{"id":5874,"date":"2021-08-02T11:54:30","date_gmt":"2021-08-02T09:54:30","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5874"},"modified":"2021-08-09T16:53:55","modified_gmt":"2021-08-09T14:53:55","slug":"annual-1921","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/annual-1921\/","title":{"rendered":"Annual, 1921"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 846 per descarregar en PDF<\/a><\/h3>\n

\"\"<\/a>Es compleixen 100 anys de l’anomenat \u00abdesastre d’Annual\u00bb, la batalla en la qual els combatents del poble marroqu\u00ed del Rif, sota el comandament d’Abdel-Krim, van derrotar i pr\u00e0cticament van aniquilar a un contingent espanyol molt superior en nombre. En la seva Hist\u00f2ria de la Incompet\u00e8ncia Militar, Geoffrey Regan explica com les tropes espanyoles van patir una aclaparadoraderrota davant d’unes forces militars rifenyes\u00a0 7 vegades inferiors a les seves.<\/p>\n

En la gestaci\u00f3 del desastre militar van influir molts factors, per\u00f2 el m\u00e9s determinant va ser, sens dubte, la incompet\u00e8ncia dels comandaments militars i la corrupci\u00f3 generalitzada dels mateixos. El diputat socialista Indalecio Prieto, enviat al Marroc pel diari El Liberal, de Bilbao, escrivia que la Comand\u00e0ncia militar de Melilla era \u00abuna bassa pestilent formada per tota mena de immoralitats i vicis\u00bb. I citava les paraules d’un comerciant local intentant vendre un teixit lux\u00f3s: \u00abaqu\u00ed nom\u00e9s el fan servir les dones dels militars del cos d’Intend\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n

A m\u00e9s, cal assenyalar el paper del rei Alfons XIII incitant al cap de les tropes, el general Silvestre, a avan\u00e7ar imprudentment en un territori hostil. Pocs dies abans del desastre militar, davant el sepulcre del Cid, a la catedral de Burgos, Alfons XIII va pronunciar un entusiasta discurs on es manifestava radicalment a favor de seguir amb la \u00abcroada\u00bb al Nord d’\u00c0frica. El Rei prometia que amb les conquestes africanes tindria Espanya \u00abbastant per figurar entre les primeres nacions del m\u00f3n\u00bb. Al rei li obsessionava la pretensi\u00f3 de refer l’imperi colonial a costa de terres africanes. En aquest discurs va dir que \u00abEspanya no sent cobd\u00edcia de b\u00e9ns aliens; en t\u00e9 prou amb el propi solar i amb els territoris que leg\u00edtimament li corresponen m\u00e9s enll\u00e0 de l’Estret \u00ab. En aquesta l\u00ednia, i saltant-se la cadena de comandament, el rei animava per telegrama a Silvestre a arribar a Alhucemas el 25 de juliol, dia de Santiago, patr\u00f3 d’Espanya, i aplaudia les seves suposades gestes dient \u00abol\u00e9 els homes\u00bb.<\/p>\n

Animat pel rei, Silvestre va actuar de manera temer\u00e0ria i cometent un error darrere l’altre. Com establiria l’informe de la comissi\u00f3 d’investigaci\u00f3 formada despr\u00e9s de la derrota, les l\u00ednies militars eren d’excessiva extensi\u00f3 en relaci\u00f3 amb les forces disponibles. L’avan\u00e7 es va produir de forma temer\u00e0ria, no es va tenir en compte la possibilitat d’un contraatac del poble del Marroc. Les cabiles (tribus marroquines) suposadament amigues situades a rereguarda van romandre armades quan la seva fidelitat a Espanya era molt dubtosa. El territori pres va quedar defensat per posicions disperses mal prove\u00efdes i organitzades, el que les feia dif\u00edcilment defensables davant d’un atac enemic. No es van preveure l\u00ednies esglaonades de suport ben dotades en rereguarda per organitzar una retirada si aquesta era necess\u00e0ria. I, un cop iniciat l’atac rifeny es van enviar totes les tropes disponibles a Annual, deixant la ciutat de Melilla i la rereguarda desguarnida.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 va acabar amb les tropes espanyoles acantonades en una posici\u00f3 avan\u00e7ada,\u00a0 amb Igueriben, tan mal plantejada que estava a cinc quil\u00f2metres de l’aiguada m\u00e9s propera, a la qual calia accedir sota el foc dels combatents marroquins, i una segona posici\u00f3, a Annual, en una fondalada dominada per les altures ocupades pels lluitadors rifenys. L’atac de les forces marroquines va portar a la caiguda d’Igueriben i una fugida descontrolada de les tropes acantonades a Annual, castigades per la set i perseguides implacablement pels combatents d’Abd el-Krim. Angoixant fugida relatada magistralment per Ram\u00f3n J. S\u00e9nder en la seva novel\u00b7la Imant.<\/p>\n

