{"id":5384,"date":"2021-02-15T21:26:14","date_gmt":"2021-02-15T19:26:14","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5384"},"modified":"2021-02-15T21:56:38","modified_gmt":"2021-02-15T19:56:38","slug":"la-monarquia-no-es-una-democracia-2","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-monarquia-no-es-una-democracia-2\/","title":{"rendered":"La Monarquia no \u00e9s una democracia"},"content":{"rendered":"

Carta Setmana<\/strong>l 822 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/h4>\n

\"\"<\/a>El vicepresident segon de Govern, Pablo Iglesias, declarava el passat dia 8 a la revista Ara que \u00abno hi ha una situaci\u00f3 de plena normalitat pol\u00edtica i democr\u00e0tica a Espanya quan els l\u00edders dels dos partits que governen Catalunya, l’un \u00e9s a la pres\u00f3 i l’altre a Brussel\u00b7les (…). Per\u00f2 el mateix li dic de l’entrada a la pres\u00f3 de Pablo Has\u00e9l<\/em> \u00ab.<\/p>\n

Les reaccions dels mitjans de comunicaci\u00f3 i dels tres partits franquistes que s’asseuen a les Corts no s’han fet esperar. Tots ells demanen iradament la dimissi\u00f3 de Pablo Iglesias.<\/p>\n

Tamb\u00e9 han reaccionat els seus socis al govern. En la presa de possessi\u00f3 de la nova Cap de l’Estat Major de l’Armada, la ministra de Defensa, Margarita Robles, declarava que \u00abhem de sentir-nos molt orgullosos d’Espanya<\/em>\u00bb perqu\u00e8 \u00e9s un pa\u00eds \u00abamb una democr\u00e0cia plena<\/em>\u00bb i \u00abde les m\u00e9s avan\u00e7ades del m\u00f3n, amb institucions s\u00f2lides, amb drets i llibertats consolidades<\/em> \u00ab.<\/p>\n

En resum, molts dels defensors del r\u00e8gim han sortit en tromba. No admeten que es pot q\u00fcestionar el \u00abcar\u00e0cter democr\u00e0tic\u00bb de la mateixa, en particular, en la situaci\u00f3 de crisi que viu la pr\u00f2pia instituci\u00f3 de la Monarquia. I, per tant, exigeixen a Pablo Iglesias que practiqui la \u00ablleialtat al ‘Rei\u00bb amb qu\u00e8 va jurar el seu c\u00e0rrec.<\/p>\n

Un manifest infame<\/strong><\/h4>\n

Una de les reaccions m\u00e9s irades ha estat la publicaci\u00f3 d’un manifest, signat per 200 pol\u00edtics en actiu i retirats del PP, el PSOE i Ciutadans, i per uns quants dels intel\u00b7lectuals signants habituals de textos i manifestos \u00abantinacionalistes\u00bb que es titula \u00bb cessar en la inf\u00e0mia: Pablo Iglesias ha de ser destitu\u00eft <\/em>\u00ab.<\/p>\n

En aquest manifest, escriuen que \u00abla democr\u00e0cia espanyola ha tingut governants bons, dolents i mediocres, idonis i vulgars, exemplars i corruptes. (…) El que no havia tingut mai fins ara \u00e9s un governant que no cregu\u00e9s en la dignitat democr\u00e0tica del seu pa\u00eds (…) Un governant que es pos\u00e9s de costat del crim <\/em>\u00ab. El que ve a dir que es pot admetre governants dolents o fins i tot lladres i corruptes, per\u00f2 no que defensin els presos pol\u00edtics, posant-se \u00abde la banda del crim<\/em>\u00ab.<\/p>\n

El manifest afegeix que Iglesias \u00e9s \u00abuna persona socialitzada en el rancor i incapa\u00e7 de comprendre la import\u00e0ncia hist\u00f2rica i l’altura moral del gest de reconciliaci\u00f3 entre espanyols que, en una Transici\u00f3 que menysprea, va fundar el nostre r\u00e8gim de conviv\u00e8ncia democr\u00e0tic<\/em>\u00ab.<\/p>\n

