Archivo de la etiqueta: IV Internacional

– Declaració XXIV Congrés – A tot el moviment obrer, a la joventut, a totes i tots els partidaris de la democràcia,

Carta Setmanal 855 per descarregar en PDF

El congrés de la secció de la IV Internacional a Espanya s’ha celebrat en un moment extremadament difícil per als treballadors i els pobles. Tothom ha pogut comprovar-ho: enmig de la incapacitat de tots els governs per protegir la salut de la població, la pandèmia ha estat utilitzada per retallar drets i com a excusa per no derogar la llei mordassa i altres lleis antiobreres.

La situació de tants treballadors i treballadores privats de treball, d’atenció sanitària resumeix la situació de desemparament que amenaça la majoria de la població, sobretot dones, joves i emigrants.

La crisi del capitalisme, amplificada per la crisi pandèmica, troba avui un desenvolupament en l’agonia imperialista, l’últim episodi -la sortida de Afganistan- és l’expressió de l’atzucac en què es troba l’imperialisme dominant, producte de la descomposició del mercat mundial. Arrossegant després de si a tots els imperialismes secundaris, a llançar tots ells una agressió després d’una altra contra els treballadors.

La crisi de sistema de la propietat privada dels mitjans de producció és patent. Es revela per exemple en el fracàs històric del principal partit de la burgesia alemanya, la CDU de Merkel, en les darreres eleccions, i en l’aïllament total de Macron a França contestat cada setmana per centenars de milers als carrers, obre una època d’inestabilitat més acusada a tot l’edifici anomenat Unió Europea i de tots els governs que la componen, que es basa en la destrucció dels èxits històrics del moviment obrer, de l’ofensiva contra els drets democràtics i de l’especulació. És un terratrèmol. Les bases mateixes de la civilització, de milions i milions de famílies estan en perill. Només a la indústria de l’automòbil, i amb el pretext de l’anomenada «economia verda», els grans grups capitalistes volen acomiadar 4 milions de treballadors dels 12 milions que treballen en aquest sector. Mai, després de la Segona Guerra Mundial, el destí dels treballadors i dels pobles han estat tan lligats a Europa, bressol del capitalisme.

A Espanya, el règim de la Monarquia, que forma part del dispositiu mundial de l’imperialisme, es veu cada dia més qüestionat entre amplis sectors de treballadors i joves, embolicat en la corruptela de l’emèrit i atrinxerat després dels capitalistes, els jutges i l’aparell d’Estat franquista, per barrar el pas a una sortida democràtica.

El govern PSOE-UP, abandonant promeses electorals i posicionant-se al servei del capital financer i preservant els privilegis de la Monarquia heretada del franquisme, manté les reformes laborals, i de pensions, la llei mordassa … mentre es destrueixen milers de llocs de treball , es desertitzen zones senceres, i els serveis públics essencials com la sanitat i l’ensenyament continuen deteriorant com a conseqüència d’anys de retallades no revertits.

Els milers de milions dels enverinats fons europeus, en lloc de defensar i desenvolupar la indústria com prometien, serveixen per accelerar la destrucció industrial. A més de la condicionalitat amb que s’imposen i les seves conseqüències futures de la seva part computada com a deute. Un exemple incontestable: el frau del cotxe elèctric liquidaria l’única gran indústria de país. La destrucció del sistema públic de sanitat s’agreuja dia rere dia, i els únics beneficiaris són les multinacionals.

Per a la immensa majoria és una situació insuportable. Més encara quan es combina amb la campanya franquista d’enfrontament dels pobles, i els estralls repressius dels centenars de represaliats catalans i de tot l’Estat. No cal que el conjunt dels treballadors, les seves organitzacions i col·lectius diguin a una «Ja n’hi ha prou»? Organitzem-nos per lluitar per aquesta unitat per aturar la liquidació de drets, per defensar la llibertat dels treballadors i dels pobles, per evitar el que se’ns ve a sobre. La secció de la IV Internacional, convençuda de la urgència d’unir en un mateix combat polític totes les resistències a l’ofensiva liquidadora, ha decidit bolcar totes les seves forces en promoure l’acció del Comitè per l’Aliança de Treballadors i Pobles. Proposem als companys i companyes de diverses lluites, de diferents àmbits i pensaments, compartir la lluita del CATP.

