{"id":7465,"date":"2023-04-12T09:56:21","date_gmt":"2023-04-12T07:56:21","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7465"},"modified":"2023-04-12T13:18:33","modified_gmt":"2023-04-12T11:18:33","slug":"el-projecte-sumar","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-projecte-sumar\/","title":{"rendered":"Notes sobre el projecte \u00abSumar\u00bb de Yolanda D\u00edaz"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 934 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>El 2 d’abril, milers de persones assistien, en un poliesportiu de Madrid, a la presentaci\u00f3 de SUMAR, el projecte pol\u00edtic de Yolanda D\u00edaz. Aix\u00f2 demostra les expectatives de moltes persones amb inter\u00e8s en la pol\u00edtica per una sortida favorable a la majoria treballadora del pa\u00eds.<\/p>\n

En efecte, moltes s\u00f3n les reivindicacions pendents, i que no han estat satisfetes pel govern de coalici\u00f3: la derogaci\u00f3 completa de les reformes laborals, de la llei mordassa i les lleis que destrueixen l’educaci\u00f3 p\u00fablica, la garantia del sistema p\u00fablic de pensions basat en el repartiment, la recuperaci\u00f3 de la sanitat i els serveis p\u00fablics,  <\/span>la fi dels acomiadaments i la destrucci\u00f3 de la ind\u00fastria, la protecci\u00f3 dels salaris davant la inflaci\u00f3 desbocada, el reconeixement dels drets dels pobles de l’Estat Espanyol, la separaci\u00f3 d’Esgl\u00e9sia i Estat i la fi dels privilegis de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, acabar amb el poder judicial i tota l’her\u00e8ncia franquista,  <\/span>en primer lloc amb la Monarquia imposada per Franco (la Transici\u00f3 ens va negar el dret de pronunciar-nos al respecte), <\/span>la fi de la participaci\u00f3 en la guerra…<\/p>\n

Van ser satisfetes aquestes reivindicacions elementals amb les propostes de Yolanda D\u00edaz? Pel que hem vist en l’acte, \u00e9s dif\u00edcil jutjar, ja que gaireb\u00e9 no hi va haver m\u00e9s proposta pol\u00edtica que la de convertir-se en la primera dona presidenta del govern i clamar per la unitat.<\/p>\n

Quin \u00e9s el programa de Yolanda D\u00edaz? <\/b><\/h3>\n

Qui s’interessi pel contingut de les propostes de Sumar<\/i> trobar\u00e0 grans dificultats per con\u00e8ixer quines s\u00f3n. Si les busca a la seva web (https:\/\/sumarfuturo.info\/<\/span><\/a>), ho far\u00e0 en va. Sota l’ep\u00edgraf \u00abprojecte de pa\u00eds\u00bb, a penes unes l\u00ednies, sense cap proposta concreta: \u00ables nostres societats democr\u00e0tiques arrosseguen massa ferides i els partits pol\u00edtics no semblen capa\u00e7os d’oferir solucions de fons, ni sobretot un horitz\u00f3 de futur (…) Sumar vol ser una eina al servei del pa\u00eds i que eixample la democr\u00e0cia\u00bb. <\/i>Si obrim la pestanya \u00abprojecte de pa\u00eds\u00bb, tan sols ens trobem amb 39 \u00abpersones coordinadores\u00bb (la majoria \u00absessudes expertes\u00bb, amb un sol sindicalista, Agust\u00edn Moreno, i nom\u00e9s 2 que poden ser considerats activistes socials), per\u00f2 ni una sola l\u00ednia sobre el que els grups que aquestes persones coordinen ha elaborat.   <\/span><\/p>\n

Pel que fa al discurs de Yolanda D\u00edaz en la seva presentaci\u00f3 com a candidata, poc m\u00e9s avan\u00e7arem. Segons les refer\u00e8ncies que trobem a la premsa, Yolanda ha dit que \u00abvull ser la primera presidenta del meu pa\u00eds\u00bb, i que \u00ables dones no som de ning\u00fa\u00bb, que \u00abestem fartes de tuteles\u00bb. Reivindicar el paper de la dona en l’acci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s positiu, per\u00f2 el sol fet que una dona presideixi el pa\u00eds no garanteix res, ni tan sols per als drets de les dones. N’hi ha prou amb recordar Margaret Thatcher, \u00c1ngela Merkel, Indira Gandhi…<\/p>\n

