{"id":7993,"date":"2023-11-20T23:35:31","date_gmt":"2023-11-20T21:35:31","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7993"},"modified":"2023-11-20T23:35:31","modified_gmt":"2023-11-20T21:35:31","slug":"aixecar-units-un-mur-davant-el-franquisme","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/aixecar-units-un-mur-davant-el-franquisme\/","title":{"rendered":"Cal aixecar, units, un mur davant el franquisme"},"content":{"rendered":"

C<\/span>arta Setmanal 966 per descarregar en PDF<\/span><\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Fins aquest dijous en qu\u00e8 Pedro S\u00e1nchez ha sigut de nou investit com a president per 179 vots contra 171, el Congr\u00e9s dels Diputats ha viscut moments de tensi\u00f3 desconeguts des de l’elecci\u00f3, el 1977, de les primeres Corts despr\u00e9s de la mort de Franco.<\/p>\n

Els insults grollers (tan propis del franquisme), les acusacions, les cal\u00famnies, han estat permanents aquests dies. Tot aix\u00f2 mentre, des de fa ja 15 dies diversos milers de franquistes extrems assetgen la seu central del PSOE, al carrer de Ferraz (alhora que altres intents menors s’han realitzat en altres ciutats). A Ferraz s’ha pogut veure com dirigents de Vox \u2013i algun del PP- s’agafaven amb els que cantaven el Cara al Sol, i assistien com si res pass\u00e9s a les arengues a un Al\u00e7ament nacional. I tot aix\u00f2 amenitzat amb llamps del rosari \u00abper la salvaci\u00f3 d’Espanya\u00bb, onejar de banderes de Falange i d’altres amb l’\u00e0guila de la dictadura, d’esv\u00e0stiques, de banderes carlistes. Tampoc han faltat els \u00abrojipardos\u00bb del Front Obrer.<\/p>\n

Diguin el que diguin, no es tracta de l’onada \u201cderechista\u00bb que suposadament recorre el m\u00f3n. El que tenim aqu\u00ed \u00e9s el franquisme de sempre, alimentat per les institucions de la dictadura que els pactes de la Moncloa van salvar i que l’amnistia del 1977 va perdonar, fent de llei de punt final dels crims del franquisme. D’aquells fangs, aquests llots. Aquest \u00e9s el balan\u00e7 real de la pol\u00edtica que van imposar llavors al moviment obrer i popular les direccions del PSOE i del PCE, amb el suport de diversos dels partits sobiranistes: el manteniment del nucli nodal de les institucions franquistes, l’acceptaci\u00f3 de la Monarquia, el manteniment de l’aparell judicial, incloent-hi el TOP (transformat de la nit al dia a l’Audi\u00e8ncia Nacional),  <\/span>del poder de l’Esgl\u00e9sia (incloent-hi la seva subvenci\u00f3 a c\u00e0rrec dels pressupostos de l’Estat), de l’alt comandament de l’ex\u00e8rcit (d’on surten ara crides colpistes, com fa poc m\u00e9s d’un any manifestos en favor de la \u00abmem\u00f2ria de Franco\u00bb) … i de l’entramat financer i les grans empreses que van aconseguir beneficis enormes a l\u2019escalf de la dictadura \u2013amb la seva m\u00e0 d’obra esclava i la seva corrupci\u00f3 generalitzada- i que sota formes diferents segueixen \u00abenganxades\u00bb als ministeris.<\/p>\n

La no realitzaci\u00f3 d’una aut\u00e8ntica ruptura amb el r\u00e8gim franquista porta avui a aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

L’amnistia com a detonant<\/b><\/h3>\n

Tot aix\u00f2 esclata, i no \u00e9s per casualitat, quan el govern en funcions gossa parlar d’Amnistia per als perseguits pel Proc\u00e8s<\/i>, perqu\u00e8, al marge de la consideraci\u00f3 pol\u00edtica que ens puguin suggerir Puigdemont o d’altres (a ressaltar que, dels milers de perseguits i possibles encausats, la majoria s\u00f3n ciutadans normals i corrents, especialment joves,  <\/span>que van participar en les diferents mobilitzacions, talls de carreteres i bloquejos, o simples funcionaris p\u00fablics, conserges o professors que van obrir un col\u00b7legi perqu\u00e8 es pogu\u00e9s votar,…). Del que es tracta per a les institucions franquistes i els seus portaveus pol\u00edtics, PP i Vox, \u00e9s que la unitat de l’aparell d’Estat \u00e9s innegociable, i la persecuci\u00f3 organitzada per jutges i policies a les ordres del rei, despr\u00e9s del seu discurs infame del 3 d’octubre de 2017, no pot ser posada en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n

La qual cosa d\u00f3na al combat per la Rep\u00fablica un doble car\u00e0cter emancipador: acabar amb la xacra franquista protectora de les grans empreses i acabar amb l’enfrontament entre els pobles que la Monarquia promou, \u00e9s a dir, l’establiment dels principis de fraternitat entre els pobles, la necessitat del seu dret a decidir lliurement les relacions entre ells. Per a nosaltres, una Uni\u00f3 Lliure de Rep\u00fabliques sobiranes, alliberades de tota opressi\u00f3 i explotaci\u00f3…<\/p>\n

