{"id":6137,"date":"2021-11-15T18:56:33","date_gmt":"2021-11-15T16:56:33","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6137"},"modified":"2021-11-15T19:09:29","modified_gmt":"2021-11-15T17:09:29","slug":"un-debat-sobre-la-situacio-politica-la-transicio-energetica-i-leconomia-verda","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/un-debat-sobre-la-situacio-politica-la-transicio-energetica-i-leconomia-verda\/","title":{"rendered":"Un debat sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica, la \u00abtransici\u00f3 energ\u00e8tica\u00bb i \u00abl’economia verda\u00bb"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 861 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/h2>\n

Publiquem en aquesta Carta Setmanal alguns extractes de les intervencions dels ponents de l’acte de presentaci\u00f3 de la Verdad n\u00fam. 109, realitzat el passat 11 de novembre. Exposicions que no substitueixen, evidentment, la lectura daquesta publicaci\u00f3, sin\u00f3 que es fan amb l\u00e0nim destimular-la.<\/p>\n

Intervenci\u00f3 de Luis Gonz\u00e1lez<\/em><\/strong><\/p>\n

La Verdad 109 analitza la nova situaci\u00f3 mundial oberta despr\u00e9s de la retirada de les tropes USA de l’Afganistan i al paper que ocupen les crides a la uni\u00f3 \u201cper salvar el planeta\u201d i les propostes d’\u201ceconomia verda\u201d<\/p>\n

Davant l’estretor del mercat mundial, l’imperialisme en crisi ha d’obrir nous mercats. L’anomenada \u201ctransici\u00f3 energ\u00e8tica\u201d comportar\u00e0 a escala mundial la liquidaci\u00f3 de branques senceres de la ind\u00fastria.<\/p>\n

El SI d’abril del 2021 va situar l’eix dels nostres treballs en el combat contra el \u201cconsens\u201d durant els primers mesos de la pand\u00e8mia. Volen repetir la mateixa operaci\u00f3 amb la q\u00fcesti\u00f3 del clima. \u201cTots units contra el virus! Tots units pel clima!\u201d, \u00e9s la cerca desesperada d’una pol\u00edtica de consens.<\/p>\n

\u00abLa IV Internacional i les seves seccions -diu LV 109- no poden ignorar la combinaci\u00f3 realitzada per ajudar a salvar el sistema mitjan\u00e7ant la il\u00b7lusi\u00f3 d\u00b4una utopia reaccion\u00e0ria de b\u00e9 com\u00fa sota el capitalisme\u00bb.<\/p>\n

S’acusa la humanitat de ser responsable dels desastres mediambientals. Per\u00f2 no \u00e9s responsable la poblaci\u00f3 mundial, sin\u00f3 la minoria capitalista posse\u00efdora dels grans mitjans de producci\u00f3 que no t\u00e9 cap preocupaci\u00f3 pel benestar de la poblaci\u00f3 ni pel del planeta.<\/p>\n

El capital financer i els seus governs han compr\u00e8s l’\u00fas que poden fer de les leg\u00edtimes preocupacions mediambientals de la poblaci\u00f3, per fer millor passar els acomiadaments i deslocalitzacions, les retallades salarials i el q\u00fcestionament dels acords col\u00b7lectius.<\/p>\n

Al capital li importa un tou el planeta. Com li ha importat un tou la salut de la poblaci\u00f3: \u00be parts de la Humanitat sense vacunar per salvaguardar el benefici de quatre multinacionals.<\/p>\n

\u201cTercera revoluci\u00f3 industrial\u201d, \u201cind\u00fastria 4.0\u201d, \u201ctercera revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica\u201d. Belles f\u00f3rmules per anomenar una nova onada de destrucci\u00f3 de forces productives, amb la desaparici\u00f3 de milers de llocs de treball de la vella ind\u00fastria \u201ccarbonitzada\u201d.<\/p>\n

