{"id":8434,"date":"2024-05-01T21:02:58","date_gmt":"2024-05-01T19:02:58","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8434"},"modified":"2024-05-01T21:02:58","modified_gmt":"2024-05-01T19:02:58","slug":"el-25-dabril-de-1974-la-revolucio-portuguesa","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-25-dabril-de-1974-la-revolucio-portuguesa\/","title":{"rendered":"El 25 d’abril de 1974, la revoluci\u00f3 portuguesa va derrocar la dictadura"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 989 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>En el 50\u00e8 aniversari de la revoluci\u00f3 portuguesa de 1974, donem la paraula a Carmelinda Pereira i Aires Rodrigues, militants de la Secci\u00f3 Portuguesa de la IV Internacional, membres de l’Assemblea Constituent de Portugal (1975-1976)<\/i><\/p>\n

El 25 d’abril de 1974 va marcar la caiguda de la dictadura de Salazar. Qui van ser els impulsors d’aquesta revoluci\u00f3? <\/b><\/p>\n

Aires Rodrigues (A.R.)<\/b> – Els \u00faltims anys de la dictadura de Salazar van estar marcats per una guerra colonial amb profundes conseq\u00fc\u00e8ncies per a la societat portuguesa.<\/p>\n

Una guerra colonial que, al llarg de tretze anys, va anar matant i llestant milers i milers de joves, a banda i banda de la barricada. Aquest clima d’angoixa i desesperaci\u00f3, que va afectar els joves cridats a la guerra, es va estendre tamb\u00e9 a les seves parelles, mares i pares, creant un veritable clima de dolor i inseguretat en les fam\u00edlies. Els quadres de caps, tinents i capitans de l’ex\u00e8rcit regular encarregats de dur a terme la guerra colonial es van veure particularment afectats per aquesta revolta. Obligats a fer campanya despr\u00e9s de la guerra en llocs de guerra, observant i sovint participant en atacs b\u00e0rbars, aquests oficials es van adonar que no tenien cap altra manera de salvar el seu futur que enfrontar-se a la dictadura amb un cop militar. Alhora, es va sentir una revolta latent al pa\u00eds, expressada en lluites i vagues estudiantils, tot i estar prohibides pel r\u00e8gim, com el mar\u00e7 de 1974 en el sector del vidre a Marinha Grande.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s una petita part del brou del qual es nodreix el cop militar desat el 25 d’abril, obrint les portes a l’entrada de les masses en l’escena pol\u00edtica, des del primer dia, a trav\u00e9s de la confraternitzaci\u00f3 amb els soldats. Immediatament, l’assalt per part d’un grup de joves, amb personal militar, a la seu de la Policia Pol\u00edtica, for\u00e7ant el seu desarmament, davant la gent concentrada a Largo do Carmo. L’obertura de les presons i l’alliberament dels presos pol\u00edtics va ser la continuaci\u00f3 del desmantellament de les institucions de l’antic r\u00e8gim, aix\u00ed com la reorganitzaci\u00f3 dels Ajuntaments i la seva substituci\u00f3 per Comissions Provisionals, de la confian\u00e7a de les poblacions.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, la reorganitzaci\u00f3 de les Administracions de les principals empreses, totes elles tamb\u00e9 compromeses amb la dictadura, i l’elecci\u00f3 de Comit\u00e8s Obrers (CT), assegurant el funcionament d’aquestes empreses a trav\u00e9s del control de gesti\u00f3.<\/p>\n

A la zona central del pa\u00eds, com a titular del PS, defenso el principi de democr\u00e0cia participativa de tots els treballadors, a trav\u00e9s de les CT, i tamb\u00e9 ajudeu a elaborar, amb alguns treballadors de les empreses, projectes d’estatuts de les CT, que despr\u00e9s van ser aprovats en assemblees generals. Aquest va ser el cas, entre d’altres, de les empreses de vidre i motlles a Marinha Grande, i de la pasta de paper a prop de Figueira da Foz.<\/p>\n

Un any despr\u00e9s, van ser elegits diputats a l’Assemblea Constituent. En aquell moment, eren membres del Partit Socialista. Com va ser aquesta Assemblea, com va ser?<\/b><\/p>\n

A.R.<\/b> – L’Assemblea Constituent va ser elegida un any despr\u00e9s, el 25 d’abril de 1975, enmig d’un moviment social en el qual les masses van prendre a les seves mans el desmantellament de les estructures de l’antic r\u00e8gim, en els diferents sectors, des de les administracions de les grans empreses fins als Ajuntaments, Col\u00b7legis i Hospitals, buscant substituir-les per Comissions elegides pels treballadors,  <\/span>revocables en qualsevol moment. Com a diputats del PS a l’ Assemblea Constituent, inserits i donant suport a aquest moviment de masses per la transformaci\u00f3 de la societat, tenint en compte les demandes expressades pels treballadors i les poblacions d’ aquests diferents sectors, lluitem per inscriure a la Constituci\u00f3 drets universals i conquestes socials com, entre d’ altres, el dret a la Salut,  <\/span>l’ Educaci\u00f3 i la Seguretat Social.<\/p>\n

