{"id":5346,"date":"2021-02-01T22:38:24","date_gmt":"2021-02-01T20:38:24","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5346"},"modified":"2021-02-26T22:09:39","modified_gmt":"2021-02-26T20:09:39","slug":"la-verdad-107-crisi-mundial-del-sistema-capitalista-els-estats-units-i-el-mon-europa-america-llatina-xina-africa-orient-mitja","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-verdad-107-crisi-mundial-del-sistema-capitalista-els-estats-units-i-el-mon-europa-america-llatina-xina-africa-orient-mitja\/","title":{"rendered":"La Verdad 107: \u00abCrisi mundial del sistema capitalista – Els Estats Units i el m\u00f3n (Europa, Am\u00e8rica Llatina, Xina, \u00c0frica, Orient Mitj\u00e0)\u00bb"},"content":{"rendered":"

Carta Setmana<\/strong>l 820 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/h4>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Publique<\/em><\/strong><\/span>m en aquesta carta setmanal una presentaci\u00f3 dels articles de la Verdad, revista te\u00f2rica de\u00a0<\/em><\/strong><\/span>la IV Internacional, nombre 107, tradu\u00efda de La Lettre de la V\u00e9rit\u00e9<\/em><\/strong> n \u00b0 1013 <\/strong><\/span><\/p>\n

El darrer n\u00famero de la revista trimestral de la IV Internacional estar\u00e0 aviat disponible per a la seva ditribuci\u00f3.<\/p>\n

Per preparar la seva discussi\u00f3 i organitzar la seva difusi\u00f3, dediquem aquestes l\u00ednies a presentar el seu sumari. Hem considerat \u00fatil resumir en unes l\u00ednies el contingut dels articles que componen aquest n\u00famero.<\/p>\n

Aquest n\u00famero \u00e9s particular. El t\u00edtol que figura a la portada resumeix b\u00e9 el seu objecte:<\/p>\n

\u00a0\u00abCrisi mundial del sistema capitalista – Els Estats Units i el m\u00f3n (Europa, Am\u00e8rica Llatina, Xina, \u00c0frica, Orient Mitj\u00e0)\u00bb.<\/p>\n

Est\u00e0 \u00edntegrament dedicat a la seg\u00fcent q\u00fcesti\u00f3: Els Estats Units i el m\u00f3n. Pret\u00e9n donar llum sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica mundial a trav\u00e9s dels diferents articles. Respon aix\u00ed a la necessitat d’armar els militants de la IV Internacional a aquesta situaci\u00f3 mundial tempestuosa, per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un instrument de formaci\u00f3 i de reclutament.<\/p>\n

A manera de presentaci\u00f3 d’aquest n\u00famero es publiquen dos documents, que permeten apreciar la situaci\u00f3 oberta als Estats Units i al m\u00f3n despr\u00e9s de la invasi\u00f3 del Capitoli del passat 6 de gener: una declaraci\u00f3 del Secretariat Internacional de la IV Internacional i unes notes econ\u00f2miques sobre la situaci\u00f3 mundial redactades pel nostre camarada Xabier Arrizabalo Montoro.<\/p>\n

Declaraci\u00f3 del Secretariat Internacional de la IV Internacional<\/strong><\/h4>\n

Aquesta declaraci\u00f3 del SI del 14 de gener de 2021 tracta sobre les circumst\u00e0ncies d’aquest esdeveniment que ha provocat el p\u00e0nic de les c\u00fapules dirigents als Estats Units i dels governs de la resta de pa\u00efsos. La font d’aquesta crisi \u00e9s, abans de res i sobretot, la crisi de tot el sistema imperialista, que es concentra en els Estats Units.<\/p>\n

\u00abEl 2020, despr\u00e9s de la mort de George Floyd, van sorgir amb f\u00faria les mobilitzacions hist\u00f2riques de negres, llatins, \u00e0mplies fraccions de sindicalistes. No \u00e9s la repetici\u00f3 de les grans marxes dels anys 60. Evidentment, aquestes mobilitzacions s’aixequen contra el racisme institucional, per\u00f2 tamb\u00e9 abasten tots els problemes de la societat nord-americana: la pobresa, la precarietat, l’atur, l’abs\u00e8ncia de seguretat social. .. \u00bb<\/em><\/p>\n

