{"id":6345,"date":"2022-01-31T20:20:59","date_gmt":"2022-01-31T18:20:59","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6345"},"modified":"2022-01-31T20:24:10","modified_gmt":"2022-01-31T18:24:10","slug":"davant-les-amenaces-de-guerra-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/davant-les-amenaces-de-guerra-a-europa\/","title":{"rendered":"Davant les amenaces de guerra a Europa"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 872 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els Estats Units, l’OTAN, la Uni\u00f3 Europea, entre d’altres, denuncien des de fa setmanes que R\u00fassia s’estaria preparant per envair Ucra\u00efna concentrant m\u00e9s de 100.000 soldats a la fronteracomuna. El govern rus i el president Putin afirmen el contrari, declarant que el perill \u00e9s que Ucra\u00efna passi a formar part d\u2019aquesta alian\u00e7a militar.<\/p>\n

Recordem que l’OTAN es va fundar fa m\u00e9s de 70 anys, amb el prop\u00f2sit declarat de fer front a l’URSS. De creure aquesta justificaci\u00f3, la dislocaci\u00f3 de l’URSS el desembre del 1991 i la dissoluci\u00f3 del pacte de Vars\u00f2via aquell mateix any feien obsoleta aquesta Alian\u00e7a. \u00c9s m\u00e9s, el 1990 l’administraci\u00f3 nordamericana presidida a l’\u00e8poca per Bush pare va acordar amb Gorbachov que si aquest no s’oposava a la unificaci\u00f3 d’Alemanya \u00abni la jurisdicci\u00f3 ni les tropes de l’OTAN s’estendrien a territoris situats a l’est de l’Alian\u00e7a en aquell moment\u00bb.<\/p>\n

Acord incomplert per totes les administracions nordamericanes, que van comprendre r\u00e0pidament la utilitat de l’OTAN, d’una banda per controlar militarment els pa\u00efsos europeus i, de l’altra, per donar cobertura a totes les aventures militars de l’administraci\u00f3 nordamericana…per exemple, els bombardejos a Iugosl\u00e0via i L\u00edbia, la invasi\u00f3 durant m\u00e9s de 20 anys de l’Afganistan es van fer sota el paraigua de l’OTAN, quan al principi l’\u00e0mbit de l’OTAN estava redu\u00efda a Europa Occidental i Am\u00e8rica del Nord, com el seu nom indica, \u201cAtl\u00e0ntic Nord\u201d.<\/p>\n

\u00c9s m\u00e9s, segons el Tractat de Maastricht, article 17, que crea la Uni\u00f3 Europea, aquesta instituci\u00f3 \u00e9s solid\u00e0ria de les accions militars de l’OTAN. I l’actual exig\u00e8ncia dels governs nordamericans, incl\u00f2s Obama, Trump i actualment Biden als governs europeus de participar en m\u00e9s proporci\u00f3 en les despeses militars, tant augmentant els pressupostos militars com enviant tropes nom\u00e9s correspon als interessos de l’Estat nord-americ\u00e0.<\/p>\n

Les amenaces de guerra no serveixen els pobles, els ataquen<\/strong><\/h3>\n

\u00c9s un fet incontestable i que es verifica amb el temps.<\/p>\n

D’una banda, el llenguatge bel\u00b7licista de Biden t\u00e9 una relaci\u00f3 directa amb la crisi mateixa als Estats Units, la brutal crisi econ\u00f2mica, l’augment de la inflaci\u00f3, l’abismal d\u00e8ficit comercial (m\u00e9s de 80.000 milions de d\u00f2lars al mes de desembre) , la divisi\u00f3 que travessen les institucions nord-americanes, la continu\u00eftat de les mesures antisindicals i l’opressi\u00f3 brutal a les minories i, en particular, la minoria negra. En aquesta situaci\u00f3, Biden intenta fer pinya, en nom de la \u00abunitat de la p\u00e0tria\u00bb contra l’enemic exterior.<\/p>\n

Conv\u00e9 recordar que Biden va ser elegit president despr\u00e9s de la mobilitzaci\u00f3 electoral m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria als Estats Units, per tancar el pas a Trump, recolzant-se en la minoria negra i en promeses d’ampliaci\u00f3 de les assegurances sanit\u00e0ries que han quedat totalment aparcades al servei de una pol\u00edtica militarista marcada pels grans consorcis armament\u00edstics nord-americans.<\/p>\n

