{"id":8402,"date":"2024-04-16T17:37:10","date_gmt":"2024-04-16T15:37:10","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8402"},"modified":"2025-07-04T12:43:21","modified_gmt":"2025-07-04T10:43:21","slug":"guerra-i-despullament-lespoliacio-de-les-terres-agricoles-ucraineses","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/guerra-i-despullament-lespoliacio-de-les-terres-agricoles-ucraineses\/","title":{"rendered":"Guerra i despullament: l’espoliaci\u00f3 de les terres agr\u00edcoles ucra\u00efneses"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 987 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Reprodu\u00efm en aquesta Carta un informe de l’Oakland Institute, una ONG nord-americana. Ens diuen que els nostres governs donen suport a una guerra \u201cper la sobirania d’Ucra\u00efna\u201d, quan l’informe explica com la principal riquesa del pa\u00eds est\u00e0 sent lliurada a les multinacionals, i com el pa\u00eds est\u00e0 escanyat per un deute creixent que condicionar\u00e0 la seva sobirania durant decennis. Tamb\u00e9 els diuen als nostres agricultors que cal acceptar la lliure entrada de productes ucra\u00efnesos \u201cper ajudar el poble ucra\u00efn\u00e8s\u201d, quan, en realitat, els que se’n beneficien s\u00f3n les multinacionals que controlen l’exportaci\u00f3 de productes agr\u00edcoles d’Ucra\u00efna. <\/i><\/span>Sense oblidar en cap moment que Putin va imposar el 2001, igualment, una llei de priva- titzacio\u0301 de la terra.<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n

Des de la invasi\u00f3 russa el febrer de 2022, la guerra a Ucra\u00efna ha estat al centre de la pol\u00edtica exterior i dels mitjans de comunicaci\u00f3. Tot i aix\u00f2, s’ha prestat poca atenci\u00f3 a una q\u00fcesti\u00f3 important que est\u00e0 al centre del conflicte: qui controla les terres de cultiu al pa\u00eds conegut com el \u00abgraner d’Europa\u00bb?<\/p>\n

Aquest informe Guerra i despullament: l’espoliaci\u00f3 de les terres agr\u00edcoles ucra\u00efneses omple aquest buit en identificar els interessos que controlen les terres agr\u00edcoles d’Ucra\u00efna i presentar una an\u00e0lisi dels esdeveniments respecte a la propietat de la terra al pa\u00eds. Aix\u00f2 inclou la reforma agr\u00e0ria molt controvertida que va tenir lloc el 2021 com a part del programa d’ajust estructural llan\u00e7at sota els auspicis de les institucions financeres occidentals, despr\u00e9s de la instal\u00b7laci\u00f3 d’un govern pro-Uni\u00f3 Europea (UE) despr\u00e9s de la \u201crevoluci\u00f3 de Maidan\u201d el 2014.<\/p>\n

Amb 33 milions d’hect\u00e0rees de terra cultivable, Ucra\u00efna t\u00e9 grans extensions d’algunes de les terres agr\u00edcoles m\u00e9s f\u00e8rtils del m\u00f3n. Des de principis de la d\u00e8cada del 1990, les privatitzacions i l’administraci\u00f3 corrupta han concentrat la terra en mans d’una classe olig\u00e0rquica nova. Al voltant de 4,3 milions d’hect\u00e0rees estan dedicades a l’agricultura industrial, i la majoria, tres milions d’hect\u00e0rees, estan en mans d’una dotzena de grans empreses de l’agronegoci. A m\u00e9s, segons el Govern, uns cinc milions d’hect\u00e0rees -de la mida de dues Crimees- han estat \u00abrobades\u00bb a l’Estat ucra\u00efn\u00e8s per interessos privats. Per tant, la superf\u00edcie total de terra controlada per oligarques, corruptes i grans empreses de l’agronegoci \u00e9s de m\u00e9s de nou milions d’hect\u00e0rees, \u00e9s a dir, m\u00e9s del 28% de la terra cultivable del pa\u00eds. La resta \u00e9s utilitzat per m\u00e9s de vuit milions d’agricultors ucra\u00efnesos.<\/p>\n

Paradisos fiscals i milers d’acomiadaments<\/b><\/h3>\n

Els que controlen les terres ucra\u00efneses avui s\u00f3n una barreja d’oligarques i diversos interessos estrangers, la majoria europeus i nord-americans, incl\u00f2s un fons de capital privat amb seu als Estats Units i el fons sobir\u00e0 d’Ar\u00e0bia Saudita. Excepte una, les deu empreses que controlen m\u00e9s s\u00f2l estan registrades a l’estranger, principalment en paradisos fiscals com Xipre o Luxemburg. Fins i tot quan estan dirigides i controlades en gran mesura per un oligarca fundador, diverses d’aquestes empreses s’han obert als capitals, i els bancs i els fons d’inversi\u00f3 occidentals controlen ara una part significativa de les seves accions.<\/p>\n

