{"id":6172,"date":"2021-11-22T21:07:11","date_gmt":"2021-11-22T19:07:11","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6172"},"modified":"2021-11-22T21:20:57","modified_gmt":"2021-11-22T19:20:57","slug":"un-contra-cent-deu","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/un-contra-cent-deu\/","title":{"rendered":"Un contra cent deu"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 862 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>\u201cAl meu parer, val m\u00e9s quedar-se sol, com Liebknecht. Un contra cent deu!\u201d<\/strong><\/em>
\n(Lenin, citat per Le\u00f3n Trotski a la seva Hist\u00f2ria de la Revoluci\u00f3 Russa, cap\u00edtol 13)<\/p>\n

Aquests dies, en qu\u00e8 es parla de la disciplina de vot dels parlamentaris, es compleix el 150\u00e8 aniversari del naixement del militant obrer alemany Karl Liebknecht, que, en plena guerra imperialista, es va distingir per votar en solitari, desafiant la disciplina del partit socialdem\u00f2crata d’Alemanya, contra el pressupost de guerra, el 2 de desembre de 1914. Votant a favor de la guerra, el SPD va trair les decisions del Congr\u00e9s de la II internacional, que havia resolt una campanya contra la guerra, i organitzar la mobilitzaci\u00f3 si aquesta es declarava. Aquesta tra\u00efci\u00f3, i la de la majoria dels partits socialistes europeus, va crear immediatament un enorme desconcert entre les masses.<\/p>\n

Al maig de 1915, Liebknecht \u00e9s l’autor del document de Spartacus, encap\u00e7alat pel t\u00edtol L’enemic principal \u00e9s a casa!<\/em>, distribu\u00eft il\u00b7legalment, en qu\u00e8 amplia el seu rebuig de la guerra imperialista al Reichstag:<\/p>\n

\u201cEl principal enemic del poble alemany \u00e9s a Alem\u00e0nia: l’imperialisme alemany, el partit alemany de la guerra, la diplom\u00e0cia secreta alemana. El poble alemany ha de combatre aquest enemic intern en una lluita pol\u00edtica, cooperant amb el proletariat d’altres pa\u00efsos la lluita dels quals \u00e9s en contra dels seus propis imperialistes (\u2026) L’enemic principal \u00e9s al propi pa\u00eds!\u201d.<\/em><\/p>\n

(Vegeu el text complet a https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/liebknecht\/1915\/mayo\/00001.htm<\/a>)<\/p>\n

 <\/strong>\u201cL’enemic principal \u00e9s a casa\u201d<\/strong><\/h3>\n

Alguns extractes:<\/p>\n

\u201cLes masses dels pa\u00efsos en guerra han comen\u00e7at a alliberar-se de les teranyines oficials de mentides. El poble alemany tamb\u00e9 ha adquirit una percepci\u00f3 de les causes i els objectius de la guerra mundial, sobre qui \u00e9s directament responsable del seu esclat. Els bojos desvarius sobre les \u00absagrades armes\u00bb de la guerra han perdut cada cop m\u00e9s el seu \u00edmpetu, l’entusiasme per la guerra s’ha debilitat, el desig d’una pau r\u00e0pida ha crescut poderosament per tot arreu… fins i tot a l’ex\u00e8rcit! <\/em>\u201d<\/p>\n

\u201cEstan apostant a la fragilitat de mem\u00f2ria del poble alemany, desafiant la seva condescend\u00e8ncia, que ha estat posada a prova massa vegades. Si aquest pla t\u00e9 \u00e8xit, el balan\u00e7 de deu mesos de sagnant experi\u00e8ncia ser\u00e0 en va, i el proletariat internacional ser\u00e0 una vegada m\u00e9s desarmat i descartat completament com a factor pol\u00edtic independent.<\/em><\/p>\n