De la mateixa manera que ajudem a inscriure en un article de la Constituci\u00f3 els drets dels CT, \u00e9s a dir, al control de la gesti\u00f3, al m\u00e8tode d’ elecci\u00f3 i a la mateixa protecci\u00f3 jur\u00eddica per als delegats sindicals.<\/p>\n

Tanmateix, aquesta Assemblea Constituent no \u00e9s comparable a la Comuna de Par\u00eds, perqu\u00e8 no hi va haver presa del poder, com a Fran\u00e7a pel proletariat parisenc, durant 90 dies.<\/p>\n

Tot i que els CT, els Comit\u00e8s de Soldats i m\u00e9s tard els Comit\u00e8s de Residents a la perif\u00e8ria de les grans ciutats, els Comit\u00e8s d’ Usuaris de la Salut i els Comit\u00e8s de Gesti\u00f3 Escolar van constituir els embrions de veritables \u00f2rgans de control obrer, va ser la pol\u00edtica de divisi\u00f3 de les direccions del PC i del PS el que va impedir avan\u00e7ar en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n

\u00bfCorresponia la Constituci\u00f3 aprovada el 1976 a les aspiracions revolucion\u00e0ries dels obrers portuguesos?<\/b><\/p>\n

Carmelinda Pereira (C.P.)<\/b> – S\u00ed i no.<\/p>\n

S\u00ed, corresponia en gran mesura, perqu\u00e8 reflectia -tot i que tal vegada de manera borrosa- les conquestes que s’estaven construint, a trav\u00e9s de l’acci\u00f3 d’homes, dones i joves de tots els sectors de la vida econ\u00f2mica, social, pol\u00edtica i cultural, en el seu moviment pr\u00e0ctic.<\/p>\n

Un moviment basat en les assemblees generals i en les decisions que se’ n derivin, que seran dutes a terme per les comissions de delegats encarregades d’ aix\u00f2.<\/p>\n

Entre els diputats constituents hi havia un nombre important de militants obrers, que havien sortit de la lluita concreta i no podien deixar d’escriure o defensar el que hi feien els seus camarades.<\/p>\n

Parlo de la meva experi\u00e8ncia com a diputat pel PS, vinculat als nuclis de treballadors socialistes en f\u00e0briques, banca, escoles o sanitat.<\/p>\n

Discutim lliurement l’esborrany de diversos dels articles del CRP, que despr\u00e9s va passar als projectes del PS per ser comparats amb els dels altres partits, i finalment va ser aprovat amb el suport dels altres de l’esquerra.<\/p>\n

\u00c9s aix\u00ed com, per exemple, diputats pertanyents a comit\u00e8s obrers de grans empreses de l’\u00e8poca, a saber, les Drassanes de Lisboa i Efacec a Oporto, van aprovar -en el grup parlamentari del PS i despr\u00e9s adoptat en el plenari de tots els diputats constituents- que les empreses nacionalitzades (75% de l’economia) eren \u00abconquestes irreversibles de les classes treballadores\u00bb.<\/i><\/p>\n

Aquests continguts mostren l’ abast de les aspiracions que emanaven del moviment revolucionari de les classes treballadores. Com l’article 7 de la Constituci\u00f3, que diu: \u00abPortugal es regir\u00e0 en les relacions internacionals pels principis d’independ\u00e8ncia nacional, respecte dels drets dels pobles, igualtat entre els Estats, soluci\u00f3 pac\u00edfica dels conflictes internacionals, no inger\u00e8ncia en els assumptes interns d’altres Estats i cooperaci\u00f3 amb tots els altres pobles per a l’emancipaci\u00f3 i el progr\u00e9s de la humanitat\u00bb.<\/i><\/p>\n

Del que he dit, podem dir que la Constituci\u00f3 corresponia a les aspiracions de les classes treballadores, expressades en el seu propi prefaci, quan afirmava que l’objectiu a Portugal \u00e9s la construcci\u00f3 d’una societat socialista.<\/p>\n

Tanmateix, tot i que el text constitucional expressa un programa concret de mesures socialistes, la seva arquitectura \u00e9s contradict\u00f2ria amb els objectius establerts en ell.<\/p>\n

