{"id":3493,"date":"2018-09-24T11:56:35","date_gmt":"2018-09-24T09:56:35","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3493"},"modified":"2018-12-05T12:54:02","modified_gmt":"2018-12-05T10:54:02","slug":"deu-anys-despres-de-lenfonsament-de-lehman-brothers-balanc-de-la-crisi-per-a-la-classe-treballadora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/deu-anys-despres-de-lenfonsament-de-lehman-brothers-balanc-de-la-crisi-per-a-la-classe-treballadora\/","title":{"rendered":"Deu anys despr\u00e9s de l’enfonsament de Lehman Brothers: balan\u00e7 de la crisi per a la classe treballadora"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 697<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Just fa deu anys, el 15 de setembre de 2018, va fer fallida Lehman Brothers, emblem\u00e0tica companyia financera nord-americana. Habitualment s’identifica amb aquesta data l’esclat de la crisi mundial pel seu contingut simb\u00f2lic, malgrat que els seus detonants s\u00f3n previs, en particular agost de 2007 amb la crisi de les hipoteques subprim o de major risc (aquelles els pagaments de les quals superen el 55% dels ingressos familiars i\/o el cr\u00e8dit \u00e9s major al 85% del valor de l’habitatge). Immediatament la crisi es va estendre a escala mundial, per l’elevada internacionalitzaci\u00f3 del capital financer, especialment especulatiu, que s’havia afavorit per les pol\u00edtiques desreguladores des de la presid\u00e8ncia de Reagan en els inicis dels anys vuitanta i encara m\u00e9s impulsada per Clinton en els noranta.<\/p>\n

Conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi per a la classe treballadora<\/h4>\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi s\u00f3n devastadores. Cau la producci\u00f3 i se succeeixen les fallides, davant el que els Estats acudeixen a soc\u00f3rrer el capital amb els rescats, sobretot bancaris, efectuant una massiva transfer\u00e8ncia de recursos. Nom\u00e9s a EUA gaireb\u00e9 mig bili\u00f3 de d\u00f2lars, al\u00b7legant que s\u00f3n bancs o empreses \u201cmassa grans per fer fallida\u201d (\u201ctoo big to fail\u201d), en aquest cas caldria dir m\u00e9s aviat que s\u00f3n \u201cmassa grans per ser privats\u201d. La classe treballadora sofreix la crisi en les seves carns: es dispara la desocupaci\u00f3 i la precaritzaci\u00f3, cauen els salaris i empitjoren les condicions laborals, els atacs als serveis p\u00fablics, com la sanitat i l’ensenyament s\u2019incrementen. Malgrat tot i excepte excepcions puntuals, la posici\u00f3 oficial sempre acaba tancant files entorn d’una interpretaci\u00f3 benvolent de les causes de la crisi: es tracta d’una ensopegada, resultat d’una mala gesti\u00f3. Pretenen vendre’ns que el problema no \u00e9s per tant el capitalisme, sin\u00f3 \u00fanicament com s’ha condu\u00eft, promovent aix\u00ed el mite que hi ha sortida als nostres problemes dins de la manera de producci\u00f3 capitalista. Mite al que s’adhereixen, com sabem i patim, les direccions pol\u00edtiques i sindicals que, per exemple aqu\u00ed, posen de moda el concepte d’un \u201cnou model productiu\u201d, al que mai li falten amables qualificatius (amb ocupaci\u00f3 de qualitat, desenvolupament tecnol\u00f2gic, mediambientalment respectu\u00f3s, etc.). O que en el terreny electoral declaren pomposament que, si els votem a ells, resoldran els problemes.<\/p>\n

Davant aquesta situaci\u00f3, la classe treballadora t\u00e9 tot l\u2019 inter\u00e8s a con\u00e8ixer les causes profundes de la crisi, m\u00e9s enll\u00e0 dels seus detonants immediats, aix\u00ed com les perspectives futures i, en definitiva, quines alternatives reals t\u00e9 davant si. Per aix\u00f2 \u00e9s important assenyalar que la crisi no va ser una simple ensopegada, sin\u00f3 que t\u00e9 un contingut molt m\u00e9s profund. En efecte, les crisis formen part del proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3 capitalista. Tant les crisis aparentment m\u00e9s acotades (banc\u00e0ries, canviaries, d’impagaments o reestructuraci\u00f3 de deute), de les quals el FMI reconeix que des de 1971 hi ha hagut centenars i centenars, com les crisis generals, a escala mundial i concretament la crisi que esclata en 2007-2008, de la qual en rigor dif\u00edcilment pot sostenir-se que ha quedat plena i definitivament enrere.<\/p>\n

