{"id":3483,"date":"2018-09-17T12:08:33","date_gmt":"2018-09-17T10:08:33","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3483"},"modified":"2018-12-05T12:54:42","modified_gmt":"2018-12-05T10:54:42","slug":"els-moralistes-i-les-mobilitzacions-de-navantia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/els-moralistes-i-les-mobilitzacions-de-navantia\/","title":{"rendered":"Els \u201cmoralistes\u201d i les mobilitzacions de Navantia"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 696<\/a><\/span><\/span>\u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

Les mobilitzacions dels treballadors de les drassanes de Navantia han desencadenat una important pol\u00e8mica. Vivim en un m\u00f3n en el qual el capitalisme en descomposici\u00f3 ha fet de l’ind\u00fastria de guerra un dels seus principals components, i en el qual es duu a terme una ofensiva militar de destrucci\u00f3 de les nacions per destruir amb elles els drets arrencats en la lluita de classes i apropiar-se directament dels seus recursos naturals . Aqu\u00ed est\u00e0 el que succeeix a \u00c0frica subsahariana, a L\u00edbia, a S\u00edria, a Iemen\u2026<\/em><\/strong><\/p>\n

Hem d’assenyalar la hipocresia dels qui aproven -o no q\u00fcestionen- la pertinen\u00e7a d’Espanya a l’OTAN, i, per tant, els bombardejos de L\u00edbia i d’altres, i ara s’esquincen les vestidures per la venda d’armes al govern dictatorial d’Ar\u00e0bia Saudita.<\/em><\/strong><\/p>\n

Publiquem aquesta contribuci\u00f3 al debat que s’ha obert.<\/em><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>El passat 3 de setembre, la Ministra de Defensa, Margarita Robles, anunciava que el seu ministeri havia decidit paralitzar la venda a Ar\u00e0bia Saudita de 400 bombes de precisi\u00f3 l\u00e0ser fabricades a Estats Units i que tenia l’Ex\u00e8rcit espanyol. Robles assenyalava, no sense ra\u00f3, que aquestes bombes podrien ser utilitzades per bombardejar Iemen.<\/p>\n

Les declaracions de Robles van donar lloc a una resposta per part del govern Saudita, que ja havia pagat els 9,5 milions d’euros de la comanda. De manera immediata van insinuar que aquesta decisi\u00f3 els podia obligar a revisar el contracte amb les drassanes a Navantia de Sant Fernando (Cadis).<\/p>\n

Aquest contracte es va signar el passat mes de juliol per un import d’1.800 milions d’euros, i suposaria una c\u00e0rrega de treball global de set milions d’hores per a les drassanes de Badia de Cadis, Ria de Ferrol i Cartagena i la seva ind\u00fastria auxiliar. Es calcula que donaria ocupaci\u00f3 a 6.000 treballadors durant cinc anys, dels quals 1.100 seran directes en les drassanes Navantia, 1.800 per a les ind\u00fastries auxiliars de l’empresa i una mica m\u00e9s de 3.000 indirectes en altres empreses. No \u00e9s moc de gall dindi a la prov\u00edncia de Cadis, que encap\u00e7ala tots els \u00edndexs d’atur i precarietat.<\/p>\n

Els treballadors de Navantia es mobilitzen<\/strong><\/h4>\n

Immediatament, els treballadors de Navantia, amb les seves organitzacions al capdavant, van reaccionar a l’anunci saudita convocant mobilitzacions. Diverses manifestacions s\u00f3n convocades, encap\u00e7alades per una pancarta que exigeix \u201cc\u00e0rrega de treball per a les drassanes\u201d.<\/p>\n

Tenen ra\u00f3 aquests treballadors i els seus sindicats? Des del nostre punt de vista, la seva mobilitzaci\u00f3 mereix el suport incondicional de tot el moviment obrer.<\/p>\n

El treballador d’una drassana, per conservar el seu lloc de treball, necessita que es construeixin vaixells.<\/p>\n

