 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>Gabriel Rufi\u00e1n va anunciar un acord amb el Govern contra el ‘parad\u00eds fiscal de Madrid’, i el debat que ha seguit ha cridat l’atenci\u00f3 sobre un canvi d’impostos que el Govern est\u00e0 forjant per a complir les condicions imposades per la Uni\u00f3 Europea per rebre les seves ‘ ajudes’.<\/p>\n

El 16 de desembre, el Parlament Europeu va aprovar una resoluci\u00f3n, entre altres coses, sobre el marc pressupostari i els fons \u00abde recuperaci\u00f3\u00bb. Inclou entre les seves bases un acord europeu sobre \u00abla cooperaci\u00f3 en mat\u00e8ria pressupost\u00e0ria\u00bb. Les institucions de la UE assumiran m\u00e9s tasques de control de les mesures de \u00abrecuperaci\u00f3\u00bb de cada pa\u00eds. En particular sobre l’aplicaci\u00f3 de la estrat\u00e8gia europea de creixement’ basada en la compet\u00e8ncia sense obstacles. (Resoluci\u00f3 B9-0428 \/ 2020 de Parlament Europeu, de 16 de desembre de 2020).<\/p>\n

Recordem alguns dels preceptes d’aquesta \u00abestrat\u00e8gia\u00bb<\/p>\n

\u00a0\u00abFa falta m\u00e9s harmonitzaci\u00f3 fiscal a Europa fonamentalment perqu\u00e8 la compet\u00e8ncia fiscal [entre estats, per\u00f2 tamb\u00e9 entre regions] distorsiona el mercat \u00fanic\u00bb.<\/p>\n

\u00abL’estrat\u00e8gia de creixement europea requereix despla\u00e7ar el pes dels impostos directes als indirectes, ja que els primers distorsionen les decisions d’inversi\u00f3\u00bb.\u00a0 En efecte, \u00abla producci\u00f3 de b\u00e9ns p\u00fablics finan\u00e7ats amb impostos no compensa la p\u00e8rdua d’efici\u00e8ncia\u00bb. (\u00abHarmonitzaci\u00f3 fiscal a Europa: avan\u00e7ant\u00bb, text del consell d’an\u00e0lisi econ\u00f2mica de juliol del 14 al qu\u00e8 es segueixen remetent avui la UE).<\/p>\n

Aix\u00ed, entenem que el Govern i en particular la vicepresidenta Calvi\u00f1o i el seu equip estudien una harmonitzaci\u00f3 d’impostos. S’han desfermat pol\u00e8miques en els mitjans de comunicaci\u00f3 que camuflen el contingut d’aquest pla.<\/p>\n

No est\u00e0 cantat que hi hagi d’haver una tend\u00e8ncia lineal a reduir impostos, ja que els pa\u00efsos de sud d’Europa tenen un nivell impositiu m\u00e9s baix, i hi ha pressi\u00f3 per acostar-se als de nord, que es va expressar en l’exig\u00e8ncia de pagar el deute, prioritat establerta en els pressupostos des de la modificaci\u00f3 de l’article 135 de la Constituci\u00f3 per Zapatero i Rajoy a l’agost de 2011.<\/p>\n

En canvi, sembla clar que Calvi\u00f1o incidir\u00e0 en canviar el pes dels diversos impostos per complir les exig\u00e8ncies del capital financer. I cal prendre nota de la proposta del Parlament Europeu de \u00abdespla\u00e7ar el pes dels impostos directes als indirectes\u00bb. Perqu\u00e8 els impostos directes poden ser progressius, \u00e9s a dir, que paguin m\u00e9s els que m\u00e9s tenen, per\u00f2 els impostos indirectes els paga tota la poblaci\u00f3 per igual.<\/p>\n

A l’Estat espanyol, en el per\u00edode de m\u00e0xima desigualtat, la dictadura franquista funcionava com la Uni\u00f3 Europea propugna, posant tot el pes en els impostos al consum (l’actual IVA). Nom\u00e9s quan despr\u00e9s de la mort de Franco l’enorme mobilitzaci\u00f3 dels treballadors i la joventut va imposar llibertats i drets es va donar un lloc a l’impost personal per la renda i el patrimoni. Pel que fa a l’impost a les empreses (de societats) sempre ha estat extremadament limitat.<\/p>\n