Aquest pla ha de ser destru\u00eft, i ho ser\u00e0 sempre que la porci\u00f3 del proletariat alemany que ha estat fidel al socialisme internacional segueixi sent conscient i mereixedora de la seva missi\u00f3 hist\u00f2rica en aquests temps monstruosos.<\/em><\/p>\n

Els enemics del poble estan comptant amb l’oblit de les masses… nosaltres combatem aix\u00f2 amb el recurs seg\u00fcent:<\/em><\/p>\n

Esbrineu-ho tot, no us oblideu de res! <\/em><\/p>\n

No perdonin res!\u201d<\/em><\/p>\n

\u201cPer\u00f2 la regla \u00abEsbrineu i no oblideu\u00bb s’aplica m\u00e9s que res a l’heroica lluita contra la guerra que van lliurar i encara lliuren els camarades italians (\u2026) Les nostres m\u00e9s entusiastes felicitacions per la seva lluita. Que el vostre esperit sigui el nostre exemple! Tant de bo aquest fos l’exemple de la Internacional!\u201d<\/em><\/p>\n

\u201cLa lluita de classes del proletariat internacional contra el genocidi imperialista internacional \u00e9s el mandat socialista de l\u201fhora.<\/em><\/p>\n

L’enemic principal de cadascun dels pobles \u00e9s al seu propi pa\u00eds!<\/em>
\nL’enemic principal del poble alemany \u00e9s a Alemanya. L\u00b4imperialisme alemany, el partit alemany de la guerra, la diplom\u00e0cia secreta alemanya. Aquest enemic que \u00e9s a casa ha de ser combatut pel poble alemany en una lluita pol\u00edtica, cooperant amb el proletariat dels altres pa\u00efsos la lluita dels quals \u00e9s contra els seus propis imperialistes\u201d.
\n\u201cPer quant de temps els tafurs imperialistes abusaran de la paci\u00e8ncia dels pobles? Prou carnisseria, \u00e9s m\u00e9s que suficient! A baix els instigadors de la guerra, d’aqu\u00ed i de l’estranger!<\/em><\/p>\n

Que acabi el genocidi!<\/em><\/p>\n

Proletaris de tots els pa\u00efsos, seguiu l’exemple heroic dels vostres germans italians! uniu-vos a la lluita de classes internacional contra la conspiraci\u00f3 de la diplom\u00e0cia secreta, contra l’imperialisme, contra la guerra, per la pau, en l’esperit del socialisme!<\/em><\/p>\n

L’enemic principal \u00e9s a casa!\u201d<\/em><\/p>\n

El 18 de gener de 1919, tot just tres dies despr\u00e9s de l’assassinat de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg pels \u201ccossos francs<\/em>\u201d, paramilitars organitzats pel govern presidit pel membre del SPD Friedrich Ebert, Le\u00f3n Trotsky publicava l’article \u201cKarl Liebknecht-Rosa Luxemburg\u201d\u00b7 (text complet a https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/trotsky\/1910s\/19190118.htm<\/a>)<\/u>.<\/p>\n

Extractem alguns par\u00e0grafs:<\/p>\n

Trotski: \u201cL’indestructible<\/strong> Karl Liebknecht\u201d<\/strong><\/h3>\n

\u201cDes de les primeres setmanes d’aquesta guerra, quan el militarisme alemany celebrava les primeres vict\u00f2ries, les primeres orgies sagnants, (..) quan la socialdemocr\u00e0cia alemanya, amb Scheidemann i Ebert al capdavant, s’agenollava davant el militarisme i l’imperialisme alemany que semblaven poder sotmetre tothom (\u2026), enmig d’aquests dies ombr\u00edvols i tr\u00e0gics una sola veu es va aixecar a Alemanya per protestar i maleir: la de Karl Liebknecht. I la seva veu va ressonar a tot el m\u00f3n<\/em>\u201d<\/p>\n

