{"id":5467,"date":"2021-03-07T22:16:03","date_gmt":"2021-03-07T20:16:03","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5467"},"modified":"2021-04-22T21:30:39","modified_gmt":"2021-04-22T19:30:39","slug":"banquers-del-fmi-als-controls","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/banquers-del-fmi-als-controls\/","title":{"rendered":"Banquers del FMI als controls"},"content":{"rendered":"

Carta Setmana<\/strong>l 825 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/h4>\n

Adaptem un text publicat al<\/em> Lettre<\/em> de la<\/em> V\u00e9rit\u00e9, publicaci\u00f3 <\/em>de la secci\u00f3 francesa de la IV Internacional.<\/em><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Alguns aclariments sobre la actualitat de l’ajust estructural asim\u00e8tric.<\/p>\n

Quan la crisi financera del 2010-2012 va amena\u00e7ar amb la fallida de Gr\u00e8cia, Irlanda, It\u00e0lia, Espanya… Vam veure com els banquers de Goldman Sachs s’afanyaven a fer-se c\u00e0rrec de la vella Europa. Com que havien organitzat les estafes que deixaven el m\u00f3n fet pols, no haurien de ser tamb\u00e9 els m\u00e9s qualificata per aixecar-lo? Es va formar una famosa troica.<\/p>\n

Des de fa un temps, hem vist emergir un nou lot de salvadors suprems: Janet Yellen, directora, no fa gaire, del FMI, es converteix en secret\u00e0ria d’estat de Biden (ministra de finances); \u00a0Mario Draghi, anteriorment del FMI i Goldman Sachs, m\u00e9s tard president \u00a0\u00a0del BCE, assumeix el lideratge del govern itali\u00e0 amb la benedicci\u00f3 de totes les forces pol\u00edtiques, des de Beppe Grillo fins a Berlusconi; \u00a0Olivier Blanchard, cap pensant \u00a0del FMI (economista i director d’estudis\u00a0 en cap del FMI del 2008 al 2015), es converteix en assessor de Macron per al \u201cper\u00edode post-Covid\u00bb. Podr\u00edem multiplicar els pedigr\u00eds, el FMI es mobilitza per apretar fort. \u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n

Imagina’t que ets capitalista…<\/strong><\/h4>\n

S’han reclamat plans d’ajust estructural per a les mesures imposades pel FMI, des del 1980, sota el xantatge del deute, per reduir el cost del treball i augmentar l’explotaci\u00f3 dels empleats, per tal de millorar els beneficis. Experimentades a Xile despr\u00e9s del cop militar de 1973, aquestes pol\u00edtiques es van estendre a partir de1980. Davant les revoltes que van provocar a tots els continents, es van dividir entre governs d’esquerres, seguint les t\u00e0ctiques del salami. Van conduir a cracs financers en s\u00e8rie des de 1987 cada 6-8 anys. L’\u00faltima el 2007-2009 encara no s’havia superat, quan \u00a0\u00a0es va desenvolupar un crac al febrer de 2020. Les mesures de confinament van donar l’oportunitat de disfressar, a trav\u00e9s de l’emerg\u00e8ncia \u00absanit\u00e0ria\u00bb, les disposicions de rescat del capital financer, un cop m\u00e9s malparat.<\/p>\n

Sabem de qu\u00e8 es tracta. Nom\u00e9s entre el 2010 i el 2017, es van reduir 30.000 milions en assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria, 50.000 en educaci\u00f3. Des dels anys 80 han privatitzat totes les grans empreses i bons serveis p\u00fablics.\u00a0 Les contra-reformes han desmantellat l’educaci\u00f3 p\u00fablica en la seva totalitat o parcialment, RENFE, Endesa, Correos, Seguretat Social. \u00a0Els salaris estaven bloquejats perqu\u00e8 havien de seguir sent competitius davant les deslocalitzacions i acomiadaments. Hi va haver retallades de sou i trasllats. Pensions? Estan disminuint constantment gr\u00e0cies a les \u00abreformes\u00bb.<\/p>\n

