(Publicat a la Carta Setmanal 759 – veure en castellà)
El govern Macron a França vol dinamitar la conquesta més gran dels treballadors francesos, el seu sistema publico de pensions i els 42 règims especials.
Al setembre els treballadors del metre de Paris van ser a la vaga arrossegant als seus sindicats en defensa del sistema publico i el seu règim particular; I van decidir que si el Govern no cedia, cridarien a la vaga a partir del 5 de desembre. El govern va seguir en els seus trece, i mentrestant, múltiples sectors es van sumar a la vaga. I cal dir-ho, a contracor de les Confederacions.
El 5 va ser la irrupció massiva del moviment en el metre, els ferrocarrils, l’ensenyament, la sanitat i altres sectors.
La vaga té un caràcter particular, milers d’assemblees voten el manteniment de la vaga (de moment fins al dilluns) i que en molts casos trien comitès de vaga amb participació dels sindicats. El mateix dia 5 centenars de milers de manifestants en 250 ciutats van desfilar malgrat les provocacions de la policia. Durant tot el cap de setmana, les assemblees voten continuar. Però la direcció de les centrals, planteja esperar al dia 10 a una nova jornada d’acció, i entretant tornar al treball. I respon a la invitació del govern a “negociar”, per a millorar la reforma. Avui es desenvolupa una veritable batalla a l’interior mateix dels sindicats, vaga fins a la retirada o “jornades d’acció” per a millorar el projecte.
Això és el que avui aquesta en joc. Per a il·lustrar aquesta qüestió, publiquem en aquesta Carta Setmanal l’editorial del periòdic Informations Ouvriéres, dedicat a la Vaga General del 5 de desembre a França.
Una vaga en defensa del seu sistema públic de pensions, organitzada des de baix, en molts casos imposada a les direccions sindicals, i que ha unit a sindicats, treballadors, armilles grogues, a la joventut… a tots els sectors de la classe obrera francesa.
A França, com a Espanya, al Brasil, a Xile… el sistema públic de pensions està en el punt de mira del capital financer i dels governs que li serveixen. A França, com a Espanya, la defensa del dret a una jubilació digna concentra la lluita del conjunt de la classe treballadora.
A França, com a Espanya, al Brasil, a Algèria, a Colòmbia, a Xile, a Hong Kong… la classe treballadora i ja joventut busquen superar els obstacles que s’aixequen contra la seva mobilització unida per a defensar els seus drets i les seves conquestes socials i democràtiques.
De nord a sud, d’est a oest, la lluita segueix, costi el que costi!
9 de desembre de 2019
Informations Ouvrières núm. 582 – 5 desembre 2019
Vaga massiva en tots els sectors per la retirada!
Un sisme submarí! En tot el país, manifestacions enormement massives, enormement decidides, ha reunit a centenars i centenars de milers per la retirada del pla Macron-*Delevoye. Braç a braç en els festejos: joves, assalariats de tots els sectors, tant del públic com del privat, Armilles Grogues, pensionistes. A París, durant diverses hores, diversos milers de manifestants han quedat atrapats per les forces policials en la plaça de la República. No obstant això, 250 000 han desfilat amb determinació fins al final.
Aquest 5 de desembre, milions de persones han decidit anar a la vaga. Sectors sencers estan paralitzats, detinguts. La vaga és gairebé total en la RATP, en l’SNCF. Els índexs de vaguistes són massius en tota l’Educació Nacional, en EDF, en centenars d’empreses de la metal·lúrgia, la química, la distribució majorista… S’han celebrat centenars d’assemblees generals. Una exigència: guanyar, fer cedir a Macron. Retirada! No volen jornades d’acció que condueixin a un atzucac, volen decidir, controlar el seu moviment. Nombroses assemblees generals en l’SNCF, en la RATP, en l’Educació Nacional, en la sanitat, en empreses privades han decidit reconduir la vaga. En algunes d’aquestes assemblees generals s’ha constituït el comitè de vaga. Entre les consignes més repetides en les manifestacions: “Què fem demà? Què fem el dilluns? Continuem!” Fa dos anys i mig, en la segona volta de les eleccions presidencials, l’abstenció va aconseguir un nivell rècord. Una abstenció massiva que expressava el rebuig, la voluntat de tirar a tots els partits, a totes les forces institucionals que s’han succeït en el poder durant decennis, sempre contra els treballadors, sempre al servei del capital financer. Macron representa a penes a un 20% dels electors inscrits en la primera volta, igual que la seva majoria parlamentària. Milions de persones han decidit anar a la vaga avui. Què farà el govern? Un comunicat de l’Eliseu acaba de dir que “el cap de l’Estat està tranquil i decidit a portar endavant aquesta reforma, escoltant i consultant als agents socials (…)”. Pel que respecta als treballadors, enfortits per la magnitud del que ha succeït avui, aquí estan les assemblees generals per a decidir ells mateixos, amb les seves organitzacions, continuar la vaga per la retirada, la vaga fins a la retirada…