En el seu discurs, cal destacar una menci\u00f3 a ERC, al seu vot negatiu a la reforma laboral. Per a D\u00edaz, va ser \u00abvotar en contra d’una reforma laboral amb el PP i Vox per pur politiqueig\u00bb<\/i>. En nom d’ERC, Rufi\u00e1n responia: \u00abentenc que \u00e9s \u00fatil pactar amb Garamendi i amb Ciutadans una reforma laboral sense uns salaris de tramitaci\u00f3 i una indemnitzaci\u00f3 digna per acomiadament\u00bb. <\/i> Recordem que la mateixa Yolanda D\u00edaz presumia en un tuit del suport del Financial Times<\/i>, \u00f2rgan de la City de Londres, a la seva reforma laboral.<\/p>\n

Alguna cosa m\u00e9s sobre el seu programa trobem en la seva entrevista a El Pa\u00eds<\/i> del passat dia 3. All\u00e0, D\u00edaz parla sobre com afrontar la inflaci\u00f3 que devora el poder de compra dels salaris: \u00ab\u00e9s possible arribar a una limitaci\u00f3 de preus amb car\u00e0cter voluntari i acordat amb les grans empreses i la distribuci\u00f3\u00bb<\/i> Quedaria, per tant, a la bona voluntat dels especuladors. Sobre l’entrega d’armes a Ucra\u00efna, declara que \u00abels socis europeus estan cooperant davant d’una guerra que est\u00e0 sent brutal\u00bb.<\/i><\/p>\n

Diversos mitjans de premsa descriuen el projecte de Yolanda D\u00edaz com una tornada al Podem inicial, \u00abper\u00f2 sense populisme\u00bb. El Pa\u00eds<\/i> explica en un editorial que \u00abla candidatura de la vicepresidenta segona fica a caminar buscant la transversalitat que va tenir el primer Podem, per\u00f2 canviant la seva antiga \u00e8pica del poble contra la casta per la m\u00e9s immediata i material apel\u00b7laci\u00f3 la ‘Pol\u00edtica \u00fatil'\u00bb<\/i>. I ho recalca en un article de J. Rodr\u00edguez Teruel, que diu que \u00abactualitza el programa d’una esquerra institucional i abandona l’impuls populista dels or\u00edgens de Podem\u00bb<\/i>. El comentarista saluda l’objectiu d’intentar enterrar a les institucions la resist\u00e8ncia dels treballadors i els pobles. <\/span> I afegeix que \u00abqueda enrere la den\u00fancia al <\/i>r\u00e8gim del 78, reempla\u00e7ada per una exig\u00e8ncia per actualitzar l’aplicaci\u00f3 de la Constituci\u00f3\u00bb<\/i>, i que \u00abqueda enrere la denostaci\u00f3 de la UE, despla\u00e7ada per una trucada europeista a les reformes dels tractats i drets europeus, que discursivament no dista massa del relat emanat des de les pr\u00f2pies institucions comunit\u00e0ries\u00bb<\/i>.   <\/span><\/p>\n

P. Vall\u00edn, a El Mundo<\/i>, recorda que \u00abSumar es distancia de les esquerres chavistes llatinoamericanes per sincronitzar el discurs de neolaborisme de Yolanda D\u00edaz amb les noves esquerres reformistes…\u00bb<\/i>. A. Carvajal, al mateix diari, assenyala que Yolanda D\u00edaz \u00abno va parlar fins a l’exc\u00e9s de la ‘ultradreta -com Iglesias o S\u00e1nchez- ni va atacar jutges, periodistes o ‘clavegueres\u00bb. Va ignorar la guerra i l’OTAN (…) tampoc va fer al\u00b7lusi\u00f3 a la Monarquia\u00bb<\/i>.<\/p>\n