La crisi als Estats Units ha sorgit bruscament, quan la Humanitat est\u00e0 ja confrontada a una situaci\u00f3 complexa i dif\u00edcil: una pand\u00e8mia colpeja als m\u00e9s fr\u00e0gils i precaris mentre els hospitals han patit retallades dr\u00e0stiques en tots els pa\u00efsos del m\u00f3n i estan desbordats. Comparis aquest estrangulament dels hospitals amb el muntant de les despeses d’armament el 2019 que es va acostar als 2 bilions de d\u00f2lars, un augment del 4% respecte de 2018. Un 40% correspon als Estats Units.<\/p>\n

Per a la IV Internacional, el capital \u00e9s enterament responsable de la situaci\u00f3 actual i de les conseq\u00fc\u00e8ncies catastr\u00f2fiques de la pand\u00e8mia. S’aporten algunes xifres sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquest sistema, augment de la fam, espectaculars desigualtats, la barb\u00e0rie que engendra la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3. Cap suport de cap manera a l’estat d’emerg\u00e8ncia \u00absanit\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n

\u00ab<\/em>La IV Internacional no podria avalar els subterfugis -sigui quin sigui el nom amb el qual es disfracen- encaminats a rentar la cara al sistema capitalista, \u00e9s a dir, a prolongar la seva agonia.<\/em>\u00bb<\/em><\/p>\n

Notes econ\u00f2miques sobre la situaci\u00f3 mundial – Capital financer, crisi i privatitzacions: aprofundiment de la destrucci\u00f3 de forces productives<\/strong><\/h4>\n

Les notes econ\u00f2miques sobre la situaci\u00f3 mundial demostren, a partir d’estudis i documents de les institucions del propi capital, que no estem confrontats a una mala pol\u00edtica (neoliberalisme) sin\u00f3 a una crisi dels fonaments del funcionament de l’economia capitalista.<\/p>\n

El capital financer que dirigeix \u200b\u200bels immensos conglomerats mundialitzats ha de trobar mitjans per a realitzar els seus beneficis reinvertint, quan la sobreacumulaci\u00f3 de capitals (diners, mitjans de producci\u00f3, mercaderies) \u00e9s un obstacle per a aquest objectiu. El militarisme i les guerres es disparen. El cr\u00e8dit i l’especulaci\u00f3 exploten mentre que els llocs de treball industrials s’ensorren, en particular als Estats Units. Els fons d’inversi\u00f3 passiva indexada prevalen sobre els fons actius, accentuant el car\u00e0cter parasitari depredador d’aquests fons. Els bancs nord-americans han refor\u00e7at el seu poder respecte dels bancs europeus. Aquesta dominaci\u00f3 nord-americana converteix els Estats Units en un col\u00f3s amb peus de fang, ja que concentra els problemes de l’economia mundial.<\/p>\n

Per enfrontar-s’hi, els Estats intensifiquen les privatitzacions per reduir el salari diferit, trencar les garanties de l’ocupaci\u00f3, les conquestes socials. Les forces productives es transformen en forces destructives.<\/p>\n

A Europa se li esgoten els terminis …<\/strong><\/h4>\n

L’elecci\u00f3 de Joe Biden no canvia la dura realitat. Pascal Lamy, antic director general de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de Comer\u00e7 (OMC), ho constata: el canvi d’estil tindr\u00e0 efectes molt modestos ja que la guerra comercial contra la Xina va a continuar amb m\u00e9s intensitat. Aquesta \u00abguerra \u00e9s l\u2019intent infructu\u00f3s de frenar aquest mecanisme fent pagar el preu als seus competidors \u00ab. Al 1945 va haver de reconstruir-Europa, per frenar la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria, per\u00f2 l’imperialisme nord-americ\u00e0, al constituir la Uni\u00f3 Europea, va crear un mercat obert als seus monopolis. Avui, l’automatitzaci\u00f3 i la digitalitzaci\u00f3 van a refor\u00e7ar la substituci\u00f3 de la for\u00e7a de treball pels mitjans de producci\u00f3. Els efectes sobre la ind\u00fastria, com l’autom\u00f2bil, sector important a Europa, seran demolidors. \u00c0sia est\u00e0 m\u00e9s ben situada per proporcionar la m\u00e0 d’obra barata necess\u00e0ria per augmentar la taxa d’explotaci\u00f3 dels treballadors assalariats, a fi de compensar el descens tendencial de la taxa de guany. No hi haur\u00e0 un segon pla Marshall.<\/p>\n