Quan es compleixen quatre anys del major desafiament de masses al règim monàrquic expressat en la mobilització massiva de l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya, i després a la massiva protesta contra les sentències, quan creix com mai fins ara el sentiment republicà, és a dir, la consciència que la continuïtat del Borbó és un obstacle per a qualsevol solució democràtica, el congrés de la secció espanyola de la IV Internacional fa una crida a tots els treballadors, organitzacions, col·lectius, etc., a unir forces, a lluitar per la República del poble i per als pobles.

81 años después del asesinato de Trotsky, la IV Internacional prosigue su combate

(…) 81 años después, la IV Internacional continúa su lucha para ayudar a la clase trabajadora a plantear la cuestión del poder y poner fin al sistema de propiedad privada de los grandes medios de producción.

Winston Churchill, Primer-ministro conservador de Inglaterra, escribió más de una vez sobre   León Trotsky y deseó que tanto él como sus ideas muriesen y fueran olvidados por la Historia. Pero también se vio obligado   a reconocer que tal vez Trotsky y Lenin sobreviviesen en la Historia como los más conocidos personajes y líderes de la revolución rusa de octubre de 1917. El odio brutal del principal líder de la burguesía inglesa hacia el líder bolchevique se dirigía, en realidad, contra la revolución rusa, contra la clase obrera que osara asumir el poder, contra la revolución socialista mundial que asombraba a los capitalistas.     Ese mismo Churchill, como la mayor parte de la burguesía del mundo, elogiaba a Hitler y los nazis en los años 1930 por su capacidad para reprimir y aplastar a   la clase obrera     más poderosa de la época, la alemana.

Stalin fue más allá del odio y ordenó la ejecución de Trotsky. Todo el enorme aparato político de la Internacional Comunista, sus partidos, medios de prensa y dirigentes, y también la policía estalinista dentro y fuera de la URSS (el NKVD, la GPU) perseguirían de una manera implacable a Trotsky y a todos aquellos que se atreviesen a expresar su desacuerdo con la tiranía estalinista que se imponía. En Alemania, Stalin también ayudó a allanar el camino a Hitler dividiendo a la clase obrera alemana en 1933, impidiendo su unidad para derrotar al nazismo. El odio de la burocracia estalinista contra el revolucionario ruso – ex presidente del Soviet de Petrogrado en 1917 y creador del ejército Rojo –  tenía cómo diana a la democracia socialista y la posibilidad de una revolución en todo el mundo. Aferrada a sus privilegios cada vez mayores y a una dictadura cada vez más brutal contra la clase operaria y el pueblo soviético, la burocracia estalinista temía   a la revolución tanto como los capitalistas.

Para su gran acuerdo en defensa de la convivencia y la estabilidad con los capitalistas Stalin ofrecería el asesinato de Trotsky en 1940, pero antes buscó en plena década de los 1930 – cuando el mundo capitalista atravesaba una profunda crisis –acuerdos con la burguesía de los estados capitalistas principales. Se trataba de las políticas de colaboración de clases, o Frentes Populares, como fueron conocidas, y que, de hecho, colocaban a las organizaciones obreras en frentes controlados por los partidos de las burguesías. Esa política tuvo efectos desastrosos, por ejemplo, el de bloquear a la revolución española (1936-1939) o crear un frente con la burguesía francesa en el momento de ascenso de la lucha de clases en Francia.  La 3ª Internacional, tras capitular y no combatir al nazismo, se sometió completamente al control de los dirigentes nombrados de arriba abajo por Stalin y se convirtió en un apéndice de las maniobras diplomáticas de la política exterior de la URSS.

