{"id":8520,"date":"2024-06-04T19:05:54","date_gmt":"2024-06-04T17:05:54","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8520"},"modified":"2024-06-04T19:05:54","modified_gmt":"2024-06-04T17:05:54","slug":"la-republica-per-la-qual-lluitem","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-republica-per-la-qual-lluitem\/","title":{"rendered":"La Rep\u00fablica per la qual lluitem"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 994 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>En la preparaci\u00f3 de la marxa republicana del 16 de juny, pel ple \u00e8xit de la qual treballem, un company ens interroga sobre la posici\u00f3 del POSI en la lluita per la Rep\u00fablica.<\/p>\n

El POSI, des de la seva fundaci\u00f3, ha inscrit en el seu programa la lluita per la Rep\u00fablica. De fet, quan va ser fundat, el 1980, li va ser negada la legalitzaci\u00f3 per incloure en el seu programa la Rep\u00fablica. Fins i tot van pretendre prohibir la celebraci\u00f3 del nostre congr\u00e9s fundacional. Eren temps en qu\u00e8 tots els grans partits de la classe treballadora defensaven que la Monarquia establerta el 1978 era la democr\u00e0cia. Llavors, algunes de les formacions que avui diuen propugnar la Rep\u00fablica, defensaven amb totes les seves forces el r\u00e8gim mon\u00e0rquic i, fins i tot, els seus serveis d’ordre intentaven, en les manifestacions, arrencar les banderes republicanes a qui les exhibien, acusant-los de \u00abprovocadors\u00bb. El POSI va guanyar, llavors, la seva legalitzaci\u00f3 amb una campanya pol\u00edtica que finalment va obligar els tribunals a dictar sent\u00e8ncia favorable a la nostra legalitat.<\/p>\n

Per a alguns, la defensa de la rep\u00fablica es basa en un embelliment de la II Rep\u00fablica, que no compartim. Si la II Rep\u00fablica va ser destru\u00efda pel cop militar va ser, en bona mesura, com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels seus propis errors. I si el cop militar va triomfar finalment despr\u00e9s de tres anys de guerra va ser per la defensa de l’ordre republic\u00e0 que els principals partits i organitzacions van aixecar davant la revoluci\u00f3 obrera. A continuaci\u00f3 expliquem, breument, alguns dels elements que defineixen el nostre combat per la Rep\u00fablica<\/p>\n

Rep\u00fablica per acabar amb l’aparell d’Estat heretat del franquisme<\/b><\/h3>\n

En l’anomenada \u00abtransici\u00f3\u00bb, els dirigents de les principals organitzacions obreres, juntament amb la majoria dels \u00abnacionalistes\u00bb, van imposar a un moviment que volia acabar amb tot el franquisme i imposar el seu programa social i democr\u00e0tic, l’acceptaci\u00f3 de la monarquia, encarnada en l’hereu designat per Franco que, pocs dies abans de la mort del dictador,  <\/span>encara presidia al costat d’ell un acte de suport a les \u00faltimes condemnes de mort del franquisme.<\/p>\n