Avui, hi ha una terrible pressi\u00f3 perqu\u00e8 cadascuna de les organitzacions que pretenen representar treballadors i pobles faci seva la posici\u00f3 de la UE: \u00abperqu\u00e8 hi hagi inversions\u00bb cal retallar els impostos a la renda, al patrimoni i a les empreses. \u00c9s la pol\u00edtica d’un Estat sotm\u00e8s a la dictadura dels fons que controlen els mercats. I \u00e9s la pol\u00edtica natural dels trifatxitos, ja que \u00e9s la tradici\u00f3 franquista, per\u00f2 amb la qual no trenquen els governs autoproclamats progressistes, com vam tenir oportunitat d’explicar a la Carta Setmanal sobre els pressupostos.<\/p>\n

L’impost de societats \u00e9s ja un esc\u00e0ndol, ja que les multinacionals i grans empreses paguen impostos rid\u00edculs, i el nivell real del que paguen les grans empreses \u00e9s el 7,7%, una mis\u00e8ria a la banda del que paguen els treballadors, que no poden fer trampa com moltes empreses (la imposici\u00f3 directa mitjana dels assalariats a Madrid \u00e9s del 21,3%). No en va, deia Trotski al 1938, que \u00abtant l’experi\u00e8ncia hist\u00f2rica com te\u00f2rica proven que qualsevol restricci\u00f3 de la democr\u00e0cia en la societat burgesa, \u00e9s, en \u00faltima an\u00e0lisi, invariablement dirigida contra el prole-tariat, aix\u00ed com qualsevol impost que s’imposi recau sobre les espatlles de la classe obrera\u00bb.<\/p>\n

Pel que fa a l\u2019IRPF, la UE, que fa m\u00e9s miracles que Santa Teresa, afirma que retallar els impostos als rics no \u00e9s obstacle per a \u00abredistribuir\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00f2 ens d\u00f3na l’aut\u00e8ntica cara de les \u00abajudes\u00bb europees: endeutar al pa\u00eds per afavorir els milionaris i les empreses, privant de mitjans a l’Estat per atendre la sanitat p\u00fablica, el desenvolupament industrial, etc. Van a vigilar que el Govern i les Corts compleixen aix\u00f2. Aix\u00f2 ho consignem a l’analitzar els fons de l’en\u00e8sim \u00abacord hist\u00f2ric\u00bb de la UE. Quines serien les seves proced\u00e8ncies, quines les seves destinacions, quina condicionalitat\u2026<\/p>\n

L’altra cara de l’operaci\u00f3 \u00e9s reduir el cost de la sanitat, substituint la sanitat de qualitat per la benefic\u00e8ncia tipus Ayuso, l’atenci\u00f3 a la vellesa subcontractada de mala qualitat. Per\u00f2 aix\u00f2 s\u00ed, la despesa p\u00fablica aix\u00ed retallada, es dedica en gran part a pagar a empreses privades, les administracions\u00a0 paguen, el privat fa negoci (com en les resid\u00e8ncies de gent gran), i paga les conseq\u00fc\u00e8ncies el treballador, que \u00e9s la major part de l’anomenada ciutadania (terme utilitzat per camuflar que la pertinen\u00e7a a una classe o una altra \u00e9s determinant per saber les condicions de vida de les persones).<\/p>\n

L’actual ofensiva contra les pensions forma part d’aquesta mateixa ofensiva del capital, per\u00f2 no l’abordem aqu\u00ed, ja que ha estat tractada en altres Cartes.<\/p>\n

Qu\u00e8 busca l’actual pol\u00e8mica entre autonomies?<\/h4>\n

Gabriel Rufi\u00e1n ha anunciat un preacord amb el govern S\u00e1nchez per acabar amb el parad\u00eds fiscal de Madrid. Ayuso ha anat a Barcelona a alliberar els catalans de l’infern dels impostos!, mentre segons ella, Madrid, amb menys impostos, aporta m\u00e9s que ning\u00fa a la solidaritat amb altres autonomies.<\/p>\n

Aquesta pol\u00e8mica entre autonomies, que volen transformar en enfrontament entre pobles, en aquest moment est\u00e0 sent promoguda pel govern central i repercutida pels governs auton\u00f2mics. Voldran utilitzar-la els Calvi\u00f1o, Casado, Artadi i altres governants per aplicar la \u00abharmonitzaci\u00f3\u00bb de Brussel\u00b7les, com si amb aix\u00f2 anessin a \u00abposar ordre\u00bb, garantint l’equitat entre comunitats aut\u00f2nomes.<\/p>\n

Les autonomies s\u00f3n una pe\u00e7a fiscal important: participen en l’IRPF i l’IVA, i s\u00f3n titulars dels impostos de successions, donacions i sobre el patrimoni.<\/p>\n

