{"id":6003,"date":"2021-09-21T21:18:01","date_gmt":"2021-09-21T19:18:01","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6003"},"modified":"2021-09-21T21:18:01","modified_gmt":"2021-09-21T19:18:01","slug":"a-proposit-de-la-taula-de-dialeg-govern-central-govern-de-la-generalitat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/a-proposit-de-la-taula-de-dialeg-govern-central-govern-de-la-generalitat\/","title":{"rendered":"A prop\u00f2sit de la taula de di\u00e0leg govern central – govern de la Generalitat"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 852 per descarregar en PDF<\/a><\/h3>\n

\"\"<\/p>\n

El dimecres 15 de setembre va tenir lloc al palau de la Generalitat de Barcelona la primera reuni\u00f3 de l’anomenada taula de di\u00e0leg. Aquesta taula va ser pactada anteriorment entre Quim Torra i Pedro S\u00e1nchez, abans que el primer fos inhabilitat per delicte de llibertat d’expressi\u00f3 pels tribunals franquistes.<\/p>\n

En representaci\u00f3 del govern central van participar Pedro S\u00e1nchez m\u00e9s cinc ministres (entre ells Yolanda D\u00edaz de Unides Podem) i per part del govern de la Generalitat la delegaci\u00f3 nom\u00e9s estava composta per Pere Aragon\u00e9s i dos consellers d’Esquerra Republicana de Catalunya, ja que els tres que havien de representar Junts per Catalunya (els partidaris de Puigdemont, continuadors de l’antiga converg\u00e8ncia de Pujol) no van participar en la reuni\u00f3.<\/span><\/p>\n

Referent a aix\u00f2, cal assenyalar que s’ha aprofundit l’enfrontament entre ERC i els partidaris de Puigdemont. Aquests havien nomenat a tres representants per a la taula, dos d’ells no eren consellers del govern sin\u00f3 dirigents del partit, inhabilitats per la Just\u00edcia franquista. L’argument d’Aragon\u00e9s perqu\u00e8 no participessin en la reuni\u00f3 va ser que aquesta era nom\u00e9s de representants dels governs.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 dels aspectes formals i institucionals, aquest nou episodi aprofundeix l’enfrontament entre les dues principals forces que es reclamen de l’independentisme: ERC, el partit tradicional de les capes mitjanes catalanes amb influ\u00e8ncia en certs sectors assalariats i JXC, els continuadors de la Converg\u00e8ncia de Jordi Pujol, que, llastats per la corrupci\u00f3 d’aquesta, van adoptar una via obertament rupturista amb l’Estat. Recordem que va ser Artur Mas, president llavors de la Generalitat, qui va convocar el 4 de novembre de 2014 la primera consulta sobre la sobirania de Catalunya. Consulta tolerada pel govern Rajoy, doncs oficialment no tenia cap efic\u00e0cia pol\u00edtica concreta, contr\u00e0riament al refer\u00e8ndum d’1 de octubre de 2017, prohibit per Rajoy i que va donar lloc a la brutal resposta de la Monarquia, primer amb l’actuaci\u00f3 repressiva de la Policia Nacional i la Gu\u00e0rdia Civil el mateix dia 1 i despr\u00e9s amb el discurs del rei del 3 d’octubre, que va ordenar a totes les institucions de l’Estat, en particular a les judicials, actuar contra els responsables republicans catalans. Poques setmanes despr\u00e9s, 12 d’ells van ser detinguts i condemnats. Els nou primers a m\u00e9s de 100 anys de pres\u00f3, segons sent\u00e8ncia del 14 d’octubre de 2019.<\/p>\n

Qu\u00e8 es va decidir a la taula de di\u00e0leg?<\/strong><\/h3>\n

Simplement, iniciar el di\u00e0leg, sense calendari prec\u00eds, com van dir Pedro S\u00e1nchez i Pere Aragon\u00e8s, \u00abdialogar sense sotmetre a terminis\u00bb, donar-se temps i armar-se de perseveran\u00e7a.<\/p>\n

Pedro S\u00e1nchez va oferir el que ja havia proposat a Quim Torra al febrer del 20, els anomenats 44 punts de la \u00abagenda per al retrobament\u00bb, entre ells:<\/p>\n

– l’activaci\u00f3 peri\u00f2dica de la taula de di\u00e0leg.<\/p>\n

– la reforma del sistema de finan\u00e7ament, q\u00fcesti\u00f3 en suspens i que afecta el conjunt de les 17 autonomies en qu\u00e8 es basa el r\u00e8gim mon\u00e0rquic.<\/p>\n

– reforma del sector el\u00e8ctric, integrant les \u00faltimes mesures del govern S\u00e1nchez, que busca reduir la factura de la llum<\/p>\n

-Aixecar els peatges de les autopistes, recentment realitzat<\/p>\n

– pla de rodalies 2020-30 de 6.300 milions i rellan\u00e7ar el corredor mediterrani<\/p>\n

