{"id":6248,"date":"2021-12-26T22:27:19","date_gmt":"2021-12-26T20:27:19","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6248"},"modified":"2021-12-26T22:31:50","modified_gmt":"2021-12-26T20:31:50","slug":"a-trenta-anys-de-la-dissolucio-de-la-urss","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/a-trenta-anys-de-la-dissolucio-de-la-urss\/","title":{"rendered":"A trenta anys de la dissoluci\u00f3 de la URSS"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 867 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

Ni frac\u00e0s ni fi de cicle: aportacions de lexperi\u00e8ncia sovi\u00e8tica per a la lluita de la classe treballadora avui\"\"<\/a><\/h3>\n

 <\/strong>Despr\u00e9s de l’enderrocament del mur de Berl\u00edn el 9 de novembre de 1989, els esdeveniments es van succeir r\u00e0pidament als pa\u00efsos del bloc sovi\u00e8tic ia la mateixa URSS, on culminen el desembre de 1991. El dia 25, Gorbatxov dimiteix com a president de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i transfereix la condici\u00f3 de cap d’Estat a Bor\u00eds Ieltsin, president de R\u00fassia. El dia seg\u00fcent s’autodissol el Soviet Suprem, segellant aix\u00ed la desaparici\u00f3 de l’URSS com a Estat, que havia estat creat seixanta-nou anys abans, el 30 de desembre de 1922 (setanta-quatre anys des del triomf de la Revoluci\u00f3 d’octubre).<\/p>\n

Des del punt de vista de la classe capitalista, la implosi\u00f3 de l’URSS \u00e9s motiu d’alegria, perqu\u00e8 desapareix un referent per a la classe obrera a escala mundial. Encara que \u00e9s fraudulenta la seva propaganda que aquesta desaparici\u00f3 demostra el frac\u00e0s inevitable de tota pretensi\u00f3 emancipat\u00f2ria, la realitat \u00e9s que per als explotadors resulta un alleugeriment la dissoluci\u00f3 del primer Estat obrer de la hist\u00f2ria, salvant la breu experi\u00e8ncia de la Comuna de Par\u00eds el 1871. Per\u00f2 l’Estat obrer que es dissol el 1991 era molt diferent del que s’havia constitu\u00eft inicialment, el 1917, proclamat com a Uni\u00f3 de Rep\u00fabliques Socialistes Sovi\u00e8tiques cinc anys despr\u00e9s.<\/p>\n

Per contra, des de la perspectiva de la majoria de la poblaci\u00f3, que \u00e9s la classe treballadora, l’experi\u00e8ncia sovi\u00e8tica \u00e9s un proc\u00e9s que aporta ensenyaments importants. Lli\u00e7ons que no tenen a veure amb la nost\u00e0lgia, sin\u00f3 amb la constataci\u00f3 que nom\u00e9s a partir de la liquidaci\u00f3 de la base material de l’opressi\u00f3, la propietat privada dels grans mitjans de producci\u00f3, es va fer possible resoldre de manera immediata q\u00fcestions decisives com la sortida de la I Guerra Mundial o el repartiment de la terra fins aleshores latifundista. I es va comen\u00e7ar a encaminar una aut\u00e8ntica transici\u00f3 socialista que, entre moltes altres fites, va fer passos decisius en la plena igualtat entre dones i homes, com en cap altre moment.<\/p>\n

Aleshores era la barb\u00e0rie capitalista la que havia provocat la guerra mundial, de manera an\u00e0loga a com avui aquesta barb\u00e0rie \u00e9s la causa d’un proc\u00e9s cada vegada m\u00e9s sistem\u00e0tic de destrucci\u00f3 de forces productives (la crisi, el saqueig dels recursos naturals i, sobretot) , la desvaloritzaci\u00f3 de la for\u00e7a de treball i la conseg\u00fcent precaritzaci\u00f3 vital de la majoria de la poblaci\u00f3). En particular, de cap manera no es pot entendre la dimensi\u00f3 de la pand\u00e8mia -aix\u00ed com la seva utilitzaci\u00f3 per imposar m\u00e9s regressi\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica- si no \u00e9s partint de la seva condici\u00f3 de resultat de la crisi del capitalisme i les destructives pol\u00edtiques econ\u00f2miques que inevitablement l’acompanyen , com el desmantellament dels sistemes p\u00fablics de salut o la investigaci\u00f3 farmac\u00e8utica regida per l’objectiu \u00fanic del guany i cada cop m\u00e9s a curt termini.<\/p>\n

