{"id":5429,"date":"2021-03-01T18:40:23","date_gmt":"2021-03-01T16:40:23","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5429"},"modified":"2021-03-01T21:14:00","modified_gmt":"2021-03-01T19:14:00","slug":"el-consens-monarquic-i-la-commemoracio-de-laniversari-del-23f","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-consens-monarquic-i-la-commemoracio-de-laniversari-del-23f\/","title":{"rendered":"El consens mon\u00e0rquic i la commemoraci\u00f3 de l\u2019aniversari del 23F"},"content":{"rendered":"

Carta Setmana<\/strong>l 824 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/h4>\n

\"\"<\/a>Dos fets importants han coincidit la setmana passada: les mobilitzacions de milers de joves i la commemoraci\u00f3 del 40 aniversari del cop d’Estat del 23 de Febrer del 1981.<\/p>\n

Les mobilitzacions dels joves tenen m\u00e9s import\u00e0ncia del que sembla. Pot ser, fins i tot, una espurna de la qual pot sorgir una flama. Ja Trotski, en circumst\u00e0ncies diferents, ho havia assenyalat al maig del 30, en les raneres de la dictadura de Primo de Rivera, al caracteritzar la mobilitzaci\u00f3 dels estudiants … \u00ab\u00e9s el signe de que la societat burgesa travessa una crisi profunda\u00bb.<\/p>\n

En efecte, quan de nou els dirigents sindicals havien tallat amb mobilitzacions \u00abde cartr\u00f3 pedra\u00bb la recerca de l’acci\u00f3 unida de la classe que importants vagues en la ind\u00fastria i altres sectors reclamaven, el 16 de febrer a ocasi\u00f3 de la detenci\u00f3 de Has\u00e9l, el moviment espontani va sorgir en les principals ciutats i pobles de Catalunya, estenent-se a tot l’Estat. Avui el r\u00e8gim, que coneix el car\u00e0cter explosiu de la situaci\u00f3, que qualsevol espurna pot detonar, exigeix, per mitj\u00e0 de govern i de la \u00aboposici\u00f3\u00bb, a tots els partits, i especialment a Catalunya, el suport total a la brutalitat de la policia \u00abcatalana\u00bb.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 passa en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 l’esfondrament econ\u00f2mic, la multiplicaci\u00f3 de l’atur i l’aparici\u00f3 de la fam anuncien revoltes de gran amplitud. Referent a aix\u00f2, n’hi ha prou amb citar un informe del Fons Monetari Internacional sobre Les repercussions socials de les pand\u00e8mies, que posa de manifest \u00ables fractures ja existents a la societat: la manca de protecci\u00f3 social, la desconfian\u00e7a en les institucions, la percepci\u00f3 d’incompet\u00e8ncia o corrupci\u00f3 dels governs \u00abi que assenyala que\u00bb puja el risc de greus crisis pol\u00edtiques (esdeveniments que poden enderrocar governs), que normalment ocorren en els dos anys posteriors a l’epid\u00e8mia greu \u00ab. Moviments com el Hirak, la rebel\u00b7li\u00f3 de la joventut i el poble algerians contra el r\u00e8gim corrupte, reneixen despr\u00e9s de la par\u00e8ntesi de la pand\u00e8mia.<\/p>\n

\u00c9s veritat que, de moment, la classe obrera segueix \u00abbloquejada\u00bb pel brutal esfor\u00e7 de paralitzaci\u00f3 dels aparells sindicals, vagues persistents com la de John Deere mostren que \u00e9s possible trencar el setge. La prohibici\u00f3 de manifestacions no garanteix el control del carrer, nom\u00e9s posa de manifest el p\u00e0nic del r\u00e8gim.<\/p>\n

La previsi\u00f3 de possibles explosions socials explica la necessitat d’un tancament de files dels defensors del r\u00e8gim. Que s\u00f3n conscients que, ara per ara, no tenen alternativa a un govern de Pedro S\u00e1nchez, Com deia l’ABC del dissabte 20 de febrer \u00abamb tres partits de dreta \u00e9s la impot\u00e8ncia\u00bb. La clau per tant resideix en la capacitat de l’aparell del PSOE, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Podem i Esquerra Unida des del propi govern i amb l’ajuda inestimable dels dirigents dels grans sindicats, d’impedir una explosi\u00f3, i en la necessitat de posar tallafocs entre les mobilitzacions dels joves i la classe treballadora.<\/p>\n

La commemoraci\u00f3 del 23 F<\/strong><\/h4>\n

\u00c9s evident que hi ha una relaci\u00f3 directa entre el que hem exposat abans i la commemoraci\u00f3 del 40 aniversari del cop d’Estat del 23 de febrer del 1981.<\/p>\n

La defensa a ultran\u00e7a del rei fugat, la tornada es prepara reafirmant la seva impunitat davant de qualsevol delicte que hagi com\u00e8s, ha unit no nom\u00e9s a la presidenta de Congr\u00e9s dels Diputats, Meritxell Batet, i al rei Felip VI en els seus discursos commemorant el 23F, sin\u00f3 tamb\u00e9 a bona part de la premsa del r\u00e8gim.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el renovat rebuig del rei per formacions nacionalistes evid\u00e8ncia la fallida del consens mon\u00e0rquic, en el mateix moment en qu\u00e8 el pacte PSOE-PP s’integra en el consell de RTVE al conjunt de forces … menys als independentistes que han guanyat les eleccions catalanes.<\/p>\n

