{"id":6214,"date":"2021-12-13T19:35:36","date_gmt":"2021-12-13T17:35:36","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6214"},"modified":"2021-12-13T19:41:34","modified_gmt":"2021-12-13T17:41:34","slug":"a-laniversari-de-la-constitucio-monarquica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/a-laniversari-de-la-constitucio-monarquica\/","title":{"rendered":"A l’aniversari de la constituci\u00f3 mon\u00e0rquica"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 865 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Al 43\u00e8 aniversari de la constituci\u00f3 de 1978, observem un fenomen curi\u00f3s: s\u00f3n molts els partidaris de la Monarquia que veuen necess\u00e0ria una reforma d’aquesta constituci\u00f3, per\u00f2 s\u00f3n gaireb\u00e9 un\u00e0nimes en assenyalar que, avui, aquesta reforma no \u00e9s possible.<\/p>\n

El Pa\u00eds <\/em>diu a la seva editorial que \u201cla majoria dels partits pol\u00edtics comparteixen un paquet m\u00ednim de canvis que necessita la Constituci\u00f3 per arrelar-se en el present i en els profunds canvis que ha portat el segle XXI. La paradoxa resideix que comparteixen bona part de les modificacions\u201d, per\u00f2 \u201cLa reforma expr\u00e9s promesa pels \u00faltims governs del PP i del PSOE, per\u00f2, segueix en format de promesa, de la mateixa manera que l’anacr\u00f2nica prevalen\u00e7a de l’home sobre la dona a la successi\u00f3 de la Corona \u00e9s avui un dels articles m\u00e9s desconnectats de la realitat.La inviolabilitat del Rei tampoc no es correspon avui amb l’est\u00e0ndard d’exig\u00e8ncia democr\u00e0tica<\/em>\u201d,<\/p>\n

L’editorialista continua assenyalant que \u201cLa Constituci\u00f3 no esmenta tampoc les 17 autonomies perqu\u00e8 encara no existien el 1978, per\u00f2 magistrats i magistrades que han treballat en els \u00faltims 30 anys al nostre Tribunal Constitucional reconeixen avui, a les p\u00e0gines d’EL PA\u00cdS, la necessitat de perfeccionar l\u2019organitzaci\u00f3 territorial de l\u2019Estat a trav\u00e9s del t\u00edtol VIII de la Constituci\u00f3<\/em>\u201d.<\/p>\n

Una reforma impossible<\/strong><\/h3>\n

El problema \u00e9s que, en aquests moments, proposar una reforma que toqui precisament la Monarquia o la \u201cq\u00fcesti\u00f3 territorial\u201d \u00e9s, com resignadament reconeixen molts d’aquests comentaristes, obrir la caixa dels trons. Com assenyalen al mateix diari un grup de professors de Dret Constitucional, per als defensors de la Monarquia \u00abno es tracta d’emprendre un nou proc\u00e9s constituent, sin\u00f3 d’actualitzar per conservar el millor de la nostra Llei Fonamental i per adaptar-la, alhora, als reptes i desafiaments del present<\/em>\u00ab.<\/p>\n

Pablo Casado, president del major partit franquista, els vots del qual serien necessaris per a una eventual reforma, declarava que davant del \u201crevisionisme gaireb\u00e9 su\u00efcida<\/em>\u201d dels que persegueixen reformar la Constituci\u00f3, el que caldria fer \u00e9s \u201cdefensar-la tots junts com un projecte en qu\u00e8 c\u00e0piguem tots<\/em>\u201d i del que surtin els \u201cradicals<\/em>\u201d. Casado ha declarat que no comptin amb el PP per canviar ara cap article de la Constituci\u00f3 ni res que pugui afectar la figura del Rei o de la situaci\u00f3 de la Monarquia parlament\u00e0ria, afegint que \u201cels n\u00e9ts no hem de desfer l’abra\u00e7ada que es van donar els nostres avis<\/em>\u201d.<\/p>\n

