{"id":6783,"date":"2022-07-12T18:03:18","date_gmt":"2022-07-12T16:03:18","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6783"},"modified":"2022-07-12T18:05:24","modified_gmt":"2022-07-12T16:05:24","slug":"tres-eleccions-colombia-franca-i-andalusia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/tres-eleccions-colombia-franca-i-andalusia\/","title":{"rendered":"Tres eleccions: Col\u00f2mbia, Fran\u00e7a i Andalusia"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 895 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

Al mes de juny, s’han realitzat tres eleccions: les presidencials de Col\u00f2mbia, les legislatives de Fran\u00e7a (amb la seva primera i segona volta) i les auton\u00f2miques d’Andalusia. Volem compartir amb els lectors d’aquesta carta setmanal algunes reflexions sobre els elements comuns i les difer\u00e8ncies entre aquests tres processos.<\/p>\n

\"\"<\/a>Col\u00f2mbia: la mobilitzaci\u00f3 de la joventut i de la poblaci\u00f3 negra d\u00f3na la vict\u00f2ria <\/strong>a la candidatura de Petro i Francia<\/strong><\/h3>\n

La vict\u00f2ria de Gustavo Petro i Francia M\u00e1rquez, de la coalici\u00f3 Pacte Hist\u00f2ric -50,4% dels vots contra el 47,3% a la dreta de Rodolfo Hern\u00e1ndez- a la segona volta de les eleccions presidencials colombianes del 19 de juny, \u00e9s el resultat directe de les grans mobilitzacions, entre elles l\u2019Atur Nacional de maig-juny de 2021, que, al mig de la pand\u00e8mia, va col\u00b7locar el govern Duque contra les cordes i va sacsejar els partits tradicionals de la burgesia local.<\/p>\n

Aquest resultat \u00e9s tamb\u00e9 una derrota per a l’imperialisme nord-americ\u00e0, els governs del qual, ja siguin dem\u00f2crates o republicans, han convertit Col\u00f2mbia en un \u00abportavions\u00bb per als seus interessos a la regi\u00f3. El pa\u00eds, membre de l’OCDE i aliat de l’OTAN, amb el pretext de lluitar contra el narcotr\u00e0fic, t\u00e9 set bases militars nord-americanes al seu territori, des de les quals, per exemple, s’han fet recentment amenaces d’intervenci\u00f3 militar a la ve\u00efna Vene\u00e7uela .<\/p>\n

Cal destacar tamb\u00e9 que aquestes eleccions s’han desenvolupat en una situaci\u00f3 ins\u00f2lita: cap de les forces pol\u00edtiques tradicionals de Col\u00f2mbia ha arribat a la segona volta de les eleccions. Per oposar a la candidatura de Petro i Fran\u00e7a, la burgesia ha hagut de treure\u2019s del barret de copa un candidat, Rodolfo Hern\u00e1ndez, que es va presentar amb un discurs de \u201cruptura\u201d i de lluita contra la corrupci\u00f3.<\/p>\n

No nom\u00e9s es tracta que, per primera vegada a la seva hist\u00f2ria, una candidatura d’esquerres guanyi a Col\u00f2mbia: Cal destacar, tamb\u00e9, la pres\u00e8ncia, com a vicepresidenta, de Francia M\u00e1rquez, una afrocolombiana, \u00e9s a dir, una representant del sector m\u00e9s oprimit i explotat de la classe treballadora de Col\u00f2mbia. Una q\u00fcesti\u00f3 que ha estat decisiva per a la vict\u00f2ria a la segona volta, perqu\u00e8 entre els 3 milions de vots que han augmentat, un percentatge molt alt provenia del vot juvenil i de Cali, lloc on es concentra la poblaci\u00f3 colombiana de ra\u00e7a negra.<\/p>\n

Restes considerables<\/strong><\/h3>\n

No ser\u00e0 f\u00e0cil per a Petro i Francia governar d’acord amb els interessos de la majoria explotada i oprimida del poble colombi\u00e0. Els problemes estructurals del pa\u00eds s\u00f3n semblants als d’altres pa\u00efsos ve\u00efns: desigualtat social brutal, mis\u00e8ria i desocupaci\u00f3 creixents, una elit depredadora i racista venuda a l’imperialisme. A aix\u00f2 se suma la viol\u00e8ncia, heretada de d\u00e8cades de \u201cguerra bruta\u201d contra la guerrilla, duta a terme per grups paramilitars amb complicitat dins de les forces armades.<\/p>\n

