{"id":5651,"date":"2021-05-17T19:55:55","date_gmt":"2021-05-17T17:55:55","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5651"},"modified":"2021-05-21T10:52:41","modified_gmt":"2021-05-21T08:52:41","slug":"economia-verda","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/economia-verda\/","title":{"rendered":"Economia \u00abverda\u00bb"},"content":{"rendered":"

Carta Set<\/strong>mana<\/strong>l 835 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/h3>\n

\"\"<\/a>El Pla de Recuperaci\u00f3, Transformaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia enviat pel Govern a la Comissi\u00f3 Europea per exposar el seu projecte de despesa dels fons europeus (el nou mann\u00e0 que segons ens diuen salvar\u00e0 l’economia) es suporta, una vegada i una altra, en dos elements: \u00abtransici\u00f3 ecol\u00f2gica\u00bb i \u00abtransformaci\u00f3 digital\u00bb de l’economia. En aix\u00f2 no fa sin\u00f3 seguir, al seu torn, les pautes de la Uni\u00f3 Europea, expressades en els documents \u201cUn nou model d’ind\u00fastria per a Europa\u201d, i \u201cPacte Verd Europeu\u201d, remesos per la Comissi\u00f3 al Parlament Europeu el 2020.03.10 i el 2019.12.11.<\/p>\n

\u00abTransici\u00f3 ecol\u00f2gica\u00bb i \u00abeconomia verda\u00bb s\u00f3n els nous talismans, que per als seus defensors signifiquen el futur que ens ha de treure de la crisi. En nom d’ells es justifiquen mesures com la pujada dels combustibles o el peatge de les autovies, aix\u00ed com el tancament de les mines, les centrals t\u00e8rmiques de carb\u00f3 o de gas, el tancament de les ind\u00fastries, declarades \u00abcontaminants\u00bb o les pujades desaforades de les tarifes el\u00e8ctriques. O l’acomiadament de milers de treballadors.<\/p>\n

Cada vegada m\u00e9s, el capital recorre a les alternatives \u00abverds\u00bb en pol\u00edtica per engreixar aquests plans.<\/p>\n

Dues noves mesures<\/strong><\/h4>\n

Tot i els intents de Govern per ocultar-ho, han sortit a la llum dues mesures compromeses en aquest pla pel Govern amb Brussel\u00b7les, totes dues amb l’excusa \u00abverd\u00bb.<\/p>\n

En primer lloc, la pujada dels impostos al gasoil. El text del govern subratlla que actualment \u00abgaudeix d’una fiscalitat avantatjosa pel que fa a la gasolina\u00bb, tot i que no contamina menys. Per aix\u00f2, es proposa \u00abinternalitzar\u00bb els seus \u00abcostos ambientals\u00bb i revisar \u00ables bonificacions existents en alguns carburants\u00bb. Parlar de \u00abbonificacions\u00bb en un producte que ja pateix un impost de 30,7 c\u00e8ntims per litre, m\u00e9s un 21% d’IVA (\u00e9s a dir, que m\u00e9s de la meitat del seu preu s\u00f3n impostos) \u00e9s intentar enganyar el poble que els paga.<\/p>\n

El pla necessita que aquesta \u00abrevisi\u00f3 de les bonificacions\u00bb, que equipararia de manera \u00abprogressiva\u00bb la fiscalitat del di\u00e8sel a la de la gasolina, es produir\u00e0 \u00aben el quart trimestre del 2022\u00bb. La possible pujada del di\u00e8sel ja es va incloure en el projecte de pressupostos de 2021, encara que es va retirar durant la tramitaci\u00f3, per exig\u00e8ncia de PNB. El pagarien els propietaris dels 13,5 milions de cotxes di\u00e8sel (el 54% del total d’autom\u00f2bils). Un atac als milers de treballadors que no poden pagar-se un habitatge a la ciutat en qu\u00e8 treballen, i que necessiten anar en cotxe a treballar o a fer compres i gestions. No oblidem que, a Fran\u00e7a, el moviment de les armilles grogues va sorgir en resposta a una pujada del gasoil.<\/p>\n