Donem algunes dades de la situaci\u00f3:<\/p>\n

Successions (c\u00f2njuges, ascendents, descendents):<\/h4>\n

Pr\u00e0cticament zero Madrid, Cant\u00e0bria, Andalusia, M\u00farcia, Extremadura,<\/p>\n

Ast\u00faries (36,5%), Castella i Lle\u00f3, Comunitat Valenciana tenen el m\u00e9s alt. Gal\u00edcia (18%)<\/p>\n

Donacions (c\u00f2njuges, ascendents, descendents):<\/h4>\n

Entre el 0% i l’1% a Madrid, Cant\u00e0bria, Andalusia i M\u00farcia; Catalunya i Gal\u00edcia entre el 5 i el 9%<\/p>\n

Patrimoni (a partir d’un mili\u00f3)<\/h4>\n

Madrid: es paga el 0%<\/p>\n

La majoria d’autonomies: m\u00e0xim al voltant del 2,5%. Navarra 2%. Extremadura el 3,75%<\/p>\n

La meitat de l’IRPF<\/h4>\n

M\u00ednims m\u00e9s baixos: Madrid, Can\u00e0ries i la Rioja 9%. El m\u00e9s alt Catalunya (12%)<\/p>\n

M\u00e0xim m\u00e9s baix Madrid 21%. M\u00e9s alt la Rioja (27%)<\/p>\n

El quadre mostra que hi ha una compet\u00e8ncia per \u201carrebatar\u201d empreses i milionaris, que no \u00e9s casualitat sin\u00f3 el resultat de la desreglamentaci\u00f3. En canvi, els treballadors, si canvien de poblaci\u00f3 \u00e9s per la feina, no pels impostos. Montoro diu que les autonomies es van inventar per fer aquesta compet\u00e8ncia. \u00c9s cert nom\u00e9s en part: les autonomies es van inventar per imperatius pol\u00edtics inesquivables, per\u00f2, \u00e9s clar, s\u00f3n utilitzades per a la compet\u00e8ncia entre interessos que no s\u00f3n els dels treballadors, dividint els treballadors.<\/p>\n

El lloc de Madrid en aquest requadre mostra que Rufi\u00e1n i altres no parlen per parlar. Aturem-nos en el que han muntat els franquistes a Madrid (Aguirre, Gallard\u00f3n, Ayuso, Aguado). Aquests governants, al servei directe de l’oligarquia, utilitzen la capitalitat i la concentraci\u00f3 de seus d’empreses, per\u00f2 tamb\u00e9 utilitzen l’atac als serveis i empleats p\u00fablics madrilenys per competir contra altres autonomies al servei de la barra lliure que cerca el capital financer. Despr\u00e9s d’Andalusia, Madrid \u00e9s la que menys gasta en sanitat a l’any, i \u00e9s, amb molt, la que menys gasta amb relaci\u00f3 al PIB. \u00c9s una operaci\u00f3 de tot l’entramat franquista de poder, comen\u00e7ant pel rei, que en el moment m\u00e9s \u00e0lgid de la mobilitzaci\u00f3 a Catalunya, el 2017, quan van promoure el trasllat de les seus d’empreses catalanes, va cridar personalment a la direcci\u00f3 de Volkswagen per evocar la possibilitat de traslladar Seat a Madrid.<\/p>\n

La senyora Ayuso gosa dir que a Madrid hi ha molta llibertat i molta oferta: molta llibertat d’explotaci\u00f3 i l’oferta del major mercat precari d’Espanya. Segons el PP, tres milions de madrilenys s’han estalviat 48.000 milions. Menteixen. Aquests diners se l’han estalviat els multimilionaris i altres rics: l’impost de Patrimoni \u00e9s a partir d’un mili\u00f3, i les Successions tres quarts del mateix. Els barris obrers de Madrid es van mobilitzar al setembre contra el confinament segregador mostrant que no s\u00f3n els treballadors i el poble de Madrid els que es beneficien de la pol\u00edtica d’Ayuso.<\/p>\n

Casado, acostumat a l’hipercentralisme per donar-ho tot a l’oligarquia, com Franco, ara es disfressa de separatista perqu\u00e8 les grans empreses i els grans milionaris segueixin fent el seu agost a Madrid, i segueixin cotitzant a la caixa B del PP.<\/p>\n

I quina \u00e9s la pol\u00edtica de les altres autonomies?<\/h4>\n

Estan sotmeses al mateix joc. Les transfer\u00e8ncies de serveis deficitaris les tenen asfixiades. I no porten una pol\u00edtica tan diferent.<\/p>\n