Imagineu que sou capitalistes, aquest formidable assoliment de quaranta anys de combat met\u00f2dic per tots els governs successius contra els treballadors es punt de veure\u2019s amena\u00e7at per la revolta dels desposse\u00efts.\u00a0 Ja que es van desbloquejar sumes colossals per salvar bancs i fons especulatius, i que els treballadors assalariats troben que el d\u00e8ficit del 3% de Maastricht, que durant trenta anys s’els hi ha imposat com una obligaci\u00f3 inevitable que els impedia donar-los un c\u00e8ntim d\u2019increment\u00a0 salarial, de sobte, ha esdevingut una obligaci\u00f3 sense sentit quan milers de milions havien de ser distribu\u00efts als banquers. Les \u00faltimes dades del 2020 s\u00f3n clares: els guanys dels capitalistes han augmentat massivament a mesura que l’atur i la precarietat es disparen a causa dels successius confinaments, dissimulant l’acceleraci\u00f3 de les contra-reformes.<\/p>\n

\u00a0<\/strong>Pla de suport? <\/strong><\/p>\n

Obligats a intensificar l’explotaci\u00f3 dels treballadors per intentar sortir del pas, amb els plans \u00a0per \u00abdonar suport a l’economia\u00bb (de fet, als capitalistes), els governs emprenen la confrontaci\u00f3 i empenyen els treballadors i joves a lluitar en leg\u00edtima defensa.<\/p>\n

Els homes del FMI hi s\u00f3n per intentar posar tota la seva experi\u00e8ncia reaccion\u00e0ria al servei d’aquestes maniobres bel\u00b7ligerants. El pla europeu, anomenat de recuperaci\u00f3, t\u00e9 com a objectiu consolidar l’ajust que trontolla. En el cas d’It\u00e0lia \u00e9s revelador, 260 mil milions en pr\u00e9stecs de la Uni\u00f3 Europea s’han d’utilitzar per donar suport a l’economia. Hem de preservar els increments de despesa militar previstos per l’OTAN i la UE, preservar les privatitzacions, no retrocedir en les regionalitzacions\/desmantellament de l’hospital i l’escola malgrat el fiasco evidenciat per la pand\u00e8mia, contenir la fallida de l’economia submergida que ha augmentat en trenta anys del 20% al 35% del PIB, massa de precaris, de sobte, sense res, amortitzar la caiguda del turisme, un sector vital del qual depenen massivament els petits comer\u00e7os i que reporta les divises permeten pagar els deutes en d\u00f2lars. I tot aix\u00f2 proclamant que es lluitar\u00e0 contra les desigualtats, la precarietat, pintar l’economia de verd, salvar el planeta.<\/p>\n

Per\u00f2 no hi ha res que q\u00fcestionar de la gran fita de l\u2019ajust estructural, i la garantia \u00e9s Draghi, un jesu\u00efta com el Papa.<\/p>\n

De la mateixa manera, el pla Biden d’1,9 bilions de d\u00f2lars ha d’intentar aplacar la r\u00e0bia contra els financers i esmorteir l’augment massiu de la mis\u00e8ria i la fam, \u00a0mentre que els beneficis dels multimilionaris es disparen, Elon Musk, delectant-se de la seva compra de 1.500 milions de d\u00f2lars de bitcoin. Per\u00f2 republicans i dem\u00f2crates (excepte Alexandria Ocasio Cortez) voten per unanimitat sobre la despesa militar per valor de 780.000 milions de d\u00f2lars, i les mesures anti-treballadors votades des de \u00a0Reagan fins a Trump passant per Clinton i Bush no s\u2019han de modificar. Janet Yellen, per exemple, presenta el salari m\u00ednim federal de 15 d\u00f2lars per hora com a perspectiva d\u2019ac\u00ed al 2025, i queda exclosa l’extensi\u00f3 de Medicare; potser, si la pressi\u00f3 \u00e9s massa forta, es fa una opci\u00f3 p\u00fablica de l\u2019Obamacare, \u00a0que permeti que es facin promeses que com de costum xocaran \u00a1amb una resposta vigorosa dels lobbies d’assegurances, representants republicans i alguns dem\u00f2crates, i, de comissi\u00f3 a comissi\u00f3, les coses es van ajornant.<\/p>\n

\u00a0Resistir, mantenir el canvi<\/strong><\/h4>\n

Olivier Blanchard no ha trobat una millor \u00abinnovaci\u00f3\u00bb que proposar l’abolici\u00f3 del CDI i el CDD i [1]<\/a>substituir-los per un contracte individual que proporcioni garanties al llarg dels anys; per exemple, es podran tenir quinze dies de perm\u00eds retribu\u00eft en els primers deu anys de treball, tres setmanes en els propers deu anys, etc., i totes les garanties del dret laboral estarien individualitzades. En una empresa, cap empleat tindria els mateixos drets. No hi ha escassetat d’idees entre els economistes experts, i els r\u00e0nquings period\u00edstics classifiquen Blanchard\u00a0 com a moderat, neo keynesi\u00e0, de centre esquerra.<\/p>\n