L’Estat que emana de la Revoluci\u00f3 i les fites que fa possible<\/strong><\/h3>\n

Cap Estat burg\u00e8s no pot resoldre els problemes de la majoria. \u00c9s aix\u00ed per definici\u00f3 i es constata emp\u00edricament. Perqu\u00e8 aquests problemes procedeixen de la dominaci\u00f3 burgesa, la base material de la qual, l’explotaci\u00f3, ha d’augmentar necess\u00e0riament per contrarestar -finalment de manera infructuosa- les contradiccions creixents de l’acumulaci\u00f3 capitalista. Ho patim despr\u00e9s de cada proc\u00e9s electoral en qu\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 de la il\u00b7lusi\u00f3 que pugui despertar en certs sectors tal resultat, tot nou govern que se subordina a les exig\u00e8ncies del capital i les seves institucions (en particular l’FMI i l’OTAN, de els que la UE \u00e9s simple ap\u00e8ndix) actua contra els interessos de la classe treballadora. Fer-ho a favor seu implicaria situar-se en una posici\u00f3 de ruptura,<\/p>\n

El triomf de la Revoluci\u00f3 russa a l’octubre del 1917 significa la dissoluci\u00f3 del vell Estat burg\u00e8s, olig\u00e0rquic, subordinat a l’imperialisme de les pot\u00e8ncies dominants[1]<\/a>. I la constituci\u00f3 d’un nou Estat que expressa la liquidaci\u00f3 de la dominaci\u00f3 de les classes explotadores, la base material de les quals ha desaparegut amb l’expropiaci\u00f3 dels grans mitjans de producci\u00f3 i entre ells el latifundi. A m\u00e9s, els Estats de les classes explotadores es recolzen tamb\u00e9 en altres organitzacions reaccion\u00e0ries com ho s\u00f3n en particular les religions, com s’expressava llavors a R\u00fassia a la inger\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia ortodoxa o avui aqu\u00ed a la inger\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.<\/p>\n

\u00c9s per tant la constituci\u00f3 de l’Estat obrer, un Estat de la classe obrera i tamb\u00e9 de la pagesia pobra, cosa que fa possible una s\u00e8rie de mesures tan importants com ho s\u00f3n les dues que es prenen en les primeres vint-i-quatre hores, des de la resoluci\u00f3 sobre la formaci\u00f3 del govern obrer i camperol: el decret de la pau i el decret de la terra. Immediatament, vuit dies despr\u00e9s, la Declaraci\u00f3 de Drets dels Pobles de R\u00fassia que inclou el dret dautodeterminaci\u00f3. Encara el 1917, \u00e9s a dir, en els dos primers mesos del nou Estat, es promulguen, entre molts altres, decrets que posen l’organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica sota control de la majoria i al seu servei: control obrer de la producci\u00f3, contra l’especulaci\u00f3 i els especuladors , de nacionalitzaci\u00f3 dels bancs i la cancel\u00b7laci\u00f3 de pr\u00e9stecs estatals, supressi\u00f3 de les her\u00e8ncies, de durada del treball, del l\u00edmit d’edat i la feina de les dones i, molt destacadament, de la nacionalitzaci\u00f3 del comer\u00e7 exterior. Tamb\u00e9 de defensa de la revoluci\u00f3 i de l’internacionalisme, com ara els decrets de formaci\u00f3 de l’Ex\u00e8rcit Roig d’Obrers i Camperols, de la mil\u00edcia obrera i de suport material a la revoluci\u00f3 mundial. I de contingut democr\u00e0tic, igualitari, amb els decrets de dret de revocaci\u00f3, de la premsa, de l’educaci\u00f3 popular i de l’eradicaci\u00f3 de l’analfabetisme, del matrimoni civil i el divorci, de l’abolici\u00f3 de les categories i els graus civils, de la llibertat de consci\u00e8ncia i la separaci\u00f3 de les esgl\u00e9sies de lEstat. Tamb\u00e9 de defensa de la revoluci\u00f3 i de l’internacionalisme, com ara els decrets de formaci\u00f3 de l’Ex\u00e8rcit Roig d’Obrers i Camperols, de la mil\u00edcia obrera i de suport material a la revoluci\u00f3 mundial. I de contingut democr\u00e0tic, igualitari, amb els decrets de dret de revocaci\u00f3, de la premsa, de l’educaci\u00f3 popular i de l’eradicaci\u00f3 de l’analfabetisme, del matrimoni civil i el divorci, de l’abolici\u00f3 de les categories i els graus civils, de la llibertat de consci\u00e8ncia i la separaci\u00f3 de les esgl\u00e9sies de lEstat. Tamb\u00e9 de defensa de la revoluci\u00f3 i de l’internacionalisme, com ara els decrets de formaci\u00f3 de l’Ex\u00e8rcit Roig d’Obrers i Camperols, de la mil\u00edcia obrera i de suport material a la revoluci\u00f3 mundial. I de contingut democr\u00e0tic, igualitari, amb els decrets de dret de revocaci\u00f3, de la premsa, de l’educaci\u00f3 popular i de l’eradicaci\u00f3 de l’analfabetisme, del matrimoni civil i el divorci, de l’abolici\u00f3 de les categories i els graus civils, de la llibertat de consci\u00e8ncia i la separaci\u00f3 de les esgl\u00e9sies de lEstat.<\/p>\n

