{"id":8638,"date":"2024-07-19T21:03:14","date_gmt":"2024-07-19T19:03:14","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8638"},"modified":"2024-07-19T21:03:14","modified_gmt":"2024-07-19T19:03:14","slug":"l-otan-al-seu-75e-aniversari","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/l-otan-al-seu-75e-aniversari\/","title":{"rendered":"L\u2019 OTAN, al seu 75\u00e8 aniversari"},"content":{"rendered":"<h2 data-wp-editing=\"1\"><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Carta-1000_OTAN_cat.pdf\">Carta Setmanal 1000 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s1\"><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Carta-1000_OTAN_cat.pdf\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-8641\" src=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Carta-1000_OTAN_cat01-212x300.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"212\" srcset=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Carta-1000_OTAN_cat01-212x300.jpg 212w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Carta-1000_OTAN_cat01-724x1024.jpg 724w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Carta-1000_OTAN_cat01-106x150.jpg 106w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Carta-1000_OTAN_cat01-768x1086.jpg 768w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Carta-1000_OTAN_cat01-1086x1536.jpg 1086w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Carta-1000_OTAN_cat01-1448x2048.jpg 1448w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Carta-1000_OTAN_cat01-624x883.jpg 624w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Carta-1000_OTAN_cat01-scaled.jpg 1810w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>E<\/span><span class=\"s1\">l 9 i 10 de juliol de 2024, l\u2019OTAN ha celebrat a Washington, una Cimera en la qual celebrava el seu 75 aniversari i en la qual han participat, a m\u00e9s dels seus 32 membres, representants dels governs del Jap\u00f3, Austr\u00e0lia, Corea del Sud i Nova Zelanda<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s1\">En aquests 75 anys, els 12 membres originals han crescut fins als 32 actuals, i s\u2019anuncia l\u2019ampliaci\u00f3 futura a diversos pa\u00efsos fronterers amb R\u00fassia, incloent-hi Ucra\u00efna.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La declaraci\u00f3 final de la cimera es congratula de l\u2019enorme increment de la despesa militar dels seus membres: \u201ccelebrem que m\u00e9s de dos ter\u00e7os dels aliats hagin complert el seu comprom\u00eds de destinar almenys el 2% del PIB a la despesa anual en defensa i felicitem els aliats que l\u2019han superat. Els aliats estan fent un pas endavant: la despesa en defensa dels aliats europeus i Canad\u00e0 ha crescut un 18% el 2024, el major augment en d\u00e8cades.\u201d. Per\u00f2 no es contenta amb aix\u00f2 i demana m\u00e9s: \u201creafirmem que, en molts casos, es necessitar\u00e0 una despesa superior al 2% del PIB per remeiar els d\u00e8ficits existents i satisfer les necessitats en tots els \u00e0mbits\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L\u2019OTAN est\u00e0 compromesa en la guerra d\u2019Ucra\u00efna, per\u00f2 apunta \u2013i d\u2019aqu\u00ed els convidats de l\u2019Indo-Pac\u00edfic- m\u00e9s enll\u00e0. D\u2019aqu\u00ed la cita de la declaraci\u00f3: \u201cLes ambicions declarades i les pol\u00edtiques coercitives de la Rep\u00fablica Popular de la Xina (RPC) continuen posant en perill els nostres interessos, la nostra seguretat i els nostres valors\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els tractats de la UE parteixen del fet que bona part dels seus membres ho s\u00f3n de l\u2019OTAN, i estableixen una pol\u00edtica en relaci\u00f3 amb aix\u00f2. Aix\u00f2 ha assolit un nivell sense precedents en actuar la UE com a ag\u00e8ncia de l\u2019OTAN en relaci\u00f3 amb Ucra\u00efna. Pedro S\u00e1nchez ha estat en primera l\u00ednia, aix\u00ed com en la relaci\u00f3 d\u2019Europa amb Netanyahu, en la qual despr\u00e9s va frenar sense deixar de donar-li suport.