– noves mesures per regular els lloguers<\/p>\n

– evitar recursos judicials …<\/p>\n

Al marge de l\u2019imprecisi\u00f3 de la majoria d’aquestes q\u00fcestions, en cap d’aquests punts es tracta d’acabar amb l’amena\u00e7a de persecuci\u00f3 judicial a 3.000 ciutadans de Catalunya, la qual cosa permet l’actuaci\u00f3 arbitr\u00e0ria dels jutges, com \u00faltimament el judici contra 13 membres d’un Comit\u00e8 en Defensa de la Rep\u00fablica acusats sense cap prova de terrorisme.<\/p>\n

Tampoc es parla del que, al principi, l’actual govern S\u00e1nchez havia prom\u00e8s, eliminar el delicte de sedici\u00f3.<\/p>\n

Tampoc s’inclou en el paquet el projecte d’ampliaci\u00f3 de l’aeroport del Prat, de moment susp\u00e8s. En efecte, es tracta d’una inversi\u00f3 de 1.700 milions per part d’Aena (empresa amb participaci\u00f3 majorit\u00e0ria de l’Estat). Aquest projecte divideix de dalt a baix el govern catal\u00e0.<\/p>\n

En efecte, els partidaris de Puigdemont s\u00f3n fervents partidaris d’aquest projecte, defensat tamb\u00e9 per la patronal catalana del Foment del Treball. I d’altra banda ERC s’oposa en nom d’un altre tipus d’inversions aeroportu\u00e0ries, \u00e9s a dir, ampliar i connectar els aeroports de Reus i Girona. En realitat, plantejant a l’Estat el control auton\u00f2mic de la gesti\u00f3 de l’aeroport. En aquest enfrontament de diferents projectes empresarials es juga, com \u00e9s la moda i l’actualitat, amb arguments \u00abambientalistes\u00bb de protecci\u00f3 de la natura.<\/p>\n

Per part de la delegaci\u00f3 del govern de Catalunya, les exig\u00e8ncies fonamentals s\u00f3n pol\u00edtiques: amnistia i refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3. Q\u00fcestions que per al govern central s\u00f3n incompatibles amb la Constituci\u00f3.<\/p>\n

Per al govern catal\u00e0 les q\u00fcestions econ\u00f2miques i d’infraestructures han de ser tractades en la comissi\u00f3 bilateral de seguiment.<\/p>\n

D’altra banda, Pere Aragon\u00e8s insisteix que JXC se sumi plenament al proc\u00e9s de di\u00e0leg.<\/p>\n

Cal dir que els dirigents de Junts s’han mostrat sempre esc\u00e8ptics davant la taula de di\u00e0leg i no han abandonat la seva estrat\u00e8gia de \u00abunilateralitat\u00bb. O sigui, rupturista amb el r\u00e8gim per\u00f2 d’esquena als treballadors i a la resta dels pobles de l’Estat, dirigint-se a la Uni\u00f3 Europea perqu\u00e8 reconegui una Catalunya independent.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, alguna cosa important ha canviat des de 2017. \u00abNo existeix en la societat catalana el suport suficient per a una independ\u00e8ncia unilateral … I cal conv\u00e8ncer Europa que s’ha intentat el di\u00e0leg<\/em>\u00ab. Aquest punt de vista de Lola Garc\u00eda (La Vanguardia del 16 de setembre) reflecteix en bona mesura la posici\u00f3 actual d’una bona part dels dirigents republicans catalans.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha canviat?<\/strong><\/h3>\n

 <\/strong>Sens dubte, la concessi\u00f3 d’un indult parcial per part de govern S\u00e1nchez, enfrontant-se de fet a l’aparell judicial i indirectament al Rei, ha obert la possibilitat -segons ERC- de l’obertura de negociacions amb l’Estat, al mateix temps que corren el risc de ser acusats de simples \u00abgestors de l’autonomia\u00bb per part de sectors m\u00e9s radicals com els de la CUP.<\/p>\n

La manifestaci\u00f3 de 11 de Setembre de enguany ha estat un bon term\u00f2metre per mesurar la relaci\u00f3 de forces existent. Les desenes de milers de manifestants (108.000 segons la policia municipal d’Ada Colau, 400.000 segons els convocants de l’ANC) demostra el suport massiu que segueix tenint la causa independentista. Una an\u00e0lisi m\u00e9s detallada ens permet dir que aquest suport es concentra a les capes mitjanes, sobretot de les ciutats mitjanes i rurals, amb una disminuci\u00f3 clara de participaci\u00f3 de la joventut, abs\u00e8ncia total de la classe obrera i les seves organitzacions, i tamb\u00e9, evidentment , de la gran burgesia. Al mateix temps hi ha un rebuig als partits, escridassats i caracteritzats com titelles.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 no nom\u00e9s est\u00e0 lluny del 11-S de 1977, la manifestaci\u00f3 m\u00e9s massiva, hegemonitzada pels partits obrers i els sindicats, sin\u00f3 tamb\u00e9 de l’any 2014, amb m\u00e9s d’un mili\u00f3 de manifestants corejant obertament la independ\u00e8ncia,<\/p>\n