Felip VI va dir en el seu discurs, pel que fa a Joan Carles I, que \u00abla seva fermesa i autoritat van ser determinants per a la defensa i el triomf de la democr\u00e0cia\u00bb, en tant que Batet deia que \u00abCommemorem aix\u00ed la decidida reacci\u00f3 de les nostres institucions p\u00fabliques, que, encap\u00e7alades per la seva majestat el rei Joan Carles, van assumir la defensa de la democr\u00e0cia davant l’amena\u00e7a del cop i van usar efica\u00e7ment les seves capacitats constitucionals per derrotar als colpistes\u00bb. Caldria combregar amb rodes de mol\u00ed que fa a aquest relat, ja que els fets reals s’amaguen al poble emparant-se en la Llei de Secrets Oficials, el que per alguna cosa ser\u00e0. en tot cas, el relat oficial resulta incre\u00efble a la llum de tota la traject\u00f2ria antidemocr\u00e0tica de la Monarquia. Des de la proclamaci\u00f3 de Joan Carles I el 22 de novembre de 1975 amb la f\u00f3rmula \u00abJuro per D\u00e9u i sobre els Sants Evangelis, complir i fer complir les Lleis Fonamentals del Regne i guardar lleialtat als principis que informen el Moviment Nacional\u00bb, fins a la complicitat de Felip VI, almenys per inacci\u00f3, amb els militars que publiquen amenaces constants fins i tot a 26 milions de persones.<\/p>\n

El retorn a la vella can\u00e7\u00f3 del rei \u00absalvador de la democr\u00e0cia<\/em>\u00bb mostra la necessitat que tenen de fer pinya en la defensa de r\u00e8gim, limitant les ruptures inevitables, sense apuntar ni la m\u00e9s m\u00ednima reforma, i aix\u00f2 malgrat que flueixen les informacions velles o noves respecte de l’aut\u00e8ntic paper del rei Joan Carles, \u00e9s a dir, de la seva complicitat en la inspiraci\u00f3 i el desenvolupament del cop.<\/p>\n

Aquesta defensa a ultran\u00e7a t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies. Per exemple, obliga els partits nacionalistes i independentistes a delimitar. Cal recordar, a m\u00e9s, que ells no van ser ni tan sols convidats al Pacte de la Zarzuela, cuinat immediatament despr\u00e9s del cop, i el primer objectiu era la \u00abrecentralitzaci\u00f3<\/em>\u00bb de l’Estat i la persecuci\u00f3 renovada del nacionalisme \u00abradical<\/em>\u00ab. I Unides Podem, presoner de la seva participaci\u00f3 en el govern, fa de convidat de pedra com a cinquena roda que \u00e9s del sistema.<\/p>\n

A la commemoraci\u00f3 del 23-F, que ha unit al PP i al PSOE, ha seguit un pas endavant del govern de Pedro S\u00e1nchez, amb un acord amb el PP per a la renovaci\u00f3 del Consell de RTVE, i l’anunci que se seguir\u00e0 negociant , per emprendre la renovaci\u00f3 d’altres \u00f2rgans constitucionals amb el mandat caducat, com el Consell General de Poder Judicial (CGPJ), el Tribunal Constitucional o el Defensor del Poble. Un consens que van a buscar, sens dubte, per estendre a altres q\u00fcestions, i, en particular, al repartiment dels fons europeus en benefici de les grans empreses.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 s’ha preparat, segons citen alguns mitjans de premsa, en un dinar privat amb el rei, en qu\u00e8 van participar Pedro S\u00e1nchez i Carmen Calvo, juntament amb les presidentes de Congr\u00e9s i el Senat, el del Poder Judicial, el del Tribunal Suprem , el l\u00edder de l’oposici\u00f3 i els dos ponents vius de la Constituci\u00f3.<\/p>\n

Dos mons que s’enfronten<\/strong><\/h4>\n

D’una banda, la mobilitzaci\u00f3 d’un sector de la joventut, que pot ser l’inici d’una mobilitzaci\u00f3 m\u00e9s generalitzada del conjunt de la poblaci\u00f3. De l’altre, un consens en defensa del R\u00e8gim, rei em\u00e8rit en fugida incl\u00f2s. Consens que s’enfronta, no hi ha dubte, a la satisfacci\u00f3 de reivindicacions fonamentals, com la derogaci\u00f3 de les contrareformes i la recuperaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics. I a la mobilitzaci\u00f3 dels joves, als que des de les diferents inst\u00e0ncies de l’Estat, central i auton\u00f2mic, s’ordena apallissar i criminalitzar. Una situaci\u00f3 pol\u00edtica que reafirma la relaci\u00f3 existent entre la lluita per les llibertats, la defensa de les reivindicacions i els drets socials i el combat contra el r\u00e8gim podrit, per la Rep\u00fablica.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 824 per descarregar en PDF Dos fets importants han coincidit la setmana passada: les mobilitzacions de milers de joves i la commemoraci\u00f3 del 40 aniversari del cop d’Estat del 23 de Febrer del 1981. Les mobilitzacions dels joves tenen m\u00e9s import\u00e0ncia del que sembla. Pot ser, fins i tot, una espurna de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[637,187],"class_list":["post-5429","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-golpe-de-estado","tag-monarquia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5429","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5429"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5429\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5457,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5429\/revisions\/5457"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5429"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5429"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}