Nom\u00e9s la resist\u00e8ncia i la por a una explosi\u00f3 social generalitzada frenen aquests plans. Per aix\u00f2 la necessitat d\u2019aterroritzar la poblaci\u00f3 i de totes les mesures lliberticides. I de lligar en curt els aparells sindicals, per mitj\u00e0 de la concertaci\u00f3 o el \u201cdi\u00e0leg social\u201d, intentant fer dels sindicats la corretja de transmissi\u00f3 de la \u201ctransici\u00f3 energ\u00e8tica\u201d, i dels plans de desmantellament industrial.<\/p>\n

Els que s’oposin al neocorporativisme, per defensar la democr\u00e0cia o perqu\u00e8 necessiten un veritable treball i un veritable salari per viure, serien gent que menysprea la naturalesa, obscurantistes i fins i tot perillosos per al futur de la humanitat.<\/p>\n

LV 109 explica en diversos articles les conseq\u00fc\u00e8ncies mediambientals de l’extracci\u00f3 de metalls necess\u00e0ria per a l’economia verda, la implicaci\u00f3 dels partits verds i de les ONG ecologistes, com Greenpeace, en els negocis de l’energia neta , aix\u00ed com l’especulaci\u00f3 mafiosa unida a l’energia e\u00f2lica. En aquest sentit, cita exemples d’It\u00e0lia, d’Alemanya, d’Espanya.<\/p>\n

Segons el banc su\u00eds UBS, el desenvolupament al 100% del cotxe el\u00e8ctric comportar\u00e0 un augment del 1928% de la producci\u00f3 mundial de cobalt i del 2.898% de la producci\u00f3 de liti, \u201cuna missi\u00f3 impossible a no ser que es transformi a regions senceres en complexos miners amb un cost ambiental molt elevat\u201d.<\/p>\n

Investigadors de la universitat de Calif\u00f2rnia van establir que nom\u00e9s la industrialitzaci\u00f3 d’un vehicle el\u00e8ctric consumeix entre tres i quatre vegades m\u00e9s energia que la d’un vehicle convencional. Al final, l\u201fimpacte de carboni d\u201fun vehicle cl\u00e0ssic \u00e9s gaireb\u00e9 equivalent al d\u201fun vehicle el\u00e8ctric. Per a aquests investigadors, \u201cels vehicles el\u00e8ctrics poden ser t\u00e8cnicament possibles, per\u00f2 la seva producci\u00f3 no ser\u00e0 mai sostenible des d’un punt de vista mediambiental\u201d.<\/p>\n

 <\/strong>Intervenci\u00f3 d\u2019\u00c0ngel Tubau<\/strong><\/h3>\n

No podem analitzar l’ofensiva actual del capital financer i les seves institucions, la UE, l’FMI, l’OCDE, i els governs que apliquen les seves directives, des d’una perspectiva localista o nacional.<\/p>\n

A l’anomenada Uni\u00f3 Europea, tots els pa\u00efsos estan enfrontats als mateixos problemes. Els plans del capital es duen a terme amb una identitat i simultane\u00eftat aclaparadora. Els plans de reforma de les pensions s\u00f3n gaireb\u00e9 id\u00e8ntics.<\/p>\n

Per\u00f2 hem d’apuntar m\u00e9s amunt, avui els capitalismes europeus estan patint una ofensiva brutal per treure’ls del mercat mundial. La guerra comercial entre els USA i la Xina expulsa els capitalismes europeus.<\/p>\n

I aquesta ofensiva pren una dimensi\u00f3 particularment actual, a la ind\u00fastria de l’autom\u00f2bil.<\/p>\n

A Europa, d’Eslov\u00e0quia a Portugal, hi ha 12 milions de treballadors d’aquest sector. Els plans actuals impliquen acomiadar 4 milions.<\/p>\n

Vegem la q\u00fcesti\u00f3 del cotxe el\u00e8ctric. En una cadena global, si ho analitzem des del principi de la cadena, l’extracci\u00f3 dels metalls per a les bateries, el cotxe el\u00e8ctric \u00e9s tant pol\u00b7lucionant o m\u00e9s que el cotxe de combusti\u00f3. Recordem les condicions de saqueig en qu\u00e8 s’han arrencat els metalls rars al Congo, per exemple.<\/p>\n