Karl Liebknecht encarnava el tipus del revolucionari indestructible en el sentit m\u00e9s ampli del terme (\u2026) la seva voluntat de revolucionari, d’un temple excepcional, el feia capa\u00e7 de combatre fins a la mort pels principis que professava. I ho va demostrar elevant les seves protestes contra els representants de la burgesia i els tra\u00efdors socialdem\u00f2crates del Reichstag alemany, l’atmosfera del qual estava saturada pels miasmes del xovinisme i el militarisme triomfants. Ho va demostrar aixecant a Berl\u00edn, a la pla\u00e7a de Postdam, l’estendard de la rebel\u00b7li\u00f3 contra els Hohenzollern i el militarisme burg\u00e8s.<\/p>\n

Va ser detingut. Per\u00f2 ni la pres\u00f3, ni els treballs for\u00e7ats van aconseguir fer fallida la seva voluntat i, alliberat per la revoluci\u00f3 del novembre, Liebknecht es va posar al capdavant dels elements m\u00e9s valerosos de la classe obrera alemanya\u201d.<\/p>\n

\u201cP\u00e8rdua irreparable, tra\u00efci\u00f3 sense comparaci\u00f3! Els caps del partit comunista alemany ja no s\u00f3n entre nosaltres. Hem perdut els nostres millors companys, i els seus assassins segueixen formant part del partit socialdem\u00f2crata que gosa remuntar la seva genealogia fins a Karl Marx! (\u2026) El mateix partit que va trair els interessos de la classe obrera des del principi de la guerra, que va recolzar el militarisme alemany, que va encoratjar la destrucci\u00f3 de B\u00e8lgica i la invasi\u00f3 de les prov\u00edncies septentrionals franceses, el partit els caps del qual ens van deixar en mans dels nostres enemics els militaristes alemanys quan van tenir lloc les converses de pau de Brest-Litovsk, aquest mateix partit i els seus caps (Scheidemann i Ebert) s’autodenominen encara marxistes alhora que organitzen les bandes negres que han assassinat Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg !<\/em>\u201d<\/p>\n

La lluita no ha fet m\u00e9s que comen\u00e7ar<\/strong><\/h3>\n

\u201cScheidemann i Ebert han sufocat, de moment, el moviment espartaquista (comunistes alemanys). Han assassinat dos dels millors caps d’aquest moviment i potser encara festegen l’hora de la vict\u00f2ria. Per\u00f2 aquest triomf \u00e9s il\u00b7lusori, ja que de fet encara no ha tingut lloc cap acci\u00f3 decisiva. El proletariat alemany encara no s’ha revoltat per conquerir el poder pol\u00edtic<\/em>\u201d.<\/p>\n

\u201cEls trets que ha rebut Karl Liebknecht per l’esquena, no ho dubteu, han ressonat amb for\u00e7a per tota Alemanya. I el rumor ha hagut de sonar com una campana f\u00fanebre per a les orelles dels Scheidemann i Ebert<\/em>.\u201d.<\/p>\n

\u201cA les vostres reunions i congressos heu triat sovint Karl Liebknecht com a president d’honor. <\/em>Encara que absent, assistia a les vostres reunions i ocupava un lloc d’honor a la vostra taula (…) No nom\u00e9s ha estat capa\u00e7 de vessar la seva sang (potser no hagi estat aquest el tret principal del seu car\u00e0cter), va gosar aixecar la veu a mig de la f\u00faria dels nostres enemics, en una atmosfera saturada dels miasmes del xovinisme, quan tota la societat alemanya guardava silenci i el militarisme campava pels seus respectes. Ell es va atrevir a aixecar la veu i dir: ‘K\u00e0iser, generals, capitalistes i vosaltres (Scheidemann) que estranguleu a B\u00e8lgica, que devasteu el nord de Fran\u00e7a i voleu dominar el m\u00f3n sencer) jo us menyspreu, us odio, us declaro la guerra , una guerra que estic disposat portar fins al final<\/em>\u201d.<\/p>\n