Les causes profundes de la crisi<\/h4>\n

Si el detonant \u00faltim de la crisi \u00e9s la desregulaci\u00f3 financera, correspon preguntar-se per qu\u00e8 es produeix aquesta i la resposta \u00e9s senzilla: es tracta d’una exig\u00e8ncia del capital o, m\u00e9s precisament, de la fracci\u00f3 dominant del capital a escala mundial que \u00e9s el capital financer nord-americ\u00e0. El capital viu de la seva valoritzaci\u00f3, basada en l’apropiaci\u00f3 del treball ali\u00e8, aix\u00f2 \u00e9s, de l’explotaci\u00f3 laboral. Hist\u00f2ricament la transici\u00f3 al capitalisme va fer possible un enorme desenvolupament de les forces productives, encara que aquest no va ser ni podria haver estat id\u00edl\u00b7lic, en basar-se en l’explotaci\u00f3 laboral, fins i tot infantil, i en el pillatge colonial. No obstant aix\u00f2, la manera de producci\u00f3 capitalista desemboca inevitablement en l’estadi imperialista, on la configuraci\u00f3 d’una economia mundial com a tal i el paper protagonista del capital financer t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia l’esgotament de tot car\u00e0cter progressiu del capitalisme. O dit d’una altra manera, tensions cada vegada majors sobre les forces productives, que es plasmen en processos cada vegada m\u00e9s sistem\u00e0tics de la seva destrucci\u00f3, com s\u00f3n les crisis, les guerres, l\u2019esgotament dels recursos naturals i, molt especialment, la desvaloraci\u00f3 de la for\u00e7a de treball.<\/p>\n

Nom\u00e9s en aquest marc es pot comprendre el car\u00e0cter de la crisi que esclata en 2007-2008, com a expressi\u00f3 de les contradiccions creixents del capitalisme, que revelen el seu car\u00e0cter no ja anacr\u00f2nic sin\u00f3 a m\u00e9s cada vegada m\u00e9s destructiu. Aix\u00f2 s’observa en la connexi\u00f3 d’aquesta crisi amb la dels anys setanta, que se sol presentar limitada a un sol factor, la pujada dels preus del petroli d’octubre de 1973. No obstant aix\u00f2, es tracta en realitat d’una crisi molt m\u00e9s profunda que, posats a identificar amb una data precisa, convindria referir-la a 1971, quan el govern nord-americ\u00e0 reconeix la seva incapacitat per mantenir un cert ordre imperialista, sobre la base de l’actuaci\u00f3 del d\u00f2lar com a moneda mundial de facto. Aquesta crisi significava en definitiva la constataci\u00f3 que tota la ret\u00f2rica d’una suposada edat daurada del capitalisme, despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, era fal\u00b7la\u00e7, ja que el creixement posterior, primer de tot recuperaci\u00f3, obe\u00efa en realitat a l’espai creat per la destrucci\u00f3 de la guerra i la col\u00b7laboraci\u00f3 de les direccions dels dos corrents majorit\u00e0ries del moviment obrer, socialdemocracia i estalinisme. Era un creixement amb data de caducitat.<\/p>\n

La fugida cap a davant del capital<\/h4>\n

La resposta del capital a la crisi dels setanta \u00e9s coneguda: els plans d’ajust promoguts pel Fons Monetari Internacional (privatitzacions, desregulaci\u00f3, accelerada obertura externa, contrareformes) que busquen la desvaloraci\u00f3 directa i indirecta de la for\u00e7a de treball, de la qual depenen les nostres condicions de vida. Gaireb\u00e9 trenta anys despr\u00e9s, l’esclat de la crisi de 2007-2008 revela que l’ajust no nom\u00e9s no ha pogut obrir una fase expansiva en l’economia mundial, sin\u00f3 que, el seu contingut de terra cremada ha contribu\u00eft al fet que l’economia mundial desemboqui en aquesta nova crisi, encara m\u00e9s greu. \u00c9s una aut\u00e8ntica fugida cap a davant. Desapareix aix\u00ed tota il\u00b7lusi\u00f3 en un suposat capitalisme amb cicles de llarg termini, per confiar en nous desplegaments en els quals resoldre els problemes.<\/p>\n

En els anys noranta la crisi ja estava incubada. Es va buscar ajornar-la amb un impuls a les empreses d’alt contingut tecnol\u00f2gic, les conegudes com \u201cpuntcom\u201d. No obstant aix\u00f2, el seu principal indicador, el Nasdaq 100 de la Borsa de Nova York, es desploma un 68% entre mar\u00e7 de 2000 i abril de 2001. Llavors li va tocar el torn a l’especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria, que desenvolupa una enorme bombolla immobili\u00e0ria esperonada pel cr\u00e8dit f\u00e0cil (els preus de l’habitatge es multipliquen per 2,26 en nom\u00e9s sis anys, entre 2000 i 2006). A m\u00e9s, es va rellan\u00e7ar la despesa militar, promovent per a aix\u00f2 la guerra contra el poble iraqui\u00e0 de 2003 i tantes altres. Avui, deu anys despr\u00e9s, constatem de nou la fugida cap a davant del capital, materialitzada en la guerra. O m\u00e9s aviat podr\u00edem dir en tres tipus de guerra. En primer lloc les guerres competitives, que adopten la forma de guerra comercial ja desplegant-se pel govern de Trump, per\u00f2 tamb\u00e9 en el pl\u00e0nol purament b\u00e8l\u00b7lic. I en segon lloc, la guerra de classe contra la classe treballadora que agrupa a la immensa major part de la poblaci\u00f3 mundial, els qui vivim del nostre treball.<\/p>\n

