{"id":6017,"date":"2021-09-27T16:37:43","date_gmt":"2021-09-27T14:37:43","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6017"},"modified":"2021-09-27T16:49:26","modified_gmt":"2021-09-27T14:49:26","slug":"per-que-es-necessari-un-judici-popular-al-borbo-lladre-i-a-la-monarquia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/per-que-es-necessari-un-judici-popular-al-borbo-lladre-i-a-la-monarquia\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 \u00e9s necessari un judici popular al Borb\u00f3 lladre i a la Monarquia?"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 854 per descarregar en PDF<\/a><\/h3>\n

\"\"<\/a>Cada dia que passa hi ha una nova not\u00edcia sobre la corrupci\u00f3 del Rei \u00abem\u00e8rit\u00bb, Joan Carles de Borb\u00f3, la fortuna, pastada durant els seus 39 anys de regnat, es calcula en m\u00e9s de 2.000 milions d’euros.<\/p>\n

Una fortuna basada -com cada dia compten m\u00e9s obertament els mitjans de comunicaci\u00f3- en activitats d’intermediaci\u00f3, com el cobrament d’una comissi\u00f3 per cada barril de petroli comprat a l’Ar\u00e0bia Saudita, o les comissions per l’adjudicaci\u00f3 de l’AVE a la Meca, i directament pel tr\u00e0fic d’armes.<\/p>\n

Al mateix temps, es multipliquen les not\u00edcies sobre comptes ocults en paradisos fiscals.<\/h3>\n

Joan Carles de Borb\u00f3 s’ha vist obligat, en 2020 i 2021, a regularitzar ingressos amb Hisenda per valor de m\u00e9s de 5 milions d’euros. Ara s’ha sabut que l’ha fet despr\u00e9s que la Fiscalia del Tribunal Suprem la notifiqu\u00e9s, com a m\u00ednim en tres ocasions, (al juny, novembre i desembre de 2020), que li estaven investigant. Una dada que, segons va fer p\u00fablic al mar\u00e7 l’Associaci\u00f3 d’Inspectors d’Hisenda, suposaria que \u00ables regularitzacions efectuades no impedirien la persecuci\u00f3 dels delictes fiscals comesos\u00bb, ja que perqu\u00e8 no hi hagi responsabilitat penal, s’ha de procedir \u00abal complet reconeixement i pagament del deute tributari (incloent-hi els interessos de demora i rec\u00e0rrecs que corresponguin), abans que per l’Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria se li hagi notificat l’inici d’actuacions, den\u00fancies o dilig\u00e8ncies per part de l’AEAT, del ministeri fiscal o del jutge d’Instrucci\u00f3 \u00bb .<\/p>\n

La suposada inviolabilitat<\/strong><\/h3>\n

En tot cas, les possibles accions de la Fiscalia es van a limitar, com a molt, a les actuacions de Joan Carles I despr\u00e9s de la seva abdicaci\u00f3, perqu\u00e8 abans d’ella, i durant els seus 39 anys de regnat, totes les seves accions estarien cobertes per la inviolabilitat del Rei que estableix l’article 56.3 de la Constituci\u00f3: \u00abla persona de Rei \u00e9s inviolable i no est\u00e0 subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre referendats en la forma establerta en l’article 64, no tenint validesa sense aquest referendament, llevat del que disposa l’article 65.2<\/em> \u00ab.<\/p>\n

Com a m\u00ednim, aquesta \u00e9s la interpretaci\u00f3 que fan tant els successius governs com el poder judicial que actuen, evidentment, per protegir la instituci\u00f3 de la Monarquia. Quant als governs per ventura pot alg\u00fa defensar que cap d’ells estava informat dels tripijocs del rei, que ja havien estat publicats en alguns mitjans de premsa? Consta que les comissions per la compra de petroli a Ar\u00e0bia (iniciades quan era Pr\u00edncep d’Espanya) eren un fet conegut en els primers governs de la Monarquia. I pel que fa a l’aparell judicial, \u00e9s evident que entre les seves funcions est\u00e0 protegir el r\u00e8gim i  la Corona. Nom\u00e9s cal recordar tan sols com, en defensa de la fam\u00edlia reial, va eximir a la infanta Cristina de tota responsabilitat en els tripijocs del seu marit, I\u00f1aki Urdangar\u00edn, en contradicci\u00f3 amb tota la jurisprud\u00e8ncia i amb el que segueixen fent ara els jutges en casos similars .<\/p>\n

Com assenyala Jorge de Esteban, catedr\u00e0tic de Dret Constitucional, \u00abel principi de la inviolabilitat dels reis procedeix de la creen\u00e7a que tot poder ve de D\u00e9u i que els seus representants a la terra eren els reis, per la qual cosa no se’ls podia atacar <\/em>\u00ab. I afegeix que la suposada inviolabilitat suposaria que \u00abel Rei pot cometre qualsevol fet sense ser jutjat perqu\u00e8 est\u00e0 per sobre de la llei i aquesta posici\u00f3 la mantindr\u00e0 respecte de tots els actes que dugui a terme durant el seu mandat, fins i tot despr\u00e9s que cessi en la Prefectura de l’Estat. Doncs b\u00e9, al menys al meu entendre, les dues afirmacions s\u00f3n insostenibles. Perqu\u00e8 ni s\u00f3n necess\u00e0ries ni s’acomoden als principis constitucionals d’un Estat democr\u00e0tic<\/em> \u00ab. De Esteban conclou que els \u00fanics actes coberts per la inimputabilitat establerta en l’art 56.3 CE s\u00f3n \u00abels que deriven de la seva funci\u00f3 com a cap de l’Estat (…) \u00c9s obvi que tots aquells actes realitzats pel Rei que no guarden relaci\u00f3 amb la seva funci\u00f3 com a cap de l’Estat i que, per tant, \u00e9s impensable que puguin estar ratificats per les persones a qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia l’article 56.3, no estan sotmesos a la inviolabilitat<\/em>\u00ab.<\/p>\n

