{"id":3214,"date":"2018-05-28T12:45:36","date_gmt":"2018-05-28T10:45:36","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3214"},"modified":"2018-12-05T13:17:40","modified_gmt":"2018-12-05T11:17:40","slug":"despres-de-la-sentencia-del-cas-gurtel-va-esclatar-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/despres-de-la-sentencia-del-cas-gurtel-va-esclatar-la-crisi\/","title":{"rendered":"Despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia del cas G\u00fcrtel va esclatar la crisi"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal n\u00ba 680<\/a><\/span><\/span> – veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Despr\u00e9s de la detenci\u00f3 per corrupci\u00f3 i blanqueig de capitals de l’exministre Zaplana, la sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Nacional sobre la trama G\u00fcrtel suposa un nou element de la crisi pol\u00edtica latent, que despr\u00e9s d’ella ha pres una dimensi\u00f3 qualitativament m\u00e9s aguda. Tota la premsa af\u00ed al r\u00e8gim ho admet. No nom\u00e9s \u00e9s que s’hagi condemnat a uns quants corruptes, \u00e9s que la sent\u00e8ncia estableix, negre sobre blanc, la responsabilitat del PP, l’exist\u00e8ncia d’una \u201ccaixa B\u201d de pagaments en negre, i fins i tot que l’encara president del Govern, Mariano Rajoy, va mentir a les seves declaracions davant el tribunal. La direcci\u00f3 de CCOO assenyala en un comunicat que ha fet p\u00fablic que \u201cde no actuar a temps per solucionar aquesta situaci\u00f3, podr\u00edem assistir a una greu deterioraci\u00f3 de l’estabilitat pol\u00edtica i institucional de la democr\u00e0cia espanyola\u201d<\/em><\/p>\n

<\/p>\n

La condemna al PP no ve de qualsevol lloc. L’Audi\u00e8ncia Nacional no \u00e9s un tribunal qualsevol. Successora del franquista Tribunal d’Ordre P\u00fablic, representa la quinta ess\u00e8ncia del r\u00e8gim, i est\u00e0 molt lluny de ser un tribunal independent. Per contra, obeeix pel cap alt profund del r\u00e8gim, amb la Corona al fons. La sent\u00e8ncia suposa que, per salvar a les institucions, el tribunal ha decidit sacrificar al govern Rajoy i al propi PP.<\/p>\n

La sent\u00e8ncia nom\u00e9s posa de manifest el que ja se sabia: que no \u00e9s un assumpte particular sin\u00f3 que \u00e9s un entramat institucional de corrupci\u00f3 i que el PP, les seves estructures, els seus diferents clans des dels \u201canticorrupci\u00f3\u201d de Cifuentes -de la qual es van apresurar a lliurar-se aprofitant \u2013o tal vegada provocant- els esc\u00e0ndols del m\u00e0ster i dels furts de cremes en un supermercat\u2013 als mes podrits aznaristas estan implicats.<\/p>\n

La sent\u00e8ncia posa negre sobre blanc el que era un secret a veus: que el PP \u00e9s una associaci\u00f3 de malfactors. No \u00e9s secundari que el tribunal, en la sent\u00e8ncia, hagi cregut necessari evidenciar la responsabilitat pol\u00edtica de Rajoy.<\/p>\n

Per\u00f2 no \u00e9s solament la crisi d\u2019un partit, sin\u00f3 la crisi de tot un r\u00e8gim que fa que aquesta s\u2019estengui a tots els partits que d\u2019una manera o una altra ho sostenen.<\/p>\n

Ara b\u00e9, el PP no \u00e9s un partit qualsevol, no \u00e9s un partit m\u00e9s. El partit que ha aglutinat al gruix dels franquistes \u00e9s la representaci\u00f3 pol\u00edtica del propi aparell d’Estat.<\/p>\n

Com a emanaci\u00f3 d’aquest aparell corrupte, \u00e9s el m\u00e9s corro\u00eft pels esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3. Algun columnista assenyalava que dels 14 ministres que tenia el govern Aznar de 2002, 12 han estat perseguits per delictes relacionats amb la corrupci\u00f3. La saviesa popular diu, amb m\u00e9s retranca, que dels quals van participar en les noces de la filla d’Aznar nom\u00e9s falten per processar els cambrers.<\/p>\n

La sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Nacional pot coincidir en un aspecte amb les resolucions i pronunciaments dels tribunals d’Alemanya, de B\u00e8lgica, de Su\u00efssa i d’Esc\u00f2cia sobre els pol\u00edtics catalans fugits. Resolucions que mostraven que les institucions de la Uni\u00f3 Europea tamb\u00e9 desconfiaven de la capacitat de Rajoy de solucionar la crisi pol\u00edtica. Per\u00f2 amb una difer\u00e8ncia important: alguns d’aquests posicionaments europeus demanaven una negociaci\u00f3 amb els representants del poble catal\u00e0. L’Audi\u00e8ncia Nacional apunta en sentit contrari: els jutges tracten de recuperar l’aparell franquista.<\/p>\n

Aix\u00ed, els dirigents de Ciutadans, que s\u00f3n amb Rajoy els primers responsables dels Pressupostos recentment aprovats, apareixen almenys per a sectors importants de l’aparell d’estat i del capital financer com a garants de mantenir i portar m\u00e9s lluny la l\u00ednia de Rajoy. Al mateix moment en qu\u00e8 a Catalunya piquets de matons de Ciutadans i falangistes tracten d’imposar la seva llei als carrers.<\/p>\n

La moci\u00f3 de censura, una sortida?<\/strong><\/h4>\n

El moment \u00e9s molt perill\u00f3s per als partidaris de l’ordre burg\u00e8s que el R\u00e8gim del Monarquia garanteix. La \u201ccrisi catalana\u201d est\u00e0 molt lluny de tancar-se. En aquesta situaci\u00f3, tots s’apressen a esborrar difer\u00e8ncies per salvar al r\u00e8gim. El PSOE es compromet a imposar la Constituci\u00f3 portant, si fa falta, m\u00e9s lluny el 155. El PNB ha votat els pressupostos, trencant el seu comprom\u00eds de no fer-ho mentre el 155 se segu\u00eds aplicant a Catalunya (despr\u00e9s de consultar, pel que sembla amb el PDeCAT), per \u201cgarantir l’estabilitat\u201d. En tot cas, l’aprovaci\u00f3 dels pressupostos va portar un breu respir d’alleujament de la UE, el FMI i els governs europeus. Avui, despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Nacional, la situaci\u00f3 exigeix una volta de rosca, i surt la proposta d’una \u201cmoci\u00f3 de censura\u00bb, avan\u00e7ada per Pablo Iglesias i que Pedro S\u00e1nchez s’ha apressat a presentar i a la qual diverses forces parlament\u00e0ries han mostrat el seu suport. Un govern que no negocia amb els nacionalistes, que no els fa concessions, per\u00f2 accepta el vot dels seus diputats.<\/p>\n

Que dubte cap que centenars de milers de treballadors i treballadores, de pensionistes, de dones, de joves van saludar l’oportunitat de lliurar-se, per fi, de l’odiat govern del PP, per\u00f2 el fet \u00e9s que els qui presenten, defensen i recolzen la moci\u00f3 es veuen compromesos en una maniobra que tracta de presentar les coses com si hi hagu\u00e9s soluci\u00f3 democr\u00e0tica dins del r\u00e8gim i les seves institucions, com si bast\u00e9s un simple recanvi de govern i fos possible \u201cregenerar i netejar\u201d les institucions.<\/p>\n

Aconseguiran el seu objectiu? No \u00e9s clar. La crisi oberta i el propi canvi de govern suposen una crida a la classe treballadora i als pobles a intervenir. Pedro S\u00e1nchez ha dit que l’objectiu de la moci\u00f3 de censura \u00e9s convocar noves eleccions quan es \u201cestabilitzi\u201d la situaci\u00f3, i demana un termini per \u201crecuperar la normalitat, atendre urg\u00e8ncies socials i derogar algunes lleis\u201d. El comunicat fet p\u00fablic per la direcci\u00f3 confederal de CCOO demana que \u201cles forces democr\u00e0tiques aconsegueixin un comprom\u00eds de regeneraci\u00f3 institucional per formar un nou govern que prepari la transici\u00f3 cap a unes eleccions generals\u201d, per\u00f2 ser\u00e0 aquest el mateix objectiu de la majoria treballadora? Qui pot garantir que el moviment de masses no aprofita la conjuntura per exigir la immediata derogaci\u00f3 de la LOMCE, de la Llei-Mordassa, de la reforma laboral, de la Reforma de pensions de 2013, de totes les retallades en la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials, els salaris i drets dels empleats i empleades p\u00fablics? \u00c9s impensable que la pujada d’un nou govern no suposi per a molts militants l’oportunitat de replantejar des del di\u00e0leg pol\u00edtic l’exig\u00e8ncia del poble catal\u00e0 de decidir lliurement? S\u00f3n exig\u00e8ncies elementals, s\u00ed, per\u00f2 incompatibles amb el r\u00e8gim que ha sustentat tots i cadascun d’aquests atacs. Per a molts, la lluita per aquestes reivindicacions concretes pot establir la relaci\u00f3 entre les aspiracions socials, democr\u00e0tiques, nacionals amb la batalla contra el R\u00e8gim Mon\u00e0rquic.<\/p>\n