L’informe identifica una s\u00e8rie d’inversors l\u00edders, com ara Vanguard Group, Kopernic Global Investors, BNP Asset Management Holding, NN Investment Partners Holdings (una subsidi\u00e0ria de Goldman Sachs) i Norges Bank Investment Management, que administra el fons sobir\u00e0 de Noruega. Diversos dels principals fons de pensions, fundacions i dotacions universit\u00e0ries dels Estats Units tamb\u00e9 han invertit en terres ucra\u00efneses a trav\u00e9s de NCH Capital, fons de capital privat amb seu als Estats Units que \u00e9s el cinqu\u00e8 terratinent m\u00e9s gran d’Ucra\u00efna.<\/p>\n

La majoria d’aquestes empreses estan endeutades amb institucions financeres occidentals, especialment el Banc Europeu de Reconstrucci\u00f3 i Desenvolupament (BERD), el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i la Corporaci\u00f3 Financera Internacional (CFI), el bra\u00e7 del sector privat del Banc Mundial . Juntes, aquestes institucions han estat importants prestadors per a les empreses agr\u00edcoles a Ucra\u00efna, amb gaireb\u00e9 1.700 milions de d\u00f2lars prestats a nom\u00e9s sis de les empreses agr\u00edcoles m\u00e9s grans en els darrers anys. Altres prestadors importants s\u00f3n una barreja d’institucions financeres principalment europees i nord-americanes, tant p\u00fabliques com privades.<\/p>\n

Aquest deute no nom\u00e9s atorga als creditors interessos financers en els resultats de les empreses de l’agronegoci, sin\u00f3 que tamb\u00e9 els d\u00f3na un palanquejament significatiu. La reestructuraci\u00f3 del deute de UkrLandFarming, una de les empreses propiet\u00e0ries de terres a Ucra\u00efna, \u00e9s una prova d’aix\u00f2. Va involucrar creditors com les ag\u00e8ncies estatals d’importaci\u00f3 i exportaci\u00f3 dels Estats Units, Canad\u00e0 i Dinamarca, entre d’altres, i va conduir a canvis organitzatius significatius, incl\u00f2s l’acomiadament de milers de treballadors.<\/p>\n

Frau i corrupci\u00f3<\/b><\/h3>\n

Aquest finan\u00e7ament internacional beneficia directament els oligarques, molts dels quals estan acusats de frau i corrupci\u00f3, aix\u00ed com els fons estrangers i empreses associades com a accionistes o creditors. Mentrestant, els agricultors ucra\u00efnesos han de treballar amb terres i fons limitats, i molts estan ara a punt de pobresa. Les dades mostren que aquests agricultors pr\u00e0cticament no reben suport en comparaci\u00f3 de l’agroind\u00fastria i els oligarques. El Fons de Garantia Parcial de Cr\u00e8dit, creat pel Banc Mundial per donar suport als petits agricultors, puja a nom\u00e9s 5,4 milions de d\u00f2lars, una quantitat insignificant en comparaci\u00f3 dels milers de milions assignats a les grans empreses agroindustrials.<\/p>\n

En els darrers anys, els pa\u00efsos occidentals i les seves institucions han proporcionat una assist\u00e8ncia militar i econ\u00f2mica massiva a Ucra\u00efna, que s’ha convertit en el receptor d’ajuda exterior m\u00e9s gran dels Estats Units, la primera vegada des del Pla Marshall que un pa\u00eds europeu ocupa aquest primer lloc. Al desembre del 2022, menys d’un any despr\u00e9s de l’inici de la guerra, els Estats Units van destinar m\u00e9s de 113.000 milions de d\u00f2lars a Ucra\u00efna, inclosos 65.000 milions de d\u00f2lars en ajuda militar, m\u00e9s que no pas tot el pressupost del Departament d’Estat i USAID.<\/p>\n

Un \u201cmercat\u201d creat per Zelenski el 2020<\/b><\/h3>\n

L’informe detalla com l’ajuda occidental est\u00e0 condicionada a un programa d’ajust estructural dr\u00e0stic, que inclou mesures d’austeritat, retallades a les xarxes de la Seguretat Social i privatitzaci\u00f3 de sectors clau de l’economia. Una de les condicions clau va ser la creaci\u00f3 d’un mercat de terres, establert el 2020 sota el president Zelensky, malgrat l’oposici\u00f3 de la majoria dels ucra\u00efnesos que temien que exacerb\u00e9s la corrupci\u00f3 al sector agr\u00edcola i enfort\u00eds el seu control per part de poderosos interessos.<\/p>\n

Les troballes de l’informe confirmen aquesta preocupaci\u00f3, mostrant que \u00e9s probable que la creaci\u00f3 d’un mercat de terres augmenti encara m\u00e9s la quantitat de terres agr\u00edcoles a mans d’oligarques i grans corporacions d’agronegoci. Aquests darrers ja han comen\u00e7at a ampliar la seva base de terres. Kernel ha anunciat plans per augmentar la seva reserva de terres a 700.000 hect\u00e0rees, davant les 506.000 hect\u00e0rees del 2021. De la mateixa manera, MHP, que actualment controla 360.000 hect\u00e0rees de terra, est\u00e0 intentant ampliar les seves propietats a 550.000. MHP tamb\u00e9 eludiria les restriccions a la compra de terres en exigir als seus empleats que comprin terres i les arrendin a l’empresa.<\/p>\n

