{"id":7827,"date":"2023-09-16T11:02:22","date_gmt":"2023-09-16T09:02:22","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7827"},"modified":"2023-09-16T11:03:25","modified_gmt":"2023-09-16T09:03:25","slug":"a-cinquanta-anys-del-cop-chile","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/a-cinquanta-anys-del-cop-chile\/","title":{"rendered":"A cinquanta anys del cop, quins ensenyaments aporta l’experi\u00e8ncia xilena?"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 956 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

Aq\"\"<\/a>uest 11 de setembre es compleixen 50 anys del cop d’Estat que va instaurar la dictadura pinochetista que va assolar Xile. M\u00e9s de tres d\u00e8cades despr\u00e9s, segueix vigent la \u00abconstituci\u00f3\u00bb de 1980 i es preserva una gran part de la nefasta obra de la dictadura, en particular la devastadora pol\u00edtica econ\u00f2mica i la impunitat per als repressors.<\/span><\/p>\n

Cap govern posterior, de diferents colors pol\u00edtics declarats, les ha q\u00fcestionat. Ni la pol\u00edtica econ\u00f2mica, concretada essencialment en l’ eliminaci\u00f3 de les conquestes obreres i democr\u00e0tiques suposen per satisfer les exig\u00e8ncies del capital, especialment estranger, que s\u00f3n augmentar l’ explotaci\u00f3 laboral i saquejar els recursos naturals del pa\u00eds. Ni l’elevad\u00edssim grau d’impunitat de l’Estat xil\u00e8 durant la dictadura que, d’acord amb el que el mateix Estat xil\u00e8 reconeix, va causar 40 018 v\u00edctimes, incloses 3 065 persones assassinades o desaparegudes. I a penes en 858 casos s’ha realitzat judici amb condemna, el 2,1% del total, un de cada 47. El que significa, amb tot, un 2,1% m\u00e9s que a l’Estat espanyol, on la impunitat ha estat absoluta.<\/p>\n

El motor de la hist\u00f2ria \u00e9s la lluita de classes, quina si no? Sobre aix\u00f2, cinquanta anys despr\u00e9s, qu\u00e8 ens ensenya el cas xil\u00e8? Qu\u00e8 va significar la dictadura? Com s’arriba al 1973 i per qu\u00e8 triomfa el cop? Qu\u00e8 passa des del 1990 i, en particular, per qu\u00e8 arrenca un esclat social l’octubre del 2019?<\/p>\n

Per qu\u00e8 va triomfar el cop? La derrota de la Revoluci\u00f3 xilena<\/b><\/h3>\n

L’actuaci\u00f3 de l’imperialisme va ser inequ\u00edvoca des del principi, com il\u00b7lustra la sent\u00e8ncia de Nixon despr\u00e9s del triomf d’Allende el 1973, de \u00abAnem a fer udolar<\/i> de dolor l’economia xilena<\/i>\u00ab. El desenvolupament de la Revoluci\u00f3 xilena va accelerar la resposta, promovent el cop que instauraria la dictadura, de cara a destruir per la for\u00e7a el moviment obrer i popular.<\/p>\n

Revoluci\u00f3 xilena? La classe treballadora xilena havia encoratjat la presid\u00e8ncia a Allende, dirigent del Partit Socialista i l\u00edder del front popular anomenat Unitat Popular (UP), integrat tamb\u00e9 pel PC i altres organitzacions comparativament menors. En un context de radicalitzaci\u00f3 de les masses, el Programa de govern la UP, del 17 de desembre de 1969, havia atret molts vots, en plantejar coses com que \u00ables forces populars unides busquen com a objecte central de la seva pol\u00edtica reempla\u00e7ar l’actual estructura econ\u00f2mica, acabant amb el poder del capital monopolista nacional i estranger i del latifundi,  <\/span>per iniciar la construcci\u00f3 del socialisme<\/i>\u00ab.<\/p>\n

