{"id":7180,"date":"2022-12-13T11:50:49","date_gmt":"2022-12-13T09:50:49","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7180"},"modified":"2022-12-13T11:50:49","modified_gmt":"2022-12-13T09:50:49","slug":"lofensiva-contra-publics","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/lofensiva-contra-publics\/","title":{"rendered":"L’ofensiva del capital per apropiar-se dels serveis p\u00fablics"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 917 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>El capitalisme viu en una situaci\u00f3 de crisi pr\u00e0cticament permanent. Encara que en cada crisi ens presentin a un \u00abculpable\u00bb extern (la pujada del petroli el 1973, unes hipoteques mal planificades el 2088, una pand\u00e8mia despr\u00e9s i, finalment, una guerra), \u00e9s el propi model de producci\u00f3 el que porta en el seu si les crisis. Crisi que s\u00f3n el resultat de l’estretor del mercat mundial, que porta a una compet\u00e8ncia cada vegada m\u00e9s ferotge i destructiva, i, sobretot, com recorda Xavier Arrizabalo a La Verdad n\u00ba 111 \u00abla rendibilitat, que \u00e9s la for\u00e7a impulsora de l’acumulaci\u00f3 capitalista, est\u00e0 sotmesa a una llei, la de la seva tend\u00e8ncia a descendir. Aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s susceptible de ser contrarestada puntualment, per\u00f2 cada vegada amb m\u00e9s dificultats i, despr\u00e9s, a trav\u00e9s d’una major explotaci\u00f3 a m\u00e9s d’altres elements de barb\u00e0rie com la pr\u00f2pia guerra\u00bb<\/em>.<\/p>\n

La reducci\u00f3 de la taxa de guany (o sigui, la reducci\u00f3 del benefici) obliga el capital a incrementar la taxa de la plusv\u00e0lua (\u00e9s a dir, l’explotaci\u00f3), reduint els salaris reals, ja sigui directament, o mitjan\u00e7ant la deslocalitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 o a trav\u00e9s de la inflaci\u00f3. El militarisme \u00e9s tamb\u00e9, com explicava Rosa Luxemburg, \u00aben el purament econ\u00f2mic, per al capital, un mitj\u00e0 de primer ordre per a la realitzaci\u00f3 de la plusv\u00e0lua, aix\u00f2 \u00e9s, un camp d’acumulaci\u00f3\u00bb<\/em>.<\/p>\n

L’estrenyiment del mercat mundial fa que una massa creixent de capitals busqui com valoritzar-se. El que els obliga a buscar l’obertura al capital financer de nous camps per als seus negocis, per a l’extracci\u00f3 de la plusv\u00e0lua. I aqu\u00ed el capital s’ha fixat com a objectiu entrar a sac en els serveis p\u00fablics de seguretat social, de la sanitat i l’ensenyament p\u00fablics a Europa, com ja havia fet en altres continents a trav\u00e9s de l’FMI i els seus plans d’ajust.<\/p>\n

Conquestes del moviment obrer<\/strong><\/h3>\n

La seguretat social, que garanteix la superviv\u00e8ncia dels treballadors i treballadores quan les seves forces ja no els permeten guanyar-se la vida treballant, \u00e9s una conquesta del moviment obrer, que va arrencar al capital el pagament d’un salari diferit. La sanitat p\u00fablica va ser establerta per primera vegada per la revoluci\u00f3 d’octubre de 1917 a R\u00fassia, i el Servei Nacional de Salut va ser establert a la Gran Bretanya \u2013en imitaci\u00f3 reconeguda del servei de salut sovi\u00e8tic- per la mobilitzaci\u00f3 obrera i el govern laborista establert per aquesta onada obrera despr\u00e9s de la vict\u00f2ria contra el nazisme en la segona guerra mundial. A Fran\u00e7a, la seguretat social va ser imposada pel moviment revolucionari el 1945-48.<\/p>\n