La crisi financera de 2008 va provocar una ruptura en la societat nord-americana, il\u00b7lustrada per l’\u00e8xit de Bernie Sanders en les prim\u00e0ries, i m\u00e9s tard per les manifestacions.<\/p>\n

Els governs instrumentalitzen la pand\u00e8mia per emmascarar aquesta ofensiva que s’intensifica. Els pobles desconfien profundament dels seus dirigents. Els signes d’una resist\u00e8ncia encara dispersa es manifesten sota formes pr\u00f2pies de cada pa\u00eds a tot Europa. Hem de buscar per tots els mitjans la manera d’establir contacte amb les forces que s’expressen per organitzar l’intercanvi pol\u00edtic amb elles.<\/p>\n

Am\u00e8rica Llatina davant de la crisi de l’imperialisme dels Estats Units<\/strong><\/h4>\n

Caiguda del PIB, atur, pobresa que afecta el 37,7% de la poblaci\u00f3, Am\u00e8rica Llatina pateix el pillatge de l’imperialisme dels Estats Units (el seu \u00abtradicional pati del darrere\u00bb). La novetat \u00e9s la crisi interna dels Estats Units, que afecta la capacitat de la burgesia per actuar segons un pla general coherent. Es fa una an\u00e0lisi dels esclats populars a Xile, Per\u00fa, Bol\u00edvia. Hi ha un cap\u00edtol dedicat a Vene\u00e7uela i un requadre sobre les reformes a Cuba. M\u00e8xic, dos anys despr\u00e9s de l’acc\u00e9s al poder d’Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador, est\u00e0 en una situaci\u00f3 complexa. Es donen els ingredients provocats per la irrupci\u00f3 de la joventut i de la classe obrera, com acaba de succeir a Guatemala. Argentina i Brasil tenen evolucions contrastades, que s’estudien en detall.<\/p>\n

La nova situaci\u00f3 exigeix \u200b\u200btornar a examinar les condicions del nostre combat:<\/p>\n

\u00ab<\/em>La lli\u00e7\u00f3 que es despr\u00e8n de Vene\u00e7uela \u00e9s que quan un govern ataca la independ\u00e8ncia de la classe obrera per controlar-la, no pot <\/em>portar fins al final <\/em>una ruptura amb l’imperialisme i est\u00e0 condemnat a retrocedir en les limitades mesures que anteriorment va adoptar en aquest sentit. \u00bb<\/em><\/p>\n

Es tracta de vincular-se als moviments de resist\u00e8ncia, convulsos i contradictoris, a cada pa\u00eds.<\/p>\n

Xina en la cru\u00eflla<\/strong><\/h4>\n

Dues reunions del Politbur\u00f3 han posat de manifest una crisi a la c\u00fapula del Partit Comunista xin\u00e8s (PCC). Xi Ping ha deixat de banda. Sobtadament, al multimilionari Jack Ma, membre del PCC i patr\u00f3 de Alibab\u00e1. Per entendre aquests fets, cal tornar sobre els or\u00edgens de la burocr\u00e0cia xinesa. La revoluci\u00f3 xinesa va haver d’enfrontar-se a l’imperialisme i el PCC va trencar amb les consignes de Stalin que volia imposar-li el suport al Kuomintang a 1945-1949. L’article descriu les diferents pol\u00edtiques de la burocr\u00e0cia des de 1949 fins als nostres dies, el seu afany constant en impedir qualsevol forma de democr\u00e0cia obrera, l’obertura al mercat i el lloc de la propietat d’Estat. Els combats de la classe obrera xinesa enfront de la burocr\u00e0cia. El lloc de l’aixecament popular per la democr\u00e0cia a Hong Kong. \u00ab<\/em>La burocr\u00e0cia xinesa est\u00e0 acorralada: l’imperialisme pret\u00e9n controlar l’economia xinesa, i la classe obrera xinesa segueix combatent en defensa dels seus drets \u00bb.<\/em>\u00a0<\/em><\/p>\n

