{"id":5244,"date":"2020-12-28T21:15:56","date_gmt":"2020-12-28T19:15:56","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5244"},"modified":"2020-12-28T21:18:26","modified_gmt":"2020-12-28T19:18:26","slug":"tancament-de-files-en-defensa-de-la-monarquia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/tancament-de-files-en-defensa-de-la-monarquia\/","title":{"rendered":"Tancament de files en defensa de la Monarquia"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 815 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil trobar un pa\u00eds en qu\u00e8 el discurs nadalenc del Cap de l’Estat tingui a les principals forces pol\u00edtiques i socials i als mitjans de comunicaci\u00f3 tan en suspens. Semblaria una anomalia si no s’apreci\u00e8s, exactamente, el paper de la instituci\u00f3 mon\u00e0rquica com a clau de volta de totes les institucions de l’Estat i com a representant de l’aparell d’Estat heretat del franquisme. Com saben, i no hem de deixar de repetir, l’Estat i les seves institucions no s\u00f3n neutrals o no estan al servei del conjunt de la ciutadania. Aquestes institucions s\u00f3n producte de les relacions contradict\u00f2ries entre les classes socials i representen els interessos d’una minoria -en concret, del gran capital al temps que preserven els privilegis de l’her\u00e8ncia franquista.<\/p>\n

El fet que en el marc d’aquestes institucions els treballadors i els pobles hagin aconseguit, despr\u00e9s de llarga lluita, inserir conquestes democr\u00e0tiques o socials no canvia el car\u00e0cter de les institucions, i, especialment, de la Corona.<\/p>\n

El conjunt de les institucions de l’Estat -el r\u00e8gim- t\u00e9 com a nexe d’uni\u00f3 la Corona, la seva cort, les seves relacions amb les altres institucions: l’ex\u00e8rcit, l’aparell judicial, els cossos de seguretat, l’alta administraci\u00f3 de l’Estat, la pr\u00f2pia Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica (els privilegis blinden el seu concordat) i la seva identificaci\u00f3 amb els interessos de les grans empreses, els bancs, la patronal …<\/p>\n

La Corona \u00e9s, a el mateix temps, ag\u00e8ncia subsidi\u00e0ria de l’imperialisme mundial, a qui garanteix el seu suport militar -amb les bases de Rota i Mor\u00f3n, i la defensa dels seus interessos financers per mitj\u00e0 de la seva participaci\u00f3 en les institucions internacionals: l’OMC, la UE, l’FMI …<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2, que la relaci\u00f3 de la Corona amb els treballadors i els pobles, el grau d’acceptaci\u00f3 o no, que es concreta en el suport a la Constituci\u00f3 del 78 \u00e9s clau per mantenir la \u00abestabilitat\u00bb de l’Estat, necess\u00e0ria perqu\u00e8 els capitalistes puguin explotar -extreure la plusv\u00e0lua- en millors condicions als treballadors i perqu\u00e8 els drets dels pobles siguin continguts -si no trepitjats – en el marc d’un r\u00e8gim que s’assenta en un sistema auton\u00f2mic que no \u00e9s, en absolut, el reflex de la satisfacci\u00f3 d’aquests drets sin\u00f3 la base de la divisi\u00f3, que atia enfrontaments entre ells per permetre a la Monarquia subsistir.<\/p>\n

De annus horribilis en annus horribilis<\/strong><\/h4>\n

Des que a l’abril de 2012 Joan Carles I es va trencar el maluc en una cacera d’elefants a Botswana, tot l’edifici medi\u00e0tic constru\u00eft per enganyar al poble sobre la naturalesa de la Corona i el car\u00e0cter del rei es va comen\u00e7ar a enfonsar. El \u00abrei trempat\u00bb es va convertint, a ulls d’una part creixent de la poblaci\u00f3, en Joan Carles I \u00abel comissionista\u00bb. Al juny de l’any 2014, va haver d’abdicar assetjat per la corrupci\u00f3 i els esc\u00e0ndols, per\u00f2 aix\u00f2 no ha aturat un proc\u00e9s en qu\u00e8, a ulls de la majoria, la mateixa exist\u00e8ncia de la Monarquia s’ha q\u00fcestionat. De res ha servit la defensa sistem\u00e0tica que la gran premsa i part de la intel\u00b7lectualitat ha realitzat en pro de rei. Les primeres fissures de masses s’han produ\u00eft, des del moviment dels indignats de maig de 2010, als partits republicans catalans i bascos. La qual cosa els ha comportat la furibunda ofensiva medi\u00e0tica, policial i judicial per enfonsar-los i \/ o desprestigiar-los.<\/p>\n

Cal assenyalar, tamb\u00e9, l’obert enfrontament del successor Felip VI, amb el poble catal\u00e0, apallissat per les seves forces policials el 1 d’octubre de 2017 per intentar impedir una votaci\u00f3 democr\u00e0tica, i contra el qual el monarca va atiar a l’aparell judicial en el seu infame discurs del 3 d’octubre.<\/p>\n