Es tracta de conquestes del moviment obrer que garanteixen, al seu torn, drets. La seguretat social garanteix el dret a la jubilaci\u00f3, la sanitat p\u00fablica, el dret a la salut, i l’ ensenyament p\u00fablic el dret a la instrucci\u00f3 i l’ educaci\u00f3. Perqu\u00e8 nom\u00e9s hi ha un dret social quan hi ha un servei p\u00fablic que el garanteix.<\/p>\n

S\u00f3n conquestes, a m\u00e9s, que unifiquen la classe treballadora a escala de cada Estat.<\/p>\n

… per\u00f2 tamb\u00e9 un ampli camp per als negocis<\/strong><\/h3>\n

El Pressupost consolidat de la Seguretat Social per al 2022 presenta una despesa no financera de 179.810 milions d’euros, i suposa un 11,8% del producte interior brut (PIB). La despesa de la sanitat p\u00fablica va ascendir a 81.600 milions d’euros, segons dades del Ministeri de Sanitat, i representa el 6,6% del PIB nacional.  La despesa p\u00fablica en educaci\u00f3 per al conjunt de les administracions i universitats p\u00fabliques va assolir el 2020 els 55.265,8 milions d’euros, que suposa el 4,93% del PIB. En total, es tracta de la respectable xifra de 317.000 milions d’euros, un 22,3% del PIB. En altres pa\u00efsos europeus, les xifres s\u00f3n molt elevades, i el percentatge del PIB \u00e9s encara m\u00e9s gran.<\/p>\n

No \u00e9s d’estranyar que el capital financer salibi per tenir acc\u00e9s a aquests fons per fer negoci a la seva costa. Per\u00f2 aquest emprenyament xoca amb la lluita de classes.<\/p>\n

La classe s’aferra a les seves conquestes<\/strong><\/h3>\n

La voluntat del capital d’apropiar-se del mercat que suposen els serveis p\u00fablics xoca amb la determinaci\u00f3 de la classe obrera per defensar-los. Utilitzant per a aix\u00f2 les organitzacions que ha constru\u00eft o fins i tot per sobre de les seves organitzacions. A la col\u00b7laboraci\u00f3 dels dirigents d’UGT i CCOO en la retallada de pensions imposat el 2011 pel govern Zapatero i a la seva passivitat davant les retallades imposades per Rajoy el 2013, els pensionistes van respondre organitzant-se en plataformes i coordinadores (cosa que no vol dir que no hi hagi dins dels mateixos sindicats una resist\u00e8ncia creixent. N’hi ha prou amb veure com nombrosos congressos sindicals donen suport a l’Auditoria i, d’altra banda, les crides de seccions sindicals al respecte). La mobilitzaci\u00f3 que van aixecar els pensionistes va obligar el mateix govern del PP a retirar la seva reforma, ha recuperat l’actualitzaci\u00f3 de pensions segons l’IPC, i ha aconseguit fer aprovar a Corts l’auditoria dels comptes de la Seguretat Social, encara que el govern es resisteixi a complir aquesta resoluci\u00f3 parlament\u00e0ria. A les retallades imposades per Ayuso a la sanitat de Madrid, el poble madrileny ha respost amb una formidable mobilitzaci\u00f3 de m\u00e9s de 500.000 persones, organitzada des de les plataformes de barris i pobles, a la qual ha seguit una mobilitzaci\u00f3 de 40.000 a Sevilla (vegeu Carta setmanal de la setmana passada). Al Pa\u00eds Valenci\u00e0, la mobilitzaci\u00f3 ha imposat la reversi\u00f3 de part de les privatitzacions que va dur a terme a la sanitat el govern del PP. A Fran\u00e7a, la mobilitzaci\u00f3 ha aturat, de moment, l’aplicaci\u00f3 de la reforma de la jubilaci\u00f3 imposada per Macron.<\/p>\n

Aquesta resist\u00e8ncia obrera implica que la imposici\u00f3 d’una privatitzaci\u00f3 \u00aba la brava\u00bb d’aquests serveis requeriria una derrota de la classe treballadora. La sanguin\u00e0ria dictadura de Pinochet va poder imposar a Xile la reforma de la Seguretat Social que va suposar la seva entrega als fons de pensions privats, per\u00f2 les burgesies europees estan molt lluny d’aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

