Archivo de la etiqueta: Colonias españolas

De nou, sobre la barbàrie a l’enclavament colonial de Melilla

Deja un comentario

Carta Setmanal 913 per descarregar en PDF

Un documental de la BBC i els vídeos i informacions difosos després de la visita d’un grup de diputats de la Comissió d’Interior del Congrés (que incloïa parlamentaris de PSOE, PP, PODEMOS, ERC, PNV i BILDU) han posat de nou d’actualitat la massacre ocorreguda el 24 de juny a la tanca de la infàmia que separa del Marroc l’enclavament colonial espanyol de Melilla. La Guàrdia Civil ha facilitat als diputats imatges gravades per un dron i un helicòpter, i diu que no funcionaven les altres càmeres de seguretat.

Les imatges demostren la col·laboració de la policia espanyola i la gendarmeria marroquina en els fets que van conduir a la mort de 23 immigrants, segons la policia marroquina, o de 37, segons les organitzacions de drets humans marroquins. També demostren que almenys part d’aquestes morts es van produir en territori controlat per Espanya i que policies marroquins van treure d’allà diversos cadàvers per tornar-los a territori del Marroc. També van entrar en territori sota control espanyol per portar la gent de tornada al Marroc, sense que tinguessin l’oportunitat de demanar asil.

El Defensor del poble ha establert, en la seva pròpia investigació, que es va efectuar un rebuig en frontera de 470 persones sense contemplar-se les previsions legals tant nacionals com internacionals.

Diversos dels partits que donen suport al Govern han demanat l’obertura d’una comissió d’investigació parlamentària, a la qual es nega el Govern, que ha reafirmat la seva “confiança en la investigació i en què els cossos i forces de seguretat de l’Estat actuen amb criteris de proporcionalitat i d’acord amb la llei”, en paraules de la ministra portaveu,  Isabel Rodríguez.

En tot cas, el que ha quedat clar és que durant més de quatre mesos la realitat del que va ocórrer s’ha ocultat, de forma conscient. I que aquest Govern només és continuista de la política seguida per altres com el del PP, quan, el febrer del 2014, la guàrdia civil va disparar pilotes de goma i pots de fum contra un grup de refugiats que nedaven per intentar guanyar la costa, a la platja del Tarajal (Ceuta), amb el resultat de 15 morts. Uns fets que han estat exculpats per l’aparell judicial. El Tribunal Suprem va donar per bona la sentència de l’Audiència Provincial de Cadis, que va concloure que l’operatiu de la Guàrdia Civil es va realitzar “amb la utilització de mitjans de control de masses de forma adequada i proporcional a les circumstàncies del cas”.

Acusen el Govern, però exculpen els guàrdies civils

Per la seva banda, el PP arremet contra el Govern, alhora que defensa l’actuació dels guàrdies civils. Ana Vázquez, parlamentària del PP que va participar en la comissió, parla de “falta de previsió de l’executiu”, però exculpa de qualsevol responsabilitat la GC.  “La seva actuació va ser impecable”.  Curiosament, el coordinador general del PP, Elías Bendodo, ha demanat el cessament de Grande-Marlaska si es confirma que el 24 de juny a la tanca fronterera “s’han traslladat cadàvers de la frontera d’Espanya a la frontera marroquina” (per tant, els va traslladar Marlaska, però els guàrdies civils allà presents no van veure res). Alhora, Bendodo ha defensat l’actuació de la policia i la guàrdia civil, “que donen el millor de si” i ha demanat a l’Executiu que “no es parapeti” darrere d’ells.  “Ni tan sols hi ha els efectius necessaris per cobrir totes les cabines de control”. “Els nostres guàrdies civils han entrat desprotegits per falta d’efectius i volem saber si han rebut alguna ordre indigna per part dels seus superiors polítics”, ha dit Bendodo.