Posici\u00f3 des del punt de vista de la classe obrera<\/strong><\/h3>\n

En efecte, la classe obrera estava absent del 11 de setembre, per\u00f2 ning\u00fa pot oblidar que en la setmana del 14 al 20 d’octubre de 2019, despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia contra els nou, una veritable explosi\u00f3 semiespont\u00e0nia va sacsejar tot Catalunya, amb ressons a tot l’Estat. No es tractava nom\u00e9s ni priorit\u00e0riament d’independ\u00e8ncia, sin\u00f3 de l’enfrontament contra el r\u00e8gim a partir de la lluita contra la repressi\u00f3.<\/p>\n

La marxa sobre Barcelona del 18 d’octubre del 19 recordava per la seva massivitat la Diada del 77 per\u00f2 era molt m\u00e9s espont\u00e0nia i sense enquadrament. Els dirigents sobiranistes catalans van intentar desviar pol\u00edticament la manifestaci\u00f3 \u00abcap a Europa\u00bb, donant l’esquena als treballadors i els pobles d’Espanya.<\/p>\n

Aix\u00f2 explica la massiva abstenci\u00f3 de la joventut en les eleccions auton\u00f2miques del 12 de febrer de 2021, que va donar la vict\u00f2ria relativa a PSC, confirmant la majoria parlament\u00e0ria independentista, per\u00f2 sobre la base de la massiva abstenci\u00f3 (de fet, nom\u00e9s el 26% del cos electoral va votar independ\u00e8ncia.<\/p>\n

Tenint en compte aquestes q\u00fcestions, des del punt de vista de la classe obrera, que \u00e9s \u00fanica a tot l’Estat, es planteja com una necessitat i un deure la defensa del dret dels pobles, l’exercici de l’autodeterminaci\u00f3, l’amnistia.<\/p>\n

M\u00e9s que mai, no hi ha sortida sense plantejar la lluita unida contra el r\u00e8gim i els governs al seu servei, enemics de tots els pobles.<\/p>\n

La unitat es basa en les conquestes comuns, per exemple el sistema p\u00fablic de pensions. Per\u00f2 la unitat dels pobles nom\u00e9s \u00e9s possible sobre la base d’exercir lliurement el dret dels pobles a decidir si volen federar-se, cooperar, unir-se o separar-se. El nostre punt de partida \u00e9s la uni\u00f3 lliure de pobles sobirans i el principal obstacle \u00e9s la Monarquia, la cort corrupta que l’envolta, l’aparell judicial presidit pel rei, institucions heretades del franquisme que protegeixen els interessos del capital financer i actuen servilment davant l\u2019imperialisme a trav\u00e9s de l’OTAN i les bases.<\/p>\n

El combat per la Rep\u00fablica, inseparablement de l’exercici del dret a decidir, pot permetre unir les forces de la classe obrera enfront de la Monarquia i les seves institucions.<\/p>\n

El govern S\u00e1nchez es va constituir amb el prop\u00f2sit declarat de mantenir aquest r\u00e8gim i els interessos del capital amb una plataforma social relativament limitada que ni tan sols s’ha complert.<\/p>\n

Per dur a terme aquesta pol\u00edtica, el govern S\u00e1nchez, reprenent el m\u00e8tode del Pacte de la Moncloa, insisteix dia i nit a buscar el consens amb tots i amb totes. Aix\u00f2 no impedeix que la dreta franquista segueixi considerant al Govern com il\u00b7leg\u00edtim, en \u00faltima inst\u00e0ncia assenyala la incompatibilitat entre la Monarquia, hereva del r\u00e8gim anterior, i els drets i conquestes socials, la llibertat d’organitzaci\u00f3, la llibertat de decidir dels pobles.<\/p>\n

La disjuntiva plantejada despr\u00e9s de la mort de Franco, reforma o ruptura, segueix sent actual. Aquesta no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 abstracta, plantejar el combat per les reivindicacions, pels drets, sense condicionar el Govern i a la seva pol\u00edtica de consens \u00e9s la concreci\u00f3 avui d’una pol\u00edtica de ruptura amb el r\u00e8gim que exigeix a les organitzacions trencar amb la seva orientaci\u00f3 de di\u00e0leg social o pacte d’Estat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 852 per descarregar en PDF El dimecres 15 de setembre va tenir lloc al palau de la Generalitat de Barcelona la primera reuni\u00f3 de l’anomenada taula de di\u00e0leg. Aquesta taula va ser pactada anteriorment entre Quim Torra i Pedro S\u00e1nchez, abans que el primer fos inhabilitat per delicte de llibertat d’expressi\u00f3 pels tribunals […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-6003","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6003","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6003"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6003\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6007,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6003\/revisions\/6007"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6003"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6003"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6003"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}