No tothom opina aix\u00ed. Potser l’exemple m\u00e9s extrem hagi estat el comunicat dif\u00f3s per les Seccions Sindicals d’Autonomia Obrera i CGT de l’Hospital \u201cPorta del Mar\u201d del propi Cadis, que han dit que \u201crebutgem de arrel tals mobilitzacions pel seu grav\u00edssim contingut insolidari i bel\u00b7licista, ja que l’\u00fanica cosa que, en \u00faltima inst\u00e0ncia, es persegueix amb elles \u00e9s imposar al govern central un canvi de postura en la seva decisi\u00f3 d’anul\u00b7lar la venda a Ar\u00e0bia Saudita d’una comanda de 400 bombes de precisi\u00f3 l\u00e0ser pel temor al fet que aix\u00f2 pogu\u00e9s implicar l’anul\u00b7laci\u00f3 per aquest pa\u00eds del contracte signat al juliol per a la construcci\u00f3 de cinc corbetes\u201d. El comunicat afegeix que \u201cconstitueix en el fons una mobilitzaci\u00f3 reaccion\u00e0ria i una expressi\u00f3 grav\u00edssima d’insolidaritat i incoher\u00e8ncia que gens tenen a veure amb les lluites hist\u00f2riques del moviment obrer\u201d<\/em>. Com si fossin els treballadors de les drassanes els qui decideixen si aquests vaixells s\u00f3n creuers, butaners o bucs de guerra. O a qui es venen. Caldria recordar a aquests \u201cgrans moralistes\u201d que s\u00f3n els patrons i els governs els qui decideixen aix\u00f2. Com decideixen les guerres a les quals obliguen a anar als treballadors com a carn de can\u00f3 o com a v\u00edctimes. Per les mateixes, es podria arremetre contra els treballadors que fabriquen pl\u00e0stics que contaminin els mars, o en les mines que aboquen als rius, o que treballen en altres ind\u00fastries contaminants. Resulta fins i tot pesat haver de recordar, 174 anys despr\u00e9s que Marx escriv\u00eds els manuscrits de 1844, que sota el r\u00e8gim capitalista el treballador es limita a vendre la seva for\u00e7a de treball, que el propietari de l’empresa i qui decideix qu\u00e8 es fabrica en ella \u00e9s el patr\u00f3, i que el treballador est\u00e0 alienat de les mercaderies que es veu obligat a produir.<\/p>\n

L’alcalde de Cadis, Jos\u00e9 Mar\u00eda Gonz\u00e1lez, \u201cKichi\u201d, de l’ala \u201canticapitalista\u201d de Podemos, escrivia que \u201cla meva posici\u00f3 personal \u00e9s sobradamente coneguda i clara (\u2026) em reitero una vegada m\u00e9s en ella si fa falta: que vengen les comandes!, els signats i els que estiguin per signar\u201d<\/em> L’\u00fanica sortida per a les Drassanes, llavors, seria construir vaixells per a Ar\u00e0bia Saudita?, i afegia que \u201cara els toca donar la cara i demostrar que en aquesta ocasi\u00f3 estaran amb les nostres drassanes i amb totes aquestes fam\u00edlies a les quals una vegada ens van deixar a l’estacada. No escorrin m\u00e9s l’embalum i garanteixin la c\u00e0rrega de treball per a les nostres drassanes!\u201d<\/em>. I afegeix, no sense ra\u00f3, que \u201cfa anys que podia haver-se engegat una pol\u00edtica de diversificaci\u00f3 de la producci\u00f3, equilibrant les comandes de la ind\u00fastria militar amb la civil, la comercial, l’e\u00f2lica de off shore\u2026per\u00f2 no. Els nostres governants van preferir condemnar a Navantia als vaivens capritxosos d’economies alienes a nosaltres mateixos. I aix\u00ed ens va\u201d<\/em>. Ara b\u00e9, a aquesta petici\u00f3 de Kichi hauria de respondre el govern al que sustenta \u201cPodemos\u201d, el seu propi partit, que \u00e9s el que hauria de garantir aquesta c\u00e0rrega de treball.<\/p>\n

Qu\u00e8 impedeix a la direcci\u00f3 de \u201cPodemos\u201d portar aquesta q\u00fcesti\u00f3 a les negociacions dels pressupostos de l’Estat que estan negociant en aquest prec\u00eds moment amb el PSOE, i exigir en aquesta negociaci\u00f3 carregues de treball o ajudes p\u00fabliques a les Drassanes?<\/p>\n

La UE i els governs al seu servei van desmantellar les drassanes<\/strong><\/h4>\n

En 1982, quan Felipe Gonz\u00e1lez va arribar al govern, hi havia en l’Estat espanyol 10 grans drassanes (Uni\u00f3 Naval de Val\u00e8ncia, Factories Juliana, MC\u00edes, Drassanes de Sevilla, Drassanes de Huelva, Euskalduna, Drassanes de Sestao, ASTANO, Baz\u00e1n de Ferrol i Uni\u00f3 Naval de Barcelona). En ells treballaven prop de 100.000 persones. A partir de 1984, preparant l’entrada d’Espanya en la Uni\u00f3 Europea, comen\u00e7a l’anomenada \u201creconversi\u00f3 naval\u201d, que no \u00e9s sin\u00f3 el tancament progressiu de totes les drassanes.<\/p>\n