Per la seva banda, Enrique Santiago, secretari del PCE, i un dels parlamentaris que va participar en la visita, ha assegurat que va poder comprovar que “l’allau que va produir la mort i els ferits més greus van ser a les instal·lacions de la frontera espanyola i sota control de l’autoritat espanyola”. I ha qüestionat també “per què no es va prestar atenció mèdica quan hi havia un dispositiu a tan sols 100 metres”.  Tot això com si el seu partit no formés part del Govern, en el qual ell mateix s’asseia, com a secretari d’Estat, quan van succeir els fets.

Altres portaveus parlamentaris han demanat la dimissió del ministre de l’interior, Grande Marlaska, i la creació d’una comissió d’investigació.

Els fets són tossuts. Ceuta i Melilla són dos enclavaments colonials espanyols en territori del Marroc (on Espanya controla també diverses illes i pinyons situats en aigües marroquines).

Per “protegir” ambdues ciutats, s’han erigit enormes tanques. A la frontera de Melilla hi ha tres tanques amb filferro i “concertines”, la més alta de 8 metres. Per ajudar a defensar aquestes tanques que tracten d’impedir l’arribada d’emigrants, la UE va signar un acord migratori amb el Marroc, pel qual li paga a aquest país 100 milions a l’any perquè la seva gendarmeria vigili la frontera. I permeti al govern espanyol rentar-se les mans –sense gaire èxit, pel moment, com hem vist- del que succeeixi a les tanques.

Un rebuig sense pal·liatius

Al seu dia, en una Carta setmanal, denunciàvem l’acció “brutal i despietada” de les policies espanyola i marroquina. Agreujada per l’actuació del Govern de coalició en defensa de la professionalitat de les policies davant l’assalt a la nostra frontera d’uns centenars de migrants desarmats, famolencs, aterrits, desesperats per l’assetjament de la gendarmeria marroquina als seus campaments. Gent que només buscaven salvar les seves vides, emigrar per poder viure. Dos cossos policials actuant en comú per defensar unes fronteres heretades del període colonial. Dèiem llavors que “actituds i fets com els ocorreguts caracteritzen un govern i més quan no només no hi ha la mínima recriminació, no parlem d’empatia, és que es justifica, certifica i aplaudeix la brutal actuació de gendarmeria i Guàrdia Civil com si no hagués passat res, quan la gent comuna se sent horroritzada per les imatges de la massacre“.

Les imatges de la BBC i les que ha rebut la comissió parlamentària, marquen el fracàs dels intents d’alguns –incloent-hi els que s’anomenen “d’esquerres”- que tracten de descarregar totes les culpes sobre el govern marroquí, i en última instància sobre el poble del Marroc. Res més injust. Què té a veure el poble del Marroc, o el milió llarg de treballadors marroquins a Espanya, amb el fet que les potències europees i l’administració estatunidenca hagin convertit el regne del Marroc en un gendarme per a l’Àfrica?

Recordem que el president de Melilla, Eduardo de Castro, va declarar llavors que l’OTAN s’havia d’implicar en la defensa de Ceuta i Melilla. Com si es fes ressò de les seves paraules, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, qui declarava, pel que fa a Ceuta i Melilla, que estava “absolutament convençut que els aliats de l’OTAN estaran al costat d’Espanya si s’enfronta a amenaces i desafiaments”. I el Govern espanyol, va demanar, davant la cimera de l’OTAN, més implicació d’aquest aparell militar al nord d’Àfrica.

Poc després de succeir els fets, la Trobada Obrera Europea contra la guerra i l’explotació que es va celebrar a Madrid, el 25 de juny, en vigílies de la manifestació contra la Cimera de l’OTAN, aprovava per unanimitat una declaració, que assenyalava l’actuació del Govern espanyol: “Denunciem la política del govern espanyol de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz,  que eleva tanques de més 6 metres, erissades de ganivetes que desgarren la carn dels qui intenten travessar-les, per tancar el pas als qui només volen fugir de la destrucció dels seus països.