Tot per exigir a Pedro S\u00e1nchez que expulsi Iglesias del govern, el que probablement causaria la ruptura de la coalici\u00f3 i podria portar, finalment a un govern de les tres dretes franquistes, com el de Madrid o el d’Andalusia.<\/p>\n

La veritat sobre la Transici\u00f3<\/strong><\/h4>\n

Per als autors del manifest, i segons la hist\u00f2ria oficial amb la qual intoxiquen als nostres fills a les escoles, l’anomenada \u00abtransici\u00f3\u00bb que suposadament ens va portar la \u00abdemocr\u00e0cia\u00bb va ser un proc\u00e9s exemplar, durant el qual, assistits per Joan Carles I, un rei dem\u00f2crata, se’ns van atorgar als ciutadans les llibertats democr\u00e0tiques.<\/p>\n

Dif\u00edcil seria concebre un conte m\u00e9s fals. Joan Carles va ser nomenat en 1969 hereu del dictador Franco, i va exercir durant anys, com a tal, el paper de \u00abPr\u00edncep d’Espanya\u00bb. En qualitat de tal, presidia amb Franco, al setembre de 1975, \u00e9s a dir, a pocs mesos de la mort del dictador- una concentraci\u00f3 davant el Palau d’Orient en suport als \u00faltims afusellaments del franquisme. Amb el seu nomenament com a hereu, Franco pensava haver deixat \u00ablligat i ben lligat<\/em>\u00bb el manteniment de les institucions del seu r\u00e8gim. En aplicaci\u00f3 d’aquest pla, el borb\u00f3 va jurar, davant les Corts franquistes, la seva fidelitat als \u00abprincipis fonamentals del Moviment Nacional<\/em>\u00ab, en la seva proclamaci\u00f3 com a rei. I va mantenir com a president del Govern a Carlos Arias Navarro, que va iniciar la seva carrera pol\u00edtica com a fiscal en la repressi\u00f3 a M\u00e0laga, el 1937, i que despr\u00e9s es va distingir, entre 1957 i 1965, al capdavant de la Direcci\u00f3 General de Seguretat en la seva tasca repressiva contra l’oposici\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

Per\u00f2 la irrupci\u00f3 d’un potent moviment de masses, amb caracter\u00edstiques prerevolucion\u00e0ries, de la classe treballadora, la joventut i els pobles de tot l’Estat, va fer fracassar aquests plans.<\/p>\n

Aquest moviment va comen\u00e7ar per imposar, de fet, les principals llibertats democr\u00e0tiques.<\/p>\n

Des de 1976 fins a mitjans de 1978 es van perdre ni m\u00e9s ni menys que 13.240.000 jornades en vagues laborals. Com la vaga estava prohibida, cada vaga es convertia en una vaga pol\u00edtica que imposava el dret de vaga.<\/p>\n

Centenars de milers de persones van organitzar manifestacions i participar en elles. Eren il\u00b7legals, per\u00f2 la policia es veia impotent per evitar-les. I no perqu\u00e8 no ho intent\u00e9s. El 1976, hi va haver per\u00edodes en qu\u00e8 cada dia hi havia un manifestant mort a mans de la policia.<\/p>\n

Al mateix temps, en f\u00e0briques i centres d’estudi, milers de militants trencaven la clandestinitat i proclamaven en p\u00fablic la seva pertinen\u00e7a a organitzacions pol\u00edtiques o sindicals prohibides, imposant-se al r\u00e8gim, incapa\u00e7 d’empresonar-los a tots, l’actuaci\u00f3 oberta de les mateixes. Un proc\u00e9s que va culminar en la celebraci\u00f3, a Madrid, del 15 al 18 d’abril de 1976, del XXX Congr\u00e9s de la UGT, plantant cara a una prohibici\u00f3 que el r\u00e8gim no va poder fer efectiva. Amb aquest acte es signava l’acta de defunci\u00f3 del sindicat vertical, que el r\u00e8gim (i la direcci\u00f3 de les CCOO) volien mantenir.<\/p>\n