Tamb\u00e9 influeix la necessitat dels EUA de vendre la seva producci\u00f3 de gas natural a Europa, on el seu major competidor \u00e9s el gas rus.<\/p>\n

Per\u00f2 el govern dels EUA ataca a Europa amb l’ull posat a la Xina. En efecte, necessita tenir els governs europeus sotmesos per alinear-los a la guerra comercial contra la Xina. Guerra necess\u00e0ria per intentar reduir el seu d\u00e8ficit comercial, per\u00f2 impossible de guanyar per la seva depend\u00e8ncia de l’economia xinesa, i pels propis interessos de la quasi totalitat de les multinacionals nord-americanes que n’han deslocalitzat la producci\u00f3n als pa\u00efsos estrangers i, especialment a la Xina.<\/p>\n

Darrere del conflicte a Europa, en \u00faltima inst\u00e0ncia, hi ha les contradiccions del mercat mundial capitalista que floreixen.<\/p>\n

Els pobles europeus no volen la guerra<\/strong><\/h3>\n

Aquesta \u00e9s una evid\u00e8ncia. Ni el poble rus, ni el ucra\u00efn\u00e8s, ni l\u2019alemany, ni els pobles d\u2019Espanya volen la guerra. Saben que aquesta seria contr\u00e0ria a la preservaci\u00f3 o conquesta dels drets socials i democr\u00e0tics. Saben que aquesta seria utilitzada per justificar nous atacs als salaris, a les pensions, a les llibertats. Atacs que se sumarien als que ja pateixen amb l?excusa de la suposada lluita contra una pand\u00e8mia.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s, ni tan sols els governs capitalistes europeus no estan interessats en la guerra. No \u00e9s casual que el president Macron i el canceller Scholtz insisteixin en una via de negociaci\u00f3. I no nom\u00e9s perqu\u00e8 Alemanya, i bona part d’Europa, siguin dependents del gas rus (i del carb\u00f3 despr\u00e9s de l’apagada nuclear, per suposats motius ecol\u00f2gics) sin\u00f3 perqu\u00e8 si la guerra esclata, les v\u00edctimes seran majorit\u00e0riament europees, i els pobles sense dubte demanaran comptes als seus governs.<\/p>\n

Per\u00f2 el poble rus tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s que esc\u00e8ptic davant la pol\u00edtica de Putin. Aquest es presenta com a defensor dels russ\u00f2fons d’Ucra\u00efna i de les fronteres de R\u00fassia, per\u00f2, en realitat, per a ell la guerra \u00e9s una ocasi\u00f3 per for\u00e7ar a la poblaci\u00f3 a unir-se al voltant de la seva pol\u00edtica, en un moment en qu\u00e8 multiplica les seves. accions repressives i antiobreres a tot el pa\u00eds. Fa poc ressaltem la campana per la llibertat d’Igor Kuznetsov, que se suma a la repressi\u00f3 de m\u00faltiples activistes obrers o dem\u00f2crates.<\/p>\n

La injustificable actitud del govern espanyol<\/strong><\/h3>\n

Hi ha un principi que act\u00faa gaireb\u00e9 sempre: la pol\u00edtica exterior \u00e9s el reflex o projecci\u00f3 de la pol\u00edtica interior.<\/p>\n

Un govern que irrespecta fins i tot les seves vagues promeses electorals com la derogaci\u00f3 de les reformes laborals o la llei Mordassa no ha \u00abfallat\u00bb tampoc a la seva pol\u00edtica exterior.<\/p>\n

La submissi\u00f3 als Estats Units \u00e9s total. Afegim-hi que malgrat l’administraci\u00f3 americana ni tan sols agraeix l’esfor\u00e7. En una cimera internacional, no el rep i li concedeix que l’acompanyi durant un minut pels passadissos, aquesta setmana Biden saluda la col\u00b7laboraci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica d’altres pa\u00efsos, per\u00f2 no d’Espanya.<\/p>\n