Sense cap solidaritat o compassió pels morts i ferits, Pedro Sánchez alabava la “cooperació” de la gendarmeria marroquina, declarant que es tractava d’un “assalt violent, ben organitzat i ben resolt per part dels dos cossos de seguretat”. Ben resolt quan hi ha més de 100 ferits i desenes de morts!”

 La declaració concloïa amb aquestes paraules: “ens repugnen aquests fets. Exigim la lliure acollida de tots els immigrants, la fi del saqueig d’Àfrica per les multinacionals, el reconeixement de tots els drets als treballadors immigrants que viuen a Espanya, incloent-hi el milió de treballadors marroquins, l’enderroc de les tanques de la infàmia de Ceuta i Melilla i la devolució al Marroc de tots els enclavaments colonials. I justícia per a les víctimes de la massacre de Melilla”. Justícia que tampoc van tenir els 15 morts a la platja del Tarajal.

De nuevo, sobre la barbarie en el enclave colonial de Melilla

Deja un comentario

Carta Semanal 913 en catalán

Carta Semanal 913 para descargar en PDF

Un documental de la BBC y los videos e informaciones difundidos tras la visita de un grupo de diputados de la Comisión de Interior del Congreso (que incluía a parlamentarios de PSOE, PP, PODEMOS, ERC, PNV y BILDU) han puesto de nuevo de actualidad la masacre ocurrida el 24 de junio en la valla de la infamia que separa de Marruecos el enclave colonial español de Melilla. La Guardia Civil ha facilitado a los diputados imágenes grabadas por un dron y un helicóptero, y dice que no funcionaban las demás cámaras de seguridad.

Las imágenes demuestran la colaboración de la policía española y la gendarmería marroquí en los hechos que condujeron a la muerte de 23 inmigrantes, según la policía marroquí, o de 37, según las organizaciones de derechos humanos marroquíes. También demuestran que al menos parte de esas muertes se produjeron en territorio controlado por España y que policías marroquíes sacaron de allí varios cadáveres para devolverlos a territorio de Marruecos. También entraron en territorio bajo control español para llevar a la gente de vuelta a Marruecos, sin que tuvieran la oportunidad de pedir asilo. Sigue leyendo →

Ante la crisis en Ceuta

Deja un comentario

Carta Semanal 837 en catalán

Carta Semanal 837 para descargar en PDF

Varios miles de personas han llegado en los últimos días a las playas de Ceuta, a la vez que unos centenares han saltado la valla de Melilla. Sólo buscan una vida mejor, o simplemente sobrevivir. El gobierno “progresista” ha respondido enviando al ejército, con tanquetas, a las playas de Ceuta, apresurando las “devoluciones en caliente” de más de 6.000 personas (utilizando la infame ley Mordaza que prometió derogar) y hacinando a un millar de menores en una nave industrial, durmiendo en el suelo y sin instalaciones sanitarias. Otros cientos de menores han sido expulsados “en caliente” (lo que viola todas las leyes). La presidenta de la Comisión Europea, Ursula von der Leyen, expresaba  públicamente en las redes sociales el “apoyo y solidaridad” del Ejecutivo que dirige para con Ceuta y Melilla, mientras la comisaria de Interior Ylva Johansson, advertía  a Marruecos de que su frontera con Ceuta es también “frontera con la Unión Europea” y ha instado a Rabat a cumplir con sus compromisos de control del paso de migrantes irregulares y frenar la llegada “sin precedentes” que se está registrando desde el lunes en la ciudad autónoma. Sigue leyendo →