Un llistat veritablement impactant, sobretot si es mira des de la perspectiva actual, quan la major part del contingut d’aquests decrets continuen sent aspiracions insatisfetes. El novembre de 1920 es promulga el decret de protecci\u00f3 de la salut de les dones, que inclou el dret que les dones utilitzin els mitjans t\u00e8cnics per controlar-ne la reproducci\u00f3, en particular amb l’avortament. Una cosa que encara avui no est\u00e0 garantida a molts pa\u00efsos (Stalin ho prohibiria el 1936, mostrant-se tamb\u00e9 en aix\u00f2 el seu car\u00e0cter contrarevolucionari). Tot aix\u00f2 \u00e9s el resultat d’un Estat obrer, com d\u00e8iem, un Estat que no est\u00e0 lligat a la propietat privada dels grans mitjans de producci\u00f3, sin\u00f3 que, al contrari, n’expressa l’expropiaci\u00f3.<\/p>\n

La degeneraci\u00f3 burocr\u00e0tica no era inevitable<\/strong><\/h3>\n

\u00d2bviament, la presa del poder concretada en la creaci\u00f3 d’un Estat obrer no completa el pas a una societat comunista, encara que s\u00ed que suposa una enorme palanca per a la transici\u00f3 socialista cap a ella. N’\u00e9s una prova els aven\u00e7os que suposen els decrets esmentats en tots els \u00e0mbits, en particular en l’alfabetitzaci\u00f3 o en la lluita per l’emancipaci\u00f3 de la dona de l’opressi\u00f3 patriarcal i pels drets nacionals dels pobles que integraven la uni\u00f3, com a part del proc\u00e9s general d\u201femancipaci\u00f3 social de tota forma d\u201fopressi\u00f3.<\/p>\n

