{"id":6265,"date":"2022-01-03T21:59:09","date_gmt":"2022-01-03T19:59:09","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6265"},"modified":"2022-01-03T22:03:52","modified_gmt":"2022-01-03T20:03:52","slug":"incompliment-del-compromis-de-derogacio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/incompliment-del-compromis-de-derogacio\/","title":{"rendered":"Incompliment del comprom\u00eds de derogaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 868 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

L’acord sobre reforma laboral, ni \u201caven\u00e7 hist\u00f2ric\u201d, ni \u201ccanvi de cicle\u201d: <\/strong><\/strong><\/h4>\n

incompliment del comprom\u00eds de derogaci\u00f3<\/span><\/h1>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els signants de l’acord sobre reforma laboral ens inunden amb valoracions que s\u00f3n m\u00e9s optimistes.<\/p>\n

Els entusiastes de l’acord<\/strong><\/p>\n

Unai Sordo, secretari general de CCOO, escriu que es tracta de \u201cun acord in\u00e8dit, jo diria que hist\u00f2ric. Ho \u00e9s perqu\u00e8, per primera vegada, una reforma laboral d’aquest calat recupera drets retallats en reformes anteriors\u201d<\/em>. A la web d’UGT llegim que \u201cPer primera vegada en democr\u00e0cia, es fa una modificaci\u00f3 del calat que suposa aquest acord, no a favor de les pretensions de l’empresa, sin\u00f3 de la classe treballadora\u201d.<\/em><\/p>\n

Per al PCE \u201cl’acord \u00e9s un nou \u00e8xit del Govern progressista que representa UP i Yolanda D\u00edaz, que far\u00e0 avan\u00e7ar les posicions de la classe obrera i el sindicalisme. Aquest \u00e9s un acord tripartit sense precedents, amb una reforma laboral m\u00e9s beneficiosa per als interessos dels treballadors<\/em>\u201d.<\/em><\/p>\n

Altres intenten conv\u00e8ncer-nos que cal donar suport a l’acord perqu\u00e8 \u00e9s una condici\u00f3 per rebre els fons Next Generation de la Uni\u00f3 Europea. I, en efecte, la premura per arribar a aquest acord ve donada, en bona mesura, pel comprom\u00eds del govern amb Brussel\u00b7les d’efectuar reformes a la legislaci\u00f3 laboral abans del 31 de desembre (component 23 del Pla de Recuperaci\u00f3 comprom\u00e8s amb la Uni\u00f3 Europea). Com si respondre al xantatge de Brussel\u00b7les, que exigeix \u200b\u200bcondicions per a les seves suposades \u201cajudes\u201d fos una virtut.<\/p>\n

El president del grup parlamentari d’Unidas Podemos al Congr\u00e9s Jaume Asens, no nom\u00e9s lloava l’acord, sin\u00f3 que advertia del risc de perdre el suport de la CEOE a la reforma laboral amb les esmenes dels grups pol\u00edtics al Congr\u00e9s: \u201cAquest acord es pot millorar amb esmenes, per\u00f2 alertem del risc que l\u201facord amb la CEOE es trenqui<\/em>\u201d. Una patronal el suport de la qual cal mimar, quan va considerar insuficient la reforma laboral de Zapatero i va recolzar amb entusiasme la reforma de Rajoy.<\/p>\n

Un optimisme que haurien de moderar altres comentaris<\/strong><\/h3>\n

El <\/em>Pa\u00eds <\/em>deia a la seva editorial l’endem\u00e0 de l’acord que aquest \u201ccontribueix a eliminar la temporalitat abusiva, a assentar la pau social, consolidar l’estabilitat pol\u00edtica i garantir l’acc\u00e9s als fons europeus<\/em>\u201d.<\/p>\n

Per la seva banda, ABC \u2013considerat per molts un portaveu ofici\u00f3s de la Casa Reial- publicava un editorial molt aclaridor. Per a ABC, es tracta d’\u201cun acord (\u2026) que modificar\u00e0 alguns aspectes de qu\u00e8 el 2012 va aprovar l’Executiu del PP per\u00f2 que mant\u00e9 la seva ess\u00e8ncia. En cap cas es tracta de la ‘derogaci\u00f3’ que textualment van prometre el PSOE i Podem tant als seus programes electorals com al seu pacte de coalici\u00f3<\/em>\u201d. Afegeix tamb\u00e9 el diari que \u00abobjectivament, les empreses seguiran disposant d’un ampli marge de flexibilitat per al control de les condicions laborals, els salaris, les contractacions i els acomiadaments<\/em>\u00ab.<\/p>\n