La comissi\u00f3 d’investigaci\u00f3, presidida pel general Juan Picasso Gonz\u00e1lez, va elaborar un volumin\u00f3s informe ple de dades i termes militars, per\u00f2 que deixava sense tocar les responsabilitats pol\u00edtiques i de la Corona. Segons l’Expedient Picasso, la derrota va costar 13.363 morts (10.973 espanyols i 2.390 ind\u00edgenes). El nombre de baixes rifenyes \u00e9s desconegut. Hi havia tants cad\u00e0vers que es deia que, del segon dia en endavant, els voltors nom\u00e9s menjaven \u00abde comandant cap amunt\u00bb. A les p\u00e8rdues humanes es van afegir les de material militar (20.000 fusells, 400 metralladores, 129 canons, a part de municions i pertrechos).<\/p>\n

Dotze dies abans d’obrir-se a Corts el debat sobre l’expedient, el rei va animar el cop de Primo de Rivera, evitant aix\u00ed un debat p\u00fablic que hagu\u00e9s posat al descobert les responsabilitats del rei i la podridura del r\u00e8gim de la Restauraci\u00f3.<\/p>\n

La colonitzaci\u00f3 espanyola del Marroc<\/strong><\/h3>\n

Encara que nominalment Espanya exercia un \u00abprotectorat\u00bb al nord del Marroc que inclo\u00efa el Rif, el 1921, bona part del territori encara no estava sota el seu control. D’aqu\u00ed l’expedici\u00f3 de Silvestre. Nom\u00e9s es va controlar de manera efectiva el territori despr\u00e9s de la campanya militar iniciada amb el desembarcament d’Alhucemas, al setembre de 1925, quatre anys despr\u00e9s d’Annual. Aquesta campanya militar es va dur a terme a sang i foc, incloent bombardejos de la poblaci\u00f3 civil amb armes qu\u00edmiques. Tot i aix\u00f2, la ferotge resist\u00e8ncia dels rifenys nom\u00e9s va ser ven\u00e7uda despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 militar de Fran\u00e7a des del sud del Marroc. En aquesta guerra fan armes Francisco Franco i molts dels futurs colpistes de 1936.<\/p>\n

L ‘ \u00abobra\u00bb d’Espanya al Marroc va deixar pocs avan\u00e7os. El m\u00e9s destacable s\u00f3n moltes casernes, com la que encara eleva les seves ru\u00efnes sobre Tetuan, i una carretera sinuosa, que travessa el Rif per la part alta de les valls, per raons militars.<\/p>\n

Les organitzacions obreres espanyoles van ser contr\u00e0ries a la colonitzaci\u00f3. Citem, per exemple, la posici\u00f3 del PSOE davant el desastre d’Annual. El 4 d’agost de 1921 es va pot llegir a El Socialista destacat tipogr\u00e0ficament: \u00abLa veu del poble arriba demanant: c\u00e0stig als responsables, repatriaci\u00f3 de l’ex\u00e8rcit, aband\u00f3 total del territori marroqu\u00ed\u00bb.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, cal recordar com va abordar la II Rep\u00fablica la q\u00fcesti\u00f3 del Marroc. Els treballadors i el poble del Marroc veien en el moviment revolucionari espanyol un punt de suport per a la seva lluita pels drets socials i nacionals. El 3 de maig de 1931, a Tetuan, es van declarar vagues de diferents sectors demanant que se’ls apliqu\u00e9s la legislaci\u00f3 laboral espanyola que anunciava el nou ministre de treball, Largo Caballero. El cap militar del protectorat, el futur colpista general Sanjurjo, va declarar l’estat de guerra. Hi va haver un mort i diversos ferits entre els manifestants. A tot el Marroc espanyol es van multiplicar les peticions de llibertats democr\u00e0tiques, d’escoles d’ensenyament primari, pr\u00e9stecs agr\u00edcoles per al pag\u00e8s, igual salari que el dels espanyols, ajudes socials, augment de les institucions sanit\u00e0ries … Per\u00f2 de cap manera va admetre la Rep\u00fablica, ni amb els governs de dretes ni amb el Front Popular, concedir la igualtat jur\u00eddica entre espanyols i marroquins. Per exemple, al juny de 1931 el primer Alt Comissari per al Marroc que no era militar, Luciano L\u00f3pez Ferre, deia al diari El Sol que el problema del Marroc no era m\u00e9s que d’ordre i pau, i que \u00abexistia certa agitaci\u00f3 nacionalista, que amb bones tropes ell s’encarregava que hi hagu\u00e9s calma \u00ab. Al desembre de 1931 el govern Aza\u00f1a, publica un decret de reordenaci\u00f3 administrativa del protectorat, sense respondre a cap de les peticions de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