A aquesta suposada abra\u00e7ada entre avis es refer\u00eda Pablo Iglesias a CTXT, dient que \u201cLa Constituci\u00f3 del 78 va ser el resultat del que V\u00e1zquez Montalb\u00e1n va anomenar correlaci\u00f3 de debilitats entre les elits pol\u00edtiques de l’oposici\u00f3 democr\u00e0tica (que desitjaven que Espanya recuper\u00e9s la democr\u00e0cia) i una part de les elits pol\u00edtiques franquistes (que desitjaven que Espanya tingu\u00e9s un sistema pol\u00edtic homologable als de l’Europa occidental). No cal que jo els recordi que la part m\u00e9s feble de la correlaci\u00f3 eren els partits opositors a la dictadura. Aquesta mateixa correlaci\u00f3 va ser la que es va fer valer amb l’anomenada Llei d’Amnistia\u201d<\/em>. Una construcci\u00f3 fabulada \u2013per justificar la tra\u00efci\u00f3 dels dirigents que van pactar amb els franquistes- que no es correspon amb la realitat del que va passar despr\u00e9s de la mort de Franco, quan la classe obrera i els pobles van imposar les llibertats pol\u00edtiques i sindicals amb la seva mobilitzaci\u00f3 , que nom\u00e9s amb prou feines va poder ser continguda pels dirigents del PCE i del PSOE, que van assolir en els pactes de la Moncloa un acord amb els representants de l’aparell d’Estat franquista per mantenir l’essencial de l’aparell judicial, policial i militar de la dictadura , la monarquia encarnada per l’hereu de Franco. Tamb\u00e9 van acceptar la impunitat dels crims del franquisme i mantenir a les cunetes i fosses comunes milers d’afusellats, a trav\u00e9s de la llei d’amnistia. Recordem que aquests pactes van ser signats el setembre de 1977 entre els grups parlamentaris (menys PNB i ERC), i que van donar lloc al Pacte anomenat Constitucional.<\/p>\n

El debat sobre una eventual reforma el resumia el portaveu del PNB al Congr\u00e9s dels Diputats, Aitor Esteban, que, despr\u00e9s d’advocar per una Constituci\u00f3 que inclogui \u201cel reconeixement a la naci\u00f3 basca<\/em>\u201d i la bilateralitat entre les institucions d’Euskadi i les de l\u2019Estat, i reclamar \u201cun \u00e0rbitre neutral<\/em>\u201d perqu\u00e8 el Tribunal Constitucional \u201cno compleix aquesta funci\u00f3<\/em>\u201d, conclo\u00efa que \u201cparlar avui dia d’una modificaci\u00f3 constitucional<\/em>\u201d \u00e9s \u201cuna aut\u00e8ntica quimera<\/em>\u201d, i \u201cel clima no hi \u00e9s<\/em>\u201d.<\/p>\n

Una Constituci\u00f3 incompatible amb els drets i les reivindicacions m\u00e9s elementals<\/strong><\/h3>\n

Com hem assenyalat abans, el pacte constitucional amb els franquistes va suposar el manteniment del conjunt de l’aparell d’Estat del franquisme. Un aparell d’Estat el manteniment del qual resulta insuportable per a la majoria treballadora, per als pobles, per a les dones.<\/p>\n

Es va mantenir un ex\u00e8rcit manifestament franquista. A l’estiu del 2019, mil militars retirats signaven un manifest en defensa de la mem\u00f2ria del dictador. A m\u00e9s a m\u00e9s, tres generals s\u00f3n actualment diputats de Vox i un altre va ser el seu candidat a alcalde de Palma de Mallorca.<\/p>\n

Pel que fa als cossos repressius, acabem de veure com gaireb\u00e9 tots els \u201csindicats\u201d de la Policia Nacional i la Gu\u00e0rdia Civil es manifestaven a Madrid per exigir el manteniment de la llei mordassa, i contra el govern, acompanyats per representants dels tres partits franquistes.<\/p>\n