Amb el rei, es va imposar el manteniment de tot l’aparell d’Estat del franquisme, que ell presidia, sense cap depuraci\u00f3. El manteniment de l’ aparell judicial complet. Fins i tot els jutges de l’infame Tribunal d’Ordre P\u00fablic que des del 1963 s’havia especialitzat en la persecuci\u00f3 a sindicalistes i opositors pol\u00edtics van ser mantinguts i el TOP reconvertit en Audi\u00e8ncia Nacional. L’ex\u00e8rcit del 18 de juliol va ser mantingut tal qual, i se’ls va negar la readmissi\u00f3 als militars antifranquistes de la Uni\u00f3 Militar Democr\u00e0tica. Avui, als qui posen en dubte el car\u00e0cter franquista d’aquest ex\u00e8rcit, hem de recordar-los com m\u00e9s de mil militars signen un manifest d’assalt a Franco (aix\u00f2 s\u00ed, signen quan passen a la reserva i ja no poden ser sancionats. Fins aleshores han cobrat els seus sous i gaudit de les seves prebendes assegurant ser \u00abdem\u00f2crates\u201d). Gu\u00e0rdia civil i policia van ser batejades com a \u00abdemocr\u00e0tiques\u00bb i aplaudides per alguns dirigents quan arriben a reprimir. Fins i tot la Brigada d’Investigaci\u00f3 Pol\u00edtico-Social (la policia pol\u00edtica) es va convertir en \u00abBrigada d’Investigaci\u00f3\u00bb. Aquestes forces policials van mantenir, especialment en la seva lluita contra ETA, totes les velles arts i el recurs generalitzat a la tortura. Va ser el cas de les detencions de desenes d’independentistes o \u00abindesitjables\u00bb per \u00abprotegir\u00bb els Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona. Avui, els sindicats ultrareaccionaris Jupol i Jusapol s\u00f3n majoritaris en tots dos cossos policials. I les zones de resid\u00e8ncies militars s\u00f3n terreny abonat de Vox.<\/p>\n

La persecuci\u00f3 judicial contra els sindicalistes en aplicaci\u00f3 de l’infame article 315.3, la persecuci\u00f3 contra Podem, contra Alberto Rodr\u00edguez, contra M\u00f3nica Oltra, contra els republicans catalans, la maniobra contra Pedro S\u00e1nchez, i la seva oposici\u00f3 a la llei d’Amnistia \u2013 mentre se succeeixen les absolucions als corruptes del PP i es permeten privilegis als pocs que s\u00f3n condemnats\u2013<\/span> demostren que aquest aparell judicial \u2013<\/span>i tot l’aparell d’Estat\u2013<\/span> \u00e9s un obstacle formidable contra tot progr\u00e9s democr\u00e0tic i social.<\/p>\n

D’aqu\u00ed la necessitat de la Rep\u00fablica per acabar amb aquest aparell d’Estat.<\/p>\n

El contingut democr\u00e0tic i social de la lluita per la Rep\u00fablica<\/b><\/h3>\n

No s\u00f3n pocs els qui objecten que res s’arreglaria pel sol fet de canviar un rei per un president electe. Tenen ra\u00f3. Per\u00f2 aquest no \u00e9s el contingut de la lluita per la Rep\u00fablica ni en la consci\u00e8ncia de les \u00e0mplies masses ni en el nostre combat.<\/p>\n

El 1930, Trotsky escrivia, a prop\u00f2sit de la situaci\u00f3 a Espanya: \u00ab<\/i>La divisa de <\/i>rep\u00fablica \u00e9s tamb\u00e9, ni que dir t\u00e9, la divisa del proletariat. Per\u00f2 per a ell no es tracta simplement de reempla\u00e7ar el rei per un president, sin\u00f3 d’un baldeig radical de tota la societat, destinat a netejar aquesta de les immund\u00edcies del feudalisme<\/i>\u00ab.<\/span><\/p>\n

I, a continuaci\u00f3, Trotsky exposava el contingut que, per a la classe treballadora i la pagesia, tenia la lluita per la Rep\u00fablica: reforma agr\u00e0ria, expropiaci\u00f3 dels latifundis, llibertat per als pobles, separaci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia i l’Estat, \u00abUn programa radical de legislaci\u00f3 social\u00bb, <\/i>juntament amb \u00abreivindicacions de car\u00e0cter transitori: nacionalitzaci\u00f3 dels ferrocarrils, els quals s\u00f3n tots a Espanya de propietat privada; nacionalitzaci\u00f3 de les riqueses del subs\u00f2l; nacionalitzaci\u00f3 dels bancs; control obrer de la ind\u00fastria; en fi, reglamentaci\u00f3 de l’economia per l’Estat.\u00bb.<\/i><\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s gaire diferent ara. Rep\u00fablica, en la consci\u00e8ncia de les masses i en el combat dels militants de la IV Internacional, \u00e9s reforma agr\u00e0ria, \u00e9s separaci\u00f3 completa de l’Esgl\u00e9sia i l’Estat, \u00e9s defensa de l’Escola P\u00fablica, de la Sanitat P\u00fablica, dels serveis p\u00fablics, del sistema p\u00fablic de pensions, \u00e9s nacionalitzaci\u00f3 de la banca, de les empreses energ\u00e8tiques i de les grans empreses,  <\/span>\u00e9s defensa de la ind\u00fastria i l’agricultura, \u00e9s expropiaci\u00f3 dels fons voltor i els altres grans propietaris per garantir el dret a l’habitatge, \u00e9s igualtat real i completa entre home i dones. \u00c9s anul\u00b7laci\u00f3 de totes les lleis repressives i que limiten el dret de vaga. \u00c9s exercici efectiu del dret dels pobles a decidir el seu futur sense cap limitaci\u00f3. \u00c9s ruptura amb l’OTAN i eliminaci\u00f3 de les bases militars nord-americanes.<\/p>\n