No hi ha marge de maniobra per a la burgesia. \u00abResistir\u00bb va ser l’esl\u00f2gan de la uni\u00f3 sagrada dels l\u00edders militaristes del SPD alemany el 1915, que Rosa Luxemburg va denunciar en el seu fam\u00f3s opuscle signat junius. Resistir-se per salvar els guanys, i per fer-h, augmentar la taxa d’explotaci\u00f3 dels assalariats; \u00abResistir. Mantenir el rumb\u201d ,heus aqu\u00ed el nou mantra que els periodistes submisos han de repetir de forma insistent.<\/p>\n

L’automatitzaci\u00f3, els digital, la uberitzaci\u00f3 s\u00f3n els mitjans per accelerar la productivitat dels treballadors, factors d’augment de les plusv\u00e0lues i guanys a curt termini, per\u00f2 que, a llarg termini, al reduir el nombre d’assalariats, s\u00f3n factors de descens tendencial de la taxa de guanys, la qual cosa condueix a un nou carrer\u00f3 sense sortida.<\/p>\n

\u00c9s molt important entendre que \u00e9s precisament la cursa cap a la innovaci\u00f3 i la competitivitat, que apareix com la soluci\u00f3 per als capitalistes i els seus governs, la que causa el problema.<\/p>\n

La sobreacumulaci\u00f3 de capital en forma de diners, f\u00e0briques, b\u00e9ns \u00e9s tal que,\u00a0 sumes massives van a paradisos fiscals i persegueixen qualsevol possibilitat de benefici a trav\u00e9s de l’especulaci\u00f3 i la transfer\u00e8ncia de recursos p\u00fablics. Si els Estats posen els seus cr\u00e8dits a tipus zero fins i tot a deu anys, \u00e9s perqu\u00e8 els capitalistes prefereixen una inversi\u00f3 segura que no reporti res a una inversi\u00f3 industrial aleat\u00f2ria. Els estats han desenvolupat ‘est\u00edmuls’ (regals financers) per atraure aquestes masses de diners, intensificant encara m\u00e9s l’ajust estructural asim\u00e8tric (austeritat per als assalariats, regals i residus per als rics). \u00a0En l’argot macroni\u00e0-FMI \u00e9s desenvolupar \u00abl\u2019atractivitat\u00bb. L’estudi de diversos diaris sobre els diners dipositats de manera \u00a0perfectament legal a Luxemburg per escapar de qualsevol impost (6,5 bilions d’euros la part \u00abvisible\u00bb) nom\u00e9s il\u00b7lustra la magnitud del fenomen, ja que Luxemburg \u00e9s nom\u00e9s un dels molts paradisos fiscals.<\/p>\n

El Chicago Mercantile Exchange acaba<\/em> de llan\u00e7ar una especulaci\u00f3 a termini sobre l’aigua. Aquest mercat \u00e9s, juntament amb Londres, un centre d’especulaci\u00f3 sobre les mat\u00e8ries primeres i dem\u00e0 podr\u00e0 especular-se amb l’aigua igual que amb el bitcoin, cot\u00f3 o petroli. \u00a0La monopolitzaci\u00f3 del’aigua sembla una bicoca en el futur, ja que els \u00e9ssers humans tindran cada vegada menys acc\u00e9s a l’aigua potable, segons els experts en especulaci\u00f3.<\/p>\n

L’acumulaci\u00f3 de capital t\u00e9 la seva din\u00e0mica imparable.\u00a0 Heus ac\u00ed \u00a0un text d’Engels de 1877:<\/p>\n

