{"id":6863,"date":"2022-08-08T21:16:17","date_gmt":"2022-08-08T19:16:17","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6863"},"modified":"2022-08-08T21:17:47","modified_gmt":"2022-08-08T19:17:47","slug":"proliferacio-dels-incendis-quines-son-les-causes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/proliferacio-dels-incendis-quines-son-les-causes\/","title":{"rendered":"Proliferaci\u00f3 dels incendis: Quines s\u00f3n les causes?"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 899 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Aquest estiu, de nou, milers d’hect\u00e0rees s’estan cremant. En aquest moment s\u00f3n 228.000 hect\u00e0rees, la major xifra en 20 anys (ja se supera el total d’hect\u00e0rees cremades en 2012, fins ara el pitjor any).<\/p>\n

Les pol\u00edtiques de medi ambient i el control d’incendis estan, a l’Espanya de les autonomies, transferides, en la seva majoria, als governs auton\u00f2mics (el govern central ha renunciat a fer qualsevol acci\u00f3 de coordinaci\u00f3 global). I aquests es mostren impotents per a fer front a aquesta situaci\u00f3, per la qual cosa es llancen a una \u201cguerra\u201d entre els pol\u00edtics que viuen de les institucions, i que tracten de fer-nos creure que ells no tenen cap responsabilitat en aquests incendis. En aquest sentit, podem sentir que \u00e9s culpa de l’escalfament global, dels ecologistes, de l’altre govern\u2026.<\/p>\n

Escalfament global i m\u00e9s<\/strong><\/h3>\n

No es pot negar l’escalfament global (encara que s\u00ed que hi ha els qui discuteixen de manera raonable quines s\u00f3n les seves causes), per\u00f2 el fet \u00e9s que milions d’hect\u00e0rees de boscos estan abandonades. Sense cap mena de neteja ni manteniment, convertint-les en f\u00e0cil pastura de les flames. Com assenyala un comunicat d’UGT, \u201cel canvi clim\u00e0tic provoca fen\u00f2mens extrems com les onades de calor que venim sofrint, per\u00f2 les onades de calor no prenen les muntanyes, encara que si que influeixen, d’una manera molt clara, en qu\u00e8 cremin. Les nostres muntanyes estan sotmeses a un estr\u00e8s h\u00eddric molt gran, que els fa m\u00e9s inflamables, la qual cosa, sumat a l’aband\u00f3 del m\u00f3n rural, a l’aband\u00f3 del camp fa que estiguin plens de combustible vegetal, llest per a cremar\u201d.<\/p>\n

Fer culpable a l’escalfament global t\u00e9 un avantatge per als qui el fan. Permet diluir la responsabilitat i, a m\u00e9s, permet fer campanya en favor dels \u201cnecessaris sacrificis\u201d que la poblaci\u00f3 ha d’assumir. Sacrificis com el tancament de les mines, la reconversi\u00f3 de les ind\u00fastries a la \u201ceconomia verda\u201d, amb p\u00e8rdua de milers de llocs de treball, o fins i tot les propostes ultra reaccion\u00e0ries de \u201cdecreixement\u201d -per m\u00e9s que les presentin com el s\u00fammum del progressisme-, segons les quals la poblaci\u00f3 treballadora ha d’acceptar la idea de viure pitjor \u201cper a salvar el planeta\u201d. I, a m\u00e9s, permet evitar posar l’accent sobre la responsabilitat dels governs auton\u00f2mics, que a l’Espanya de les 17 autonomies de taifes tenen les compet\u00e8ncies de medi ambient.<\/p>\n

El que cap govern auton\u00f2mic pot negar \u00e9s la mala situaci\u00f3 dels serveis de prevenci\u00f3 i extinci\u00f3 d’incendis. Els mitjans de comunicaci\u00f3 han posat de manifest la falta de bombers forestals (fins i tot hi ha parcs naturals en qu\u00e8 la majoria dels bombers s\u00f3n voluntaris), la precarietat extrema de les seves plantilles, les males condicions de treball, el menyspreu dels governs auton\u00f2mics cap a aquest col\u00b7lectiu de treballadors. Els contracten uns mesos a l’estiu (sovint com a fixos discontinus el que engreixa les falses xifres de contractes indefinits, que s’atribueixen a l’\u00faltima reforma laboral), cobren una mica m\u00e9s de 1.000 euros any mes per un treball dur\u00edssim amb jornades extenuants, i, com ha succe\u00eft en Castella i Lle\u00f3, reben com a menjar quan estan apagant incendis uns entrepans irrisoris. Han hagut de ser els ve\u00efns i algunes ONGs els qui es preocupin de proporcionar-los un menjar decent. En el comunicat que abans citem, UGT exigeix, justament, \u201crefor\u00e7ar els operatius d’extinci\u00f3, dotant a aquests professionals, d’un marc regulador que els dignifiqui. \u00c9s fonamental que aquests professionals tinguin contractes estables i condicions de treball dignes i segures. Els treballs d’extinci\u00f3 d’incendis generen nombrosos riscos per a la seguretat i salut dels equips d’extinci\u00f3, precisament avui es compleixen 17 anys de l’incendi de Guadalajara en el qual van morir 9 bombers forestals i 2 agents mediambientals\u201d.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 sense oblidar el que reclama el col\u00b7lectiu de bombers forestals, a part del tema de millores laborals, \u00e9s que com a societat fem el treball previ que no dep\u00e8n d’ells i on l’\u00faltima tasca a realitzar sigui apagar el foc.<\/p>\n