El govern, emp\u00e8s per les masses, pren mesures progressistes com la nacionalitzaci\u00f3 del coure, el juny del 1971. En resposta, es disparen els atacs de les classes dominants (oligarquia terratinent i burgesia, tutelades per l’imperialisme). Per\u00f2 la classe treballadora no s’arronsa i actua en el terreny que li \u00e9s propi. Per exemple, constituint els Cordons Industrials, \u00f2rgans de representaci\u00f3 dels treballadors de les f\u00e0briques expropiades d’ un barri o zones m\u00e9s \u00e0mplies, que a m\u00e9s es coordinen amb altres organitzacions socials. I el control d’una instituci\u00f3 estatal, les Juntes d’Abastament i Preus (JAP), per combatre el boicot del capital a la distribuci\u00f3 dels productes. I mobilitzacions tan massives que arriben a congregar un mili\u00f3 de persones a Santiago, quan la poblaci\u00f3 total del pa\u00eds no assolia els deu milions.<\/p>\n

La classe treballadora utilitza totes les palanques, tamb\u00e9 l’electoral: en les legislatives del 4 de mar\u00e7 de 1973, la UP augmenta el seu suport electoral un 50%, passant de menys d’1,1 milions de vots el 1970 a m\u00e9s d’1,6 (del 36,6% dels emesos al 44,2%), mentre la dreta dura del Partit Nacional s’enfonsa del 35,2% al 21,5% (el \u00abcentre\u00bb de la Democr\u00e0cia Cristiana (DC) puja a penes un punt,  <\/span>del 28,1% al 29,1%).<\/p>\n

Tanmateix, el govern no deixa de recular. Per constituir-se el novembre de 1970 havia signat un Pacte de Garanties Constitucionals amb la DC, pel qual es comprometia a respectar en tot moment la legalitat burgesa. Per aix\u00f2, l’\u00c0rea de Propietat Social, que s’havia fixat en 91 empreses, per\u00f2 que assolia ja m\u00e9s de 350, el govern pret\u00e9n reduir-la a 49. El mateix passa amb la Llei d’Armes, per la qual es van aplanar barris obrers i f\u00e0briques expropiades. \u00c9s una posici\u00f3 reformista, sempre impossible i per tant reaccion\u00e0ria, per\u00f2 que, en el context revolucionari, adquireix un altre car\u00e0cter, contrarevolucionari. Com havia ocorregut a la Revoluci\u00f3 xinesa el 1927 a la Revoluci\u00f3 espanyola als anys trenta, etc.<\/p>\n

Els Cordons Industrials alerten de la situaci\u00f3, promovent la mobilitzaci\u00f3 davant el pla del nou ministre d’Economia, Milles, del PC, anunciat el 24 de gener de 1973:<\/p>\n

els treballadors del Cord\u00f3 Industrial Vicu\u00f1a Mackenna criden la classe obrera a mobilitzar-se combativament en defensa de l’\u00c0rea Social i de les empreses requisades o intervingudes durant l’Atur patronal d’Octubre, amena\u00e7ades per un projecte de llei que no representa l’opini\u00f3 ni el sentir de la majoria dels treballadors (peri\u00f2dic Tarea Urgente).<\/p>\n

De nou alerten despr\u00e9s de l’intent de cop el 29 de juny del mateix 1973. I de nou el 5 de setembre, a penes a sis dies del fat\u00eddic cop, en una dram\u00e0tica carta que comen\u00e7a aix\u00ed:<\/p>\n

Ha arribat el moment en qu\u00e8 la classe obrera organitzada en la Coordinadora Provincial de Cordons Industrials, el Comandament Provincial de Prove\u00efment Directe i el Front \u00danic de Treballadors en conflicte ha considerat d’urg\u00e8ncia dirigir-se a vost\u00e8, alarmats pel desencadenament d’una s\u00e8rie d’esdeveniments que creiem ens portar\u00e0 no nom\u00e9s a la liquidaci\u00f3 del proc\u00e9s revolucionari xil\u00e8,  <\/span>sin\u00f3, a curt termini, a un r\u00e8gim feixista del tall m\u00e9s implacable i criminal.<\/p>\n

I conclou, despr\u00e9s d’exposar 16 exig\u00e8ncies, afirmant:<\/p>\n

(…) ser\u00e0 responsabilitat hist\u00f2rica d’aquest Govern, portat al poder i mantingut amb tant sacrifici pels treballadors, pobladors, pagesos, estudiants, intel\u00b7lectuals, professionals, a la destrucci\u00f3 i descavalcament, potser a quin termini, i a quina costa sagnant, de no nom\u00e9s el proc\u00e9s revolucionari xil\u00e8, sin\u00f3 tamb\u00e9 el de tots els pobles llatinoamericans que estan lluitant pel Socialisme.<\/p>\n