Davant la crisi a Ceuta

Deja un comentario

Carta Setmanal 837 per descarregar en PDF

Diversos milers de persones han arribat en els últims dies a les platges de Ceuta, alhora que uns centenars han saltat la tanca de Melilla. Només busquen una vida millor, o simplement sobreviure. El govern “progressista” ha respost enviant a l’exèrcit, amb tanquetes, a les platges de Ceuta, apressant les “devolucions en calent” de més de 4.000 persones (utilitzant la infame llei Mordassa que va prometre derogar) i amuntegant a un miler de menors en una nau industrial, dormint a terra i sense instal·lacions sanitàries. Altres centenars de menors han estat expulsats “en calent” (el que viola totes les lleis). La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, expressava públicament a les xarxes socials el “suport i solidaritat” de l’Executiu que dirigeix ​​envers Ceuta i Melilla, mentre la comissària d’Interior Ylva Johansson, advertia al Marroc que la seva frontera amb Ceuta és també “frontera amb la Unió Europea” i ha instat a Rabat a complir els seus compromisos de control del pas de migrants irregulars i frenar l’arribada “sense precedents” que s’està registrant des de dilluns a la ciutat autònoma.

És evident que la crisi econòmica, multiplicada per cent en un país dependent i oprimit com el Marroc, ha llançat a la desesperació i l’emigració a centenars de milers de joves. El culpable no és només el règim marroquí sinó el sistema capitalista i els acords d’explotació entre la Unió Europea i el Marroc, que converteixen aquest país en camp lliure de les multinacionals.

La premsa de tots els colors carrega contra el Marroc, a qui acusa “d’haver deixat sortir” a aquestes persones, com a represàlia per l’hospitalització d’un líder del Polisari a Logronyo. Dirigent que viatja amb passaport algerià “com els altres dirigents del Front Polisari, organització la base de la qual es troba a Tindouf (Algèria), protegida pel règim algerià. Règim, no oblidem, enfrontat a la immensa majoria del seu poble.

Els fa de coral la dirigent “anticapitalista” i ex coordinadora de Podem a Andalusia, Teresa Rodríguez, que explica que “el Marroc està utilitzant a éssers humans per fer xantatge a Espanya i poder seguir saltant-se els drets humans al Sàhara. Això hauria de ser intolerable “.

Amb això, tots ells posen de manifest la fragilitat de les fronteres artificials de Ceuta, per a la defensa no és suficient el mur de 10 metres d’alçada. Necessiten, a més, que la policia i l’exèrcit marroquins les defensin des de fora.

Ningú ha assenyalat la inviabilitat d’aquests enclavaments colonials que, juntament amb diverses illes i penyals enganxats a les costes del Marroc, conserva l’Estat Espanyol. I tot just uns pocs han protestat contra l’actuació del govern.

Al desembre de 2020, Informació Obrera publicava un article sota el títol “No, senyora ministra, Ceuta i Melilla són ciutats del Marroc”. Aquest article acabava dient que les dues ciutats “són enclavaments colonials en territori marroquí, com ho són l’illa de Perejil, els penyals d’Alhucemas i Vélez de la Gomera i les illes Chafarinas. L’única mesura progressista és la seva devolució incondicional al poble marroquí”. Recomanem als que estiguin interessats la lectura completa de l’article. I recordem que les fortaleses militars de Ceuta i Melilla, no són només un punyal clavat al poble marroquí; són amenaces directes per a les llibertats i drets a Espanya doncs, com va declarar el 1810 Dionisio Inca Yupanqui, diputat americà davant les Corts de Cadis “un poble que oprimeix a un altre no pot ser lliure“. A més, només cal recordar el cop militar de Franco i d’on va sortir.

L’esquerra institucional fa pinya amb l’aparell d’Estat

Mentre el govern enviava soldats i tanquetes a rebre a una pobra gent que desembarcava famolenca i esgotada als carrers, les reaccions de l’anomenada esquerra han estat inadmissibles. Yolanda Díaz i Ione Belarra, de Podem, llançaven algunes tímides crítiques però només a les més de 6.000 devolucions en calent que s’han executat en tan sols uns pocs dies les autoritats de l’Estat a la frontera de Ceuta. Però després, davant la situació “tan crítica”, Podem ha decidit que en aquest moment “no pot generar una crisi” sobre aquest punt, i es va a limitar a pressionar en privat a Marlaska perquè renunciï a aplicar la mesura,  sense que la polèmica transcendeixi a nivell públic.