Progressar en el proc\u00e9s de transici\u00f3 exigeix \u200b\u200bun augment de la productivitat que permeti el desenvolupament de les forces productives. Per\u00f2 R\u00fassia era una economia endarrerida i dependent que, a m\u00e9s, patia la devastaci\u00f3 de la guerra mundial i sobre la qual es va llan\u00e7ar una \u201cguerra civil\u201d contra la revoluci\u00f3, de forma immediata, per part de les pot\u00e8ncies imperialistes, recolzant les restes del vell ex\u00e8rcit tsarista convertit en ex\u00e8rcit blanc. A m\u00e9s, i aix\u00f2 \u00e9s decisiu, el m\u00e8tode marxista havia identificat el contingut internacional de la lluita de classes, encara que mantingu\u00e9s formes nacionals (com expliquen el mateix Marx i Engels al Manifest del Partit Comunista el 1848). En altres paraules, tota il\u00b7lusi\u00f3 de completar el socialisme en un sol pa\u00eds era i \u00e9s aliena al marxisme i per tant al bolxevisme. Per\u00f2 R\u00fassia queda a\u00efllada per les derrotes dels processos revolucionaris que tenen lloc al final de la guerra mundial, en particular a Alemanya i que es completen amb la xinesa (que no es deuen a manca de combativitat del proletariat, sin\u00f3 de la debilitat del partit i, en particular a la Xina sota la influ\u00e8ncia de la burocratitzaci\u00f3 de la Internacional Comunista, a m\u00e9s de la tra\u00efci\u00f3 de la direcci\u00f3 socialdem\u00f2crata a Alemanya). Les dificultats impedien treure r\u00e0pidament la poblaci\u00f3 de la mis\u00e8ria ia m\u00e9s hi havia altres obstacles pol\u00edtics i culturals, en particular aquests. I tot es retroalimentar\u00e0 provocant una mena de tempesta perfecta que decantar\u00e0 la degeneraci\u00f3 burocr\u00e0tica. en particular a Alemanya i que es completen amb la xinesa (que no es deuen a falta de combativitat del proletariat, sin\u00f3 de la debilitat del partit i, en particular a la Xina sota la influ\u00e8ncia de la burocratitzaci\u00f3 de la Internacional Comunista, a m\u00e9s de la tra\u00efci\u00f3 de la direcci\u00f3 socialdem\u00f2crata a Alemanya). Les dificultats impedien treure r\u00e0pidament la poblaci\u00f3 de la mis\u00e8ria ia m\u00e9s hi havia altres obstacles pol\u00edtics i culturals, en particular aquests. I tot es retroalimentar\u00e0 provocant una mena de tempesta perfecta que decantar\u00e0 la degeneraci\u00f3 burocr\u00e0tica. en particular a Alemanya i que es completen amb la xinesa (que no es deuen a falta de combativitat del proletariat, sin\u00f3 de la debilitat del partit i, en particular a la Xina sota la influ\u00e8ncia de la burocratitzaci\u00f3 de la Internacional Comunista, a m\u00e9s de la tra\u00efci\u00f3 de la direcci\u00f3 socialdem\u00f2crata a Alemanya). Les dificultats impedien treure r\u00e0pidament la poblaci\u00f3 de la mis\u00e8ria ia m\u00e9s hi havia altres obstacles pol\u00edtics i culturals, en particular aquests. I tot es retroalimentar\u00e0 provocant una mena de tempesta perfecta que decantar\u00e0 la degeneraci\u00f3 burocr\u00e0tica. Les dificultats impedien treure r\u00e0pidament la poblaci\u00f3 de la mis\u00e8ria ia m\u00e9s hi havia altres obstacles pol\u00edtics i culturals, en particular aquests. I tot es retroalimentar\u00e0 provocant una mena de tempesta perfecta que decantar\u00e0 la degeneraci\u00f3 burocr\u00e0tica. Les dificultats impedien treure r\u00e0pidament la poblaci\u00f3 de la mis\u00e8ria ia m\u00e9s hi havia altres obstacles pol\u00edtics i culturals, en particular aquests. I tot es retroalimentar\u00e0 provocant una mena de tempesta perfecta que decantar\u00e0 la degeneraci\u00f3 burocr\u00e0tica.<\/p>\n

Quan una alcova individual, una alimentaci\u00f3 suficient, un vestit adequat encara no s\u00f3n accessibles m\u00e9s que a una petita minoria, milions de bur\u00f2crates, grans o petits, intenten aprofitar-se del poder per assegurar el seu propi benestar. Per aix\u00f2 l’immens egoisme d’aquesta capa social, la seva forta cohesi\u00f3, la por al descontentament de les masses, la seva obstinaci\u00f3 sense l\u00edmits en la repressi\u00f3 de tota cr\u00edtica i, per fi, la seva adoraci\u00f3 hip\u00f2critament religiosa al \u201ccap\u201d que encarna i defensa els privilegis i el poder dels nous amos (Trotsky, La revoluci\u00f3 tra\u00efda).<\/p>\n

