(Publicat a la Carta Setmanal 738 – veure en castellà)
En un context en el qual el rebuig al govern de Syriza s’amplifica i en la continuïtat dels revessos soferts en les eleccions europees del mes de maig últim, el primer ministre Tsipras va manar convocar eleccions legislatives anticipades, amb valor de plebiscit. L’abstenció aconsegueix el 42% en un país en el qual aquesta va sancionada de per llei (si bé mai hi ha hagut persecucions per això).
La Nova Democràcia, el partit de la burgesia grega, es porta la victòria amb el 39,8% dels vots, o sigui el 23% dels inscrits. Amb 158 escons, la Nova Democràcia posseeix la majoria absoluta i té mà lliure per a constituir un nou govern. Syriza arriba en segon lloc amb el 31,5% dels vots, o sigui el 18,27% dels inscrits.
Recordem que Syriza havia triomfat en les eleccions legislatives de gener de 2015 arran d’una campanya centrada en el compromís de revertir les mesures d’austeritat dels memoràndums amb el 36, 34% dels vots, lluny davant de Nova Democràcia (27,21 80%. El PASOK, partit social demòcrata, després d’una caiguda en picat iniciada en 2012, aconseguia reunir només el 4,68% dels vots. Els electors sancionaven així Nova Democràcia i el Pasok que havien aplicat els memoràndums i feien campanya per la continuació d’aquestes polítiques. El juliol de 2015, la troica imposava un tercer «pla de rescat» a Grècia, adobat amb noves mesures d’austeritat, entre elles la reculada de l’edat de la jubilació a 67 anys i l’augment de l’IVA. Enfront d’això, mitjançant el referèndum del 5 de juliol de 2015, Tsipras crida la població a pronunciar-se sobre el tercer memoràndum. El 61% dels votants es pronuncien en contra. El 13 de juliol, el primer ministre traeix aquesta votació i accepta les mesures d’austeritat. Per a convalidar l’acord en el parlament, es recolza en els partits d’oposició. Una tercera part dels parlamentaris de Syriza vota en contra o s’absté. Després d’això, Tsipras dimiteix. Noves eleccions legislatives tenen lloc el setembre de 2015, Syriza conserva 145 escons dels 149 que tenia.
És, sense cap dubte, una sanció al govern de Syriza que ha aplicat els memoràndums contra la voluntat de la població. L’agost de 2018, expirant l’últim «pla de rescat», el primer ministre Tsipras es vanava d’un creixement d’un 1% i d’un superàvit primari d’un 4,3% del PIB, o sigui 0,8% més del que estava previst en el marc del pla. En 2015, el deute grec representava el 175,9% del PIB. En 2019, aconseguia el 180% d’aquest. El país està devastat. Les conquestes obreres han estat dinamitades. Els béns públics i empreses nacionals desmantellades i venudes. Grècia ha perdut el 25% del seu PIB. El 35% de la població viu per sota del llindar de pobresa. La taxa d’atur és del 18%, la taxa més alta d’Europa. Els salaris han baixat en un 30 a 50%. Els impostos i les taxes es mengen entre el 60 i 80% dels salaris dels grecs. De les 40 privatitzacions exigides per la Unió Europea, 30 les ha realitzat el govern Tsipras. Sent els exemples més emblemàtics els del port del Pireo venut al xinès Cosco, el port de Tessalònica, 14 aeroports i la companyia del gas DEPA.
Fa 10 anys, l’abstenció aconseguia el 29%. Des de llavors no ha deixat de pujar. Últimament, el 58% en les eleccions europees i el 60% en les seleccions regionals. Això dóna fe d’un rebuig a la política del govern Syriza. Si al Pireu, barri majoritàriament obrer, Siriza gana amb el 43,73% dels vots ( contra el 29,72% dels vots per a la ND), l’abstenció aconsegueix el 51%, Més d’un de dos electors s’ha negat a anar a votar. En l’oest d’Atenes i en l’oest de l’Àtica, el marcador de Syriza aconsegueix entorn del 38%. L’abstenció, quatre punts per sota de la mitjana nacional, continua alta, en 38,6%.
El KKE, partit comunista grec es manté amb el seu 5% dels vots i 15 escons. Això no s’ha mogut des de gener de 2015. El resultat del Pasok, ara Kinal, segueix baix amb el 8% i 22 escons.
Alba Daurada, el partit d’extrema dreta, del qual diversos dirigents estan avui processats per participació en «una organització criminal de caràcter militar» i per homicidis comesos per membres de l’organització, no ha aconseguit el 3% necessari per a aconseguir almenys un escó. Perden els seus 18 escons en profit, segons l’analista polític Petros Ioannidis(1), de la Nova Democràcia i de la Solució grega, partit reaccionari ortodox que només aconsegueix el 3,70% dels vots, o sigui el 2,2% dels inscrits.
Jean-Claude Juncker, en una carta personal al futur primer ministre Kyriakos Mitsotakis es congratula: «Vostè sap de la meva inclinació personal a Grècia i al seu poble que tant ha sofert durant l’últim decenni. La dignitat, la resiliència i la implicació europea dels grecs durant aquests anys imposa respecte (…). Grècia està ara en el seu lloc en el cor d’Europa i de l’euro. Molt s’ha fet. Però encara queda molt per fer. » Alhora que es congratula per la victòria de Mitsotakis, Juncker es descobreix davant els governs que han aplicat els memoràndums, entre ells Syriza que tenia el suport de l’oposició i per tan mans lliures per a portar una política de destrucció dels drets dels assalariats a compte del capital. No sense motius el plebiscit de Tsipras ha fracassat.
Aquest nou govern haurà d’enfrontar-se amb la classe obrera enfastidida per aquestes polítiques a imatge dels mariners. L’advertiment que han donat el 3 de juliol, en respondre a la convocatòria de vaga de la seva federació no té dubte. Cap vaixell ha sortit del port. Com ha declarat Antonis Ntalakogiorgos, president de PENIN, sindicat dels mariners de la flota mercant: «No farem ni un pas enrere de les nostres demandes» (NDLR: augment de llocs i salaris).
(1) Canal LCI, 9 de juliol «Grècia: per què ha desaparegut el partit d’extrema dreta Alba Dorada?»