Al mateix temps, el compte oficial de Podem a twitter reaccionava indignat davant les declaracions de Pablo Casado -que aquest després va retirar- que Podem defensa la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. “Esperem la immediata rectificació d’aquestes declaracions falses que busquen desestabilitzar el Govern. @pablocasado, deixa de mentir a la ciutadania. L’únic traïdor a la pàtria, que es va reunir fa una setmana amb qui demana l’annexió de Ceuta i Melilla al Marroc, ets tu “.

Pel que fa al PCE, que seu a dos ministres al govern, ha cridat a defensar la “sobirania” d’Espanya davant del “xantatge del Marroc”, a qui acusen que “no dubta a posar en risc la vida de milers de persones “. Demanen, a més “una posició comuna europea” i “més presència de la UE en matèria de política exterior”.

Per la seva banda, el “verd” Íñigo Errejón, declarava, també a twitter, que “ni un xantatge més. S’ha de complir les resolucions de l’ONU pel que fa al Sàhara i al Marroc cal exigir-li que celebri eleccions democràtiques. I, potser, Europa ha de prendre mesures relatives als possibles comptes bancaris del rei Mohammad VI a Europa “. És curiós com en aquest país s’han multiplicat les “informacions” sobre la fortuna del rei del Marroc, sens dubte que bé es compleix el precepte bíblic “veure la palla en l’ull aliè i no la biga en el propi” … poques lliçons es poden donar a Espanya a un país oprimit històricament i explotat per les multinacionals algunes d’elles espanyoles quan aquí “gaudim” de la monarquia borbònica amb segles de corrupció.

Per la seva banda, Anticapitalistes assegura que “el que passa a Ceuta és el resultat d’externalitzar les fronteres als països en què es vulneren sistemàticament els drets humans com el Marroc a canvi d’un xantatge permanent“, i demana al govern que “mostri valentia, i gestioni les seves pròpies fronteres sense dependre del Marroc“. I insisteix, com tots els anteriors, en posar la solució en mans de les institucions internacionals del capital financer, i, pel que fa al Sàhara, demana que es compleixin “els mandats de Nacions Unides“.

En defensa dels treballadors i el poble marroquí

Per a la classe treballadora, la prioritat ha de ser la defensa dels drets dels treballadors immigrants, i, entre ells, del milió de treballadors d’origen marroquí que formen part de la classe treballadora espanyola i pateixen altíssims nivells d’explotació. Així com la defensa dels milers d’immigrants, amb papers o sense, que es guanyen la vida com a jornalers agrícoles, sofrint l’explotació dels patrons que s’aprofiten de la seva situació precària per incomplir les lleis laborals i els convenis col·lectius. No és una qüestió de solidaritat, sinó de defensa dels seus propis interessos: l’existència d’un ampli col·lectiu de treballadors sense drets permet als patrons fer baixar els salaris i els drets de tots.

En segon lloc, abans de parlar dels béns a Europa del monarca marroquí, agent del capital financer i de l’imperialisme americà, no s’hauria de parlar de les inversions de les multinacionals espanyoles al Marroc, per explotar a la classe obrera marroquina? Al Marroc operen 1.455 empreses amb capital espanyol, i es manté un estoc d’inversió acumulada de més de 4.750 milions d’euros, i en el 2019 (abans de la pandèmia) més de 21.800 empreses espanyoles van exportar a l’economia marroquina per valor de 8.454 milions. Això per a un PIB del Marroc de 106.932.000 d’€.

I, en tercer lloc, els interessos dels treballadors i els pobles de tot l’Estat exigeixen el lliurament de Ceuta, Melilla i altres enclavaments colonials, que a més són nius de la reacció, al poble del Marroc, de la mateixa manera que s’exigeix ​​la devolució de Gibraltar ocupat per l’exèrcit britànic.