El tancament de les drassanes ve impost des de Brussel\u00b7les en compliment del principi tan car a la UE de \u201clliure compet\u00e8ncia no falsejada\u201d, que obliga a competir amb les drassanes asi\u00e0tiques (on els baixos salaris, la falta de drets i les males condicions de treball, juntament amb les ajudes p\u00fabliques, permeten tirar els costos de producci\u00f3). Brussel\u00b7les prohibeix que les drassanes europees rebin ajudes p\u00fabliques, sense les quals no poden sobreviure. Com a resultat d’aquesta pol\u00edtica, les drassanes europees van tancant un darrere l’altre. En 1950 tenien m\u00e9s del 50% del total de construcci\u00f3 naval mundial. En 1990, les drassanes dels pa\u00efsos de la UE tenien un 22% i els pa\u00efsos asi\u00e0tics (Corea del Sud, Jap\u00f3 i Xina), tenien ja una quota de mercat mundial del 57%, avui \u00e9s ja del 86%, mentre que el percentatge de les drassanes de la UE ha passat al 7% del total mundial. Nom\u00e9s els queden, pr\u00e0cticament, vaixells molt especialitzats com els creuers i els bucs militars, on nom\u00e9s les patents i el secret militar protegeixen el mercat. \u00c9s aquesta pol\u00edtica la que ha portat als treballadors de Navantia a dependre dels contractes militars.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea va obligar, fins i tot a retornar les ajudes ja rebudes. Una decisi\u00f3 adoptada el 17 juliol 2007 pel Col\u00b7legi de Comissaris de la Comissi\u00f3 Europea, format per 28 membres i el president de la CE, Jos\u00e9 Manuel Durao Barroso, ratificant la proposta elaborada pel llavors comissari de Compet\u00e8ncia, Joaqu\u00edn Almunia. El secretari general de la patronal gallega del metall (Asime), Enrique Mall\u00f3n, va dir llavors que la decisi\u00f3 d’Almunia i de la Comissi\u00f3 de Compet\u00e8ncia havia causat \u00abuns danys absolutament irreparables per a la ind\u00fastria naval espanyola\u201d<\/em>.<\/p>\n

No fa falta insistir que aquestes decisions eren absolutament irracionals des del punt de vistes de les necessitats del nostre pa\u00eds, que t\u00e9 gaireb\u00e9 6000 quil\u00f2metres de costes i un d\u00e8ficit important d’infraestructures de transport. \u00c9s a dir, que necessita vaixells (per exemple, quan l’enfonsament del Prestige que va omplir les costes de Gal\u00edcia de \u201cchapapote\u201d, es va trobar a faltar l’exist\u00e8ncia de remolcadors d’alta pot\u00e8ncia. I segueix sense haver-los). Fabricar aquests vaixells a Corea o a Xina \u00e9s prevaler els interessos de les multinacionals que deslocalitzen all\u00ed la construcci\u00f3 de vaixells per sobre de les necessitats de l’economia nacional.<\/p>\n

No va faltar llavors la resist\u00e8ncia dels treballadors de les drassanes, que, juntament amb les seves organitzacions, van anar a la vaga, es van manifestar, es van enfrontar a la policia en combats m\u00edtics. Comptaven amb la simpatia i el suport del conjunt de la classe treballadora i en les seves mobilitzacions van participar milers de treballadors i treballadores d’altres empreses. Va ser la submissi\u00f3 dels seus dirigents al marc imposat per l’U.E. el que va impedir que poguessin arribar fins a la fi i v\u00e8ncer.<\/p>\n

Com \u00e9s avui la submissi\u00f3 a aquest marc la que els col\u00b7loca en la disyuntiva de perdre els seus llocs de treball o mobilitzar-se per defensar l’\u00fanica comanda de vaixells que tenen.<\/p>\n

Les meravelles de l’amistat dels tirans<\/strong><\/h4>\n

En lloc d’atendre a les exig\u00e8ncies de la majoria, els successius governs van lliurar a bona part dels treballadors de les drassanes com a \u201c\u00faltima sortida\u201d als cacics del Golf, \u201ccompinches\u201d de la fam\u00edlia Borb\u00f3.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el sentit de la propaganda que enaltia al rei Juan Carlos i al monarca actual, com \u201cels millors ambaixadors dels interessos d’Espanya\u201d. Aix\u00ed, l’alternativa al fet que es pret\u00e9n sotmetre als treballadors \u00e9s servir els crims dels cacics, o tancar.<\/p>\n

Aix\u00ed, el r\u00e8gim mon\u00e0rquic exigeix la submissi\u00f3 a l’arbitrarietat d’afavorir als mercats asi\u00e0tics, i deixa una petita part per servir als seus \u201ccompinches\u201d. El que els treballadors i els pobles necessiten s\u00f3n governs i unes Corts que serveixin els interessos de la majoria i dediquin la producci\u00f3 a fomentar la producci\u00f3.<\/p>\n

Culpar ara als treballadors que defensin la construcci\u00f3 dels \u00fanics vaixells que els deixen construir no \u00e9s desviar el tir, que hauria d’apuntar contra el capital i els governs i les institucions que li serveixen?<\/p>\n

La defensa dels llocs de treball en les drassanes, que \u00e9s responsabilitat dels dirigents de les principals organitzacions dels treballadors, exigeix que aquests dirigents trenquin amb les condicions imposades pel capital financer. Tenen ra\u00f3 els treballadors de Navantia en exigir que les seves organitzacions lluitin per la continu\u00eftat de la seva drassana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 696\u2013 veure en castell\u00e0) Les mobilitzacions dels treballadors de les drassanes de Navantia han desencadenat una important pol\u00e8mica. Vivim en un m\u00f3n en el qual el capitalisme en descomposici\u00f3 ha fet de l’ind\u00fastria de guerra un dels seus principals components, i en el qual es duu a terme una ofensiva […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3483","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3483","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3483"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3483\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3638,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3483\/revisions\/3638"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3483"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3483"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3483"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}