Coneguda \u00e9s, en efecte, la seva negativa a criticar la Monarquia o el poder judicial franquista. \u00c9s a dir, el seu respecte per les institucions heretades del franquisme. Per\u00f2 si alguna cosa demostra l’experi\u00e8ncia dels \u00faltims 40 anys, i la del govern de coalici\u00f3, \u00e9s que \u00e9s impossible donar satisfacci\u00f3 a les reivindicacions dins del respecte a aquestes institucions, a les de la Uni\u00f3 Europea, i a l’OTAN, que condicionen tota pol\u00edtica de progr\u00e9s.<\/p>\n

Quin \u00e9s l’origen d’aquest proc\u00e9s?<\/b><\/h3>\n

El 4 de maig de 2021 Pablo Iglesias va dimitir de tots els seus c\u00e0rrecs despr\u00e9s de les eleccions madrilenyes. En el seu comiat, va venir a dir que se n’anava perqu\u00e8 no contribu\u00efa a sumar i que Yolanda D\u00edaz seria una bona candidata a presidenta del govern.<\/p>\n

D\u00edaz \u00e9s la ministra m\u00e9s ben valorada. Reivindica la seva tasca i s’ha adobat en les batalles setmanals en les Corts contra els portaveus del PP. D’altra banda, la seva \u00abreformita\u00bb laboral deixant bona part sense tocar, no \u00e9s per a tirar coets.<\/p>\n

A la universitat de tardor de Podem, l’octubre del 2021, es van donar tots els suports al projecte de Yolanda. Per\u00f2 l’abs\u00e8ncia d’aquesta, indicava que ella volia marcar la seva pr\u00f2pia ruta. La cosa no anava per on la direcci\u00f3 de Podem volia, i Pablo Iglesias va declarar que \u00abpotser m’he equivocat\u00bb designant Yolanda. I que hi hauria d’haver hagut unes prim\u00e0ries.<\/p>\n

Podem, amb les \u00abcandidatures del canvi\u00bb va arribar a ser el primer partit en intenci\u00f3 de vot i va treure 69 diputats per separat d’IU. Des d’aleshores, hi ha hagut forta baixada en vots, en pres\u00e8ncia institucional i han abandonat Podem bona part dels seus fundadors. A Madrid, amb Errej\u00f3n, se’n van anar la majoria dels quadres municipals i auton\u00f2mics. A Gal\u00edcia han desaparegut les conflu\u00e8ncies. Bescansa amb elles. Els seus 2 diputats canaris, Mery Pita i Alberto Rodr\u00edguez, estan avui al capdavant de dues noves organitzacions,<\/p>\n

Davant d’aquesta situaci\u00f3 Podem decideix refundar-se en el Front Ampli. Per\u00f2 els plans de Yolanda, nominalment militant del PCE i IU, van per una altra banda i aix\u00f2 est\u00e0 provocant la ruptura, en la qual no s’atenen difer\u00e8ncies pol\u00edtiques. M\u00e9s aviat de control del projecte. Podem es queixa que no se’ls t\u00e9 en compte, que \u00e9s m\u00e9s a prop d’Errej\u00f3n que d’ells, etc. De fet, sembla que la meitat dels actuals diputats estan amb Yolanda i organitzacions senceres com la de Catalunya han participat en la trobada del 2 d’abril.<\/p>\n

El mal ambient entre les diverses organitzacions amena\u00e7a de portar al frac\u00e0s aquesta nova proposta.<\/p>\n

Comen\u00e7ar de nou per fer el mateix?<\/b><\/h3>\n

En el terreny pol\u00edtic es tracta de saber a on es vol anar. Si es vol continuar fent la mateixa pol\u00edtica d’UP i els seus aliats al Congr\u00e9s no calen gaires esfor\u00e7os. Nom\u00e9s canviar el nom de la coalici\u00f3 i alguna cara.<\/p>\n

Per\u00f2 si s’ha perdut molt suport caldr\u00e0 veure perqu\u00e8 ha estat i com solucionar-los. I si aquest fos el cam\u00ed, caldria haver comen\u00e7at d’una altra manera i no nomenant a dit qui encap\u00e7ala el proc\u00e9s. Es necessitaria un debat, un balan\u00e7 i una proposta democr\u00e0tica, transparent i participativa. Per\u00f2 sembla que es reduir\u00e0 a un proc\u00e9s per refrendar el ja fet i unes prim\u00e0ries a mida.<\/p>\n