A m\u00e9s, la introducci\u00f3 del cotxe el\u00e8ctric, no nom\u00e9s implica acomiadaments, sin\u00f3 acabar amb els drets socials i salarials actuals.<\/p>\n

S’amaguen les condicions laborals que la xinesa GWM vol implantar a l’antiga Nissan. Compra les instal\u00b7lacions a baix preu, demana subvencions, no se sap quants treballadors i en quines condicions emprar\u00e0 encara que s’ha filtrat que hi haur\u00e0 una baixada salarial i no es complir\u00e0 el conveni del metall. La desindustrialitzaci\u00f3 comporta a m\u00e9s liquidar els drets socials.<\/p>\n

I tot plegat els patrons ho fan en nom de l’ecologia, la sostenibilitat, la lluita contra el canvi clim\u00e0tic\u2026<\/p>\n

Permeteu-me que parli d’un cas de cotxe el\u00e8ctric.<\/p>\n

El Dacia Spring (el\u00e8ctric) es fabrica a Xina. Arriba a Europa, a Fran\u00e7a a bord dels enormes vaixells portacontenidors que naveguen amb el fuel de pitjor qualitat. Es munten les peces del motor el\u00e8ctric a Caen (Fran\u00e7a). Despr\u00e9s aquest motor es transporta per carretera a Turquia, on s’acobla per mitjans t\u00e8rmics. El bloc h\u00edbrid (el\u00e8ctric i t\u00e8rmic) s’envia a Espanya per ser instal\u00b7lat als models Captur i Megane, de Renault, i una part es reexporta a Fran\u00e7a per carretera Quan aquest cotxe \u201cnet\u201d es posa a circular ja ha pol\u00b7lucionat mig planeta!<\/p>\n

Aix\u00ed ent\u00e9n el capital el respecte al medi ambient: l’\u00fanic que el guia \u00e9s la cerca del benefici, la realitzaci\u00f3 de la plusv\u00e0lua. I, per amagar-ho, fa campanyes massives que, amb tot cinisme, parlen d’economia verda i sostenible!! En un mercat que s’estreny, busca nous productes per vendre, no pas perqu\u00e8 siguin socialment necessaris.<\/p>\n

Podem confiar que el capital i els governs i institucions al seu servei combatran les conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic?<\/p>\n

Hem vist com han combatut la pand\u00e8mia, accelerant la privatitzaci\u00f3 de la sanitat, deixant les dues terceres parts de la humanitat sense mitjans sanitaris, no nom\u00e9s vacunes, tancant hospitals com a Fran\u00e7a, o acomiadant milers de sanitaris al nostre pa\u00eds, quan hi ha com a m\u00ednim un mili\u00f3 de malalts a llistes d’espera.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la llei del capital, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s inevitable, hi ha la resist\u00e8ncia, la lluita de classes.<\/p>\n

El problema \u00e9s que a l’interior del moviment obrer a les organitzacions s’imposen des de la direcci\u00f3 pol\u00edtiques d’acompanyament, de di\u00e0leg social, de consens amb mil justificacions. Citem Guy Rider, l’actual president de l’OIT, sindicalista brit\u00e0nic: \u00abCal un consens social perqu\u00e8 la transici\u00f3 energ\u00e8tica sigui socialment acceptable\u00bb.<\/p>\n

La nostra l\u00ednia \u00e9s la independ\u00e8ncia de classe. El primer que cal defensar \u00e9s la classe obrera, els seus drets socials i democr\u00e0tics, les normes d’higiene i seguretat. I la batalla que portem a les organitzacions \u00e9s perqu\u00e8 compleixin el seu paper.<\/p>\n

Per aix\u00f2, cal una for\u00e7a pol\u00edtica organitzada. Estem preparant una Confer\u00e8ncia Obrera Europea per ajudar a agrupar aquesta for\u00e7a. I per aix\u00f2 hi ha la Quarta Internacional i les seccions que busquen l’acord i la lluita comuna amb totes les forces obreres i populars independents del capital que es guien per criteris de classe.<\/p>\n