\u201cPer nosaltres Liebknecht no \u00e9s nom\u00e9s un l\u00edder alemany, igual que Rosa Luxemburg no \u00e9s nom\u00e9s una socialista polonesa que es va posar al capdavant dels obrers alemanys… <\/em>Tots dos s\u00f3n els nostres germans; hi estem units per lligams morals indissolubles.<\/em>
\n<\/em>Camarades! Mai repetirem aix\u00f2 massa perqu\u00e8 Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg estaven estretament units al proletariat revolucionari rus.<\/em>
\nL’habitatge de Liebknecht a Berl\u00edn era el centre de reuni\u00f3 dels nostres emigrats.
\nQuan es tractava de protestar al parlament alemany, o a la premsa, contra els serveis que prestaven els imperialistes germ\u00e0nics a la reacci\u00f3 russa, ens dirigiem a Karl Liebknecht. Ell cridava a totes les portes i influ\u00efa sobre tots (fins i tot sobre Sheidemann i Ebert) per determinar-los a reaccionar contra els crims de l’imperialisme.
\nRosa Luxemburg va liderar el partit socialdem\u00f2crata polon\u00e8s que juntament amb el partit socialista formen avui el partit comunista\u201d.<\/em><\/p>\n

\u201cEl 1905, Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg van prendre part en tots els esdeveniments de la revoluci\u00f3 russa. Rosa Luxemburg va ser fins i tot arrestada per la seva condici\u00f3 de militant activa i posada sota vigil\u00e0ncia despr\u00e9s de la seva excarceraci\u00f3 de la ciutadella de Vars\u00f2via. Aleshores va passar il\u00b7legalment (1906) a Petrograd i all\u00e0 freq\u00fcentava els nostres cercles revolucionaris. Visitava els nostres detinguts a les presons i ens servia en el sentit m\u00e9s ampli del terme d’agent d’enlla\u00e7 amb el m\u00f3n socialista de llavors\u201d.<\/em><\/p>\n

\u201cHem compartit amb ella la m\u00e9s gran de les desgr\u00e0cies que hagi conegut la classe obrera universal (la vergonyosa fallida de la II Internacional l’agost del 1914). I amb ella van aixecar la bandera de la III Internacional els millors d’entre nosaltres, i l’han sostingut amb orgull sense defallir ni un sol instant\u201d.<\/em><\/p>\n

\u201cEncara que a Alemanya no deixa d’estendre’s l’onada de la reacci\u00f3, no dubtem per un instant que l’octubre roig no estigui a prop. I ara, dirigint-nos a l’esperit dels dos grans difunts, podem dir: Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, ja no esteu en aquest m\u00f3n, per\u00f2 seguiu entre nosaltres; viurem i lluitarem animats per les vostres idees, sota l’influx de la vostra grandesa moral i jurem que si arriba la nostra hora morirem drets davant l’enemic, com vosaltres heu mort, Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht\u201d.<\/em><\/p>\n

Karl Liebknecht continua sent un exemple per als militants que no se sotmeten a cap altra disciplina que la dels interessos i les reivindicacions de la seva classe. Que avui necessita, com el 1914, que les seves organitzacions responguin a aquest mandat,i m\u00e9s quan des del govern es demana fer pinya mentre s’assumeix col\u00b7lectivament la ren\u00fancia a les promeses electorals, i es fan orelles sordes a les reivindicacions del carrer .<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 862 per descarregar en PDF \u201cAl meu parer, val m\u00e9s quedar-se sol, com Liebknecht. Un contra cent deu!\u201d (Lenin, citat per Le\u00f3n Trotski a la seva Hist\u00f2ria de la Revoluci\u00f3 Russa, cap\u00edtol 13) Aquests dies, en qu\u00e8 es parla de la disciplina de vot dels parlamentaris, es compleix el 150\u00e8 aniversari del naixement […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-6172","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6172","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6172"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6172\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6179,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6172\/revisions\/6179"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6172"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6172"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}