Dissoluci\u00f3 de les organitzacions?<\/b><\/h3>\n

La web de Sumar diu que \u00abels partits pol\u00edtics no semblen capa\u00e7os d’oferir solucions de fons, ni sobretot un horitz\u00f3 de futur\u00bb. <\/i> De fet, Sumar es presenta com un projecte -un m\u00e9s- de \u00absuperaci\u00f3 dels partits pol\u00edtics\u00bb, el que impregna tot el discurs de D\u00edaz, per a qui Sumar \u00e9s \u00abuna casa oberta\u00bb per fer \u00abpol\u00edtica \u00fatil\u00bb.<\/p>\n

La premsa subratlla l’enfrontament amb la direcci\u00f3 de Podem, que atribueix a una pugna pels llocs electorals, que certament existeix, per\u00f2 la cosa va m\u00e9s enll\u00e0. El projecte Sumar es nega a recon\u00e8ixer les organitzacions com a integrants del mateix.<\/p>\n

Es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 de summa import\u00e0ncia. Per a la classe treballadora, l’organitzaci\u00f3 \u00e9s l’arma fonamental. Sense organitzaci\u00f3, nom\u00e9s \u00e9s m\u00e0 d’ obra per a l’ explotaci\u00f3.<\/p>\n

Durant aquests anys han ressorgit les reivindicacions i exig\u00e8ncies de la majoria, els diferents moviments aix\u00ed ho expressen: els pensionistes, els professionals de la sanitat, els joves pels seus drets, els treballadors actius contra els acomiadaments i pels augments salarials. No es tracta nom\u00e9s d’una q\u00fcesti\u00f3 reivindicativa. Tots els sectors oprimits i explotats de la societat busquen tenir una representaci\u00f3 pol\u00edtica fidel. I es veuen confinats en les eleccions a triar entre el rebuig i el mal menor: votem, si no ve la dreta i la ultradreta. Aquest fals dilema nom\u00e9s porta al desengany, i per aix\u00f2 cal una \u00abnova\u00bb oferta electoral cada pocs anys.<\/p>\n

Sumar pot -o no- ser utilitzat per la poblaci\u00f3 treballadora per frenar amb el seu vot a la dreta i la ultradreta, per\u00f2, pel moment, no sembla ser la representaci\u00f3 pol\u00edtica fidel als interessos de la classe treballadora que aquesta necessita. Aquesta representaci\u00f3, cal continuar treballant per construir-la.<\/p>\n

Des de la lluita contra la guerra, contra la pol\u00edtica militarista del govern, darrere l’OTAN i de Biden, per una sortida democr\u00e0tica, \u00e9s a dir, per la Rep\u00fablica per acabar amb l’her\u00e8ncia franquista, en suma, pel conjunt de les reivindicacions, cal m\u00e9s que mai agrupar militants i treballadors que busquen una representaci\u00f3 pol\u00edtica fidel.<\/p>\n

Qualsevol proc\u00e9s democr\u00e0tic al nostre pa\u00eds ha de comen\u00e7ar per acabar amb aquest r\u00e8gim, i aixecar institucions democr\u00e0tiques. Una nova oferta electoral dins del r\u00e8gim \u00e9s tornar al cam\u00ed caminat cent vegades com S\u00edsifo amb la pedra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 934 per descarregar en PDF El 2 d’abril, milers de persones assistien, en un poliesportiu de Madrid, a la presentaci\u00f3 de SUMAR, el projecte pol\u00edtic de Yolanda D\u00edaz. Aix\u00f2 demostra les expectatives de moltes persones amb inter\u00e8s en la pol\u00edtica per una sortida favorable a la majoria treballadora del pa\u00eds. En efecte, moltes […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[86],"tags":[30,1002,1051],"class_list":["post-7465","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalan","tag-clase-obrera","tag-elecciones","tag-gobierno-de-coalicion"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7465","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7465"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7465\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7470,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7465\/revisions\/7470"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7465"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7465"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7465"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}