La llibertat d’expressi\u00f3 i de premsa es va conquistar desafiant les prohibicions del r\u00e8gim per mitj\u00e0 de la publicaci\u00f3 i repartiment de pamflets i peri\u00f2dics obrers.<\/p>\n

La dictadura coronada no es podia mantenir. I entestar-se a defensar-la per la for\u00e7a posava en perill el propi r\u00e8gim capitalista a qu\u00e8 el r\u00e8gim servia. Al juny de 1976, durant el seu primer viatge a l’exterior, als Estats Units, on es va entrevistar amb el president USA, Joan Carles de Borb\u00f3 declara, per primera vegada, que vol presidir una \u00abmonarquia democr\u00e0tica<\/em>\u00ab. Per aplicar aquesta proposta, nomena president Adolfo Su\u00e1rez, que fins llavors era el ministre-secretari general del Moviment Nacional. L’instrument d’aquest treball va ser els pactes de la Moncloa.<\/p>\n

Els pactes de la Moncloa<\/strong><\/h4>\n

A l’octubre de 1975 se celebren converses al Palau de la Moncloa entre representants del govern i els dirigents de PSOE, el PCE, el PNB i CiU. Com a resultat d’aquestes negociacions, el 25 d’octubre es signaven un pacte econ\u00f2mic i un altre pol\u00edtic.<\/p>\n

En virtut de l’acord pol\u00edtic, el r\u00e8gim admetia les llibertats democr\u00e0tiques (que ja li havien estat imposades, de fet, pel moviment obrer i popular) i, a canvi, els representants dels partits obrers i nacionalistes acceptaven el manteniment de la Monarquia i , amb ella, de les principals institucions de l’Estat franquista -cossos repressius, aparell judicial, ex\u00e8rcit …- sense depuraci\u00f3 alguna (per\u00f2 acceptant la neteja que en ells havia fet la dictadura). Tamb\u00e9 es va acceptar la impunitat dels crims de franquisme, no tocar les fortunes amassades sota la dictadura (fins i tot les aconseguides utilitzant treball esclau), i el respecte de les sent\u00e8ncies de la repressi\u00f3. A totes aquestes institucions \u00a0les va declarar convertides en democr\u00e0tiques. Fins i tot el Tribunal d’Ordre P\u00fablic es va mantenir, convertit en Audi\u00e8ncia Nacional.<\/p>\n

Van quedar sense recon\u00e8ixer -amb l’anu\u00e8ncia del PNB i de CiU- els drets de les nacionalitats i, en particular, el dret a decidir lliurement sobre el seu futur.<\/p>\n

Unes llibertats m\u00e9s que mediatitzades<\/strong><\/h4>\n

Totes i cadascuna de les llibertats i drets arrencats van ser estrictament limitades, i cada vegada ho s\u00f3n m\u00e9s.<\/p>\n

El dret de vaga es veu condicionat per per\u00edodes de preav\u00eds obligatoris que impedeixen respondre de manera immediata a una agressi\u00f3 patronal, i per la imposici\u00f3 de serveis m\u00ednims que arriben a un 90 o fins i tot un 100%. En va es recorren davant els tribunals, ja que aquests, si es pronuncien contra ells, nom\u00e9s ho fan un any o dos despr\u00e9s d’haver-se realitzat la vaga. I atacat directament per l’article 315.3 del codi penal, article franquista a l’empara del qual, m\u00e9s de 300 sindicalistes han estat processats per organitzar piquets de vaga, amb peticions d’anys de pres\u00f3.<\/p>\n