La reforma agr\u00e0ria, la conclusi\u00f3 del proc\u00e9s de pau amb la guerrilla, interrompuda durant el govern Duque, la represa de l’activitat econ\u00f2mica productiva al pa\u00eds per crear llocs de treball, van ser les prioritats anunciades per Petro a la campanya.<\/p>\n

Per\u00f2 per al seu govern, com va dir Francia M\u00e1rquez durant la celebraci\u00f3 de la vict\u00f2ria, \u201cper ser el govern dels que no s\u00f3n ning\u00fa, de dignitat i just\u00edcia social\u201d, caldr\u00e0 recolzar-se permanentment en la mobilitzaci\u00f3 popular i en les organitzacions obreres, evitant l’impossible consens amb els seus enemics hist\u00f2rics. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s el que esperen tots els pobles d’Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n

Despr\u00e9s de les eleccions legislatives de Fran\u00e7a<\/strong><\/h3>\n

\u00abBig bang\u00bb, \u00abbufetada\u00bb, \u00abcarrer\u00f3 sense sortida\u00bb, \u00abpar\u00e0lisi total\u00bb, \u00absalt a all\u00f2 desconegut\u00bb… La premsa francesa no t\u00e9 paraules prou fortes per descriure les conseq\u00fc\u00e8ncies de la segona volta de les eleccions generals. A la seva manera, el diari patronal Les Echos resumeix la situaci\u00f3 a la portada titulada \u00abEl terratr\u00e8mol\u00bb, amb una foto d’Emmanuel Macron derrotat sobre un fons negre.<\/p>\n

Una vegada m\u00e9s, els treballadors de Fran\u00e7a, amb la seva mobilitzaci\u00f3 al terreny electoral, han frustrat totes les prediccions en col\u00b7locar la majoria presidencial molt per sota de les pitjors intencions de vot recollides per les enquestes, privant-la aix\u00ed clarament d’una majoria absoluta que donaven per feta despr\u00e9s de les eleccions presidencials.<\/p>\n

Pel que fa a aquells que, novament en gran nombre, no es van mobilitzar (el 54% dels votants registrats es van abstenir), no hi ha dubte que, en la gran majoria dels casos, van voler expressar, a la seva manera, per\u00f2 molt profundament, un rebuig a les pol\u00edtiques antiobreres i antisocials, al sistema podrit de la V Rep\u00fablica on tots els partits en qu\u00e8 hist\u00f2ricament han posat la seva confian\u00e7a els han tra\u00eft.<\/p>\n

Una vegada i una altra, aquests milions han significat, amb la seva abstenci\u00f3 massiva i amb el seu vot, la seva voluntat de posar fi a la pol\u00edtica reaccion\u00e0ria de Macron, amb la destrucci\u00f3 met\u00f2dica i organitzada d’hospitals, seguretat social i pensions, amb la liquidaci\u00f3 d’escoles i universitats p\u00fabliques, amb la privaci\u00f3 de llibertats…<\/p>\n

Els treballadors van infligir la derrota a Macron<\/strong><\/h3>\n

En aquesta segona volta, els treballadors francesos van infligir una derrota als arquitectes principals d’aquesta pol\u00edtica. Entre els diputats que han perdut el seu esc\u00f3 hi ha l\u2019actual ministra de Sanitat, Brigitte Bourguignon, l\u2019exministre de l\u2019Interior, Christophe Castaner, l\u2019actual president de l\u2019Assemblea Nacional, Richard Ferrand, fidel entre els fidels de la macronia, entre molts que han estat copejats durament.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un cop terrible per a Macron, \u00e9s un cop terrible per a les institucions i el sistema: m\u00e9s enll\u00e0 de les combinacions i acords -intr\u00ednsecs a la l\u00f2gica mateixa de les institucions de la Cinquena Rep\u00fablica- que l’Executiu no deixar\u00e0 de buscar com a darrer recurs a la crisi que colpeja el r\u00e8gim, els resultats de la segona volta marquen una veritable crisi al cor mateix de les institucions.<\/p>\n