La Oposición de Izquierda y la IV Internacional

Tras el ascenso de Hitler en Alemania en enero de 1933, la Oposición Internacional de Izquierda pasó a defender la propuesta de construir una 4ª Internacional a partir de una orientación de frente único, llamando a la más amplia unidad de las organizaciones obreras para luchar contra el fascismo.  Las organizaciones dirigidas  por el estalinismo defienden en ese momento frentes amplios con las burguesías, que, en la práctica, en nombre de la “unidad” o de la “democracia”, obligaban y presionaban a los sindicatos, por ejemplo, a ceder en el terreno de los salarios, los derechos y las huelgas. En Brasil esa política se tradujo en la creación de la ANL (Alianza Nacional Libertadora) impulsada por el Partido Comunista (PCB) y que, al contrario de lo que decía su nombre, buscaba someter a la clase trabajadora brasileira a los objetivos de la burguesía. Em 1936 Trotsky está empeñado también en impulsar el “Movimiento por la 4ª Internacional”, tras el completo fracaso y burocratización de la III Internacional comunista que no desarrolló ninguna reacción a la derrota del movimiento obrero alemán ante el nazismo. Tras ser expulsado de Francia y de Noruega, y ser amenazado de deportación a la URSS (donde sería fusilado por Stalin), el gobierno de Lázaro Cárdenas en México ofreció asilo al viejo revolucionario ruso.  La herencia de la revolución mexicana (1910-1917) de Pancho Villa y Emiliano Zapata se hizo presente en ese gesto.

“La crisis de la humanidad se resume en la crisis de la dirección revolucionaria”

En los meses que antecederían a su muerte, Trotsky buscaba fortalecer a la recién fundada 4ª Internacional que se formara en 1938 daba sus primeros pasos. Como afirma su texto fundacional – el Programa de Transición – “la crisis de la humanidad se resume en la crisis de la dirección revolucionaria”. las condiciones objetivas para la revolución socialista estaban dadas y era necesario construir una nueva dirección revolucionaria. Sin el socialismo, la humanidad estaría amenazada de ser arrastrada a la barbarie por la permanencia del capitalismo. la barbarie estaba bien próxima. la Segunda Guerra mundial (1939-1945) que mataría a decenas de millones de seres humanos en los años siguientes estaba a punto de comenzar. Trotsky señaló en sus últimas notas escritas poco antes de su asesinato:  “La Segunda Guerra Mundial pone sobre la mesa la cuestión de un cambio de régimen de manera más imperiosa y urgente que la Primera.  Es, sobre todo, una cuestión de régimen político.  Los obreros saben que la democracia naufragó en todas partes, y que el fascismo los amenaza incluso allí donde es inexistente. La burguesía de los países democráticos va, naturalmente, a utilizar este miedo al fascismo por parte de los obreros, pero, por otro lado, el fracaso de las democracias, su desmoronamiento, su dolorosa transformación en dictaduras reaccionarias, obligan a los obreros a plantearse la cuestión del poder y los hace responsable de responderla. (…). Churchill y Stalin temían las sacudidas de la conjuntura internacional y a su inestabilidad política. Temían que se repitiese lo que ocurriera al final de la Primera Guerra (1914-1918), la explosión de las masas populares y las revoluciones. Esa era la apuesta de Trotsky y de la 4ª Internacional. El estalinismo se convirtió en un auxiliar de la estabilidad internacional, a pesar de todas las apariencias en contrario. Y el final de la guerra en 1945 llevó de nuevo a millones a las calles en una ola revolucionaria anticapitalista que barrió todo el planeta. Ni Getúlio Vargas, en Brasil, escapó a ella.  Tras la destrucción final de la Internacional Comunista en 1943 y tras los acuerdos de Yalta y Postdam al final de la Segunda Guerra. La victoria contra el fascismo de Hitler y Mussolini sólo fue posible porque existió la revolución de octubre de 1917, que pudo transformar a la Rusia rural y atrasada en una potencia industrial a través de la planificación económica socialista, con la eliminación de la propiedad privada de los medios de producción. el objetivo del aparato estalinista eliminando a Trotsky era el de liquidar todo hilo de continuidad de la Revolución de octubre de 1917, su herencia y su ejemplo. El asesinato de Trotsky ocurrió entre los días 20, cuando sufrió un atentado en su casa, y 21 de agosto, en que murió en un hospital de la ciudad de México.