La cara cenyuda del monarca en rebre aquest divendres 17 S\u00e1nchez com a nou president mostra b\u00e9 que el Borb\u00f3 sap b\u00e9 de qu\u00e8 es tracta, i el que est\u00e0 en joc<\/p>\n

Quin programa de govern?<\/b><\/h3>\n

Les abstraccions i generalitats, tot i que no podien ocultar que el consens amb el PP \u00e9s cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil, tamb\u00e9 posa de manifest que el que aix\u00f2 es tradu\u00eds en una plataforma pol\u00edtica que correspongui als interessos dels treballadors i els pobles queda encara molt lluny\u00e0<\/p>\n

Al costat de la llei d’amnistia, els l\u00edmits de la qual s\u00f3n evidents, i la promulgaci\u00f3 final de la qual est\u00e0 per veure, davant els obstacles amb qu\u00e8 es troba, i la lluita encarnitzada que el franquisme pol\u00edtic i el franquisme judicial anuncien contra la seva aprovaci\u00f3 i la seva posterior aplicaci\u00f3 (la qual cosa mostra que la lluita per una veritable amnistia est\u00e0 lluny de ser guanyada i que aquesta \u00e9s una exig\u00e8ncia que ha d’estar entre les banderes de totes la organitzacions obreres i democr\u00e0tiques, cosa que avui no succeeix de manera plena, i, per tant, exigeix una acci\u00f3 determinada)<\/p>\n

L’agenda social que ha presentat el govern est\u00e0 lluny de respondre a les necessitats de la classe treballadora. Retocar alguns aspectes de les reformes laborals de Zapatero i Rajoy no \u00e9s derogar-les en la seva totalitat. I fer-ho per mitj\u00e0 del di\u00e0leg social- \u00e9s a dir, amb el consentiment de la Patronal (que ja s’hi ha sumat, tot i que amb algunes excepcions, com la patronal catalana, el cor de protestes contra l’amnistia i els acords de govern)- \u00e9s una via com a m\u00ednim incerta<\/p>\n

La disminuci\u00f3 de jornada, amb augment de la productivitat, i, de nou, a trav\u00e9s d’acords del di\u00e0leg social, est\u00e0 lluny tamb\u00e9 del necessari.<\/p>\n

La promesa d’augment de l’SMI i les pensions segons l’IPC sens dubte s\u00f3n positives tot i que no responen a la totalitat de les reivindicacions. En particular, la negativa, una vegada m\u00e9s, a complir la llei i dur a terme l’auditoria de la caixa de la Seguretat Social, suposa alimentar el mite de la insostenibilitat de les pensions p\u00fabliques i permet que es mantingui l’espasa de Damocles que penja sobre elles. Recordem que la reforma Escriv\u00e1 deixa la clau de futures retallades en mans de l’AIReF.<\/p>\n

Especialment preocupant per al futur del sistema p\u00fablic de pensions \u00e9s la promesa de \u00abgesti\u00f3 basca de la SS\u00bb en un termini de dos anys, que suposa un pas cap a la ruptura de la Caixa \u00fanica, pas que no pot, en aquest moment, anar m\u00e9s enll\u00e0 pel d\u00e8ficit que tindria un sistema separat de pensions a Euskadi (el 2022,  <\/span>al Pa\u00eds Basc es van gastar 11.000 milions en pensions, i se’n van ingressar nom\u00e9s 6.900), per\u00f2 que suposa, no obstant, un pas a la privatitzaci\u00f3<\/p>\n

La transfer\u00e8ncia de Rodalies (servei ferroviari de rodalies) a Catalunya \u00e9s un pla de trossejament del servei. Tots els sindicats ferroviaris hi han anunciat mobilitzacions en contra, perqu\u00e8 no hi ha garanties que s’hagin de respectar les condicions socials dels treballadors.<\/p>\n

Davant d’un govern de fet fr\u00e0gil, que ha necessitat en cada pas endavant trencar la resist\u00e8ncia del franquisme pol\u00edtic, religi\u00f3s, empresarial i institucional, resist\u00e8ncia que no es va poder superar sense el suport massiu dels milions que el 23 de juliol van tancar el pas amb el seu vot a la vict\u00f2ria electoral que PP i Vox ja assaborien per endavant,  <\/span>la sortida l\u00f2gica seria preparar, sobre la base de les reivindicacions, la mobilitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 treballadora i dels pobles, una tasca que correspondria de manera natural als sindicats. I no deixar-ho tot a la \u00abinstitucionalitat\u00bb.<\/p>\n

De la mateixa manera, l’assetjament de les seus del PSOE, i els atacs a les d’Esquerra Unida i podem, exigeix posar el moviment en estat d’alerta.<\/p>\n

