{"id":7165,"date":"2022-12-06T13:21:17","date_gmt":"2022-12-06T11:21:17","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7165"},"modified":"2022-12-06T13:21:17","modified_gmt":"2022-12-06T11:21:17","slug":"mobilitzacions-a-la-sanitat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/mobilitzacions-a-la-sanitat\/","title":{"rendered":"Mobilitzacions a la Sanitat"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 916 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Des de fa mesos, se succeeixen les mobilitzacions en barris i pobles per protestar contra la desastrosa situaci\u00f3 de la sanitat. Per\u00f2 ara han fet un salt qualitatiu. El 13 de novembre, centenars de milers de persones van sortir al carrer a Madrid en defensa de la sanitat p\u00fablica. El dia 26, van ser m\u00e9s de 40.000 manifestants a Sevilla, convocats per Marea Blanca i les plataformes per la sanitat de pobles i comarques, amb el suport de nombroses organitzacions socials i dels principals sindicats.<\/p>\n

Alhora, a Madrid i Cant\u00e0bria es desenvolupen vagues de metges d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, i s’anuncien vagues a Catalunya, Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Andalusia, convocades per sindicats de metges.[1]<\/a><\/p>\n

El que passa a la sanitat de Madrid succeeix, amb matisos, a totes les comunitats, amb governs de dretes o d’esquerres. A Catalunya calen tants metges a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria com a Madrid. A Andalusia es tanquen consultoris i serveis per falta de metges. A tot arreu, llistes d’espera de mesos o fins i tot anys suposen negar el dret a assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria.<\/p>\n

Amb aquestes mobilitzacions, el poble de Madrid, i ara el de Sevilla, rebutgen tots els mitjans utilitzats pel capital per robar-li el seu sistema de salut, i convertir la sanitat en un nou espai en qu\u00e8 obtenir beneficis a costa de la poblaci\u00f3. I rebutgen els governs que col\u00b7laborin en aquest objectiu, desmantellant la sanitat per privatitzar-la.  Els professionals de la sanitat rebutgen el deteriorament accelerat de les seves condicions de treball, i exigeixen millores salarials i laborals.<\/p>\n

Com s’ha arribat a aquesta situaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Durant anys ens han repetit que ten\u00edem \u00abel millor sistema sanitari del m\u00f3n\u00bb, tot i que dades com les llistes d’espera desmentien aquesta afirmaci\u00f3 propagand\u00edstica. [2]<\/a>Ja el desembre del 2019, abans de la pand\u00e8mia, 704.997 persones -dades oficials- estaven en llista d’espera per operar-se, i un 19,9% portava m\u00e9s de sis mesos. M\u00e9s de tres milions esperaven cita amb un especialista, dels quals un 49,1% portava m\u00e9s de dos mesos esperant.<\/p>\n

Perqu\u00e8 la situaci\u00f3 el 2019 estigu\u00e9s aix\u00ed, entre 2010 i 2017 la sanitat p\u00fablica va patir enormes retallades. Un informe  d’Amnistia Internacional, de juliol de 2020, explicava que \u00ab<\/em>Mentre que el PIB ha pujat un 8,6% entre 2009 i 2018, s’observa una reducci\u00f3 preocupant en la inversi\u00f3 sanit\u00e0ria i altres indicadors relacionats. En valor real, la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica s’ha redu\u00eft en un 11,21% i la inversi\u00f3 sanit\u00e0ria p\u00fablica <\/em>per c\u00e0pita ho ha fet en un 10,54%\u00bb. <\/em> I afegia: \u00abSi prenem com a refer\u00e8ncia la variaci\u00f3 de la despesa p\u00fablica i modulant aquesta xifra amb refer\u00e8ncia a l’any 2009 amb la variaci\u00f3 de l’IPC acumulada per a cada comunitat fins al 2018, es constata que, per al total d’Espanya, la despesa p\u00fablica el 2018 havia perdut -3,85% enfront del gastat el 2009, la qual cosa suposa 65.550 milions d’\u20ac menys de despesa p\u00fablica en \u20ac constants\u00bb. <\/em> En aquests anys es va deixar de gastar a la sanitat l’equivalent a gaireb\u00e9 el pressupost total d’un any.  I les retallades van ser aplicades per tots els governs, de tot signe pol\u00edtic: del PSOE, del PP, \u00abnacionalistes\u00bb. El govern de coalici\u00f3 del PSOE i IU d’Andalusia entre ells, quan el seu vicepresident, Diego Valderas, d’IU, explicava que \u00ables retallades cal aplicar-les per imperatiu legal\u00bb<\/em>.<\/p>\n

La pand\u00e8mia suposa un terrible cop per a un sistema ja molt debilitat. I la sanitat p\u00fablica en surt en una situaci\u00f3 molt greu.  En especial l’ Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Com assenyala l’informe d’AI, \u00abPel que fa a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, la inversi\u00f3 s’ha redu\u00eft en un 13,1% i el percentatge que es dedica a aquest nivell assistencial respecte del total de la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica ha disminu\u00eft de mitjana en les Comunitats Aut\u00f2nomes del 14,39% en 2009 al 13,9% en 2018″.<\/em>  El recomanable seria un 25%.<\/p>\n