81 años después, la IV Internacional prosigue su combate para ayudar a la clase a plantearse la cuestión del poder y  poner fin al sistema  de la propiedad privada de los grandes medios de producción.

Everaldo Andrade

Aviat estarà disponible el nº 108 de La Verdad, la revista de la IV Internacional

Carta Setmanal 838 per descarregar en PDF

Per preparar la seva discussió i organitzar la seva difusió, dediquem aquesta carta a presentar el sumari d’aquest número de 64 pàgines.

El títol que figura en coberta resumeix bé aquest contingut: «La IV Internacional, la pandèmia i la lluita contra l’imperialisme». LV 108 vol fer llum sobre la situació política mundial a través dels diferents articles que la componen. Respon a la necessitat d’armar els militants de la IV Internacional a aquesta situació mundial inèdita, però és també un instrument de formació i de presentació de les posicions polítiques dels trotskistes. Resumim els seus articles.

La IV Internacional, la pandèmia i la lluita contra l’imperialisme

Aquest article (Notes editorials de 14 pàgines) analitza les últimes evolucions de les polítiques dels governs, que sota la capa de lluita contra la pandèmia, reforcen els seus dispositius per fer el que fins ara no havien pogut fer: destruir tot el que els treballadors i pobles han conquerit. És un canvi de societat que exigeix ​​el capital en crisi. Davant d’això, les poderoses mobilitzacions indiquen els processos en marxa. El Secretariat Internacional (SI) de la IV Internacional ha decidit obrir la discussió preparatòria del X Congrés de la IV Internacional per tal de preparar-se per a aquestes situacions revolucionàries. Els governs saben que la seva política condueix a xocs. Com diu un informe del Banc Mundial, «tot i el patiment, una finestra d’oportunitats» s’obre. El FMI ​​incita a tot arreu a cercar el consens, és a dir, la unió nacional. En nom de la “guerra a la COVID», caldria acceptar renunciar a combatre les mesures del capital i totes les lleis lliberticides, el que els dirigents de les organitzacions tradicionals del moviment obrer accepten amb variants.

Mentre que anys d’austeritat, que s’ha revelat catastròfica en període de pandèmia, han portat als hospitals a una situació desastrosa, hi ha una operació en marxa: per ocultar les seves responsabilitats i intentar paralitzar la classe obrera i les seves organitzacions, els governs han presentat la vacuna com la solució miraculosa.

L’article analitza el llançament d’una campanya des de les instàncies de l’OMS per preparar la crida a Joe Biden, secundat de formes diverses, que atorga a una declaració de Biden un segell progressista. És una vasta cortina de fum. Biden se situa de fet en la perspectiva de la defensa del lideratge nord-americà en el moment en què la revolta dels pobles amenaça l’ordre mundial. En les condicions concretes actuals, hem d’estar atents i inserir-nos en tots els processos que sorgiran, moviments que sorgeixen «des de baix», explosions sovint fora dels marcs tradicionals. Es desenvolupen els exemples del Brasil i França. Les mobilitzacions i explosions que proliferen a tot el planeta són un indicador del que pot sorgir en el nou període: la lluita entre revolució i contrarevolució. El X Congrés Mundial tindrà en el seu centre la discussió i les decisions sobre l’actual estratègia de construcció del partit revolucionari i de les seves diferents tàctiques.