La destrucci\u00f3 programada del medi rural i de la producci\u00f3 agr\u00edcola<\/strong><\/h3>\n

Cal tenir en compte que, en bona part, les muntanyes han deixat de subministrar mat\u00e8ries primeres estrat\u00e8giques i per tant en una economia capitalista s\u00f3n espais marginals. Bona part dels boscos actuals s\u00f3n el resultat de la seva sobreexplotaci\u00f3 fins a mitjan s. XX. En l’Estat espanyol, fins als anys 50-60, el combustible per a cuinar (en les cuines econ\u00f2miques), en la ind\u00fastria de la cer\u00e0mica, les fleques etc., era la biomassa de la muntanya. Ara s’han convertit en espais \u201cecon\u00f2micament in\u00fatils\u201d, i, per tant, abandonats.<\/p>\n

Alguns -molt pocs- han explicat una altra de les causes de l’extensi\u00f3 incontrolada dels incendis: estan abandonades milions d’hect\u00e0rees de terres que abans van ser conreades, i que quan ho estaven imposaven una soluci\u00f3 de continu\u00eftat entre les zones de bosc i matoll, limitant l’extensi\u00f3 dels incendis. Segons el Fons Espanyol de Garantia Agr\u00e0ria (FEGA), la superf\u00edcie sense aprofitament s’eleva a prop de 2,23 milions d’hect\u00e0rees, la qual cosa representa un 7,4% de la superf\u00edcie total. Inclou terres de cultiu, plantacions de fruiteres i zones de pastura.<\/p>\n

D’aquesta superf\u00edcie total sense aprofitament, prop del 48% del total, amb gaireb\u00e9 1,1 milions d’hect\u00e0rees, corresponen a superf\u00edcie de terres de cultiu, un altre 43,2% i 963.001 ha s\u00f3n superf\u00edcie de cultius permanents, i el 9,1% restant i 202.651 ha pastures permanents.<\/p>\n

Dins de la superf\u00edcie sense aprofitament en els cultius permanents, m\u00e9s de la meitat s\u00f3n fruiteres; un altre 26,5% s\u00f3n d’olivar; un 13,2% s\u00f3n de vinya, i el 5,8% restant s\u00f3n de c\u00edtrics.<\/p>\n

Al mateix temps, el medi rural perd cont\u00ednuament poblaci\u00f3. Espanya est\u00e0 al capdavant en despoblaci\u00f3 del medi rural a Europa. De ser un dels pa\u00efsos amb major percentatge de poblaci\u00f3 rural a la seva entrada a la UE, actualment nom\u00e9s B\u00e8lgica i Holanda mantenen un percentatge menor.<\/p>\n

El medi rural espanyol va cam\u00ed de la marginalitat i la despoblaci\u00f3. Aix\u00ed, nom\u00e9s el 19,68% de la poblaci\u00f3 espanyola l’any 2018 viu en el medi rural. La despoblaci\u00f3 es va iniciar en els anys 60, amb la industrialitzaci\u00f3 i emigraci\u00f3 a les ciutats, per\u00f2 no ha parat des de l’entrada en la UE. Ens van dir que anava a suposar un mann\u00e0 per a l’agricultura espanyola, per\u00f2 a finals dels vuitanta Espanya comptava amb prop d’un 10% de poblaci\u00f3 activa agr\u00e0ria, i avui menys d’un 6%. En 1980 vivien en el medi rural 2.317.500 persones. En 2002 nom\u00e9s vivien en el camp 1.114.700. I les taxes d’atur entre aquesta poblaci\u00f3 van passar en aquests anys del 4,9 al 15,1%.<\/p>\n