La t\u00e0ctica de la \u201cllonganissa\u201d<\/strong><\/h3>\n

Aix\u00f2 obliga els governs europeus a anar pas a pas, amb reformes graduals. \u00c9s el que s’anomena la \u00abt\u00e0ctica de la llonganissa\u00bb, d’anar retallant rodanxa a rodanxa fins a quedar-se nom\u00e9s amb la corda. Per\u00f2 ni la proposta del PSOE de convertir els hospitals p\u00fablics en fundacions, ni les privatitzacions de Madrid i Val\u00e8ncia ho van aconseguir. Moltes de les privatitzacions s’han revertit per la pressi\u00f3 dels treballadors, de les seves organitzacions, i de la pr\u00f2pia poblaci\u00f3.<\/p>\n

Una altra de les vies de privatitzaci\u00f3 \u00e9s el desmantellament progressiu dels serveis p\u00fablics, perqu\u00e8 la poblaci\u00f3 (o el sector d’ella que pugui permetre-s’ho) opti per serveis privats. Els n\u00fameros claussos en l’acc\u00e9s a les universitats han donat lloc a la proliferaci\u00f3 d’universitats privades on l’\u00fanica barrera a l’acc\u00e9s \u00e9s tenir diners suficients per pagar-se les mensualitats. Deixar 100.000 alumnes a l’any fora dels estudis d’FP porta que s’hagin de buscar una FP privada.<\/p>\n

A la sanitat, les retallades imposades des del 2011 han fet que el nombre d’espanyols amb una p\u00f2lissa d’asseguran\u00e7a de salut privada hagi augmentat un 6%, passant de 8,6 milions a 11,6 milions. Des de la pand\u00e8mia, el creixement s’ha accelerat, amb m\u00e9s d’un mili\u00f3 de nous pacients en tres anys.<\/p>\n

Pel que fa a les pensions, el frac\u00e0s dels fons de pensions (amb una capitalitzaci\u00f3 total que no arriba als 120.000 milions, \u00e9s a dir, un 60% de la despesa de la seguretat social en un any), obliga a retallar les pensions p\u00fabliques, per fer m\u00e9s atractiu el recurs a pensions privades. I el ministre Escriv\u00e1, mentre prepara una nova retallada de pensions via augment del per\u00edode de c\u00e0lcul, ja ha imposat la nova figura dels \u00abplans de pensions d’ocupaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

Pol\u00edtica de guerra y ofensiva contra los servicios p\u00fablicos<\/strong><\/h3>\n

La ofensiva contra los servicios p\u00fablicos forma parte de la pol\u00edtica de guerra emprendida por todos los gobiernos de la Uni\u00f3n Europea. No solo porque hace falta liberar capitales para invertidos en armamento, como hace poco declar\u00f3 el portavoz del MEDEF (equivalente de la CEOE en Francia) sino porque el capital financiero, presionando sobre los presupuestos y su composici\u00f3n, utiliza la guerra para este fin. Por esto afirmamos que el combate contra la guerra es inseparable de la lucha contra la inflaci\u00f3n, la austeridad y por las reivindicaciones, entre ellas la defensa de los servicios p\u00fablicos y su plena reconstituci\u00f3n, anulando los recortes y dot\u00e1ndolos de los presupuestos necesarios.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 917 per descarregar en PDF El capitalisme viu en una situaci\u00f3 de crisi pr\u00e0cticament permanent. Encara que en cada crisi ens presentin a un \u00abculpable\u00bb extern (la pujada del petroli el 1973, unes hipoteques mal planificades el 2088, una pand\u00e8mia despr\u00e9s i, finalment, una guerra), \u00e9s el propi model de producci\u00f3 el que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[57,127,922],"class_list":["post-7180","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalismo","tag-servicios-publicos","tag-socialismo"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7180"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7186,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7180\/revisions\/7186"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}