\u00c9s contradictori perqu\u00e8 afirma que la implementaci\u00f3 de la \u00abdemocr\u00e0cia socialista\u00bb es garantir\u00e0 a trav\u00e9s de diputats elegits pels partits pol\u00edtics, en el marc d’una democr\u00e0cia representativa. I aquests diputats no se subordinen al poble que els va triar, ni col\u00b7lectivament, ni molt menys individualment. Per contra, se subordinen a la direcci\u00f3 dels seus respectius partits.<\/p>\n

Van ser aquests diputats -que constitueixen majories de qualitat (m\u00e9s que absolutes)- els que van aprovar les set revisions del PCR, per permetre que Portugal fos completament refet de les decisions preses pels organismes internacionals.<\/p>\n

El 1977 van ser expulsats del Partit Socialista. Quines van ser les raons d’aquesta expulsi\u00f3?<\/b><\/p>\n

C.P.<\/b> – La nostra expulsi\u00f3 del PS (els dos diputats de l’Assemblea de la Rep\u00fablica) va tenir com a pretext el nostre vot en contra del projecte de Pressupost de l’Estat per al 1978, el contingut del qual corresponia als objectius dictats per l’FMI i es va traduir en una brutal ofensiva contra els treballadors.<\/p>\n

Per\u00f2 aquest pretext va servir per aconseguir un objectiu de la direcci\u00f3 del PS en aquell moment hist\u00f2ric. Es tractava de posar en pr\u00e0ctica l’ inici de les privatitzacions, en particular dels bancs, i de posar fi a l’ ocupaci\u00f3 de terres pertanyents als terratinents, d’ acord amb l’ exig\u00e8ncia de l’ FMI, com a condici\u00f3 perqu\u00e8 Portugal fos acceptat a la CEE.<\/p>\n

Aquests objectius implicaven el trencament del moviment obrer, que ja s’ havia iniciat amb el cop d’ Estat del 25 de novembre de 1975, que va imposar la normalitzaci\u00f3 a les casernes, tradu\u00efda a la fi dels comit\u00e8s de soldats.<\/p>\n

Trencar la for\u00e7a dels treballadors significava dividir-los com a classe. El primer pas va consistir a expulsar els principals militants que dirigien les estructures sindicals al PS. Nom\u00e9s aix\u00ed va ser possible dividir el moviment obrer amb la formaci\u00f3 de la segona central sindical, la UGT.<\/p>\n

Qu\u00e8 ens ensenyen aquests esdeveniments per a les lluites d’avui?<\/b><\/p>\n

C.P.<\/b>  <\/span>– Sabem que la hist\u00f2ria no es repeteix, per\u00f2 del que vivim en la revoluci\u00f3 que va comen\u00e7ar a Portugal i que mai va ser aixafada, tot i que sistem\u00e0ticament colpejada, podem treure algunes lli\u00e7ons.<\/p>\n

Entre ells, es pot esmentar com: els treballadors portuguesos, en el seu avan\u00e7 cap endavant, mancaven d’una direcci\u00f3 revolucion\u00e0ria, formada per militants que emanessin de la seva lluita, constituint un destacament que els ajud\u00e9s a concretar la connexi\u00f3 entre tots (a nivell local i nacional), aix\u00ed com a buscar la connexi\u00f3 amb els militants dels altres pa\u00efsos d’Europa,  <\/span>en particular de l’ Estat espanyol.<\/p>\n

Aquesta mancan\u00e7a, sentida sobretot quan la revoluci\u00f3 va sorgir i despr\u00e9s va comen\u00e7ar a caure, malgrat les lluites molt fortes en tots els temps, \u00e9s ara cada vegada m\u00e9s evident, en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 els treballadors i els militants es pregunten sorpresos: \u00abCom \u00e9s possible que en aquesta Assemblea de la Rep\u00fablica -on hi havia majoria absoluta del PS- hi hagi ara una majoria de diputats de dreta,   <\/span>dels quals el 18,9% s\u00f3n d’extrema dreta?\u00bb<\/i><\/p>\n

Molts busquen un nou cam\u00ed, en connexi\u00f3 amb la lluita contra la guerra, i s\u00f3n conscients que una soluci\u00f3 positiva per als treballadors est\u00e0 lligada al que est\u00e0 succeint als altres pa\u00efsos d’Europa i de la resta del m\u00f3n.<\/p>\n

Els militants de la Quarta Internacional busquen construir acords pr\u00e0ctics amb una part d’aquests militants, per defensar els drets socials i la fi de la guerra.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 989 per descarregar en PDF En el 50\u00e8 aniversari de la revoluci\u00f3 portuguesa de 1974, donem la paraula a Carmelinda Pereira i Aires Rodrigues, militants de la Secci\u00f3 Portuguesa de la IV Internacional, membres de l’Assemblea Constituent de Portugal (1975-1976) El 25 d’abril de 1974 va marcar la caiguda de la dictadura de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[114,261],"class_list":["post-8434","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-portugal","tag-revolucion"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t