A m\u00e9s, en donar suport a les grans corporacions de l’agronegoci, les institucions financeres internacionals estan subsidiant la concentraci\u00f3 de la terra i un model industrial d’agricultura basat en l’\u00fas intensiu d’insums sint\u00e8tics, combustibles f\u00f2ssils i monocultius a gran escala, que han demostrat ser destructius des de fa molt de temps per al medi ambient i la societat. Per contra, els petits agricultors ucra\u00efnesos mostren resili\u00e8ncia i un gran potencial per liderar l’expansi\u00f3 d’un model de producci\u00f3 diferent basat en l’agroecologia, la sostenibilitat ambiental i la producci\u00f3 d’aliments saludables. Els petits i mitjans agricultors d’Ucra\u00efna s\u00f3n els que garanteixen la seguretat aliment\u00e0ria del pa\u00eds, mentre que les grans empreses de l’agronegoci s’orienten cap als mercats d’exportaci\u00f3.<\/p>\n

Al desembre de 2022, una coalici\u00f3 d’organitzacions d’agricultors, acad\u00e8mics i ONG va demanar al govern ucra\u00efn\u00e8s que suspengu\u00e9s la Llei de Reforma Agr\u00e0ria de 2020 i totes les transaccions de terres al mercat durant la guerra i la postguerra, \u00abper tal de garantir la seguretat nacional i la preservaci\u00f3 de la integritat territorial del pa\u00eds en temps de guerra i durant el per\u00edode de reconstrucci\u00f3 de la postguerra\u00bb. Com explica la professora Olena Borodina, de l’Acad\u00e8mia Nacional de Ci\u00e8ncies d’Ucra\u00efna (NASU), \u00abavui dia, milers de fills i filles del camp, agricultors, lluiten i moren a la guerra. Ho van perdre tot. Els processos de compravenda de terres estan cada cop m\u00e9s liberalitzats i publicitats. Aix\u00f2 realment amena\u00e7a els drets dels ucra\u00efnesos a la seva terra, per la qual donen les seves vides\u201d.<\/p>\n

Sota el control de l’FMI<\/b><\/h3>\n

En un moment en qu\u00e8 el patiment i el despla\u00e7ament s\u00f3n considerables, s’han perdut innombrables vides i s’han gastat considerables recursos financers en el control d’Ucra\u00efna, aquest informe planteja preocupacions serioses sobre el futur de les terres de cultiu i la producci\u00f3 d’aliments al pa\u00eds, que corre un alt risc de ser controlat cada cop m\u00e9s per oligarques i interessos estrangers.<\/p>\n

Aquestes preocupacions es veuen exacerbades per l’sorprenent i creixent deute extern d’Ucra\u00efna, contret a costa de les condicions de vida de la poblaci\u00f3 a causa de les mesures imposades pel programa d’ajust estructural.<\/p>\n

Ucra\u00efna \u00e9s ara el tercer deutor m\u00e9s gran del m\u00f3n amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i \u00e9s probable que la seva aclaparadora c\u00e0rrega de deute exerceixi una pressi\u00f3 addicional sobre els seus creditors, forquilles de bons i institucions financeres internacionals sobre com s’ha de dur a terme la reconstrucci\u00f3 de postguerra, que s\u2019estima que costar\u00e0 750.000 milions de d\u00f2lars. Aquests poderosos actors ja han indicat expl\u00edcitament que utilitzaran la seva influ\u00e8ncia per privatitzar encara m\u00e9s el sector p\u00fablic del pa\u00eds i liberalitzar-ne l’agricultura.<\/p>\n

El final de la guerra hauria de ser el moment i l’oportunitat de fer exactament el contrari, \u00e9s a dir, la redefinici\u00f3 del model econ\u00f2mic que ja no estaria dominat per l’oligarquia i la corrupci\u00f3, sin\u00f3 que la terra i els recursos serien controlats per i per els ucra\u00efnesos.<\/p>\n

Aix\u00f2 podria constituir la base per a la transformaci\u00f3 del sector agr\u00edcola per fer-ho m\u00e9s democr\u00e0tic i sostenible econ\u00f2micament i socialment. La pol\u00edtica internacional i el suport financer s’han d’orientar cap a aquesta transformaci\u00f3, per beneficiar la poblaci\u00f3 i els agricultors en lloc dels oligarques i els interessos financers estrangers.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 987 per descarregar en PDF Reprodu\u00efm en aquesta Carta un informe de l’Oakland Institute, una ONG nord-americana. Ens diuen que els nostres governs donen suport a una guerra \u201cper la sobirania d’Ucra\u00efna\u201d, quan l’informe explica com la principal riquesa del pa\u00eds est\u00e0 sent lliurada a les multinacionals, i com el pa\u00eds est\u00e0 escanyat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[61],"tags":[10,31,179],"class_list":["post-8402","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas","tag-autodeterminacion","tag-guerra","tag-ucrania"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8402","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8402"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8402\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8408,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8402\/revisions\/8408"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8402"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8402"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8402"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}