Per a les patronals CEOE i Cepime, \u201cl’acord consolida el model laboral actual, que ha perm\u00e8s incrementar la productivitat de les empreses, assegurar-ne la competitivitat i contribuir al creixement de l’ocupaci\u00f3. En concret, l\u201facord mant\u00e9 intactes els mecanismes de flexibilitat interna que garanteixen l\u201fadaptabilitat de les empreses a les circumst\u00e0ncies, assegura la llibertat d\u201fempresa i la seguretat jur\u00eddica i contribueix a la Pau Social<\/em>\u201d. Una valoraci\u00f3 que, sens dubte, contrasta amb qu\u00e8 fan els sindicats.<\/p>\n

Per completar el quadre, la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola declarava sobre l’acord que aquesta \u00e9s la reforma que es necessita.<\/p>\n

La FAES d’Aznar tamb\u00e9 avala l’estrat\u00e8gia negociadora de la CEOE i opina que aquest pacte \u201cconsolida\u201d <\/em>aspectes \u201cfonamentals<\/em>\u201d de la legislaci\u00f3 que va aprovar el PP el 2012. Segons ha explicat, si l’objectiu de la patronal \u201cera limitar el mal que les soflames demag\u00f2giques del Govern i els seus socis semblaven anticipar<\/em>\u201d. Per a aquesta fundaci\u00f3, vinculada el PP, el resultat de l’acord aconseguit \u201cha mantingut els elements fonamentals de flexibilitat interna a les empreses i consolida dues novetats importants introdu\u00efdes per aquella reforma: la reducci\u00f3 del cost de l’acomiadament i la supressi\u00f3 dels salaris de tramitaci\u00f3<\/em>\u201d.<\/p>\n

Nom\u00e9s els partits franquistes rebutgen l’acord obertament. Per\u00f2 \u00e9s evident que es deu exclusivament a motius electorals.<\/p>\n

Els continguts reals de l’acord<\/strong><\/h3>\n

No farem aqu\u00ed una an\u00e0lisi detallada de l’acord (per aix\u00f2 remetem al lector a qui ha fet el CATP, i que podeu trobar a \u2026.)<\/p>\n

Per\u00f2, b\u00e0sicament, l’acord suposa recuperar de manera completa la ultraactivitat, \u00e9s a dir, l’aplicaci\u00f3 d’un conveni col\u00b7lectiu un cop acabat el per\u00edode de vig\u00e8ncia pactat, i la prevalen\u00e7a del conveni col\u00b7lectiu sectorial sobre el conveni d’empresa (tot i que aix\u00f2 , de manera limitada). Tamb\u00e9 inclou mesures que suposadament limitaran la temporalitat. Per\u00f2, sobre aix\u00f2, citem el que declarava la presidenta del sindicat d’inspectors de treball, Ana Ercoreca: \u201cLa reforma laboral no acabar\u00e0 amb la temporalitat, perqu\u00e8 aquesta no es reduir\u00e0 si no es refor\u00e7a la Inspecci\u00f3. Si no ens doten de mitjans i efectius, la llei ser\u00e0 paper mullat<\/em>\u201d. Recordem que a Espanya hi ha un inspector de treball per cada 24.000 treballadors, mentre que a Europa n’hi ha un per cada 12.000.<\/p>\n

El que \u00e9s significatiu \u00e9s tot el que l’acord ha deixat sense modificar de les dues reformes laborals: No ha modificat la regulaci\u00f3 dels contractes a temps parcial, font d’un frau empresarial enorme, no modifica la capacitat dels empresaris per modificar unilateralment all\u00f2 pactat en conveni col\u00b7lectiu, no recupera la indemnitzaci\u00f3 de 45 dies per any treballat en cas d’acomiadament improcedent ni els salaris de tramitaci\u00f3, no modifica la regulaci\u00f3 dels acomiadaments objectius, molt m\u00e9s barats, ni les facilitats perqu\u00e8 l’empresari faci modificacions de les condicions de treball\u2026.<\/p>\n

No s\u00f3n q\u00fcestions sense import\u00e0ncia. Recordem que el 31 de juliol del 2012, CCOO i UGT presentaven una den\u00fancia davant l’OIT contra la reforma laboral de Rajoy. En aquesta den\u00fancia, consideraven una \u201cviolaci\u00f3 de la llibertat sindical i del dret a la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva<\/em>\u201d, la possibilitat del \u201cdespenjament empresarial, \u00e9s a dir d’inaplicar all\u00f2 pactat en conveni col\u00b7lectiu per raons econ\u00f2miques, t\u00e8cniques, organitzatives o de producci\u00f3, sense necessitat dacord amb els negociadors del conveni ni tan sols amb la representaci\u00f3 dels treballadors a l\u2019empresa, amb imposici\u00f3 d\u2019un arbitratge administratiu obligatori. La substituci\u00f3 de la flexibilitat interna negociada, per la decisi\u00f3 unilateral de l’empresari, que pot sense acord amb els treballadors decidir no aplicar condicions de treball pactades a acords d’empresa amb la representaci\u00f3 dels treballadors<\/em>\u201d. Avui, el que s’ha denunciat llavors com a violaci\u00f3 del dret a la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva es deixa sense tocar a l’acord.<\/p>\n