Les muntanyes han deixat de subministrar mat\u00e8ries primeres estrat\u00e8giques i per tant en una economia capitalista s\u00f3n espais marginals. Bona part dels boscos actuals s\u00f3n el resultat de la seva sobreexplotaci\u00f3 fins a mitjan s. XX. En l’estat espanyol fins als anys 50-60, el combustible per a cuinar (en les cuines econ\u00f2miques), en la ind\u00fastria de la cer\u00e0mica, les fleques etc., era la biomassa de la muntanya. Avui, al no ser econ\u00f2micament rendibles, se’ls condemna a l’aband\u00f3.  EST\u00c1 REPETIDO<\/p>\n

Aquesta desertitzaci\u00f3 productiva i poblacional del camp espanyol, que el converteix en pastura dels incendis, t\u00e9 un responsable que tots els pol\u00edtics es cuiden molt de citar: la Uni\u00f3 Europea i la seva Pol\u00edtica Agr\u00e0ria Comuna (PAC). La PAC ha incentivat l’aband\u00f3 de terres de cultiu, ha imposat contingents de producci\u00f3 que fan que Espanya sigui deficit\u00e0ria en productes com la llet i els cereals (Espanya haur\u00e0 d’importar aquest any m\u00e9s de la meitat dels quals consumeix). En benefici de les multinacionals americanes dels aliments (que, segons algunes not\u00edcies, han comprat recentment milions d’hect\u00e0rees de cultiu a Ucra\u00efna). La PAC \u00e9s responsable de bona part de la despoblaci\u00f3 i aband\u00f3 del medi rural. I, per tant, de l’extensi\u00f3 dels incendis. La Uni\u00f3 Europea no t\u00e9 una pol\u00edtica forestal comuna. Es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 que ni tan sols s’esmenta en els seus tractats.<\/p>\n

Les empreses de distribuci\u00f3, que controlen els preus dels productes agr\u00edcola i imposen als agricultors i ramaders preus que no compensen les despeses i els esfor\u00e7os de produir (mentre especulen amb els preus de venda al consumidor, provocant la pujada de l’IPC dels aliments), s\u00f3n tamb\u00e9 responsables de l’aband\u00f3 de la producci\u00f3 agr\u00e0ria. No n’hi ha prou amb fer votar lleis que suposadament impedeixin la venda a p\u00e8rdues. L’\u00fanica sortida \u00e9s la nacionalitzaci\u00f3 de les empreses distribu\u00efdores, crear empreses estatals de distribuci\u00f3 d’aliments que aconsegueixin preus justos per als productors i els consumidors.<\/p>\n

L’aband\u00f3 dels cultius ha portat a un enorme augment de les zones de matoll i de boscos. Segons dades del Banc Mundial, Espanya ha guanyat un 33,6% per cent de superf\u00edcie forestal des de 1990. Concretament ha passat d’un 27,65% de territori natural cobert per bosc en 1990 a un 36,9% en 2016. Europa t\u00e9 m\u00e9s massa forestal de la que tenia fa segles. Per exemple, a Fran\u00e7a ha passat, des de 1980 a l’actualitat, d’un 25,9% del total del territori a un 31%.<\/p>\n

D’aquesta manera, el que passa a Espanya es repeteix a la Uni\u00f3 Europea. Segons les dades de Copernicus (programa de la UE per al control de medi ambient), la superf\u00edcie abrasada es multiplica per tres respecte a la mitjana dels \u00faltims 15 anys per aquestes dates.<\/p>\n

Mantenir i recuperar la producci\u00f3 agr\u00e0ria i industrial<\/strong><\/h3>\n

Enfront de la dictadura de les multinacionals agr\u00e0ries, imposada per mitj\u00e0 de la PAC, i a les amenaces de destrucci\u00f3 de la ind\u00fastria, escudant-se en la \u201ceconomia verda\u201d, defensar l’ocupaci\u00f3 i el futur de la classe treballadora exigeix mantenir i recuperar la producci\u00f3 agr\u00edcola i industrial. \u00c9s responsabilitat dels militants i treballadors que combatem per la independ\u00e8ncia de les nostres organitzacions dels plans del gran capital, lluitar perqu\u00e8 aquestes encap\u00e7alin la lluita unida en defensa dels llocs de treball, contra els tancaments d’empreses industrials, en defensa de preus justos per als productes del camp.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 899 per descarregar en PDF Aquest estiu, de nou, milers d’hect\u00e0rees s’estan cremant. En aquest moment s\u00f3n 228.000 hect\u00e0rees, la major xifra en 20 anys (ja se supera el total d’hect\u00e0rees cremades en 2012, fins ara el pitjor any). Les pol\u00edtiques de medi ambient i el control d’incendis estan, a l’Espanya de les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1166,1165,1167,127],"class_list":["post-6863","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-agricultura","tag-incendios","tag-medio-ambiente","tag-servicios-publicos"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6863","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6863"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6863\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6869,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6863\/revisions\/6869"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6863"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6863"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6863"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}