Un cop al cor del R\u00e8gim<\/strong><\/h3>\n

En el context de la Cinquena Rep\u00fablica, l’Executiu necessita una majoria parlament\u00e0ria d\u00f2cil, que \u00e9s adquirida per ell, per poder funcionar. Les institucions poden acomodar-se a una cohabitaci\u00f3 d’un president d’un signe i un govern d’un altre, sempre que hi hagi una majoria que pugui garantir l’estabilitat i, en certa manera, salvar el r\u00e8gim. En la situaci\u00f3 oberta per les eleccions del 19 de juny, aquest ja no \u00e9s el cas…<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que l’actual primera ministra, Elisabeth Borne, va expressar quan va dir diumenge: \u201cAquesta nit, la situaci\u00f3 no t\u00e9 precedents. Mai abans l’Assemblea Nacional havia conegut aquesta configuraci\u00f3 sota la Cinquena Rep\u00fablica. Aquesta configuraci\u00f3 suposa un risc per al nostre pa\u00eds\u201d. I va afegir: \u201cTreballarem des de dem\u00e0 per construir una majoria d’acci\u00f3\u201d.<\/p>\n

Fins i tot si aix\u00f2 vol dir tovar l’amena\u00e7a de dissoluci\u00f3 del parlament; per\u00f2 una dissoluci\u00f3 just darrere d’aquesta derrota seria una aventura. El sistema est\u00e0 gripat.<\/p>\n

El mite del \u201cfront republic\u00e0\u201d contra l’extrema dreta<\/strong><\/h3>\n

Elecci\u00f3 darrera elecci\u00f3, hem vist com els mitjans de comunicaci\u00f3 i els bon\u00e7os de \u201cl’esquerra\u201d criden a votar pel candidat de la dreta (ja sigui Sarkozy o Macron), per \u201ctancar pas a l’extrema dreta\u201d. Per\u00f2, a la segona volta de les legislatives, a 65 circumscripcions s’enfrontava un candidat de la NUPES a un de l’extrema dreta. A 52 d’aquestes circumscripcions, el partit de Macron no ha donat cap consigna de vot.<\/p>\n

L’augment de diputats de la NUPES<\/strong><\/h3>\n

La coalici\u00f3 de Jean-Luc M\u00e9lenchon (Nupes) s’ha convertit en la principal for\u00e7a de l’oposici\u00f3, mentre que el grup parlamentari de La France Insoumise (LFI) surt considerablement enfortit amb quatre vegades m\u00e9s diputats que a les darreres eleccions legislatives. Aquest \u00e9s un poder\u00f3s incentiu per fer valer les demandes de la poblaci\u00f3 treballadora, comen\u00e7ant amb la congelaci\u00f3 immediata dels preus, el salari m\u00ednim d’1,500 \u20ac o la jubilaci\u00f3 als 60 anys.<\/p>\n

Es tracta de demandes compartides pels que es van abstenir novament el 19 de juny, i que ho fan perqu\u00e8 ja no aguanten m\u00e9s, perqu\u00e8 volen una ruptura, exactament en sintonia amb aquests milions que, en aquestes eleccions, han buscat utilitzar el vot a M\u00e9lenchon per expressar el mateix rebuig i desig de ruptura.<\/p>\n

Es resoldr\u00e0 la situaci\u00f3 a l’Assemblea Nacional? Ning\u00fa no s’ha de fer grans il\u00b7lusions sobre aquestes institucions constru\u00efdes per preservar el sistema i que probablement continuaran donant pas a combinacions, arranjaments i ren\u00fancies de tota mena, a mesura que el perill de perdre-ho tot es fa palpable.<\/p>\n

Una cosa \u00e9s certa, per\u00f2: aquesta crisi ara oberta des de dalt, on ja no se sost\u00e9 el sistema, obrir\u00e0 moltes possibilitats des de baix, on ja no s’aguanta m\u00e9s. I estem, de moment, nom\u00e9s a nivell electoral. Ara ve la lluita de classes.<\/p>\n

Eleccions andaluses: Vict\u00f2ria del PP amb una \u00e0mplia abstenci\u00f3 obrera i popular<\/strong><\/h3>\n