Alguns pretenen conv\u00e8ncer-nos al\u00b7legant que \u00e9s un pas inicial, que despr\u00e9s vindr\u00e0 la derogaci\u00f3 d’altres aspectes. Yolanda D\u00edaz ha deixat clar que no ser\u00e0 aix\u00ed, que no hi haur\u00e0 m\u00e9s reformes de la legislaci\u00f3 laboral en aquesta legislatura. Per tant, l’acord suposa que, per mitj\u00e0 del \u201cdi\u00e0leg social<\/em>\u201d, govern i sindicats accepten, deixen sense tocar, la immensa majoria de les retallades incloses a les reformes laborals.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha passat amb altres reformes promeses? <\/strong><\/h3>\n

Recordem que la reivindicaci\u00f3 dels treballadors, mantinguda fins ara de l’acord pels dos grans sindicats, era la \u201cderogaci\u00f3 completa<\/em>\u201d de la reforma laboral. Un objectiu, evidentment, incomplert.<\/p>\n

El que ha passat amb la reforma laboral no \u00e9s un fet a\u00efllat. Fa uns mesos s’arribava a un acord sobre pensions que ha rebutjat la gran majoria d’organitzacions de pensionistes. No s’ha recuperat la revaloraci\u00f3 autom\u00e0tica de les pensions segons l’IPC, i aquest any les pensions pujaran un 2,2%, amb la inflaci\u00f3 al 6,7%. La Llei Mordassa segueix dreta, i el Govern no t\u00e9 intenci\u00f3 de derogar-la. Ja ha anunciat que nom\u00e9s li far\u00e0 algunes modificacions.<\/p>\n

La classe treballadora no valorar\u00e0 el Govern per les seves promeses ni per la propaganda que faci de les seves mesures, sin\u00f3 pels fets (aqu\u00ed l’exemple del que ha passat a les eleccions de Madrid). I els fets demostren que no es pot satisfer les necessitats de la classe treballadora governant dins del marc de la monarquia i de la Uni\u00f3 Europea. Des d’aquesta convicci\u00f3, els militants del POSI participen a la lluita per cadascuna de les reivindicacions dels treballadors.<\/p>\n

No es pot governar a favor dels treballadors acceptant els l\u00edmits que imposa el capital financer per mitj\u00e0 de les institucions internacionals i nacionals, en particular la Monarquia. La pol\u00edtica de consens, de \u201cdi\u00e0leg social\u201d porta a frustrar les aspiracions de la majoria, perqu\u00e8 presenta com a interessos compartits els que nom\u00e9s s\u00f3n del capital i, per tant, contraris als interessos de la classe treballadora, lligant de peus i mans a les organitzacions obreres per a la seva leg\u00edtima actuaci\u00f3 com a tals. I aix\u00f2 col\u00b7loca al centre el problema central, qui representa els interessos dels treballadors i els pobles? Quina representaci\u00f3 pol\u00edtica necessitem? Les eleccions auton\u00f2miques a Madrid del 4 de maig van mostrar una profunda desconfian\u00e7a de la poblaci\u00f3 treballadora cap al conjunt de candidatures de les esquerres,<\/p>\n

Per\u00f2 avan\u00e7ar en l’articulaci\u00f3 d’una representaci\u00f3 pol\u00edtica fidel nom\u00e9s als interessos dels treballadors i dels pobles exigeix \u200b\u200bavui, entre altres coses, plantejar clarament que l’exig\u00e8ncia un\u00e0nime de completa derogaci\u00f3 de les reformes laborals continua sent un objectiu irrenunciable i d’unitat.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 868 per descarregar en PDF L’acord sobre reforma laboral, ni \u201caven\u00e7 hist\u00f2ric\u201d, ni \u201ccanvi de cicle\u201d: incompliment del comprom\u00eds de derogaci\u00f3 Els signants de l’acord sobre reforma laboral ens inunden amb valoracions que s\u00f3n m\u00e9s optimistes. Els entusiastes de l’acord Unai Sordo, secretari general de CCOO, escriu que es tracta de \u201cun acord […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[30,52,84,72],"class_list":["post-6265","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-clase-obrera","tag-dialogo-social","tag-independencia-sindical","tag-reforma-laboral"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6265","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6265"}],"version-history":[{"count":10,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6265\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6278,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6265\/revisions\/6278"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6265"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6265"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}