El dret de manifestaci\u00f3 es veu sotm\u00e8s tamb\u00e9 a preavisos de 10 dies, i queda en mans de les Delegacions de Govern, que poden prohibir arbitr\u00e0riament manifestacions pac\u00edfiques (com passa en aquests moments amb les manifestacions a Madrid contra la pol\u00edtica sanit\u00e0ria del govern Ayuso).<\/p>\n

La llibertat d’expressi\u00f3 i de premsa resta sotmesa a les normes que imposen el delicte de \u00abapologia del terrorisme<\/em>\u00ab, els \u00abdelictes contra la corona<\/em>\u00ab, \u00abd’odi<\/em>\u00bb i \u00abcontra els sentiments religiosos<\/em>\u00ab. Aqu\u00ed estan, com a casos m\u00e9s recents, el de Pablo Hassel i el de Valtonic.<\/p>\n

El dret d’organitzaci\u00f3 se sotmet a les diferents lleis \u00abantiterroristes<\/em>\u00ab, que permeten al poder judicial dissoldre organitzacions pol\u00edtiques.<\/p>\n

La llibertat sindical es veu retallada per les successives reformes laborals, que posen en q\u00fcesti\u00f3 el dret a la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva, que \u00e9s al cor de l’activitat sindical.<\/p>\n

Pel que fa als drets dels pobles, n’hi ha prou amb recordar l’apallissament massiu per part de les forces repressives dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya que volien exercir pac\u00edficament el seu dret a vot l’1 d’octubre de 2017, i la persecuci\u00f3 judicial contra els dirigents republicans catalans.<\/p>\n

I tot aix\u00f2 sota el control d’un poder judicial franquista, que destitueix parlamentaris i presidents de comunitats aut\u00f2nomes, decideix les dates d’eleccions, persegueix a pol\u00edtics i cantants i, sobretot, s’erigeix, obeint les ordres del seu amo el Rei, com a perseguidor implacable dels republicans catalans.<\/p>\n

Ara, quan les llibertats estan sent atacades a tot el m\u00f3n, tot aix\u00f2 s’agreuja. El domini del capital s’afirma sobre la base de l’aprofundiment de la crisi, i es fa cada vegada m\u00e9s incompatible amb les llibertats. A l’Estat Espanyol, cada dia es posa de manifest amb m\u00e9s for\u00e7a el car\u00e0cter repressiu i lliberticida de l’estat d’alarma, que permet retallar les llibertats amb excuses \u00absanit\u00e0ries\u00bb que cada vegada creu menys la gent.<\/p>\n

I tot aix\u00f2 sota la presid\u00e8ncia de la corrupta dinastia borb\u00f2nica, que viu a ple luxe i es permet educar els seus fills en escoles de 75.000 euros, mentre l’escola p\u00fablica llangueix, l’educaci\u00f3 universit\u00e0ria es deteriora amb \u00abl\u2019ensenyament telem\u00e0tic<\/em>\u00ab, milions esperen el IMV o sobreviuen amb prou feines en els ERTO amb un 75%, com a molt, del seu salari des de fa mesos.<\/p>\n

L’\u00fanica democr\u00e0cia possible \u00e9s la que es construeixi sobre les ru\u00efnes d’aquest entramat, en la lluita per les reivindicacions i la rep\u00fablica. Rep\u00fablica que imposi les llibertats democr\u00e0tiques i nacionals i els drets socials.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 822 per descarregar en PDF El vicepresident segon de Govern, Pablo Iglesias, declarava el passat dia 8 a la revista Ara que \u00abno hi ha una situaci\u00f3 de plena normalitat pol\u00edtica i democr\u00e0tica a Espanya quan els l\u00edders dels dos partits que governen Catalunya, l’un \u00e9s a la pres\u00f3 i l’altre a Brussel\u00b7les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[859,187,333,15],"class_list":["post-5384","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-democracia","tag-monarquia","tag-pablo-iglesias","tag-republica-2"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5384","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5384"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5384\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5393,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5384\/revisions\/5393"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5384"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5384"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5384"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}