La impotència del Pla Biden davant els problemes crònics de l’economia nord-americana i mundial

Aflueixen les lloances davant l’anunci del pla Biden: «El major paquet d’estímuls mai finançat», segons la Comissió Europea. Què hi ha de cert en tot això? L’article recorda la magnitud de la crisi i mostra el balanç que d’ella estableix un estudi realitzat per dos professors de Harvard. Aquest demostra que la pandèmia no ha estat la causa d’aquest enfonsament, sinó que tan sols ha revelat la crisi latent, El pla Biden és l’enèsim episodi de l’estímul permanent que els governs nord-americans utilitzen des de 1971. Observant el detall de les mesures anunciades es veu el seu abast limitat i la preocupació per mantenir els aspectes anteriors de la política econòmica que han conduït a les considerables desigualtats i a les bombolles financeres. Per què sempre cal més endeutament? S’analitza el descens tendencial de la taxa de guany, donant molts exemples recents que il·lustren com els crèdits són un mitjà per salvar les empreses zombis momentàniament, mentre s’accelera la destrucció d’ocupació. La pandèmia és l’ocasió de procedir als acomiadaments que estaven ja programats.

El pla europeu, molt més modest, se situa en la línia dels xantatges de l’ajust estructural: hi ha diners si feu les «inevitables reformes» –

El debilitament d’Europa en la guerra comercial mundial s’accentua.

Tots aquests plans s’emprenen en una situació en què la classe obrera no està resignada, la història no es repeteix, el pla Biden no és igual al New Deal de Roosvelt, contràriament al que expliquen aquí o allà.

 La COVID i el Job Reset

És un article aparegut amb aquest mateix nom a IO n ° 653 enriquit amb notes explicatives que mostra els consells que els gabinets consultors s’afanyen a proporcionar als directors generals i ministres de tots els països per reiniciar el mercat laboral (Job Reset). No només cal aprofitar la COVID per augmentar els marges, acomiadar, reorganitzar les cadenes de producció, sinó que juntament amb l’economia digital, el teletreball i la teleensenyament són els mitjans per rebaixar dràsticament els costos de la feina accelerant la uberització de la societat.

Europa: «Volem viure!»

Aquesta consigna, que va sorgir en manifestacions espontànies, és l’expressió d’una maduresa política profunda. Sens dubte embrionària i plena de contradiccions a causa de la política de les direccions del moviment obrer. Lenin: «El marxisme, lluny de pretendre ensenyar a les masses les formes de lluita inventades per” sistematitzadors “de gabinet, aprèn si és lícit expressar-se així, de la pràctica de les masses». S’analitzen alguns exemples a Alemanya, Itàlia, Grècia. La defensa de l’escola, contra la voluntat de la burgesia de repetir «l’escola d’abans s’ha acabat», s’expressa de diferents maneres. Els treballadors temporals de l’espectacle a França van ocupar els teatres. La consigna d’aixecament de l’estat d’emergència està unificant a escala europea el combat per la independència del moviment obrer. La joventut marxa a l’avantguarda a les universitats, però també a les empreses, en els sindicats. No li queda una altra sortida que anar fins al final.

Es presenta el lloc de la reunió nacional dels comitès de resistència i reconquesta del 10 d’abril: l’homogeneïtat dels problemes a què s’enfronten els militants obrers i els joves és, de llarg, preponderant davant les particularitats nacionals. Com indicava la crida conjunta del CNRR de França i de la NAR de Grècia, «cap lluita ha de quedar aïllada». Aquest és el sentit de la proposta de mantenir un «Butlletí de Correspondència Europeu».

150è aniversari.  El «democratisme primitiu» de la Comuna … i les Armilles Grogues

Trotski assenyala: «Cada vegada que estudiem la història de la Comuna, la veiem sota un nou aspecte, gràcies a l’experiència adquirida per les lluites revolucionàries ulteriors». L’article es concentra en dos esdeveniments recents a França:

-El rebuig massiu per la classe obrera de la «esquerra governamental».