En la mateixa l\u00ednia, s\u00f3n molts els juristes que opinen que s\u00f3n sola i exclusivament els actes esmentats a l’article 64 CE, els confirmats pel govern i que no tenen validesa sense aquest referendament, els que estan coberts per la inviolabilitat de l’article 56.3 de la Constituci\u00f3. Per exemple, Joan Carles Carbonell Mateu, catedr\u00e0tic de Dret Penal de la Universitat de Val\u00e8ncia, que escriu que \u00abno \u00e9s casual que es continguin en el mateix par\u00e0graf i separats per un punt i seguit la declaraci\u00f3 d’inviolabilitat i la minuciosa regulaci\u00f3 dels actes de Rei, l’exig\u00e8ncia de ratificaci\u00f3 i la translaci\u00f3 de responsabilitat a qui els ratifiquen<\/em> \u00ab. Que sapiguem, cap govern ha refrendat- per m\u00e9s que els hagin tapat i consentit- els tripijocs de l’avui \u00abem\u00e8rit\u00bb.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, tot l’aparell judicial fa pinya per defensar la impunitat del Borb\u00f3. Per aquest motiu, com a molt, la Fiscalia Anticorrupci\u00f3 va investigar nom\u00e9s els indicis que apunten a possibles delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal, per\u00f2 no el suposat cobrament de comissions, que es va produir en l’\u00e8poca quan Joan Carles I encara era el cap d’Estat. D’aquesta manera, el gruix dels milers de milions pastats no podria tocar-se.<\/p>\n

D’aquesta manera, el poder judicial assumeix, en defensa de la Corona, que segons la Constituci\u00f3 -i violant fins i tot tots els principis del que els defensors de l’ordre burg\u00e8s diuen \u00abEstat de dret\u00bb – el Rei podria assassinar a alg\u00fa, violar un nen o robar centenars de milions sense que pugui ser penalment imputat.<\/p>\n

S\u00f3n els mateixos tribunals que avalen les retallades als empleats p\u00fablics, les reformes laborals, les estafes banc\u00e0ries, la llei mordassa i tots i cadascun dels atacs a la poblaci\u00f3 treballadora.<\/p>\n

Per\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s el poder judicial qui surt en defesa del R\u00e8gim i de la seva m\u00e0xima autoritat, la Corona. La Mesa del Congr\u00e9s, amb els vots de PP, PSOE i Vox, ha rebutjat fins en deu ocasions diferents peticions de comissions d’investigaci\u00f3 sobre la fortuna pastada pel Rei \u00abem\u00e8rit\u00bb. Escudant-se en tots els casos a la suposada inviolabilitat (que, en tot cas, podria impedir una imputaci\u00f3 penal, per\u00f2 no una investigaci\u00f3 parlament\u00e0ria).<\/p>\n

\u00c9s evident que una investigaci\u00f3 en seu parlament\u00e0ria que establ\u00eds les activitats corruptes de Rei tindria una repercussi\u00f3 pol\u00edtica que faria trontollar les pr\u00f2pies bases del R\u00e8gim. Per tant, els defensors d’aquest han de tancar el pas a aquesta possibilitat.<\/p>\n

Ara b\u00e9, com es pot combatre la corrupci\u00f3 si es consent la que porta a terme la m\u00e9s alta instituci\u00f3 de l’R\u00e8gim?<\/p>\n

Perqu\u00e8 no ens resignem a la impunitat del Borb\u00f3, judici popular!<\/strong><\/h3>\n

Cal deixar clara una q\u00fcesti\u00f3: no \u00e9s el problema d’un individu, \u00e9s la trama i estructura de la Casa Reial, imbricada amb els poders financers i l’alta administraci\u00f3 de l’Estat.<\/p>\n

Cap dem\u00f2crata pot acceptar que la corrupci\u00f3 de la Corona pugui seguir impune. Si l’aparell judicial i els partits franquistes bloquegen la via a una investigaci\u00f3 judicial o parlament\u00e0ria, nom\u00e9s hi ha una possibilitat que Joan Carles de Borb\u00f3 sigui jutjat pels seus delictes i la fortuna que ha amassat torni a mans del poble: un judici popular.<\/p>\n

\u00c9s l’exig\u00e8ncia que totes les organitzacions democr\u00e0tiques i populars han d’aixecar. I posar immediatament les condicions per fer-ho possible. Les organitzacions que es declaren republicanes haurien d’estar al capdavant d’aquesta tasca.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 854 per descarregar en PDF Cada dia que passa hi ha una nova not\u00edcia sobre la corrupci\u00f3 del Rei \u00abem\u00e8rit\u00bb, Joan Carles de Borb\u00f3, la fortuna, pastada durant els seus 39 anys de regnat, es calcula en m\u00e9s de 2.000 milions d’euros. Una fortuna basada -com cada dia compten m\u00e9s obertament els mitjans […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[963,187,15],"class_list":["post-6017","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-independencia-de-la-justicia","tag-monarquia","tag-republica-2"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6017","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6017"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6017\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6028,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6017\/revisions\/6028"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6017"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6017"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6017"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}