Tal vegada per evitar aquesta situaci\u00f3, Ciutadans i molts mitjans de premsa defensors del r\u00e8gim insisteixen que, en tot cas, la moci\u00f3 de censura no ha de donar lloc a la formaci\u00f3 d’un nou govern que actu\u00ef de deb\u00f2, sin\u00f3 que ha de tenir car\u00e0cter \u201cinstrumental\u201d i portar a la convocat\u00f2ria immediata d’eleccions, amb l’esperan\u00e7a que les enquestes encertin i les guanyi Ciutadans.<\/p>\n

Tal vegada altres sectors econ\u00f2mics i pol\u00edtics europeus dubtin del resultat d’unes eleccions i que Ciutadans tingui condicions per lliurar amb b\u00e9 la seva ofensiva. En qualsevol cas no hi ha sortida de fons \u00abparlament\u00e0ria\u00bb (encara que aix\u00f2 no vol dir que no es convoquin eleccions). Per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s ser\u00e0, en el millor dels casos, guanyar temps davant l’enfrontament inevitable entre els treballadors i els pobles i la Monarquia.<\/p>\n

Netejar a fons la podridura del r\u00e8gim<\/strong><\/h4>\n

En la crisi que ja ha esclatat, els treballadors i els pobles es juguen molt. Volen, sens dubte, la caiguda de Rajoy, i volen aprofitar-la per aconseguir els seus propis objectius, per\u00f2 aix\u00f2 exigeix una alian\u00e7a de treballadors i pobles per recuperar els drets democr\u00e0tics i socials perduts i impedir que segueixi el curs antidemocr\u00e0tic i antisocial. \u00c9s, al nostre entendre, el cam\u00ed de la Rep\u00fablica.<\/p>\n

Per\u00f2 totes les organitzacions dels treballadors tenen davant si la responsabilitat d’impedir que es mantingui la pol\u00edtica antisocial i antidemocr\u00e0tica de Rajoy. Si deixen passar la pretensi\u00f3 de continu\u00eftat d’El Pa\u00eds i els banquers, dem\u00e0 seria m\u00e9s dif\u00edcil impedir que s’apliqui el programa antisocial i d’enfrontament civil.<\/p>\n

No \u00e9s el moment de participar en noves maniobres per salvar al r\u00e8gim mon\u00e0rquic, sin\u00f3 de lluitar units per totes les reivindicacions socials i democr\u00e0tiques. El rei i el r\u00e8gim ja han pres partit contra la democr\u00e0cia.<\/p>\n

A aquest dilema es confronten les organitzacions que enfonsen les seves arrels en el combat de la classe obrera, dels pobles, dels drets socials i democr\u00e0tics: o emprar les seves forces per salvar al r\u00e8gim mon\u00e0rquic, fidel defensor dels interessos del capital financer, o posar-se al capdavant del combat d’emancipaci\u00f3 social i democr\u00e0tic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal n\u00ba 680 – veure en castell\u00e0) Despr\u00e9s de la detenci\u00f3 per corrupci\u00f3 i blanqueig de capitals de l’exministre Zaplana, la sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Nacional sobre la trama G\u00fcrtel suposa un nou element de la crisi pol\u00edtica latent, que despr\u00e9s d’ella ha pres una dimensi\u00f3 qualitativament m\u00e9s aguda. Tota la premsa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3214","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3214","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3214"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3214\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3221,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3214\/revisions\/3221"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3214"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3214"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3214"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}