La segona mesura \u00e9s posar en marxa peatges a les autovies. En principi es parla de fer-ho a partir de 2024. En dos mesos la Comissi\u00f3 Europea avaluar\u00e0 la mesura i a partir d’aqu\u00ed, un cop esdevingui vinculant, hi ha un termini de quatre anys per aplicar-la, de manera que, arribat el cas, es podria dilatar fins a l’estiu de 2025. la patronal de les autopistes de peatge (SEOPAN) s’ha afanyat a donar suport a la mesura i a oferir els seus mitjans per aplicar-la (naturalment, amb un \u00abm\u00f2dic\u00bb marge de benefici). El Govern ha parlat d’un c\u00e8ntim per quil\u00f2metre, per\u00f2 SEOPAN proposa 9 c\u00e8ntims i al\u00b7lega que la tarifa mitjana a la UE \u00e9s de 12 c\u00e8ntims per als lleugers i de 19 c\u00e8ntims per als pesats.<\/p>\n

Per implantar la mesura, el Govern ha al\u00b7legat raons \u00abecol\u00f2giques\u00bb, a les quals ha afegit la necessitat d’aportar fons per al manteniment de les autovies (que tota la vida ha anat a c\u00e0rrec dels pressupostos de l’Estat). Com si no pagu\u00e9ssim ja un impost de matriculaci\u00f3, impostos als carburants, i cada any un altre impost m\u00e9s \u00abde circulaci\u00f3\u00bb. Sindicats i associacions de transportistes han protestat quan s’ha conegut la proposta. El PP, amb la seva demag\u00f2gia habitual, tamb\u00e9 s’ha oposat, tot i que el Govern es va afanyar a recordar que Esperanza Aguirre la va proposar el 2012 per les seves autovies auton\u00f2miques. El ministre de Transports, Jos\u00e9 Luis \u00c1balos, ha intentat argumentar que \u00e9s nom\u00e9s una proposta. Tan sols ha trobat el suport d’\u00cd\u00f1igo Errej\u00f3n, que ha pret\u00e8s desviar l’atenci\u00f3 assenyalant: \u00abLa transici\u00f3 ecol\u00f2gica ser\u00e0 justa o no ser\u00e0. Les mesures per desincentivar el cotxe han d’anar acompanyades de desenvolupament del tren de mitja dist\u00e0ncia i de mesures compensat\u00f2ries pels qui m\u00e9s ho necessiten \u00ab.<\/p>\n

Al final, pretextos ecol\u00f2gics a part, es tracta de recaptar. I per aix\u00f2 tot val, menys reclamar a la banca els 60.000 milions que es van gastar en el seu rescat, cobrar impostos a les multinacionals o que paguin els rics.<\/p>\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la descarbonitzaci\u00f3<\/strong><\/h4>\n

El Govern s’ha comprom\u00e8s amb Brussel\u00b7les a descarbonitzar totalment l’economia per al 2050, per combatre el canvi clim\u00e0tic. Un bon prop\u00f2sit, si no conegu\u00e9ssim les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques de les mesures adoptades, si es fan acceptant les regles imposades pel capital financer i les seves institucions, amb la Uni\u00f3 Europea al capdavant<\/p>\n

En nom de la descarbonitzaci\u00f3 s’ha tancat la central t\u00e8rmica de carb\u00f3 d’Endesa a As Pontes (Lugo), que operava des de fa 45 anys. El tancament ha suposat la p\u00e8rdua entre 1.500 i 2.000 llocs de treball i un impacte econ\u00f2mic d’entre 30 i 50 milions d’euros, segons els c\u00e0lculs del catedr\u00e0tic d’Economia Aplicada de la Universitat de La Coru\u00f1a Fernando Gonz\u00e1lez Laxe.<\/p>\n

A Gal\u00edcia, han tancat en poc temps Alcoa (per la pujada de tarifes el\u00e8ctriques), la t\u00e8rmica d’As Pontes i la f\u00e0brica de pales e\u00f2liques de Siemens Gamesa (molta ret\u00f2rica d’economia verda i energia e\u00f2lica, per\u00f2 la multinacional alemanya ha deslocalitzat les seves tres f\u00e0briques espanyoles a Portugal).<\/p>\n

La descarbonitzaci\u00f3 ha suposat tamb\u00e9 el tancament generalitzat de les mines de carb\u00f3, en compliment d’una decisi\u00f3 de la UE (la 2010\/787 \/ UE del Consell Europeu).<\/p>\n