Cert \u00e9s que no estem en el 36, per m\u00e9s que hi hagi proclames i analogies, que hagi despertat la brossa feixista i neonazi, i que, fins i tot, un grup d’exmilitars cridin al cop (a aquest respecte, caldria citar la declaraci\u00f3 del col\u00b7lectiu de militars dem\u00f2crates Anemoi \u00abdel silenci c\u00f2mplice del rei, de la inacci\u00f3 del Psoe i de l’actitud presumptament prevaricadora de la ministra de Defensa,  <\/span>que protegeix els ‘forts’ i fa callar els ‘febles'\u00bb). Per m\u00e9s que s’emparin en atemptats com el patit per Vidal Cuadras (de fosques circumst\u00e0ncies i encara m\u00e9s fosca autoria, per\u00f2 que alguns es van precipitar a comparar amb l’assassinat de Calvo Sotelo el 1936), per\u00f2 davant situacions en qu\u00e8 el franquisme aixeca cap (corejat tamb\u00e9 per la jerarquia de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica), i mobilitza els seus gossos de presa,  <\/span>nom\u00e9s \u00e9s possible fer front amb la crida a l’estat d’alerta i mobilitzaci\u00f3. Confiar en la policia- que cada dia dona exemples de la seva manifesta \u00abtova\u00bb i complaen\u00e7a amb els manifestants i ultradreta, que contrasta amb la seva contund\u00e8ncia davant la mobilitzaci\u00f3 obrera i dels pobles on \u00e9s ara la tanqueta que van treure a passejar en la vaga del metall de Cadis?- o a les institucions, \u00e9s simplement su\u00efcida.<\/p>\n

Qu\u00e8 fer?<\/b><\/h3>\n

No podem oblidar un cap\u00edtol central de l’acci\u00f3 i el programa del govern, tant en la seva etapa \u00aben funcions\u00bb com en la futura coalici\u00f3: l’augment brutal de les despeses militars i l’alineament i complicitat del govern davant la pol\u00edtica de l’Administraci\u00f3 Biden a Ucra\u00efna, i tamb\u00e9 a Palestina (en aquest \u00faltim cas,  <\/span>en contradicci\u00f3 oberta amb el sentir de la majoria i en particular de les seves bases i electorat).<\/p>\n

Estem en un nou per\u00edode de crisi del r\u00e8gim mon\u00e0rquic, i aix\u00f2 es reflecteix tamb\u00e9 en la p\u00e8rdua del nord que sacseja tots els partits, els seus militants i els seus quadres, comen\u00e7ant pel mateix PSOE.<\/p>\n

Hi ha una bretxa creixent entre aquest sector pol\u00edtic, entre els quals exerceixen les tasques de representaci\u00f3 i la majoria de treballadors i joves… que, encara que en molts casos hagin votat per fer front al franquisme, no se senten gaire m\u00e9s identificats i representats que els milions que van optar per l’abstenci\u00f3.<\/p>\n

Qui representa \u2013per exemple- les desenes de milers de joves que es manifesten en suport a Palestina i que rebutgen la complicitat del govern amb el govern genocida de Netanyahu? Sens dubte, aquest buit de representaci\u00f3 pol\u00edtica no \u00e9s un fenomen \u00fanic del nostre pa\u00eds, per\u00f2 cada vegada s\u00f3n m\u00e9s els que pensen que totes les combinacions parlament\u00e0ries no suposaran la satisfacci\u00f3 de les seves necessitats, aspiracions i reivindicacions, i que la confian\u00e7a en qu\u00e8 el parlament hagi de ser el \u00abmur de contenci\u00f3 al franquisme\u00bb nom\u00e9s pot portar al frac\u00e0s. I que no troben on i com donar expressi\u00f3 organitzada a aquest sentiment.<\/p>\n

Aquest govern est\u00e0 ja enfrontat al dilema seg\u00fcent:<\/p>\n

O es plou a l’aparell d’estat i al capital financer i segueix amb una politica basada en el seus interessos o privilegis<\/p>\n

O respon encara que sigui de forma limitada als desitjos i reivindicacions de la majoria social…<\/p>\n

Ning\u00fa no pot ser neutre<\/p>\n

Des del nostre punt de vista, participar en les mobilitzacions en curs, promoure en el moviment obrer en les organitzacions la necessitat d’aixecar les reivindicacions, \u00e9s inseparable del combat per agrupar forces al voltant dels eixos pol\u00edtics d’emancipaci\u00f3 social i democr\u00e0tica, del socialisme, l’internacionalisme, contra la guerra, contra el genocidi de Gaza.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 966 per descarregar en PDF Fins aquest dijous en qu\u00e8 Pedro S\u00e1nchez ha sigut de nou investit com a president per 179 vots contra 171, el Congr\u00e9s dels Diputats ha viscut moments de tensi\u00f3 desconeguts des de l’elecci\u00f3, el 1977, de les primeres Corts despr\u00e9s de la mort de Franco. Els insults grollers […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[194,989,15],"class_list":["post-7993","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","tag-franquismo","tag-reivindicaciones-sociales","tag-republica-2"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7993","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7993"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7993\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8000,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7993\/revisions\/8000"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7993"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7993"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7993"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}