Andalusia, per atraure rics, ren\u00fancia a l’impost de patrimoni o als de successions, i t\u00e9 la menor despesa en sanitat per habitant. Vol reduir a p\u00e0ries als andalusos.<\/p>\n

Castella-la Manxa, sense els recursos de Madrid de la qual va ser separada per completar el \u00abcaf\u00e8 per a tots\u00bb que mantenia la negaci\u00f3 del dret d’autodeterminaci\u00f3, baixa impostos per rebanyar ind\u00fastries i poblaci\u00f3 a la perif\u00e8ria de la capital (molts fons es reparteixen tenint en compte la poblaci\u00f3 de cada autonomia).<\/p>\n

A Catalunya, el govern auton\u00f2mic, que arrossega des de fa 40 anys la transfer\u00e8ncia deficit\u00e0ria de la sanitat (agreujada despr\u00e9s), amb Mas i Artadi va fer la major retallada en sanitat, tot i les grans mobilitzacions.<\/p>\n

Els treballadors andalusos i catalans no es beneficien de la compet\u00e8ncia amb Madrid, s\u00f3n els que paguen la despesa. Paguen la manca d’una reforma agr\u00e0ria i el desmantellament industrial, mentre els seus governs auton\u00f2mics miren a una altra banda, \u00e9s a dir, s\u00f3n c\u00f2mplices d’aquesta orientaci\u00f3.<\/p>\n

Ara, el govern auton\u00f2mic catal\u00e0, com a govern regional, busca \u00abn\u00ednxols\u00bb de espavilats que ofereixin projectes amb etiqueta d’especulaci\u00f3 digital i d’especulaci\u00f3 verd. Els programes de les grans forces de cara a les eleccions estan en aquesta ona, disposades a deixar caure, despr\u00e9s de Nissan, la resta.<\/p>\n

Si el govern catal\u00e0, de la m\u00e0 de S\u00e1nchez, accepta l’harmonitzaci\u00f3 fiscal europea, competir\u00e0 amb el madrileny en desenvolupar els impostos indirectes, els que paguen en major mesura els treballadors, la altra cara \u00e9s la reducci\u00f3 impositiva al capital \u00abper atreure\u2019l\u00bb. Lluny de tota aspiraci\u00f3 nacional, \u00e9s un subsidiari de subsidiaris.<\/p>\n

Els mitjans de comunicaci\u00f3 de Catalunya, i els seus amos, clamen contra Ayuso (i alguns contra Espanya) per rebre compensacions i per ocultar que ells fan causa comuna amb el Banc Santander, el Corte Ingl\u00e9s o els que exploten latifundis andalusos o de Salamanca per sagnar a la majoria treballadora amb l’actual sistema impositiu.<\/p>\n

Contra el sistema impositiu imposat pel capital financer<\/h4>\n

La Uni\u00f3 Europea \u00e9s guardiana dels paradisos fiscals de les Bahames, de Luxemburg, els Pa\u00efsos Baixos, l’illa de Jersey, i en \u00faltim lloc del \u201cparadiset\u201d d’Ayuso. En nom de la \u00ablliure\u00bb compet\u00e8ncia-obstaculitza que es gravi als bancs i grans empreses com caldria.<\/p>\n

L’inter\u00e8s dels treballadors i pobles de tot l’Estat \u00e9s la posada en marxa d’un sistema impositiu que gravi al gran capital, a la banca, impedeixi els paradisos fiscals, en nom dels impostos al consum. Aquesta i no altra \u00e9s la discussi\u00f3 important.<\/p>\n

Ni l’Estat de les Autonomies, ni les institucions de la Monarquia, poden acceptar aix\u00f2, treballen per al capital financer seguint a Brussel\u00b7les, la qual cosa suma a la necessitat de caminar cap a la Rep\u00fablica, a la nacionalitzaci\u00f3 sota control obrer dels sectors principals de l’economia.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 814 per descarregar en PDF Gabriel Rufi\u00e1n va anunciar un acord amb el Govern contra el ‘parad\u00eds fiscal de Madrid’, i el debat que ha seguit ha cridat l’atenci\u00f3 sobre un canvi d’impostos que el Govern est\u00e0 forjant per a complir les condicions imposades per la Uni\u00f3 Europea per rebre les seves ‘ […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[10,57,1091,54],"class_list":["post-5225","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-autodeterminacion","tag-capitalismo","tag-impuestos","tag-union-europea"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5225","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5225"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5225\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5229,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5225\/revisions\/5229"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}