Li fem aquesta crida urgent, company President, perqu\u00e8 creiem que aquesta \u00e9s l’\u00faltima possibilitat d’evitar en conjunt, la p\u00e8rdua de les vides de milers i milers del millor de la classe obrera xilena i llatinoamericana.<\/p>\n

En conclusi\u00f3, el triomf del cop nom\u00e9s es pot explicar considerant la responsabilitat hist\u00f2rica de les direccions partid\u00e0ries que van optar per la defensa d’un Estat burg\u00e8s, des del si del qual es preparava el cop, contra el proc\u00e9s revolucionari en curs. Ens sona, \u00e9s clar, a l’aciaga f\u00f3rmula del PCE contra el proc\u00e9s revolucionari aqu\u00ed, als anys trenta: \u00abprimer la guerra, despr\u00e9s la revoluci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

Balan\u00e7 de la dictadura: el mite d’un m\u00edting econ\u00f2mic<\/b><\/h3>\n

La dictadura, imposada per evitar el risc cert de decantaci\u00f3 revolucion\u00e0ria, r\u00e0pidament comen\u00e7a una pol\u00edtica econ\u00f2mica molt agressiva contra la classe treballadora. Un exemple molt clar \u00e9s la destrucci\u00f3 de la seguretat social, en el lloc de la qual el capital, gr\u00e0cies a l’actuaci\u00f3 criminal de la dictadura, imposa un sistema de capitalitzaci\u00f3 individual i gesti\u00f3 privada, que posa el 10% de la massa salarial en l’especulaci\u00f3 i la conseq\u00fc\u00e8ncia de la qual \u00e9s que avui no hi ha salari diferit, perqu\u00e8 les pensions no proveeixen un mitj\u00e0 de vida (de mitjana la pensi\u00f3 no assoleix el 33% de l’\u00faltim salari per als treballadors ni el 25% per a les treballadores; encara menor per la major esperan\u00e7a de vida que s’utilitza com a refer\u00e8ncia per al c\u00e0lcul).<\/p>\n

La maquin\u00e0ria propagand\u00edstica del capital promou que la dictadura va aconseguir un m\u00edracle econ\u00f2mic. \u00c9s f\u00e0cil rebatre’l amb les pr\u00f2pies estad\u00edstiques, manipulades, de la dictadura. Ni pel costat del creixement econ\u00f2mic, ni pel costat de l’estabilitat monet\u00e0ria, ni tampoc per una millor inserci\u00f3 en el mercat mundial. El que s\u00ed que va oc\u00f3rrer va ser un enorme augment de la concentraci\u00f3 del capital -amb un pes determinant de l’estranger-, un aprofundiment en la subordinaci\u00f3 externa de l’economia xilena i, especialment, una gegantina concentraci\u00f3 de l’ingr\u00e9s i la riquesa, que implica privacions dr\u00e0stiques per a la majoria de la poblaci\u00f3. \u00c9s a dir, no hi va haver miracle, s\u00ed una intensificaci\u00f3 de la condici\u00f3 subdesenvolupada de l’economia xilena. Tampoc va tenir res de real all\u00f2 del miracle econ\u00f2mic espanyol als seixanta.<\/p>\n

L’estafa de les \u00abtransicions a la democr\u00e0cia\u00bb<\/b><\/h3>\n

I com en el cas espanyol, abans de la finalitzaci\u00f3 formal de la dictadura i en resposta sobretot a les grans mobilitzacions que s’ estenen especialment entre 1983 i 1986, les c\u00fapules partid\u00e0ries ja havien acceptat el marc institucional de la dictadura. Com aqu\u00ed, el PC planteja una \u00abreconciliaci\u00f3 nacional\u00bb que, de fet, avala la impunitat. En els processos socials no es poden separar els diferents aspectes com si fossin aut\u00f2noms: el manteniment de la pol\u00edtica econ\u00f2mica de la dictadura i la impunitat s\u00f3n un paquet complet, dues cares d’una mateixa moneda. La suposada \u00abtransici\u00f3 a la democr\u00e0cia\u00bb, l’abast de la qual ja est\u00e0 preestablert, com aqu\u00ed, rau en aquest paquet complet: ajust permanent per a la classe treballadora i impunitat per a la dictadura, en el marc de la preservaci\u00f3 del rerefons de la seva institucionalitat, tot i que amb altres formes.<\/p>\n