-Les Armilles Grogues i la seva reivindicació democràtica de «poder del poble»: el que s’anuncia per França.

Després de repassar el combat en el moviment obrer des de 1900 contra les adaptacions a la gestió del capitalisme en les institucions parlamentàries, l’article analitza els mecanismes particulars de la V República, que ja no és un règim parlamentari; i les conseqüències de la utilització per l’esquerra al poder des de 1981 d’aquestes institucions.

Les Armilles Grogues van expressar el rebuig d’aquest règim «40 anys de traïcions, de mentides i abandonaments», i la reivindicació d’un poder controlat pel poble. Aquest moviment es recolza en el referèndum de 2005 que es va tornar contra el president salvador suprem.

S’ha de veure com a precursor de futurs esdeveniments polítics proposant que els mandataris del poble siguin retribuïts com a assalariats corrents, la refundació de la República segons els principis del poder del poble. Com prohibir, impedir la corrupció i les traïcions, si no és pel mitjà decisiu de representants revocables en tot moment, mitjà formulat en múltiples ocasions en les assemblees de les Armilles Grogues, inspirat directament en la Comuna de París?

En annex, un text de Lev Trotski de febrer de 1921, Les Lliçons de la Comuna

Tracta sobre les vacil·lacions de la Comuna i les raons de la seva derrota enfront d’una burgesia decidida. El proletariat francès no tenia partit d’acció. Els ensenyaments de la revolució russa d’octubre de 1917 mostren la necessitat d’un partit que estigui preparat per a una situació revolucionària.

Birmània (Myanmar). A propòsit d’l’aixecament popular contra el cop d’Estat militar de l’1 de febrer

Malgrat una intensa repressió, milions de joves i treballadors van a la vaga i es manifesten en tot el país. L’article repassa la història de Birmània des de la Segona Guerra Mundial. El 1961, l’exèrcit va instaurar una dictadura que s’atorga a si mateixa la major part del pressupost nacional. Un aixecament nacional el 1988 acabà en un bany de sang. 3 000 manifestants són assassinats. Aung San Suu Kyi constitueix la Lliga per la Democràcia (LND), és mantinguda a la presó domiciliària durant 14 anys. L’exèrcit imposa condicions de treball i salaris molt precaris per atreure capitals estrangers.

El 2015, les eleccions donen una àmplia majoria a la LND, les minories ètniques reprimides per l’exèrcit li dónen suport. La LND no qüestiona el lloc de l’exèrcit que controla el país. Es creen molts sindicats, però les multinacionals consideren Birmània com un nou Eldorado per la seva mà d’obra barata. La LND no s’oposa a la repressió portada per l’exèrcit contra els diferents pobles en lluita pel reconeixement dels seus drets.

En les eleccions del 8 de novembre de 2020, la LND manté el seva rànquing. L’exèrcit assumeix plens poders. L’article explica amb molta precisió l’aixecament popular que comença el 5 de febrer i el paper de les organitzacions sindicals en aquest marc. Acaba citant el combat contra les dues multinacionals (francesa i nord-americana) que financen a la junta militar: Total i Chevron. 

Feminisme i revolució

Aquest article presenta el combat portat des del segle XIX per les dones i pel moviment obrer contra la doble opressió de la dona. S’esbossa un quadre històric de les lluites en diferents països, que van conduir a l’organització del 8 de març de 1912, per la Internacional Obrera, d’una jornada de mobilització internacional pels drets de les dones. Es van constituir organitzacions feministes que demanaven el dret de vot per a les dones, però negaven l’acció pels drets socials. Es donen exemples.