A La Gaceta d’\u00c0frica, \u00f2rgan oficial de l’Alt Comissari, el govern de Front popular recorda el 3 de juny de 1936 que al Marroc no est\u00e0 reconegut el dret de vaga, amb aquestes paraules: \u00abentenem que les circumst\u00e0ncies econ\u00f2miques, socials i pol\u00edtiques del Marroc espanyol no aconsellen, ni molt menys, donar pas a la legislaci\u00f3 del Protectorat un dret tan discutit i perill\u00f3s com la vaga. Aquesta \u00e9s un perill real per a la pau i la seguretat p\u00fablica a la zona \u00ab.<\/p>\n

A l’esclatar la revoluci\u00f3 obrera a 1936, els independentistes marroquins van oferir: si la Rep\u00fablica declara la independ\u00e8ncia del Marroc, nosaltres aixequem el Marroc privant l’ex\u00e8rcit de Franco de la seva rereguarda. La delegaci\u00f3 marroquina, concertada amb la CNT, algun trotskista i altres republicans van acudir a Barcelona aconseguint el suport de totes les forces obreres i republicanes, per\u00f2 el govern central es va negar, preferint no enemistar-se amb Fran\u00e7a, que era neutral, en aquest sentit pressionava Stalin.<\/p>\n

La classe treballadora espanyola pagaria molt cara aquesta decisi\u00f3. Tropes marroquins van actuar en la repressi\u00f3 del moviment revolucionari d’Ast\u00faries en 1934. En la guerra civil, Franco va comptar amb la rereguarda magrib\u00ed, m\u00e9s de 75.000 marroquins van lluitar a les files de Franco. La majoria eren rifenys.<\/p>\n

Cent anys despr\u00e9s<\/strong><\/h3>\n

En el centenari d’Annual, l’ex\u00e8rcit espanyol segueix ple de colpistes. Les revelacions sobre l’origen de la fortuna del rei em\u00e8rit aporten un esc\u00e0ndol rere l’altre (nous comptes a Su\u00efssa, tr\u00e0fic d’armes …), mentre es nega la creaci\u00f3 d’una comissi\u00f3 d’investigaci\u00f3 en Corts.<\/p>\n

Al mateix temps, avui, el poble marroqu\u00ed no ha recuperat encara la seva plena sobirania. L’Estat espanyol s’aferra a la defensa dels \u00faltims bastions colonials a \u00c0frica (Ceuta, Melilla, els penyals i algunes illes). Mentrestant, prop d’un mili\u00f3 d’immigrants marroquins viuen a Espanya, treballadors que pateixen una terrible explotaci\u00f3 (en 2019, menys de 250.000 estaven donats d’alta en Seguretat Social).<\/p>\n

La solidaritat amb els treballadors i el poble del Marroc i els treballadors marroquins a Espanya ha de presidir l’acci\u00f3 de tot militant obrer. Els militants internacionalistes espanyols lluiten perqu\u00e8 el Marroc recuperi la seva integritat territorial sense inger\u00e8ncies imperialistes i s\u00f3n solidaris amb el moviment obrer marroqu\u00ed i les seves exig\u00e8ncies democr\u00e0tiques i socials. Mentrestant, el govern \u00abprogressista\u00bb de la Monarquia cont\u00ednua amb la tradici\u00f3 del Front Popular que va negar la independ\u00e8ncia al Marroc, ara amb els enclavaments de Ceuta i Melilla i les seves sagnants tanques, i donant suport contra el poble al r\u00e8gim mon\u00e0rquic sotm\u00e8s a l’imperialisme. Aquesta pol\u00edtica refor\u00e7a a Espanya a les multinacionals, al militarisme i les bases, i a la Monarquia.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 846 per descarregar en PDF Es compleixen 100 anys de l’anomenat \u00abdesastre d’Annual\u00bb, la batalla en la qual els combatents del poble marroqu\u00ed del Rif, sota el comandament d’Abdel-Krim, van derrotar i pr\u00e0cticament van aniquilar a un contingent espanyol molt superior en nombre. En la seva Hist\u00f2ria de la Incompet\u00e8ncia Militar, Geoffrey Regan […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[10,22,1153,9],"class_list":["post-5874","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-autodeterminacion","tag-imperialismo","tag-marruecos","tag-soberania"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5874","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5874"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5874\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5889,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5874\/revisions\/5889"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5874"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5874"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5874"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}