Des de molt aviat, tant Lenin com Trotski havien alertat del risc de burocratitzaci\u00f3, que es constitu\u00eds una capa de bur\u00f2crates que poguessin parasitar els aven\u00e7os de la revoluci\u00f3 (en textos com el Testament o M\u00e9s val poc i bo el primer o El nou curs o Carta a una assemblea del partit el segon). Durant els anys vint t\u00e9 lloc una pugna que s’expressa tamb\u00e9, en part, en una discussi\u00f3 te\u00f2rica coneguda com a \u201cdebat dels anys vint\u201d. El 1924 Bukharin encunya l’expressi\u00f3 \u201csocialisme en un sol pa\u00eds\u201d, que el 1925 fa seva Stalin. \u00c9s la negaci\u00f3 de la noci\u00f3 de revoluci\u00f3 permanent que abans de Trotski el 1904 -i de Lenin el 1905- ja havien formulat Marx i Engels des del 1845 a La sagrada fam\u00edlia. Amb aquest mantra es va preparant una gegantina operaci\u00f3 propagand\u00edstica orientada a justificar l’eliminaci\u00f3 de tota escletxa democr\u00e0tica, cosa que es concreta el 1927 amb l’expulsi\u00f3 de Trotski del partit i de seguida de tota l’oposici\u00f3 d’esquerra. Amb la posterior expulsi\u00f3 de l’oposici\u00f3 de dreta es culmina el proc\u00e9s de destrucci\u00f3 del centralisme democr\u00e0tic (plena llibertat d’acci\u00f3 sota la premissa de plena llibertat de discussi\u00f3), que se segellar\u00e0 a les pantomimes de judicis que van ser els sinistres Processos de Moscou ja a els anys trenta, contra la vella gu\u00e0rdia bolxevic i tamb\u00e9 contra una part de la pr\u00f2pia burocr\u00e0cia.<\/p>\n

Hi ha una conclusi\u00f3 decisiva de tot aix\u00f2: la burocratitzaci\u00f3 no era inevitable. No hi ha cap llei social que determini que, necess\u00e0riament, tota experi\u00e8ncia revolucion\u00e0ria, emancipat\u00f2ria, de manera inevitable degenerar\u00e0. L’\u00fanica manera de sostenir aix\u00f2 seria sobre la base que \u201cl’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s aix\u00ed, egoista, mesqu\u00ed\u201d. Per\u00f2 l’\u00e9sser hum\u00e0 no \u00e9s de cap manera descontextualitzat del marc social on viu. \u00c9s clar que la transici\u00f3 a una altra societat \u00e9s complicada, per\u00f2 no impossible. A m\u00e9s, la perspectiva del socialisme no \u00e9s un desig sin\u00f3 una necessitat. Diguem-ho clarament: l’engendre que tota revoluci\u00f3 ser\u00e0 tra\u00efda \u00e9s pura propaganda, orientada a sembrar resignaci\u00f3 a la classe treballadora, mitjan\u00e7ant el conte, de terror, que no hi ha alternativa al capitalisme.<\/p>\n

La decantaci\u00f3 de la complexa situaci\u00f3 a favor de la degeneraci\u00f3 burocr\u00e0tica es va deure, per tant, a les circumst\u00e0ncies espec\u00edfiques de l’URSS. L’endarreriment impedeix una millora generalitzada de les condicions de vida de tota la poblaci\u00f3, de manera que la pugna distributiva continua vigent. I les condicions pol\u00edtiques i culturals no arriben a ser un parapet davant de la pressi\u00f3 burocratitzant. A m\u00e9s, hi ha altres aspectes com la modificaci\u00f3 de la composici\u00f3 social del partit bolxevic, els que es poden identificar retrospectivament com a \u201cerrors\u201d de l’oposici\u00f3, la mort de Lenin, etc.<\/p>\n