\u00ab\u00c9s tamb\u00e9 \u00e9s aquesta for\u00e7a impulsora de l’anarquia de la producci\u00f3 social la que fa de la capacitat infinita de perfeccionament de les m\u00e0quines de la gran ind\u00fastria una necessitat ineludible per a cada capitalista industrial, obligant-lo a perfeccionar constantment la seva maquin\u00e0ria sota pena de sucumbir. Per\u00f2 perfeccionar la maquin\u00e0ria significa prescindir del treball hum\u00e0. Si la introducci\u00f3 i l’augment de maquin\u00e0ria implica el despla\u00e7ament de milions de treballadors manuals per pocs treballadors mec\u00e0nics, la millora de la maquin\u00e0ria suposa l’expulsi\u00f3 de cada vegada m\u00e9s treballadors mec\u00e0nics, i en \u00faltima inst\u00e0ncia, la creaci\u00f3 d’un nombre de treballadors assalariats disponibles superior a la necessitat mitjana del capital per contractar empleats, la creaci\u00f3 del que ja vaig anomenar el 1845 com un ex\u00e8rcit industrial de reserva, disponible per als temps en qu\u00e8 la ind\u00fastria treballa a tota velocitat, per\u00f2 llan\u00e7ats a la brossa al seg\u00fcent i necessari \u201ccrack\u201d \u00a0com una bola de plom que la classe treballadora porta encadenada als seus peus, en la seva lluita per l’exist\u00e8ncia contra el capital, i, al mateix temps, com a regulador per mantenir els salaris de treball a un nivell baix adequat a la necessitat capitalista. Aix\u00ed, utilitzant les paraules de Marx, aquesta maquin\u00e0ria es converteix en el mitj\u00e0 de guerra del capital m\u00e9s poder\u00f3s contra la classe treballadora, que els mitjans de treball arrenquen constantment el treballador de les mans, i que el propi producte del treballador es converteix en un instrument de la seva servitud. \u00c9s el cas de l’economitzaci\u00f3 dels mitjans de treball que es converteixen, per principi, en una dislocaci\u00f3 desconsiderada de la for\u00e7a del treball; i en una destrucci\u00f3 dels pressupostos normals de la funci\u00f3 del treball; que la maquin\u00e0ria, el mitj\u00e0 m\u00e9s potent per escur\u00e7ar el temps de treball, es transmuta en el mitj\u00e0 infal\u00b7lible de convertir tota la vida sencera del treballador i la seva fam\u00edlia en temps de treball disponible per a la valoritzaci\u00f3 del capital; Aix\u00ed \u00e9s com l’esgotament d’uns per la feina determina l’atur i la manca de feina d\u2019altres, i com la gran ind\u00fastria, que recorre tot el m\u00f3n a la ca\u00e7a de nous consumidors, limita a la seva pr\u00f2pia casa, el consum de les masses a un m\u00ednim de fam, afeblint d\u2019aquesta manera el propi mercat intern.<\/p>\n

\u00abLa llei segons la qual, la sobrepoblaci\u00f3 relativa, o ex\u00e8rcit industrial de reserva, sempre est\u00e0 en equilibri amb la dimensi\u00f3 i l’energia de l’acumulaci\u00f3 capitalista, encadena el treballador al capital amb m\u00e9s fermesa que la falca d’Hefest encaden\u00e0 a Prometeu a la roca. Aquesta llei determina una acumulaci\u00f3 de mis\u00e8ria que correspon a l’acumulaci\u00f3 del capital. L’acumulaci\u00f3 de riquesa en un pol \u00e9s per tant, al mateix temps acumulaci\u00f3 de mis\u00e8ria, tortura de treball, ignor\u00e0ncia, bestialitzaci\u00f3 i degradaci\u00f3 moral en el contrapol, \u00e9s a dir, en la classe que produeix el seu <\/em>producte en forma de capital\u00bb (Marx, El Capital<\/em>, Volum I, p. 671)\u00bb[2]<\/a><\/p>\n

[1]<\/a> Contractes indefinits i temporals (T N)<\/p>\n

[2]<\/a> F. Angl\u00e8s, Els anti-Preu mitj\u00e0 per nit. <\/em>Secci\u00f3 Tercera, Cap\u00edtol II, social. Ed New Science, 1968, p\u00e0g.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 825 per descarregar en PDF Adaptem un text publicat al Lettre de la V\u00e9rit\u00e9, publicaci\u00f3 de la secci\u00f3 francesa de la IV Internacional. Alguns aclariments sobre la actualitat de l’ajust estructural asim\u00e8tric. Quan la crisi financera del 2010-2012 va amena\u00e7ar amb la fallida de Gr\u00e8cia, Irlanda, It\u00e0lia, Espanya… Vam veure com els banquers […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[57,198,22],"class_list":["post-5467","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalismo","tag-fmi","tag-imperialismo"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5467","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5467"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5467\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5478,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5467\/revisions\/5478"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5467"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5467"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5467"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}