Utilitzant la pand\u00e8mia com a excusa, es tanquen serveis d’urg\u00e8ncies d’A. Prim\u00e0ria en moltes comunitats, se suprimeixen consultes de pediatria en centres de salut, i apareix un fenomen nou: la llista d’espera per cita en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, que supera en molts casos els 15 dies de demora i que en alguns centres de salut d’Andalusia arriba a ser de m\u00e9s d’un mes.<\/p>\n

Al juny 2022, eren ja 742.518 les persones en llista d’espera quir\u00fargica, de les quals un 17,6 portava m\u00e9s de sis mesos, i m\u00e9s de 3.750.000 persones esperaven cita per a ser ateses per un especialista, dels quals un 49,35% portava m\u00e9s de sis mesos en espera. <\/p>\n

I s’accentua un fenomen: la fuga de professionals, metges sobretot, per\u00f2 tamb\u00e9 infermers, que, davant les males condicions de treball, els contractes precaris i els baixos salaris, marxen a una altra comunitat aut\u00f2noma, a la sanitat privada, o a l’estranger.  Especialment en el cas de los metges de fam\u00edlia. Un metge de fam\u00edlia d’Andalusia resumia aix\u00ed la situaci\u00f3 de la seva promoci\u00f3 de MIR: \u00abdels 14 MIRs de la meva promoci\u00f3, actualment 2 s\u00f3n inspectors de l’INSS, 3 s\u00f3n MIRes per segona vegada en altres especialitats, 1 treballa a urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries, 1 al 061, 1 \u00e9s metgessa de fam\u00edlia en una altra comunitat aut\u00f2noma (amb millors condicions),  2 en un altre pa\u00eds comunitari i 4 metges de fam\u00edlia a la comunitat aut\u00f2noma en qu\u00e8 ens formem.  (…) la majoria hem signat contractes mes a mes, entenent-nos de si segu\u00edem contractats el dia 30 o el 31\u00bb. <\/em>I conclou: \u00abmetges n’hi ha, per\u00f2 se’ls ha convidat a anar-se’n amb les condicions ofertades\u00bb.<\/em><\/p>\n

Per qu\u00e8 succeeix aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Tot aix\u00f2 obeeix a una necessitat del capital financer. L’estrenyiment del mercat mundial fa que una massa creixent de c\u00e0nnabis busqui com valoritzar-se, buscant una nova via per a l’extracci\u00f3 de la plusv\u00e0lua, a trav\u00e9s de l’obertura al capital financer de nous camps per als seus negocis. I aqu\u00ed el capital s’ha fixat com a objectius els serveis p\u00fablics de seguretat social, de la sanitat i l’ensenyament p\u00fablics, que suposen un ampli camp per als negocis.<\/p>\n

Recordem que el Pressupost consolidat de la Seguretat Social per al 2022 presenta una despesa no financera de 179.810 milions d’euros, i suposa un 11,8% del producte interior brut (PIB). La despesa de la sanitat p\u00fablica va ascendir a 81.600 milions d’euros, segons dades del Ministeri de Sanitat, i representa el 6,6% del PIB nacional.  La despesa p\u00fablica en educaci\u00f3 per al conjunt de les administracions i universitats p\u00fabliques va assolir el 2020 els 55.265,8 milions d’euros, que va suposar  el 4,93% del PIB. En total, es tracta de la respectable xifra de 317.000 milions d’euros, un 22,3% del PIB.<\/p>\n

No \u00e9s d’estranyar que el capital financer agafi per tenir acc\u00e9s a aquests fons per fer negoci a la seva costa. I que els governs al servei del capital financer se sotmetin a aquests plans. Per\u00f2 aquest emprenyament xoca amb la lluita de classes.<\/p>\n

Es tracta de conquestes del moviment obrer<\/strong><\/p>\n

La sanitat p\u00fablica va ser establerta per primera vegada per la revoluci\u00f3 d’octubre de 1917 a R\u00fassia, i el Servei Nacional de Salut va ser establert a la Gran Bretanya \u2013en imitaci\u00f3 reconeguda del servei de salut sovi\u00e8tic- per la mobilitzaci\u00f3 obrera i el govern laborista establert per aquesta onada obrera despr\u00e9s de la vict\u00f2ria contra el nazisme en la segona guerra mundial (vegeu el documental de Ken Loach L’esperit del 45<\/em>).  A Fran\u00e7a, la seguretat social va ser imposada pel moviment revolucionari el 1945-48.<\/h1>\n

Es tracta de conquestes del moviment obrer que garanteixen, al seu torn, drets. La sanitat p\u00fablica garanteix el dret a la salut. Perqu\u00e8 nom\u00e9s hi ha un dret social quan hi ha un servei p\u00fablic que el garanteix, i si aquest servei titlli el personal, els mitjans, els fons suficients.<\/p>\n