Ho vulguin o no, la q\u00fcesti\u00f3 de la Monarquia est\u00e0 al centre i, amb ella, no \u00e9s simplement la forma d’Estat, sin\u00f3 que \u00e9s el conjunt de la bastida, i els interessos que defensa, el que est\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3. Per aix\u00f2, la premsa debat, ho vulguin o no, sobre el fet que el rei, en el seu discurs de Nadal, no hagi dit res sobre la corrupci\u00f3 manifesta del seu pare, que acaba de recon\u00e8ixer que va estafar a la Hisenda P\u00fablica.<\/p>\n

La persistent erosi\u00f3 del R\u00e8gim<\/strong>\u00a0<\/strong><\/h4>\n

\u00abLa situaci\u00f3 \u00e9s la seg\u00fcent: els mecanismes de la Uni\u00f3 Europea col\u00b7loquen Espanya en posici\u00f3 de sortida de la crisi econ\u00f2mica, al menys en teoria, per\u00f2 els esdeveniments interns la col\u00b7loquen en la necessitat de fer front a la crisi pol\u00edtica m\u00e9s greu dels \u00faltims quaranta anys … \u00ab(Fernando Onega, 12 de desembre a la Vanguardia. el periodista fa refer\u00e8ncia en aquest article a la crisi a la c\u00faspide de l’Estat, contrastant amb el fet que el govern acabava d\u2019aprovar els pressupostos ratificats aquests dies al Senat).<\/p>\n

Al marge de la consideraci\u00f3, volunt\u00e0riament optimista, sobre la crisi econ\u00f2mica i la utilitzaci\u00f3 dels fons europeus, Onega \u00e9s conscient que per a la burgesia, sense un r\u00e8gim estable i assentat tot est\u00e0 en perill; \u00e9s conscient que el que est\u00e0 en dubte no \u00e9s \u00abla catadura moral d’un personatge\u00bb (que, d’altra banda, no \u00e9s diferent de la tradici\u00f3 borb\u00f2nica, aqu\u00ed hi ha els llibres d’hist\u00f2ria per a comprovar-ho), sin\u00f3 que \u00e9s el \u00absistema pol\u00edtic en el seu conjunt el que est\u00e0 en dubte\u00bb. \u00c9s per aix\u00f2 que les banals frases sobre l’\u00e8tica, la moral, la responsabilitat i altres perles s\u00f3n sorra entre els dits. Els fets hi s\u00f3n; el successiu descobriment dels assumptes de Joan Carles, sobretot des del 2014, ocultant el seu llarg recorregut des de 1973 en qu\u00e8 Franco li va concedir les seves relacions amb els dirigents dels pa\u00efsos productors de petroli. No s\u00f3n excepcions, \u00e9s l’h\u00e0bit de la monarquia i el seu entramat institucional.<\/p>\n

\u00c9s una cosa inseparable del balan\u00e7 d’aquests m\u00e9s de 40 anys, de la transformaci\u00f3 econ\u00f2mica d’aquest pa\u00eds, de la destrucci\u00f3 d’una bona part de les seves bases econ\u00f2miques, particularment industrials, del m\u00e9s baix nivell d’inversi\u00f3 p\u00fablica en sanitat i educaci\u00f3, de l’atac sistem\u00e0tic contra les conquestes obreres, que es concentra avui en particular contra el sistema p\u00fablic de pensions.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Un r\u00e8gim i les seves institucions que ni tan sols respecten els pactes que promouen<\/strong><\/h4>\n

Quan Felip VI saluda el comprom\u00eds de la Uni\u00f3 Europea i els fons de reconstrucci\u00f3, amb ple coneixement de causa est\u00e0 defensant la utilitzaci\u00f3 d’aquests fons, que com s’ha anunciat aniran en la seva immensa majoria a les grans empreses, que els utilitzaran com \u00e9s l\u00f2gic per finan\u00e7ar els seus plans de reconversi\u00f3 o de reajustament de plantilles o simplement per \u00abrecomprar el seu deute\u00bb. Els fons aniran, tamb\u00e9, per al que de nou es diu \u00abassociaci\u00f3 Privat \/ p\u00fablic\u00bb o sigui finan\u00e7ar amb diners p\u00fablics les empreses privades, com es planteja en sanitat i en el que algunes comunitats, com Madrid o Catalunya han passat al davant.<\/p>\n

I evidentment la burgesia \u00e9s conscient que per realitzar aquesta operaci\u00f3 \u00e9s necessari un r\u00e8gim estable.<\/p>\n