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">No obstant aix\u00f2, ni una paraula en la declaraci\u00f3 sobre el genocidi de Gaza. En el comunicat final de la cimera, el nom d\u2019Ucra\u00efna va ser citat en m\u00e9s de 60 vegades mentre que no hi va haver ni una sola menci\u00f3 a les massacres perpetrades pel r\u00e8gim sionista a la Franja. En el par\u00e0graf dedicat a Orient Mitj\u00e0 nom\u00e9s s\u2019 esmenta un pa\u00eds: \u201cLes accions desestabilitzadores de l\u2019Iran estan afectant la seguretat euroatl\u00e0ntica\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Fins a Pedro S\u00e1nchez s\u2019ha vist obligat a censurar \u201cel doble raser\u201d de l\u2019OTAN pel que fa al respecte al dret internacional a la Franja de Gaza i Ucra\u00efna. El que no li ha impedit subscriure igualment la declaraci\u00f3 final de la Cimera.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Al nostre pa\u00eds la mobilitzaci\u00f3 contra la pertinen\u00e7a a l\u2019OTAN va obligar a un refer\u00e8ndum, els termes del qual no ha estat ni tan sols respectats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El govern S\u00e1nchez\/D\u00edaz ha fins i tot ofert una nova base (a Mah\u00f3n) per a la seva utilitzaci\u00f3. La pertinen\u00e7a a l\u2019OTAN fa del govern espanyol c\u00f2mplice d\u2019aquesta Alian\u00e7a i els seus crims.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El combat contra la guerra \u00e9s inseparable del combat per sortir de l\u2019OTAN i contra la utilitzaci\u00f3 de les bases.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\">La contracimera<\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">En vig\u00edlies de la Cimera, nombroses organitzacions dels cinc continents celebraven al mateix Washington una concorreguda contracimera. Entre les intervencions m\u00e9s citades d\u2019aquesta reuni\u00f3 destaca el discurs de la parlament\u00e0ria alemanya Sevim Dagdelen, membre de l\u2019Alian\u00e7a Sahra Wagenknecht, de la reprodu\u00efm amplis extractes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Del discurs de Sevim Dagdelen<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els tres grans mites de l\u2019OTAN s\u2019estan esvaint. En primer lloc, hi ha el mite central d\u2019una OTAN organitzada com una comunitat de defensa compromesa amb el dret internacional. No obstant aix\u00f2, si interroguem les pol\u00edtiques reals de l\u2019OTAN, qu\u00e8 trobem?<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El 1999, la mateixa OTAN va dur a terme una guerra d\u2019agressi\u00f3, en violaci\u00f3 del dret internacional, contra la Rep\u00fablica Federativa de Iugosl\u00e0via. Els crims de guerra de l\u2019OTAN van incloure el bombardeig d\u2019una estaci\u00f3 de televisi\u00f3 a Belgrad i un bombardeig presumptament accidental de l\u2019ambaixada xinesa que va matar tres periodistes xinesos. El 2011, l\u2019OTAN va atacar L\u00edbia. Va fer un \u00fas indegut d\u2019una resoluci\u00f3 del Consell de Seguretat de l\u2019ONU per lliurar una guerra pel canvi de r\u00e8gim, un dels resultats del qual va ser que part del pa\u00eds va quedar sota el domini dels islamistes; En general, L\u00edbia es va sumir en un estat de mis\u00e8ria espantosa, i fins i tot va patir el retorn de l\u2019esclavitud.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A l\u2019Afganistan, l\u2019OTAN es va involucrar des del 2003 en una guerra lluny del territori de l\u2019Alian\u00e7a, nom\u00e9s per entregar el poder, 20 anys despr\u00e9s, als talibans, el derrocament dels quals havia estat l\u2019objectiu declarat de la invasi\u00f3. Aquesta guerra de 20 anys a l\u2019Afganistan va estar marcada per nombrosos crims de guerra.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s2\">La Universitat Brown calcula que el nombre de morts per les guerres dels Estats Units a Orient Mitj\u00e0 en els \u00faltims 20 anys nom\u00e9s en 4,5 milions de persones, guerres com la d\u2019Irak, basades en mentides i que no van ser m\u00e9s que violacions atroces del dret internacional.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L\u2019OTAN \u00e9s una comunitat d\u2019il\u00b7legalitat i de violadors del dret internacional que, ja sigui per separat o com a organitzaci\u00f3, duen a terme guerres d\u2019agressi\u00f3 sobre una base pol\u00edticament oportunista.