Tamb\u00e9 la lluita dels treballadors per la Rep\u00fablica t\u00e9 un important significat per als pagesos, enfrontats al Pacte Verd igual que els treballadors de l’autom\u00f2bil. Defensar la sobirania dels pobles d’Europa per aquest Pacte Verd i intervinguts pels Fons Europeus, en benefici exclusiu del gran capital, dels latifundistes, principals beneficiaris de la PAC. Els pagesos, com els aut\u00f2noms i petits comerciants i industrials, s\u00f3n sagnats pels bancs i les multinacionals. Els treballadors han de teixir aliances amb ells, en defensa de les llibertats i drets.<\/p>\n

I aqu\u00ed apareix una contradicci\u00f3 evident: les directives de la Comissi\u00f3 Europea (que no rendeix comptes a ning\u00fa com per exemple en l\u2019aplicaci\u00f3 dels Fons Europeus) intenten de fet anul\u00b7lar el paper de les institucions nacionals, en particular el Congr\u00e9s dels Diputats. O sigui, intenten negar tota sobirania popular.<\/p>\n

Rep\u00fablica \u00e9s afirmar la sobirania popular contra institucions, directives i altres mesures que nom\u00e9s obeeixen els interessos del capital financer.En aquest sentit, el combat per la Rep\u00fablica t\u00e9 un important contingut democr\u00e0tic i social. D\u00f3na un objectiu pol\u00edtic a les lluites per les reivindicacions dels treballadors, la joventut, els pensionistes i els pobles que xoquen amb la submissi\u00f3 de les principals organitzacions al marc de la Constituci\u00f3 Mon\u00e0rquica de 1978 i de les institucions de la Monarquia.<\/p>\n

La marxa republicana del 16 de juliol<\/b><\/h3>\n

La convocat\u00f2ria d’una mobilitzaci\u00f3 d’\u00e0mbit estatal per la Rep\u00fablica podria ser un pas endavant en la construcci\u00f3 d’un moviment de ruptura amb la Monarquia. No \u00e9s d’estranyar que moltes organitzacions li hagin donat l’esquena, com \u00e9s el cas de Sumar, Comprom\u00eds, els Comuns, organitzacions sotmeses al marc de les institucions de la Monarquia. En el cas de les organitzacions nacionalistes, la seva decisi\u00f3 de no participar les mant\u00e9 al carrer\u00f3 sense sortida la m\u00e0xima expressi\u00f3 del qual va ser el Proc\u00e9s<\/i>, ja que les reivindicacions dels pobles no poden assolir el seu objectiu sense buscar l’alian\u00e7a amb la classe treballadora de tot l’Estat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 994 per descarregar en PDF En la preparaci\u00f3 de la marxa republicana del 16 de juny, pel ple \u00e8xit de la qual treballem, un company ens interroga sobre la posici\u00f3 del POSI en la lluita per la Rep\u00fablica. El POSI, des de la seva fundaci\u00f3, ha inscrit en el seu programa la lluita […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1099,231],"class_list":["post-8520","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-republica","tag-revolucion-espanola"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8520","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8520"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8520\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8525,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8520\/revisions\/8525"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8520"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8520"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8520"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}