I aquesta \u00e9s la tessitura en qu\u00e8 es troba el Govern S\u00e1nchez. La majoria treballadora reclama que doni satisfacci\u00f3 a les seves reivindicacions. Per\u00f2 defensar la Monarquia avui significa llen\u00e7ar per la borda les reivindicacions i els motius pels quals una majoria obrera i popular el port\u00e0 al poder: des del sistema de pensions a les reformes laborals. I el temor del capital i dels seus portaveus \u00e9s que precisament aquest \u00e9s avui l’\u00fanic govern que pot defensar el r\u00e8gim, davant l’extrema divisi\u00f3 dels \u00abpartits\u00bb franquistes, reflex de la divisi\u00f3 de l’aparell d’Estat del qual s\u00f3n la seva representaci\u00f3 genu\u00efna.<\/p>\n

La mateixa crisi dins del Govern actual no \u00e9s m\u00e9s, en \u00faltima inst\u00e0ncia que un reflex de la divisi\u00f3 existent en l’aparell d’Estat.<\/p>\n

Qui mana i com fer front<\/strong><\/h4>\n

Recordem: a finals de novembre el Pacte de Toledo va adoptar 21 recomanacions. El seu contingut era evident, una nova volta de rosca contra les pensions p\u00fabliques. Aquest pacte era i \u00e9s contestat des de l’interior i, \u00e9s clar, des de l’exterior, amb les persistents mobilitzacions protagonitzades per la COESPE i altres plataformes i seguides per una multitud creixent de militants i responsables sindicals. Dies despr\u00e9s, el Parlament adopt\u00e0 per \u00e0mplia majoria les recomanacions del Pacte de Toledo.<\/p>\n

I, de sobte, dies despr\u00e9s el ministre Escriv\u00e0 \u00abdecideix\u00bb ampliar, pel seu compte, les mesures i planteja, enviant-lo a Brussel\u00b7les, sense consultar tan sols amb el Govern, la modificaci\u00f3 del per\u00edode de c\u00f2mput de la pensi\u00f3, que ser\u00e0 calculada en funci\u00f3 dels \u00faltims 35 anys en lloc de 25. Mesura persistent d’augment del per\u00edode de c\u00e0lcul des de 1982 en qu\u00e8 es fixava en dos anys. El govern de Felipe Gonz\u00e1lez \u00e9s el que va iniciar la modificaci\u00f3 del c\u00f2mput. La \u00abnova\u00bb mesura d’Escriv\u00e1 significar\u00e0 una reducci\u00f3 mitjana del 5,5 per cent de la pensi\u00f3.<\/p>\n

Vegem, es mareja als partits i sindicats amb mesures per salvar les pensions, diuen que s’aproven al Parlament i despr\u00e9s el Govern decideix modificar-les, al parer, per imperatiu, del capital financer i de Brussel\u00b7les. Gaireb\u00e9 obertament Nadia Calvi\u00f1o planteja que aquestes mesures s\u00f3n necess\u00e0ries per obtenir els fons europeus (Europa venia insistint en mesures per \u00abassegurar la sostenibilitat del sistema de pensions\u00bb … o sigui, vam preguntar qui governa, qui mana?<\/p>\n

La hist\u00f2ria es repeteix, el 5 de juliol de 2015 el govern de Syriza a Gr\u00e8cia va sotmetre a refer\u00e8ndum el nou pla d’ajust de la Troica. Els dos ter\u00e7os de la poblaci\u00f3 van votar en contra, i, no obstant aix\u00f2, una setmana despr\u00e9s el govern grec va adoptar el pla d’austeritat: Els governs europeus, ja siguin \u00abd’esquerres\u00bb o \u00abde dretes\u00bb s’assemblen, per la seva submissi\u00f3 al capital financer.<\/p>\n

El govern, a casa nostra, est\u00e0 sotm\u00e8s a la doble influ\u00e8ncia del capital i la Monarquia, per aix\u00f2 ni tan sols respecta els pactes que promou, la qual cosa deixa entre l’espasa i la paret als dirigents sindicals que plantegen que no hi ha altra sortida que el \u00abdi\u00e0leg social\u00bb<\/p>\n

Aquest \u00e9s el quid de la q\u00fcesti\u00f3, sotmetre els treballadors a aquesta pol\u00edtica porta a la derrota. Trencar les amarres amb aquesta pol\u00edtica \u00e9s la condici\u00f3 necess\u00e0ria per aconseguir les reivindicacions i, per tant, preservar, si no reconstruir, les organitzacions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 815 per descarregar en PDF \u00c9s dif\u00edcil trobar un pa\u00eds en qu\u00e8 el discurs nadalenc del Cap de l’Estat tingui a les principals forces pol\u00edtiques i socials i als mitjans de comunicaci\u00f3 tan en suspens. Semblaria una anomalia si no s’apreci\u00e8s, exactamente, el paper de la instituci\u00f3 mon\u00e0rquica com a clau de volta […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[187,88,15,54],"class_list":["post-5244","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-monarquia","tag-pensiones","tag-republica-2","tag-union-europea"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5244","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5244"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5244\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5249,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5244\/revisions\/5249"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5244"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}