{"id":3509,"date":"2018-10-01T12:03:20","date_gmt":"2018-10-01T10:03:20","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3509"},"modified":"2018-12-05T12:53:30","modified_gmt":"2018-12-05T10:53:30","slug":"pressupostos-i-crisi-institucional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/pressupostos-i-crisi-institucional\/","title":{"rendered":"Pressupostos i crisi institucional"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 698<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>L’actual debat que es desenvolupa al Congr\u00e9s de Diputats entre els grups parlamentaris s’entrecreua de manera molt clara amb el que s\u2019anomena la q\u00fcesti\u00f3 catalana i el bloqueig absolut de les institucions heretades del franquisme, en particular la judicatura, a obrir una sortida pol\u00edtica, i tot plegat centra la situaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

Vegem les premisses:<\/p>\n

En primer lloc ni la Monarquia, ni l\u2019oposici\u00f3 han adm\u00e8s la formaci\u00f3 del nou govern que segueix suscitant les esperances de la majoria social per aturar i revertir els atacs a les seves condicions elementals d’exist\u00e8ncia. I aix\u00f2 al marge que S\u00e1nchez no ha deixat de declarar el seu suport a les institucions. El problema \u00e9s l’enfonsament dels partits sorgits del franquisme i la seva incapacitat per reprendre el control del govern.<\/p>\n

En segon lloc, la majoria social, i els pobles, d’entrada el poble catal\u00e0, no s’han dormit, exigeixen al govern que actu\u00ef. La prova m\u00e9s evident \u00e9s la mobilitzaci\u00f3 cont\u00ednua dels jubilats, i fins i tot la desconfian\u00e7a que \u00abl\u2019 acord\u00bb aconseguit en el Pacte de Toledo resolgui les reivindicacions. I m\u00e9s quan el secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Magraner, es va apressar a declarar que l’augment de les pensions no podia dependre solament de l’IPC, sin\u00f3 que calia introduir altres variables. O sigui que no es blindaven les pensions sin\u00f3 que depenien de la bona voluntat del govern. I aix\u00f2 sense precisar sobre les fonts de finan\u00e7ament.<\/p>\n

En tercer lloc l’entramat institucional que deriva de la Constituci\u00f3 del 78, mostra, una vegada m\u00e9s, el seu car\u00e0cter antidemocr\u00e0tic, la qual cosa converteix les afirmacions generals sobre drets que contempla la Constituci\u00f3 en lletra morta.<\/p>\n

Quina \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de fons?<\/h4>\n

En els deu anys anomenats \u201cde crisi\u201d, els salaris, les condicions de vida, les condicions laborals, l’asf\u00edxia dels serveis p\u00fablics han empitjorat greument la situaci\u00f3 de la gran majoria.<\/p>\n

Per\u00f2 l\u2019enuig dels treballadors i els pobles fa t\u00e9mer al capital que el Govern no sigui capa\u00e7 de tancar el pas a les reivindicacions obreres de derogar les contrareformes.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3, els directius de Telef\u00f3nica, Ferrovial, Bankia i Repsol \u2013destacats exponents del \u00cdbex\u2013 han llan\u00e7at una proclama, en un f\u00f2rum organitzat per El Pa\u00eds i una consultora, que \u00e9s tot un desafiament al Govern, al Congr\u00e9s i sobretot als treballadors i als pobles.<\/p>\n

Diuen que davant la desacceleraci\u00f3 de l’economia internacional i el Br\u00e9xit, \u201chem de preservar l’estabilitat i el rigor pressupostari\u201d (les retallades). Diuen que \u201cEspanya ve creixent cinc anys seguits a l’entorn del 3% gr\u00e0cies a l’esfor\u00e7 que vam fer\u201d. L’esfor\u00e7 el van fer els treballadors mentre ells ho cremaven en l’especulaci\u00f3! I \u201cexigeixen no fer marxa enrere a les reformes econ\u00f2miques\u201d.<\/p>\n

Volen rebentar el que queda de les bases de l’exist\u00e8ncia i la conviv\u00e8ncia. I per a aix\u00f2 compten amb les institucions de la Monarquia.<\/p>\n

Acceptar o no els l\u00edmits de la Constituci\u00f3 mon\u00e0rquica?<\/h4>\n

El rei \u00e9s el comandant de les Forces Armades i la seva persona \u00e9s inviolable. En efecte.<\/p>\n

Per\u00f2 la resta de mecanismes constitucionals estan marcats per aquesta imposici\u00f3.<\/p>\n

Vegem les institucions triades:<\/p>\n

El vot al Congr\u00e9s no \u00e9s proporcional, amb els efectes que coneixem.<\/p>\n

I el Senat amb dos senadors per prov\u00edncia. O sigui que el PP, amb el 30 per cent dels vots, controla el 60 per cent dels senadors.<\/p>\n

I a m\u00e9s, sota el mandat de Rajoy i amb Montoro de ministre d\u2019hisenda es va aprovar la Llei d’Estabilitat Pressupost\u00e0ria que donava al Senat poder de veto en aquets mat\u00e8ria. Aquesta llei era la conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica de l’article 135 CE, aprovat a finals d’agost per mitj\u00e0 del pacte expr\u00e9s de Zapatero i Rajoy, sota l’amena\u00e7a del pla de rescat que volia imposar el capital financer (per mitj\u00e0 de la Comissi\u00f3 Europea), un rescat per salvar la banca. Aquest rescat es va fer en forma m\u00e9s limitada i va costar com a m\u00ednim 60.000 milions, m\u00e9s o menys l’equivalent de les retallades aplicades a la sanitat, l\u2019 educaci\u00f3, la inversi\u00f3 en infraestructures\u2026 des de 2010 amb el primer pla d’ajust el maig d’aquell 2010.<\/p>\n