I dins del govern, potser m\u00e9s pat\u00e8tic \u00e9s l’actitud d’Unidas Podemos i del PCE. Tenen quatre ministres al govern que envia vaixells, avions i tropes a les fronteres d’Ucra\u00efna. D’una banda, difonen un comunicat contra la guerra, i de l’altra mostren la seva solidaritat amb el Govern i la ministra de defensa Robles. Aix\u00ed, el dimarts 25, el president del grup confederal d’UP, Jaume Asens va declarar que, despr\u00e9s del canvi de to del GOvern, \u201cja no hi ha discrep\u00e0ncies\u201d. Aquell mateix dia Margarita Robles anunciava que Espanya desplegar\u00e0 avions de ca\u00e7a a Bulg\u00e0ria en comptes de Romania. Quin \u00e9s, doncs, el canvi de to? Nom\u00e9s que, mentre mant\u00e9 les unitats militars enviades a l’Est d’Europa, el Govern declara estar a favor d’una \u00absortida diplom\u00e0tica\u00bb. Com el president Biden, que tamb\u00e9 acaba d’oferir una \u00abvia diplom\u00e0tica\u00bb: el secretari d\u2019Estat Antony Blinken va anunciar que Biden va respondre per escrit a les demandes de Moscou. Per\u00f2 sense renunciar a l’adhesi\u00f3 d’Ucra\u00efna a l’OTAN, i anunciant alhora la possibilitat de sancions contra Moscou. Sancions que, \u00e9s clar, repercutiran contra els pa\u00efsos europeus.<\/p>\n

El govern S\u00e1nchez canvia de to segons la llum que ve de Washington. I Unidas Podemos s’hi escuda per mantenir un perfil deliberadament baix en les seves objeccions al desplegament de tropes, que s\u00f3n purament ret\u00f2riques, no inclouen cap mesura, cap convocat\u00f2ria, res.<\/p>\n

El combat per la pau<\/strong><\/h3>\n

\u00c9s l’inter\u00e8s dels pobles,i, al nostre pa\u00eds, forma part del nostre ADN. No nom\u00e9s \u00e9s el record de la guerra civil, \u00e9s el rebuig de formar part del joc de les grans pot\u00e8ncies.<\/p>\n

Nom\u00e9s cal recordar que Felipe Gonz\u00e1lez va guanyar les eleccions el 28 d’octubre de 1982 amb el lema d’\u201cOTAN, d’entrada, NO\u201d, i prometent la convocat\u00f2ria d’un refer\u00e8ndum per sortir de l’OTAN. El refer\u00e8ndum que va ser convocat, encara que de forma tramposa, i en qu\u00e8 el PSOE va fer campanya a favor de la perman\u00e8ncia a l’OTAN amb una s\u00e8rie de condicions que despr\u00e9s va incomplir, ho va guanyar perqu\u00e8 va preguntar \u201cQui representa pol\u00edticament el NO?\u201d, i aix\u00f2 va fer que un sector important de la poblaci\u00f3 prefer\u00eds el govern Gonz\u00e1lez a un hipot\u00e8tic govern de la dreta.<\/p>\n

Aquesta batalla es va perdre, per\u00f2 les mobilitzacions del 2003 i el 2004 contra la pres\u00e8ncia de tropes espanyoles a l’Iraq, juntament amb altres aspectes, van portar a una vict\u00f2ria la derrota del PP a les urnes i el govern Zapatero elegit el 14 de mar\u00e7 de 2004 va haver de retirar les tropes.<\/p>\n

El no a la guerra \u00e9s present. \u00c9s sens dubte el sentiment majoritari, per\u00f2 qui ho representa?,<\/p>\n

La secci\u00f3 de la Quarta Internacional a l’Estat espanyol, que participa al Comit\u00e8 per l’Alian\u00e7a dels Treballadors i els Pobles, combat per ajudar a expressar pol\u00edticament la majoria que s’oposa a la guerra.<\/p>\n

Oposici\u00f3 que obre la via a la lluita per la uni\u00f3 lliure dels treballadors i els pobles d’Europa lliures de tota opressi\u00f3 i explotaci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 872 per descarregar en PDF Els Estats Units, l’OTAN, la Uni\u00f3 Europea, entre d’altres, denuncien des de fa setmanes que R\u00fassia s’estaria preparant per envair Ucra\u00efna concentrant m\u00e9s de 100.000 soldats a la fronteracomuna. El govern rus i el president Putin afirmen el contrari, declarant que el perill \u00e9s que Ucra\u00efna passi a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1147,31,176],"class_list":["post-6345","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-internacionalismo","tag-guerra","tag-otan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6345"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6352,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6345\/revisions\/6352"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}