A principis dels anys 90 del segle passat, Espanya comptava amb 145 mines de carb\u00f3. A finals de 2017, ja nom\u00e9s quedaven 12 explotacions. El nombre de treballadors va passar de 51.400 el 1985, a uns 30.000 el 1994 i uns 2.000 a l’octubre de l’any 2018.<\/p>\n

A Ast\u00faries, el resultat d’aquesta pol\u00edtica ha estat desastr\u00f3s. El 1955, Ast\u00faries era una regi\u00f3 \u00abrica\u00bb, amb xifres de PIB de 109, d’ocupaci\u00f3 de 105 i de productivitat de 105 (considerant la mitjana de l’Estat com 100). L’any 2000 les xifres de renda i poblaci\u00f3 ocupada tocaven fons, amb valors de 83 i 86 pel que fa a 100 de mitjana de l’Estat. Les seves conques mineres han perdut m\u00e9s de 41000 habitants des de 2000, el 70% de totes les d’Ast\u00faries, que \u00e9s la comunitat aut\u00f2noma m\u00e9s envellida de l’Estat (47,5 anys de mitjana, cinc m\u00e9s que el conjunt, la taxa de natalitat \u00e9s de tot just 1,03)<\/p>\n

A Castella i Lle\u00f3, el tancament de les mines ha suposat la p\u00e8rdua de m\u00e9s de 8.000 llocs de treball ben pagats. Com a Ast\u00faries, van prometre plans d’ocupaci\u00f3 alternatius, per a una \u00abtransici\u00f3 justa\u00bb. Per\u00f2 tot just han arribat unes dotzenes de llocs de treball mal pagats.<\/p>\n

A Terol, exemple de la \u00abEspanya buidada\u00bb, el tancament de les mines de lignit d’Andorra i de la central t\u00e8rmica que cremava aquest carb\u00f3, ha suposat la p\u00e8rdua del 40% del PIB de la prov\u00edncia, com assenyalava al febrer de 2018 el director general d’Energia i Mines de l’executiu aragon\u00e8s, Alfonso G\u00f3mez G\u00e1mez, en la presentaci\u00f3 de la \u00abPlataforma de Regions de Carb\u00f3 en Transici\u00f3\u00bb. Com a alternativa al tancament de la central t\u00e8rmica, s’estudia la construcci\u00f3 d’una fotovoltaica que crear\u00e0 25 llocs de treball estables, enfront dels 300, entre directes i indirectes, que tenia la t\u00e8rmica.<\/p>\n

Aquesta pol\u00edtica destrueix massivament llocs de treball i comarques, per\u00f2 no suprimeix el carb\u00f3 sin\u00f3 que el deslocalitza a pa\u00efsos amb m\u00e0 d’obra m\u00e9s barata.<\/p>\n

Al mateix temps, s’importa electricitat del Marroc, produ\u00efda en gran mesura en una macrocentral de carb\u00f3 a Safi, propietat d’una multinacional francesa.<\/p>\n

Mentre en nom de l’escalfament global es tanquen mines, centrals i ind\u00fastries a Europa, les emissions de CO2 a l’\u00cdndia van cr\u00e9ixer una mitjana del 5,4% a l’any en l’\u00faltima d\u00e8cada. Xina emet el 27,8% del CO2 mundial, mentre que les emissions de la Uni\u00f3 Europea amb prou feines superen el 10%. L’excusa \u00abverd\u00bb serveix per deslocalitzar la producci\u00f3 de mercaderies i d’energia a pa\u00efsos on les multinacionals poden produir m\u00e9s barat sobre la base de la sobreexplotaci\u00f3 de les seves classes treballadores. El 1992 Lawrence Summers, llavors economista en cap del Banc Mundial, va declarar: \u00abno hauria el Banc d\u2019encoratjar una major migraci\u00f3 de les ind\u00fastries brutes als pa\u00efsos menys desenvolupats? (…) la l\u00f2gica econ\u00f2mica darrere de llen\u00e7ar una c\u00e0rrega de residus t\u00f2xics al pa\u00eds amb salaris m\u00e9s baixos \u00e9s impecable \u00ab.<\/p>\n