\u00c9s la sanitat de tots, que han conquerit successives generacions dels pobles de l’Estat espanyol. La lluita per la sanitat ha estat la llarga batalla comuna de les classes treballadores i els pobles d’Europa, de tot el m\u00f3n.<\/p>\n

S\u00f3n conquestes, a m\u00e9s, que unifiquen la classe treballadora a escala de cada Estat.<\/p>\n

Precisament per aix\u00f2, els intents de privatitzaci\u00f3, empresos a Espanya per diversos governs a partir de la d\u00e8cada de 1990, han fracassat davant la resposta de la poblaci\u00f3 treballadora. Ni la proposta del PSOE de convertir els hospitals p\u00fablics en fundacions, ni les privatitzacions de Madrid i Val\u00e8ncia ho van aconseguir. Moltes de les privatitzacions s’han revertit per la pressi\u00f3 dels treballadors, de les seves organitzacions, i de la pr\u00f2pia poblaci\u00f3. <\/p>\n

Per aix\u00f2, el capital i els seus governs han hagut de canviar de t\u00e0ctica. Ara, es tracta de desmantellar progressivament els serveis p\u00fablics, perqu\u00e8 la poblaci\u00f3 (o el sector d’ella que pugui permetre-s’ho) opti per serveis privats.<\/p>\n

A la sanitat, les retallades imposades des del 2011 han fet que el nombre d’espanyols amb una p\u00f2lissa d’asseguran\u00e7a de salut privada hagi augmentat un 6%, passant de 8,6 milions a 11,6 milions. Des de la pand\u00e8mia, el creixement s’ha accelerat, amb m\u00e9s d’un mili\u00f3 de nous pacients <\/strong>en tres anys.  Segons l’informe d’Amnistia abans esmentat, la despesa privada en Sanitat no es redueix en cap moment, i comen\u00e7a a cr\u00e9ixer de manera accelerada a partir del 2014, creixent entre el 2009 i el 2018 un 16%. I despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, creix encara m\u00e9s. (24.615 milions d’euros el 2009, 26.089 el 2014, 28.621 el 2018 i 33.398 milions d’euros el 2022).<\/h1>\n

I ara?<\/h1>\n

Des de la pand\u00e8mia, la resist\u00e8ncia al desmantellament de la sanitat s’organitza. A cada poble, a cada barri, hi ha mobilitzacions davant del seu centre de salut. Per\u00f2 la mobilitzaci\u00f3 de Madrid i la de Sevilla suposen un pas endavant: unificar la mobilitzaci\u00f3 contra els governs.<\/p>\n

Per\u00f2, per v\u00e8ncer els governs que desmantellen la sanitat per privatitzar-la, cal un pas m\u00e9s. Cal unificar la mobilitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 i la dels treballadors i treballadores de la sanitat, de totes les categories, i no nom\u00e9s els metges. I a tot l’Estat.  El que exigeix treballar junts plataformes, marees i sindicats. Per a molts militants, \u00e9s incomprensible que amb les mateixes reivindicacions les diferents plataformes, les marees, els sindicats de metges, els sindicats de classe, no decideixin coordinar una acci\u00f3 de conjunt per colpejar junts i endevinar la massiva resist\u00e8ncia que existeix, per\u00f2 localitzada i regionalitzada. Cap organitzaci\u00f3 pot actuar en funci\u00f3 de la idea que cal protegir el \u00abgovern progressista\u00bb. M\u00e9s que mai, \u00abgoverni qui governi, la sanitat es defensa\u00bb. <\/p>\n

I, per acabar, una reflexi\u00f3: al temps de la pen\u00faria de pressupostos i de no reversi\u00f3 de les retallades del 2010, el govern triplica la  despesa militar, \u00e9s evident que oposar-se a la guerra i al monstru\u00f3s pressupost militar \u00e9s inseparable del combat per les reivindicacions. I, en aquest cas, per la sanitat publica<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

[1]<\/a> La de Cant\u00e0bria ha concl\u00f2s amb un acord amb els sindicats, que introdueix algunes millores retributives, increments de plantilla i millora de condicions de treball.<\/p>\n

[2]<\/a> El mateix deien a les seves poblacions respectives a Fran\u00e7a, a la Gran Bretanya…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 916 per descarregar en PDF Des de fa mesos, se succeeixen les mobilitzacions en barris i pobles per protestar contra la desastrosa situaci\u00f3 de la sanitat. Per\u00f2 ara han fet un salt qualitatiu. El 13 de novembre, centenars de milers de persones van sortir al carrer a Madrid en defensa de la sanitat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[11,1069,127],"class_list":["post-7165","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-recortes","tag-sanidad-publica","tag-servicios-publicos"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7165","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7165"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7165\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7170,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7165\/revisions\/7170"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7165"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7165"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7165"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}