Conv\u00e9 precisar que en el marc de l’economia mundial, en la qual s’integren de forma desigual les economies imperialistes i els pa\u00efsos semi colonials, segueix havent-hi una sola pot\u00e8ncia hegem\u00f2nica, l\u2019 imperialisme d’ EUA, \u201cgegant amb peus de fang\u201d s\u00ed, per\u00f2 \u00fanic veritable gegant, enfront de badocades com que la Xina li impugna aquest lloc (el PIB xin\u00e8s no aconsegueix dos ter\u00e7os del nord-americ\u00e0, malgrat quadruplicar la seva poblaci\u00f3; la despesa en armament d’ EUA \u00e9s quatre vegades el xin\u00e8s, etc.). Malgrat la crisi i la guerra pels mercats, que no \u00e9s per nous mercats, sin\u00f3 per expulsar dels ja existents als imperialismes de segon rang.<\/p>\n

Crisi o estafa?<\/h4>\n

Des de certs sectors es diu sovint que no \u00e9s una crisi, sin\u00f3 una estafa. En realitat, parlar d’estafa (\u00e9s a dir, robatori) no t\u00e9 gens d’excepcional referint-se al capitalisme, una manera de producci\u00f3 que es fonamenta en el treball no pagat. Per\u00f2 no ha de negar-se l’exist\u00e8ncia efectiva d’una crisi en el seu sentit literal: la interrupci\u00f3 o alentiment del ritme d’acumulaci\u00f3, amb tot el seu corol\u00b7lari de destrucci\u00f3 econ\u00f2mica i regressi\u00f3 social. S\u00ed han de qualificar-se d’estafa, i de la major gravetat, les promeses que els problemes poden resoldre’s anant de la m\u00e0 del capital, perqu\u00e8 \u201caix\u00f2 ho arreglem entre tots\u201d (esl\u00f2gan de la campanya de les Cambres de comer\u00e7 en 2010, dotada amb 4 milions d’euros).<\/p>\n

La crisi no \u00e9s una simple ensopegada, sin\u00f3 que expressa les contradiccions creixents del capitalisme, el seu car\u00e0cter destructiu. Cap pregunta \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que aquella que interroga sobre la possibilitat d’una nova bombolla especulativa, banc\u00e0ria, immobili\u00e0ria. No \u00e9s possible, \u00e9s segur que passaran. Perqu\u00e8 no hi ha sortida als problemes en l’economia capitalista, tal com el marxisme explica te\u00f2ricament i de forma impecable, entorn de la llei del descens tendencial de la taxa de guany, i nosaltres constatem cada dia de forma pr\u00e0ctica. Especialment a Europa, referent de desenvolupament com a regi\u00f3 en la qual hist\u00f2ricament es va anar m\u00e9s lluny en la institucionalitzaci\u00f3 de conquestes obreres. Aquelles que avui estan en el punt de mira del capital financer, atacades a trav\u00e9s del seu instrument principal a tal fi que \u00e9s l’oficina del FMI a la regi\u00f3, a saber, la UE.<\/p>\n

Qu\u00e8 fer?<\/h4>\n

La crisi mostra la incompatibilitat entre el capital financer i les conquestes obreres i democr\u00e0tiques de la classe treballadora i el conjunt de la poblaci\u00f3. Aix\u00f2 explica la greu crisi pol\u00edtica actual de tots els r\u00e8gims i governs, molt particularment a Europa. Des de la nostra perspectiva, que \u00e9s la de la classe treballadora, la constataci\u00f3 del veritable significat de la crisi ha de portar-nos a una conclusi\u00f3 inequ\u00edvoca: no tenim gens que perdre amb el coneixement de les causes profundes dels nostres problemes, davant els quals nom\u00e9s tenim una via de sortida: la nostra organitzaci\u00f3 pol\u00edtica independent de tot comprom\u00eds amb el capital i totes i cadascuna de les seves institucions. Per aix\u00ed poder defensar incondicionalment nostres leg\u00edtimes aspiracions, construint-nos aix\u00ed pol\u00edticament enfront de la barb\u00e0rie a la qual cada vegada m\u00e9s obertament porta la superviv\u00e8ncia del capitalisme. En definitiva, \u00e9s l’horitz\u00f3 del socialisme.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 697 \u2013 veure en castell\u00e0) Just fa deu anys, el 15 de setembre de 2018, va fer fallida Lehman Brothers, emblem\u00e0tica companyia financera nord-americana. Habitualment s’identifica amb aquesta data l’esclat de la crisi mundial pel seu contingut simb\u00f2lic, malgrat que els seus detonants s\u00f3n previs, en particular agost de 2007 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3493","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3493","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3493"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3493\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3637,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3493\/revisions\/3637"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3493"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3493"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3493"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}