Aquestes mesures i lleis han actualitzat i refor\u00e7at aquests mecanismes antidemocr\u00e0tics de la constituci\u00f3 del 78.<\/p>\n

Aix\u00f2 vol dir i els fets ho demostren que prendre la m\u00e9s m\u00ednima mesura favorable a la majoria social exigeix sobrepassar els l\u00edmits imposats per la Monarquia i Brussel\u00b7les, o sigui pel capital financer.<\/p>\n

Un Pressupost Social?<\/h4>\n

Des del primer vot, a la fi de juliol, sobre el sostre de despesa el Govern intenta conv\u00e8ncer que \u00e9s possible un pressupost socialment expansiu acceptant el d\u00e8ficit marcat per Brussel\u00b7les. Argumenta que va negociar el marge del d\u00e8ficit passant del 1,3% que estava pactat al l’1,8%, o sigui 5 desenes, que representen uns 6.000 milions \u20ac. A la fi d’agost Podemos va demanar al Govern no respectar els limitis de Brussel\u00b7les, a la qual cosa aquest va respondre que no podia trencar amb Brussel\u00b7les. El 23 d’agost S\u00e1nchez i Iglesias acorden respectar el d\u00e8ficit, amb la m\u00ednima flexibilitat que Brussel\u00b7les accepta. Per a aix\u00f2 han de reformar la llei d’Estabilitat Pressupost\u00e0ria, per\u00f2 la Taula del Congr\u00e9s saboteja aquest pla per dues vegades: tanca el pas a una nova llei i a unes reformes que incloguessin aquest canvi en una altra llei.<\/p>\n

Per\u00f2, i el per\u00f2 \u00e9s important, la Taula del Congr\u00e9s composta per 5 (PP i C\u00b4s ) i 4 (PSOE i Podemos) o sigui que no reflecteix la majoria de la c\u00e0mera (que recordem va votar la moci\u00f3 que va derrocar a Rajoy) decideix que no convoca el plenari del Congr\u00e9s per decidir sobre la modificaci\u00f3 del veto del Senat.<\/p>\n

I els juristes constitucionalistes declaren que la decisi\u00f3 de la presidenta Ana Pastor \u00e9s correcta, conforme a la llei. O sigui si es vol anul\u00b7lar el veto del Senat cal adoptar una nova llei, o sigui m\u00e9s de 6 mesos de termini; per tant el Govern estar\u00e0 obligat a governar amb els pressupostos de Rajoy.<\/p>\n

\u00c9s clar, si accepta els limitis de la Constituci\u00f3, \u00abmodernitzada\u00bb a l’agost del 2011, i desenvolupada per Rajoy\/Montoro.<\/p>\n

I aix\u00f2 despr\u00e9s d’haver acceptat els \u00abl\u00edmits\u00bb de Brussel\u00b7les i el capital financer.<\/p>\n

I ning\u00fa pot modificar aquesta Taula del PP i C`s. S\u00e1nchez ja accepta que far\u00e0 el pressupost amb les limitacions de despeses establertes per Rajoy.<\/p>\n

Perqu\u00e8 qui pot pensar que 6000 milions\u20ac poden resoldre les retallades sofertes aquests \u00faltims 8 anys i els successius plans d’ajust?.<\/p>\n

Es tracta d’un problema clau. La sobirania dels pobles exigeix que aquests governin i s’endeutin, i el pes del deute que Rajoy ens ha carregat, que no \u00e9s dels pobles, incapacita a qualsevol govern per alleujar seriosament la situaci\u00f3 de la majoria<\/p>\n

Acceptar els \u00abl\u00edmits\u00bb de la Constituci\u00f3 mon\u00e0rquica i per tant del FMI i dels tractats europeus impedeix governar per a la majoria.<\/p>\n

Per aix\u00f2 l’exig\u00e8ncia de Rep\u00fablica no solament significa una reforma profunda o una neteja radical de les institucions sin\u00f3 que significa respondre a les exig\u00e8ncies de la majoria dels treballadors i els pobles. Concentra totes les reivindicacions des del salari, el sistema de pensions, el la\u00efcisme, el control i propietat de les grans empreses, la llibertat de negociaci\u00f3, d’organitzaci\u00f3 i un dels pilars fonamentals de la democr\u00e0cia: el dret dels pobles.<\/p>\n

Aix\u00f2 est\u00e0 en joc en la lluita per la Rep\u00fablica del poble, per al poble, dels pobles, per als pobles.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 698 \u2013 veure en castell\u00e0) L’actual debat que es desenvolupa al Congr\u00e9s de Diputats entre els grups parlamentaris s’entrecreua de manera molt clara amb el que s\u2019anomena la q\u00fcesti\u00f3 catalana i el bloqueig absolut de les institucions heretades del franquisme, en particular la judicatura, a obrir una sortida pol\u00edtica, i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3509","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3509","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3509"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3509\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3636,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3509\/revisions\/3636"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3509"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3509"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3509"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}