A Xile, com aqu\u00ed i a qualsevol altre lloc, els governs autoproclamats progressistes, per\u00f2 que se subordinen a les exig\u00e8ncies del capital financier, no ofereixen cap sortida als problemes. Va ser el cas dels governs sota la presid\u00e8ncia Lagos i Bachelet, dirigents del PS, o l’actual presidit per Boric i amb un lloc destacat en ell del PC. Per aix\u00f2 ni s’ha derogat el nefast sistema de les AFP, ni s’impedeix que Xile s’incorpori a un nou Acord de Lliure Comer\u00e7 (el TPP-11), ni s’aixeca l’Estat d’emerg\u00e8ncia a les zones del pa\u00eds on m\u00e9s s’expressa la resist\u00e8ncia maputxe.<\/p>\n

Per\u00f2 els pobles no estan d’aqu\u00ed, com sovint formulen les direccions i els seus corifeus, per excusar-se. Els pobles tenen instint de superviv\u00e8ncia i, malgrat que s’encunyi l’expressi\u00f3 \u00abXile va despertar\u00bb per a l’esclat social que arrenca l’octubre del 2019, la resist\u00e8ncia mai va deixar d’expressar-se. En particular pels sectors menys controlats per aquestes direccions, com la joventut i les seves grans mobilitzacions de 2006 i 2011. O, molt especialment, la mobilitzaci\u00f3 en defensa d’un veritable sistema de pensions que va convocar el 2016 la Coordinadora No+AFP, secundada al carrer per dos milions de persones, el 10% de la poblaci\u00f3 del pa\u00eds.<\/p>\n

No tenim espai aqu\u00ed per desenvolupar in extensus<\/i> el recorregut recent, des de l’Acord per la Pau i la Nova Constituci\u00f3 del 15 de novembre de 2019 amb el qual el govern de l’anterior va tractar de contenir la mobilitzaci\u00f3, tot i que al preu d’obrir un proc\u00e9s constituent. Frustrat despr\u00e9s per raons lligades no nom\u00e9s a com fa el capital la seva pol\u00edtica, especialment medi\u00e0tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la forma de gestionar el proc\u00e9s des de les direccions de les organitzacions d’esquerra. Avui est\u00e0 en curs un proc\u00e9s pel qual es tracta d’imposar una sort de \u00abconstituci\u00f3 pinochetista sense Pinochet\u00bb que es votar\u00e0 el proper 17 de desembre i que, a data d’avui, tot apunta que sigui rebutjada (tot i que no se sap encara quina ser\u00e0 la posici\u00f3 del govern i les organitzacions que l’integren).<\/p>\n

Conclusi\u00f3: la crisi de la humanitat \u00e9s la crisi hist\u00f2rica de la direcci\u00f3 del proletariat.<\/b><\/h3>\n

De l’experi\u00e8ncia xilena se’n poden treure tres conclusions, refrendades pels paral\u00b7lelismes amb l’espanyola. En primer lloc, que la classe capitalista sempre recorrer\u00e0 a tots els mitjans, literalment, per mantenir la dominaci\u00f3 que li proveeix els seus privilegis. En segon lloc, que la voluntat de la classe treballadora de barallar per les seves leg\u00edtimes aspiracions est\u00e0 fora de tot dubte, malgrat totes les tra\u00efcions, la repressi\u00f3, les derrotes efectives, etc. I en tercer lloc que, per tant, el repte \u00e9s aixecar la seva organitzaci\u00f3 pol\u00edtica veritablement fidel als seus interessos, cosa que exigeix un aut\u00e8ntic funcionament democr\u00e0tic. A l’ assoliment d’ aquesta tasca, amb l’ objectiu de l’emancipaci\u00f3 de la humanitat de tota forma d’ opressi\u00f3, consagra la IV Internacional la seva exist\u00e8ncia i tots els seus esfor\u00e7os.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 956 per descarregar en PDF Aquest 11 de setembre es compleixen 50 anys del cop d’Estat que va instaurar la dictadura pinochetista que va assolar Xile. M\u00e9s de tres d\u00e8cades despr\u00e9s, segueix vigent la \u00abconstituci\u00f3\u00bb de 1980 i es preserva una gran part de la nefasta obra de la dictadura, en particular la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[143,192],"class_list":["post-7827","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-chile","tag-transicion"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7827","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7827"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7827\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7833,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7827\/revisions\/7833"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7827"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7827"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7827"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}