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Un segon mite \u00e9s el de l\u2019OTAN com una comunitat de democr\u00e0cies basades en l\u2019imperi de la llei. Per\u00f2 si examinem el passat, aquesta amable autopresentaci\u00f3 es desinfla immediatament. Fins al 1974, Portugal, membre de l\u2019OTAN, estava governada per una dictadura feixista que va llegir sagnants guerres colonials a Angola i Mo\u00e7ambic. Igual que el Portugal feixista, Gr\u00e8cia i Turquia van ser membres de l\u2019OTAN despr\u00e9s dels seus respectius cops militars.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La mateixa OTAN, com ara sabem, va posar en marxa l\u2019Operaci\u00f3 Gladio, una organitzaci\u00f3 clandestina que s\u2019activava cada vegada que les majories democr\u00e0tiques amena\u00e7aven de votar en contra de la pertinen\u00e7a a l\u2019OTAN.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Acords bilaterals de seguretat, com els assolits amb l\u2019Espanya de Franco, estan ara en vigor amb Ar\u00e0bia Saud\u00ed i Catar, fins i tot sabent que aquests Estats s\u00f3n declaradament antidemocr\u00e0tics. Clarament, l\u2019\u00fanic criteri significatiu per tractar amb l\u2019Alian\u00e7a \u00e9s l\u2019avantatge geopol\u00edtic. L\u2019OTAN no \u00e9s una comunitat de democr\u00e0cies, ni existeix per defensar la democr\u00e0cia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tercer: L\u2019OTAN afirma actualment que est\u00e0 salvaguardant els drets humans. Fins i tot si pass\u00e9ssim per alt com les accions de l\u2019OTAN trepitgen un mili\u00f3 de vegades els drets al treball, la salut i l\u2019habitatge adequat, una imatge tan interessada no resisteix l\u2019escrutini en els assumptes internacionals.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Mentre debatem aqu\u00ed, els presoners capturats en l\u2019anomenada \u201cGuerra Global contra el Terror\u201d dels Estats Units encara llanguien a la Badia de Guant\u00e1namo, on han estat sense judici durant gaireb\u00e9 un quart de segle. Aquesta \u00e9s la realitat dels \u201cdrets humans\u201d en el principal estat de l\u2019OTAN. Pel que fa a la llibertat d\u2019opini\u00f3 i de premsa, Estats Units, recolzat pels seus auxiliars de l\u2019OTAN, va intentar fer de Julian Assange un exemple astorant-lo durant 14 anys. El seu \u00fanic delicte va ser haver revelat al p\u00fablic els crims de guerra dels Estats Units.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">No nom\u00e9s s\u2019estigui esmorzejant el suport a l\u2019OTAN a tot el m\u00f3n, sin\u00f3 que s\u00f3n precisament els m\u00e9s exposats a la seva propaganda els que es mostren cada vegada m\u00e9s esc\u00e8ptics amb el pacte militar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Als Estats Units, l\u2019aprovaci\u00f3 p\u00fablica de l\u2019OTAN ha anat caient cont\u00ednuament en els \u00faltims anys, mentre que les majories a Alemanya q\u00fcestionen el principi de defensar tots els membres; \u00e9s a dir, ja no estan disposats a comprometre\u2019s amb l\u2019article 5 del Tractat de l\u2019Atl\u00e0ntic Nord.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s1\">L\u2019impuls de l\u2019organitzaci\u00f3 cap a l\u2019escalada a Ucra\u00efna i la seva expansi\u00f3 a \u00c0sia est\u00e0 superant les pr\u00f2pies capacitats de l\u2019Alian\u00e7a. Una convicci\u00f3 est\u00e0 guanyant terreny dins de l\u2019OTAN que no nom\u00e9s s\u2019ha d\u2019enfrontar a R\u00fassia i la Xina, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019ha d\u2019involucrar en el Mitj\u00e0 Orient. Es tracta d\u2019una reivindicaci\u00f3 de l\u2019hegemonia global que s\u2019est\u00e0 formulant. L\u2019OTAN es veu a si mateixa lliurant una guerra en tres fronts.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tenint en compte aix\u00f2, \u00e9s l\u00f2gic que es prevegin tres reunions concretes per a la cimera de l\u2019OTAN d\u2019aquesta setmana. La primera \u00e9s una sessi\u00f3 de treball dedicada a intensificar encara m\u00e9s el rearmament de la mateixa Alian\u00e7a. El Consell OTAN-Ucra\u00efna \u00e9s el seg\u00fcent en l\u2019ordre del dia. Es tracta de debatre com es poden augmentar les generoses transfer\u00e8ncies financeres i les promeses de l\u2019OTAN a Ucra\u00efna, amb un augment de les entregues d\u2019armes i una eventual adhesi\u00f3 a l\u2019OTAN d\u2019Ucra\u00efna. En tercer lloc, hi haur\u00e0 una sessi\u00f3 amb els socis d\u2019AP4 (\u00c0sia-Pac\u00edfic) (Austr\u00e0lia, Jap\u00f3, Nova Zelanda i Corea del Sud) i una reuni\u00f3 amb els l\u00edders de la UE.