En el cas de l’autom\u00f2bil, els experts assenyalen que la fabricaci\u00f3 de cotxes el\u00e8ctrics requereix molta menys m\u00e0 d’obra que els de motor de combusti\u00f3. I cal assenyalar que a data d’avui, no est\u00e0 clar que l’\u00fas d’autom\u00f2bils h\u00edbrids o el\u00e8ctrics suposi necess\u00e0riament una millora pel que fa a emissions de gasos d’efecte hivernacle o efici\u00e8ncia energ\u00e8tica. Per\u00f2 la majoria de forces pol\u00edtiques d’esquerra accepten el desmantellament de la ind\u00fastria d’automoci\u00f3.<\/p>\n

El Pacte Europeu Verd<\/strong><\/h4>\n

La Uni\u00f3 Europea i els seus governs pretenen guanyar el suport de la joventut i dels treballadors per la seva pol\u00edtica antiobrera que desertitza pa\u00efsos sencers. Parlen d’un pacte europeu verd. De quin pacte es tracta? De que els joves que s’han manifestat massivament per \u00absalvar el planeta\u00bb donin suport a la \u00abtransici\u00f3 ecol\u00f2gica\u00bb d’Iberdrola o Endesa?. Que molts treballadors conscients, sindicalistes, que comparteixen aquesta aspiraci\u00f3 amb els joves, acceptin la destrucci\u00f3 massiva de llocs de treball?. Com hem assenyalat, aix\u00f2 \u00e9s un engany. Les aspiracions de la joventut i de la majoria, no tenen res a veure amb la \u00abreconversi\u00f3 verda\u00bb de les multinacionals.<\/p>\n

I aix\u00f2 d\u00f3na la mesura del vern\u00eds \u00abecol\u00f2gic\u00bb de totes les forces pol\u00edtiques de l’esquerra d’aquest r\u00e8gim mon\u00e0rquic, des del PSOE fins a la pretensi\u00f3 d’\u00cd\u00f1igo Errej\u00f3n d’aixecar un partit verd d’\u00e0mbit estatal. \u00c9s un verd fals, una disfressa verd per al suport que els governs espanyols donen a les multinacionals.<\/p>\n

Succeeix el mateix, com veurem en una altra Carta, amb la \u00abtransformaci\u00f3 digital, que significa avui milers d’acomiadaments i promeses per dem\u00e0.<\/p>\n

No es tracta de cap necessitat \u00abobjectiva\u00bb. Economia verda i transformaci\u00f3 digital s\u00f3n termes que encobreixen un vast pla del capital financer per donar una estocada mortal a l’ocupaci\u00f3 amb drets i als propis drets, per augmentar els beneficis dels explotadors. A l’argument dels acomiadaments per salvar l’economia i les empreses s’uneix ara el d’acomiadar per salvar el planeta. Tot s’hi val per protegir els interessos d’una minoria, dels 2.153 milmilionaris del m\u00f3n, que atresoren m\u00e9s riquesa que 4.600 milions de persones (un 60% de la poblaci\u00f3 mundial).<\/p>\n

No acceptem que els acomiadaments i l’empobriment de la classe treballadora siguin una necessitat. Nom\u00e9s obeeixen a les exig\u00e8ncies del capital, cada vegada m\u00e9s incompatibles amb les leg\u00edtimes aspiracions de la majoria. L’\u00fanica sortida \u00e9s la planificaci\u00f3 democr\u00e0tica de l’economia que, en mans de la classe treballadora, garanteixi un futur per a la classe treballadora i per al planeta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 835 per descarregar en PDF El Pla de Recuperaci\u00f3, Transformaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia enviat pel Govern a la Comissi\u00f3 Europea per exposar el seu projecte de despesa dels fons europeus (el nou mann\u00e0 que segons ens diuen salvar\u00e0 l’economia) es suporta, una vegada i una altra, en dos elements: \u00abtransici\u00f3 ecol\u00f2gica\u00bb i \u00abtransformaci\u00f3 digital\u00bb […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1109,244,146,1068],"class_list":["post-5651","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalisme","tag-ecologia","tag-economia","tag-prohibicion-despidos"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5651","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5651"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5651\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5666,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5651\/revisions\/5666"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5651"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5651"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5651"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}