Què passa avui? Malgrat les veritables conquestes democràtiques, es pot parlar d’emancipació de les dones? La situació és variada, la igualtat de drets no s’ha conquistat en molts països. Les desigualtats jurídiques i socials s’analitzen país per país. Allà on el moviment obrer ha aconseguit avenços, les polítiques de ruptura dels serveis públics comporten una regressió dels drets de les dones que s’intenta amagar mitjançant discursos feministes sobre paritat.

La solidaritat de «gènere» és oposada a la solidaritat de classe. Aquesta qüestió ha estat debatuda des de fa molt de temps, L’article insisteix en el significat d’aquesta operació i les seves diferents formes des de fa un segle, en particular als Estats Units. A França, en nom de la igualtat, els governs han fet retrocedir conquestes de les dones. Les reivindicacions específiques de les dones han de ser defensades en el combat per la revolució.

Pronto estará disponible el nº 108 de La Verdad, revista de la IV Internacional

Carta Semanal 838 en catalán

Carta Semanal 838 para descargar en PDF

Para preparar su discusión y organizar su difusión, dedicamos esta carta a presentar el sumario de este número de 64 páginas.
El título que figura en cubierta resume bien ese contenido: «La IV Internacional, la pandemia y la lucha contra el imperialismo». LV 108 quiere arrojar luz sobre la situación política mundial a través de los diferentes artículos que lo componen. Responde a la necesidad de armar a los militantes de la IV Internacional en esta situación mundial inédita, pero es también un instrumento de formación y de presentación de las posiciones políticas de los trotskistas. Resumimos sus artículos. Sigue leyendo

Declaración del Secretariado Internacional de la IV Internacional – Ante la crisis en Estados Unidos

Carta Semanal 818 en catalán

Carta Semanal 818 para descargar en PDF

En el Capitolio, conocido como «templo de la democracia estadounidense», en la capital federal de los Estados Unidos, Washington, el 6 de enero de 2021 un asalto golpista dejó cinco muertos, entre ellos un policía.

Se reunieron decenas de miles de manifestantes, convocados por Trump, procedentes de todo el país, para oponerse a que el Congreso certificase la elección de Biden. Esos electores de Trump son en muchos casos parados, obreros desclasados y miembros de la pequeña burguesía pauperizada, desesperados e indignados contra las «élites» de Washington.

Trump tomó la palabra, denunciando el resultado de las elecciones, pero también a sus amigos republicanos a los que acusó de traición, llamando a los manifestantes a acudir el Capitolio. Solo una parte de los manifestantes fueron al Capitolio. Varios centenares de ellos, supremacistas blancos, complotistas de Qanon, milicianos de extrema derecha, desbordando a la policía, y con algunas complicidades, entraron por la fuerza dentro del edificio, irrumpiendo en plena sesión del Congreso y obligando a los senadores y diputados a abandonar el Capitolio. El pánico se ha apoderado de todas las altas instancias dirigentes de los Estados Unidos. Todos temen que esto pueda desembocar en el caos.

Biden denunció una «insurrección», pero Pence, el vicepresidente de Trump, también denunció esta acción, como lo hicieron muchos parlamentarios republicanos, entre ellos el jefe de los senadores o Cruz, jefe de la minoría radical republicana.

En un hecho histórico, la Asociación de Empresarios, que agrupa a las mayores empresas estadounidenses, conminó inmediatamente «al presidente y a las autoridades a poner fin al caos y a facilitar una transición pacífica». La víspera, diez exresponsables del Pentágono, republicanos y demócratas, entre ellos Dick Cheney, vicepresidente de Bush, y Donald Rumsfeld, el hombre de la guerra del Golfo, llamaban conjuntamente al Congreso a certificar la victoria de Biden. 170 de los más grandes patronos estadounidenses hacían lo mismo.