Pel que fa a l’aparell judicial, nom\u00e9s cal veure com ha avalat totes les retallades de drets, com va organitzar la persecuci\u00f3 contra els piquets de vaga utilitzant l’article 315.3 del codi penal, les actuacions del Tribunal Suprem contra els republicans catalans i els defensors dels drets dels pobles, l’expulsi\u00f3 del seu esc\u00f3 d’Alberto Rodr\u00edguez, basant-se nom\u00e9s en el testimoni d’un policia. O el menyspreu envers els drets \u2013i fins i tot la integritat f\u00edsica- de les dones.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 presidit per l’hereu designat per Franco, que, pocs dies abans de la mort d’aquest, presidia al costat del dictador una manifestaci\u00f3 de suport als darrers afusellaments del franquisme. Un individu amb uns tripijocs econ\u00f2mics que defensen tant l’aparell judicial com els partits que viuen de les institucions del r\u00e8gim (el congr\u00e9s ha rebutjat fins a tres vegades obrir una comissi\u00f3 d’investigaci\u00f3).<\/p>\n

Amb l’acceptaci\u00f3 del que \u00e9s essencial del r\u00e8gim de Franco es va acceptar, tamb\u00e9, no tocar els negocis que s’havien fet sota la seva cobertura. Ni tan sols aquells que es van aixecar a partir de la utilitzaci\u00f3 de presos pol\u00edtics com a m\u00e0 d\u2019obra esclava. I es van heretar els mecanismes corruptes d’adjudicaci\u00f3 de contractes i serveis p\u00fablics. Un r\u00e8gim corrupte des de la Casa Reial al darrer ajuntament.<\/p>\n

Despr\u00e9s de les manifestacions dels policies, aquestes institucions de l’Estat es creuen avui encoratjades i llancen campanya per la tornada a l’em\u00e8rit a Espanya, perqu\u00e8 el Tribunal Suprem no ho jutgi.<\/p>\n

La necessitat d’una ruptura amb la monarquia<\/strong><\/h3>\n

Per a la classe treballadora i els pobles \u00e9s absolutament necessari alliberar-se d’aquestes institucions enemigues dels seus drets i llibertats, d’aquesta constituci\u00f3 defensora dels interessos del capital financer i que oposa a les exig\u00e8ncies de llibertat dels pobles \u201cindissoluble unitat de la Naci\u00f3 espanyola, p\u00e0tria comuna i indivisible de tots els espanyols<\/em>\u201d.<\/em>Unitat imposada, que no t\u00e9 res a veure amb la uni\u00f3 lliure dels pobles sin\u00f3 amb la \u201cunitat\u201d de les institucions franquistes per preservar-ne els privilegis.<\/p>\n

L\u00b4experi\u00e8ncia d\u00b4aquests anys ens demostra que cada exig\u00e8ncia de llibertat fonamental, com el dret dels pobles com el catal\u00e0, cada reivindicaci\u00f3 social, com la derogaci\u00f3 de les reformes laborals o de pensions, xoca amb les institucions de la Monarquia, heretades del franquisme, fidels defensores dels interessos del capital financer.<\/p>\n

No hi ha cap eixida dins de la Constituci\u00f3 o dels seus plans de reforma. No hi ha cap altra sortida que la ruptura, acabar amb aquest r\u00e8gim podrit, imposar la Rep\u00fablica del poble i dels pobles. Cosa que, com demostra la hist\u00f2ria, nom\u00e9s podr\u00e0 aconseguir el poble amb la seva mobilitzaci\u00f3. Com el 1931 va imposar la Rep\u00fablica.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 865 per descarregar en PDF Al 43\u00e8 aniversari de la constituci\u00f3 de 1978, observem un fenomen curi\u00f3s: s\u00f3n molts els partidaris de la Monarquia que veuen necess\u00e0ria una reforma d’aquesta constituci\u00f3, per\u00f2 s\u00f3n gaireb\u00e9 un\u00e0nimes en assenyalar que, avui, aquesta reforma no \u00e9s possible. El Pa\u00eds diu a la seva editorial que \u201cla […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1093,187,15],"class_list":["post-6214","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-constitucion-78","tag-monarquia","tag-republica-2"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6214","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6214"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6214\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6221,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6214\/revisions\/6221"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6214"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6214"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6214"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}