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s1\">Setanta-cinc anys despr\u00e9s de la seva fundaci\u00f3, l\u2019OTAN impulsar\u00e0 una major bel\u00b7liger\u00e0ncia a Ucra\u00efna i s\u2019expandir\u00e0 a \u00c0sia. La intenci\u00f3 \u00e9s avan\u00e7ar en l\u2019OTAN d\u2019\u00c0sia i posar en marxa all\u00e0 l\u2019estrat\u00e8gia que creu que ja ha desplegat amb \u00e8xit contra R\u00fassia.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Igual que Ucra\u00efna es va erigir com un estat de primera l\u00ednia contra R\u00fassia, l\u2019OTAN espera transformar pa\u00efsos asi\u00e0tics com Filipines en estats rivals davant<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Xina. L\u2019objectiu inicial \u00e9s participar en una guerra freda de poder, per\u00f2 alhora preparar-se per a una guerra de poder calent d\u2019EUA i l\u2019OTAN a \u00c0sia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aquests esdeveniments van acompanyats d\u2019una guerra econ\u00f2mica, que ara tamb\u00e9 es dirigeix contra la Xina i la principal c\u00e0rrega de la qual recau sobre les economies dels Estats clients dels Estats Units.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s3\">I amb el seu suport incondicional al govern d\u2019extrema dreta de Benjam\u00edn Netanyahu, l\u2019OTAN est\u00e0 perdent tota legitimitat moral al Sud Global, ja que \u00e9s vista com a c\u00f2mplice dels crims de guerra israelians. El suport p\u00fablic a una OTAN compromesa amb l\u2019escalada i l\u2019expansi\u00f3 s\u2019est\u00e0 esmorzant a Occident. A Alemanya, el 55% de la poblaci\u00f3 rebutja l\u2019adhesi\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna a l\u2019OTAN. La majoria s\u2019oposa al subministrament d\u2019armes a Ucra\u00efna i desitja un alto el foc immediat. Als Estats Units, l\u2019ajuda financera a Ucra\u00efna, 200.000 milions de d\u00f2lars fins ara, s\u2019ha tornat extremadament impopular. Un nombre creixent de persones vol que s\u2019aturi el flux de diners a un sistema a Kiev que no nom\u00e9s \u00e9s corrupte, sin\u00f3 que honora un culte estatal d\u2019extrema dreta al voltant del col\u00b7laborador nazi Stepan Bandera.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s3\">El que necessitem ara \u00e9s la fi immediata de les entregues d\u2019armes a Ucra\u00efna i, per fi, un alto el foc all\u00e0. Els qui busquen la pau i la seguretat per a les seves pr\u00f2pies poblacions han de posar fi a la pol\u00edtica agressiva d\u2019expansi\u00f3 cap a \u00c0sia. I amb m\u00e9s urg\u00e8ncia si cap el cessament de l\u2019entrega d\u2019armes a Israel.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En \u00faltima inst\u00e0ncia, la lluita contra l\u2019OTAN \u00e9s una lluita per la pr\u00f2pia sobirania. Com a alian\u00e7a d\u2019Estats clients, Europa corre el perill de col\u00b7lapsar. L\u2019emancipaci\u00f3, tal com es veu a Am\u00e8rica Llatina, encara no s\u2019ha materialitzat. Un primer pas seria deixar de deixar-se enganyar per una alian\u00e7a militar que finan\u00e7a la seva estrat\u00e8gia agressiva amb una guerra social deslliurada pels seus governs constituents contra la seva pr\u00f2pia poblaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Carta Setmanal 1000 per descarregar en PDF El 9 i 10 de juliol de 2024, l\u2019OTAN ha celebrat a Washington, una Cimera en la qual celebrava el seu 75 aniversari i en la qual han participat, a m\u00e9s dels seus 32 membres, representants dels governs del Jap\u00f3, Austr\u00e0lia, Corea del Sud i Nova Zelanda En [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[31,22,176],"class_list":["post-8638","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-guerra","tag-imperialismo","tag-otan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8638","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8638"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8638\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8643,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8638\/revisions\/8643"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8638"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8638"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8638"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}