Intervenci\u00f3 de Xabier Arrizabalo<\/strong><\/h3>\n

El nostre punt de partida s\u00f3n les leg\u00edtimes aspiracions de les masses a una vida digna, d’acord amb les possibilitats que permet la productivitat del treball. Aquestes aspiracions xoquen amb les exig\u00e8ncies de la rendibilitat capitalista, incompatible no ja amb millorar les condicions de vida de la majoria, sin\u00f3 simplement preservar les conquerides hist\u00f2ricament, gr\u00e0cies a la lluita de la classe amb les seves organitzacions. Per tant, no es tracta d’una determinada gesti\u00f3 del capitalisme, sin\u00f3 dels seus l\u00edmits infranquejables, del que inevitablement implica la seva superviv\u00e8ncia. Com explica Marx a El capital:<\/p>\n

la limitaci\u00f3 espec\u00edfica de la producci\u00f3 capitalista, i el fet que aquesta no \u00e9s de cap manera una forma absoluta per al desenvolupament de les forces productives i per a la generaci\u00f3 de riquesa, sin\u00f3 que, per contra, arribat a cert punt entra en col\u00b7lisi\u00f3 amb aquest desenvolupament.<\/p>\n

En aquest quadre s’ubica la ret\u00f2rica de la transici\u00f3 ecol\u00f2gica i l’economia verda. Parlar de transici\u00f3 ecol\u00f2gica \u00e9s reivindicar un atzucac. El pillatge i la destrucci\u00f3 dels recursos naturals no obeeix a una mala gesti\u00f3 del capitalisme, sin\u00f3 al desplegament de les lleis que el regeixen.<\/p>\n

Tota la propaganda de l’economia verda nom\u00e9s obeeix a les necessitats del capital, que hi veu la possibilitat d’un doble negoci. Negoci econ\u00f2mic, per la massiva transfer\u00e8ncia de recursos que, sota l’eufemisme de \u201ccol\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablicprivada\u201d, camufla l’aprofundiment en els processos de privatitzaci\u00f3. I negoci pol\u00edtic en desmobilitzar la classe treballadora que, en lloc de lluitar pels seus interessos, si accept\u00e9s el cimbell defensaria uns suposats interessos comuns que s\u00f3n, en realitat, els de la classe explotadora, ara dissimulats com \u201cla lluita pel planeta\u201d . A aix\u00f2 s’orienten els anomenats plans de reconstrucci\u00f3, en\u00e8sima versi\u00f3 de la privatitzaci\u00f3 de guanys i la socialitzaci\u00f3 de p\u00e8rdues.<\/p>\n

Davant d’aix\u00f2 nom\u00e9s cal situar les reivindicacions al lloc que els correspon, innegociable, com assenyalen els pensionistes en la seva emblem\u00e0tica consigna de \u201cgoverni qui governi, les pensions es defensen\u201d. Una defensa sense condicions i per tant fins al final, perqu\u00e8 la satisfacci\u00f3 de les reivindicacions, incloent-hi la preservaci\u00f3 dels recursos naturals, nom\u00e9s ser\u00e0 possible amb una veritable transici\u00f3: la transici\u00f3 socialista cap a una societat sana, la societat comunista basada en la propietat col\u00b7lectiva dels mitjans de producci\u00f3, l’\u00fas dels quals s’orienti al benestar de la poblaci\u00f3, no al negoci d’una minoria cada cop m\u00e9s redu\u00efda. I el primer pas per aix\u00f2 \u00e9s inequ\u00edvoc: organitzar-se per expropiar els expropiadors, per tant de manera independent de tot comprom\u00eds amb totes i cadascuna de les seves institucions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 861 per descarregar en PDF Publiquem en aquesta Carta Setmanal alguns extractes de les intervencions dels ponents de l’acte de presentaci\u00f3 de la Verdad n\u00fam. 109, realitzat el passat 11 de novembre. Exposicions que no substitueixen, evidentment, la lectura daquesta publicaci\u00f3, sin\u00f3 que es fan amb l\u00e0nim destimular-la. Intervenci\u00f3 de Luis Gonz\u00e1lez La […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[57,244,1154],"class_list":["post-6137","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalismo","tag-ecologia","tag-economia-verde"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6137","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6137"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6137\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6160,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6137\/revisions\/6160"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6137"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6137"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6137"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}