En aquest context, es consolida una capa amb interessos propis, els seus privilegis, que domina mitjan\u00e7ant el terror. \u00c9s la burocr\u00e0cia, que t\u00e9 una condici\u00f3 inevitablement contradict\u00f2ria, perqu\u00e8 els seus privilegis procedeixen del desenvolupament que fa possible la revoluci\u00f3, de manera que haurien de protegir-la, per\u00f2 l’\u00fanica manera de fer-ho efectivament seria mitjan\u00e7ant la seva extensi\u00f3 internacional, cosa que suposaria l’onada que escombraria a la pr\u00f2pia burocr\u00e0cia. Per aix\u00f2, \u00e9s la base material de la burocr\u00e0cia, els seus interessos particulars, la que inevitablement la converteix en contrarevolucion\u00e0ria, com efectivament es verifica a la Revoluci\u00f3 xinesa el 1925-27 oa l’espanyola el 1934 i el 1936-37. I, d’una manera m\u00e9s \u00e0mplia, el 1945 amb la tra\u00efci\u00f3 als processos revolucionaris en curs mitjan\u00e7ant la seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’imperialisme nord-americ\u00e0 segellada a les confer\u00e8ncies de Ialta i Postdam entre d’altres. I alhora el seu car\u00e0cter contrarevolucionari assenyala els seus l\u00edmits, que condueixen inexorablement a un dilema: o b\u00e9 els treballadors duen a terme una revoluci\u00f3 pol\u00edtica que, desempallegant-se de la burocr\u00e0cia, permeti preservar les conquestes de la revoluci\u00f3 avan\u00e7ant en la seva extensi\u00f3 mundial; o b\u00e9 la burocr\u00e0cia acabar\u00e0 restaurant el capitalisme. Com ho explica Trotski el 1936, a La revoluci\u00f3 tra\u00efda, \u201cdevorar\u00e0 el bur\u00f2crata a l’Estat obrer, o la classe obrera el netejar\u00e0 de bur\u00f2crates?\u201d. o b\u00e9 els treballadors duen a terme una revoluci\u00f3 pol\u00edtica que, desembarassant-se de la burocr\u00e0cia, permeti preservar les conquestes de la revoluci\u00f3 avan\u00e7ant en la seva extensi\u00f3 mundial; o b\u00e9 la burocr\u00e0cia acabar\u00e0 restaurant el capitalisme. Com ho explica Trotski el 1936, a La revoluci\u00f3 tra\u00efda, \u201cdevorar\u00e0 el bur\u00f2crata a l’Estat obrer, o la classe obrera el netejar\u00e0 de bur\u00f2crates?\u201d. o b\u00e9 els treballadors duen a terme una revoluci\u00f3 pol\u00edtica que, desembarassant-se de la burocr\u00e0cia, permeti preservar les conquestes de la revoluci\u00f3 avan\u00e7ant en la seva extensi\u00f3 mundial; o b\u00e9 la burocr\u00e0cia acabar\u00e0 restaurant el capitalisme. Com ho explica Trotski el 1936, a La revoluci\u00f3 tra\u00efda, \u201cdevorar\u00e0 el bur\u00f2crata a l’Estat obrer, o la classe obrera el netejar\u00e0 de bur\u00f2crates?\u201d.<\/p>\n

La resta \u00e9s coneguda, el paper contrarevolucionari de l’estalinisme, el corrent pol\u00edtic que expressa la burocr\u00e0cia sovi\u00e8tica destruint la Internacional Comunista constitu\u00efda el mar\u00e7 de 1919, sota el lideratge de dirigents de la talla de Lenin i Trotski en unes condicions veritablement adverses, enmig de la guerra civil. Aleshores, la pol\u00edtica que es va establir va ser la lluita pels fronts \u00fanics. La burocratitzaci\u00f3 va abandonar aquesta orientaci\u00f3, per decantar-se pel sectarisme que va portar primer al sinistre Tercer per\u00edode de divisi\u00f3 de la classe obrera i despr\u00e9s a la col\u00b7laboraci\u00f3 oberta de classes, amb els fronts populars. Val la pena sobre aix\u00f2 transcriure un breu fragment de l’entrevista que Howard, un periodista nord-americ\u00e0, li fa a Stalin el 1936:<\/p>\n