A les eleccions andaluses del 19 de juny, cal destacar l’\u00e0mplia abstenci\u00f3 obrera i popular:2.647.810 electors no han anat a votar (un 41,64% del total). Una abstenci\u00f3 que t\u00e9 un car\u00e0cter clar de classe. Per exemple, les dades de Sevilla mostren xifres de participaci\u00f3 de m\u00e9s del 70% a barris amb rendes altes i de menys del 40% a barris de rendes baixes.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3, el PP ha guanyat una majoria absoluta i ha augmentat tant els vots com els escons. Pel que fa a vots, ha augmentat en 831.634, i ha tret m\u00e9s del doble que el 2018. I tindr\u00e0 majoria absoluta amb 58 escons El PSOE t\u00e9 els pitjors resultats de la seva hist\u00f2ria. Treu 883.707, perdent 127.182 i 3 escons. Vox treu 493.932 vots, augmentant 97.325 respecte al 2018. Les dues candidatures d’esquerres pateixen un desastre. El 2018 van tenir 585.949 vots i van treure 17 seients. Ara, entre totes dues treuen 449.638 i 7 escons. Perden 140.000 vots (un 25% dels que van tenir) i 10 escons.<\/p>\n

Per Andalusia (IU +Podem+ M\u00e9s Pa\u00eds +Equo), obt\u00e9 281.688 vots i 5 escons. Queda igual que els resultats d’IU el 2015 (per\u00f2 aleshores, Podem en va treure 590.000). Mal comen\u00e7ament per al projecte de Yolanda D\u00edaz. I Endavant Andalusia, la coalici\u00f3 \u201candalucista d’esquerres\u201d, presidida per Teresa Rodr\u00edguez, treu 167.970 vots i 2 escons. El conjunt de les esquerres perd 260.000 vots.<\/p>\n

En tot cas, els resultats \u2013i, sobretot, l’abstenci\u00f3 obrera i popular\u2013 suposen tot un av\u00eds per al govern de coalici\u00f3 \u201cprogressista\u201d. Si segueix donant l’esquena a les reivindicacions i preocupacions de la gent (combustibles, electricitat, pujada dels preus), i segueix sense legislar respecte de les promeses incomplertes (llei mordassa…), va cam\u00ed d’una cat\u00e0strofe electoral.<\/p>\n

Per\u00f2 tot sembla indicar que les preocupacions s\u00f3n altres. Acaba d’aprovar donar un impuls als fons privats de pensions, deixa passar l’especulaci\u00f3 desenfrenada i els beneficis fabulosos de les el\u00e8ctriques i les energ\u00e8tiques sense m\u00e9s intervenci\u00f3 que reiterades baixades d’impostos, i est\u00e0 entossudit a pujar al doble les despeses militars, mentre al\u00b7lega que \u201cno t\u00e9 diners\u201d perqu\u00e8 els empleats p\u00fablics puguin recuperar els seus salaris.<\/p>\n

En circumst\u00e0ncies diferents, per\u00f2, hi ha q\u00fcestions comunes: el rebuig en la majoria dels casos dels partits que han ocupat el govern durant decennis (amb el mat\u00eds d’Andalusia) que \u00e9s el rebuig a gaireb\u00e9 40 anys de PSOE.<\/p>\n

Una abstenci\u00f3 massiva amb un contingut de rebuig a les institucions.<\/p>\n

Una comprensi\u00f3 m\u00e9s o menys conscient dels l\u00edmits de la via electoral.<\/p>\n

Aquestes q\u00fcestions s\u00f3n centrals per determinar les formes pr\u00e0ctiques d\u2019un agrupament pol\u00edtic d\u2019independ\u00e8ncia de classe.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 895 per descarregar en PDF Al mes de juny, s’han realitzat tres eleccions: les presidencials de Col\u00f2mbia, les legislatives de Fran\u00e7a (amb la seva primera i segona volta) i les auton\u00f2miques d’Andalusia. Volem compartir amb els lectors d’aquesta carta setmanal algunes reflexions sobre els elements comuns i les difer\u00e8ncies entre aquests tres processos. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1164,974,200],"class_list":["post-6783","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-colombia","tag-elecciones-andalucia","tag-francia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6783","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6783"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6783\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6793,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6783\/revisions\/6793"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6783"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6783"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6783"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}