La crisi mundial del sistema capitalista i l’\u00c0frica subsahariana – Ofensiva contra els pobles i combat per la sobirania<\/strong><\/h4>\n

Els mateixos que encap\u00e7alen les institucions internacionals ho reconeixen: \u00e9s una crisi d’una magnitud sense parang\u00f3. Les mesures de confinament s\u00f3n un pretext per reduir al silenci a treballadors i pobles. S\u00f3n veritables mesures preventives per sembrar el terror entre la poblaci\u00f3. La primera conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s la fam. El deute \u00e9s el mitj\u00e0 per saquejar aquests pa\u00efsos. \u00c0frica continua sent una aposta estrat\u00e8gica per a l’imperialisme. Les guerres de dislocaci\u00f3 dels Estats continuen, s’ofereixen exemples. La intervenci\u00f3 de la for\u00e7a Barkhane al Sahel s’inscriu en aquesta l\u00f2gica. Davant d’aix\u00f2, es multipliquen els aixecaments en m\u00faltiples pa\u00efsos. Es presenta el nostre m\u00e8tode d’agrupament i discussi\u00f3, tenint en compte les experi\u00e8ncies viscudes, el rebuig dels partits i la desconfian\u00e7a que susciten.<\/p>\n

Continu\u00eftat i exig\u00e8ncies de l’imperialisme a l’Orient Mitj\u00e0<\/strong><\/h4>\n

L’elecci\u00f3 de Joe Biden ha estat acompanyada per una intensa activitat diplom\u00e0tica i militar nord-americ\u00e0 a l’Orient Mitj\u00e0. L’article analitza els diferents aspectes del que s’ha presentat com \u00abl’acord del segle\u00bb entre el govern israeli\u00e0 i alguns r\u00e8gims \u00e0rabs. M\u00e9s enll\u00e0 dels aspectes lligats a la comunicaci\u00f3, el principal \u00e9s crear una coalici\u00f3 antiiran\u00ed. S’han cobert diverses etapes amb els assassinats d’un general irani\u00e0 i despr\u00e9s d’un f\u00edsic. Aquesta pol\u00edtica busca estr\u00e8nyer el setge contra l’Iran. Si b\u00e9 el to de l’expressi\u00f3 canvia amb Biden, no est\u00e0 en l’ordre del dia q\u00fcestionar aquesta doctrina.<\/p>\n

L’article explica la col\u00b7laboraci\u00f3 del r\u00e8gim egipci amb l’Estat d’Israel i els seus diferents components.<\/p>\n

L’acord Sudan-Israel ha estat imposat pels Estats Units utilitzant diversos xantatges. En alguns pa\u00efsos, els pobles han empr\u00e8s el combat contra els r\u00e8gims corruptes, com al L\u00edban. A Palestina segueix la lluita, s’aixequen moltes veus per tornar als fonaments del moviment nacional palest\u00ed, a l’OLP dels or\u00edgens.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 820 per descarregar en PDF Publiquem en aquesta carta setmanal una presentaci\u00f3 dels articles de la Verdad, revista te\u00f2rica de\u00a0la IV Internacional, nombre 107, tradu\u00efda de La Lettre de la V\u00e9rit\u00e9 n \u00b0 1013 El darrer n\u00famero de la revista trimestral de la IV Internacional estar\u00e0 aviat disponible per a la seva ditribuci\u00f3. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1130,1147],"class_list":["post-5346","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-cuartainternacional","tag-internacionalismo"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5346","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5346"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5346\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5353,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5346\/revisions\/5353"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5346"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5346"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5346"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}