Tras una interrupción de seis horas, el Congreso certificó con urgencia la victoria de Biden. En su declaración, Biden llamó a la unidad. Tendió la mano a los republicanos. El 7 de enero, Trump tuvo que denunciar los actos violentos, reconociendo su derrota, y aseguró que participaría en la transición pacífica con la nueva administración. Sigue leyendo

La Verdad nº 103 está ya disponible

(Publicado en la Carta Semanal 753 – ver en catalán)

Os invitamos a leer La Verdad nº 103

Honduras, Ecuador, Chile, Hong Kong, Líbano, Irak, Argelia… casi cada día tenemos noticias de un pueblo que se rebela contra la situación insoportable a que le lleva el sistema basado en la propiedad privada de los medios de producción y el pillaje imperialista. A menudo son rebeliones sin una dirección ni una organización que las conduzca a una salida política.

En estas condiciones, son miles los militantes que necesitan una información, desde su punto de vista de clase, que buscan una explicación de qué sucede, una orientación.

La revista teórica de la IV Internacional no pretende tener todas las respuestas. Tan sólo busca, partiendo de nuestra orientación, ayudar a abrir el debate que necesitan los militantes. Animamos a todos y todas no sólo a leerla, sino, por encima de todo, a debatir sobre sus contenidos.

La publicación trimestral de la revista teórica de la IV Internacional, editada simultáneamente en cinco lenguas (francés, inglés, español, portugués y alemán), es una conquista y materializa los progresos realizados en la actividad centralizada de la IV Internacional y de sus secciones.

Publicando aquí una presentación del contenido de los diferentes artículos que constituyen el sumario de este número, queremos ayudar al conjunto de los militantes a preparar así su discusión y a organizar una difusión ampliada.

Revisamos brevemente el sumario de este número de 60 páginas.

Sigue leyendo

Declaración del Congreso del Partido Obrero Socialista Internacionalista

(Publicado en la Carta Semanal 678) – (ver en catalán)

A los trabajadores y trabajadoras, militantes, mujeres y jóvenes

El POSI, fundado en 1980, ha celebrado su 23º Congreso. Somos la sección en España de la IV Internacional, fundada por León Trotski y otros militantes para preservar los principios y el espíritu de las internacionales obreras.

Nuestro congreso se ha reunido en un momento en que la inmensa mayoría de la población vive en una situación de extrema crisis, de amenaza y de incertidumbre por su futuro. Esa situación no es el resultado ni de causas naturales ni de la fatalidad, sino de la política seguida por los gobiernos, de uno u otro signo, tanto en nuestro país como en los principales países industrializados, gobiernos que no buscan el bienestar de la mayoría, sino preservar los intereses de una minoría de hipermillonarios, banqueros y especuladores. Política que es también la de las instituciones del capital, la ONU, el FMI, la Unión Europea. Una política que provoca la actual guerra comercial, la guerra contra los derechos y contra los pueblos, en particular en Oriente Medio. Esta política amenaza la supervivencia de los pueblos y del planeta, dilapidando la riqueza de las naciones, cuestionando el futuro de la juventud, los derechos de las personas trabajadoras, de las mujeres y de los pensionistas. Cuando se gobierna al servicio de los mercados, no puede haber democracia.

Sigue leyendo

La Verdad nº 96 – enero de 2018

(La Verdad nº 96 ya está disponible en español)

Sumario

  • Intervención de Marc Gauquelin en la reunión pública del 18 de noviembre
  • Dosier Venezuela:
    • Intervención de Alberto Salcedo en la reunión pública del 18 de noviembre
    • Moisés Moleiro: homenaje e intervención en la Conferencia de Caracas de 1987
    • Ley del valor, imperialismo y petroleo
  • La Unión Europea se tambalea:
    • España, treinta y un días de octubre
    • Alemania, tras las elecciones
  • Brasil: El significado de la candidatura presidencial de Lula
  • 9ª Conferencia Mundial (Argel, del 8 al 10 de diciembre de 2017)
  • Hace un siglo, la revolución de Octubre (escritos de León Trotski en 1917)

Sigue leyendo