{"id":3708,"date":"2019-01-11T14:43:04","date_gmt":"2019-01-11T12:43:04","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3708"},"modified":"2019-01-11T14:48:23","modified_gmt":"2019-01-11T12:48:23","slug":"dos-governs-en-la-cruilla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/dos-governs-en-la-cruilla\/","title":{"rendered":"Dos governs en la cru\u00eflla"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 711<\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

Des del punt de vista del moviment obrer, la greu situaci\u00f3 actual planteja un previ ineludible en els termes democr\u00e0tics m\u00e9s elementals: alliberament immediat dels presos pol\u00edtics i cessament total de la persecuci\u00f3 judicial. Cap mat\u00eds \u00e9s possible sobre aquest tema, perqu\u00e8 els drets no s\u00f3n divisibles i ning\u00fa pot posar en dubte que el mateix marc antidemocr\u00e0tic que s’expressa contra la leg\u00edtima reivindicaci\u00f3 catalana a l’autodeterminaci\u00f3, aquest mateix marc est\u00e0 sent utilitzat contra els treballadors i les seves organitzacions (llei mordassa, article 315.3 del Codi Penal, etc.).<\/p>\n

En plena ofensiva de l’aparell d’Estat contra qualsevol que suggereixi que la soluci\u00f3 al \u00abproblema catal\u00e0\u00bb ha de ser pol\u00edtica i no judicial, fins i tot contra els quals proposen un di\u00e0leg \u00aben el marc de la llei\u00bb, el govern de Pedro S\u00e1nchez intenta fer equilibris i conciliar l’impossible: d’un costat, la resist\u00e8ncia i la pressi\u00f3 de l’aparell d’Estat m\u00e9s vinculat al franquisme contrari a qualsevol cosa que no sigui una rendici\u00f3 incondicional, i de l’altre, les aspiracions dels treballadors i d’una \u00e0mplia majoria social a Catalunya que no accepta l’escarment com a soluci\u00f3 pol\u00edtica, ni el manteniment de l’actual statu quo.<\/p>\n

La r\u00e0bia deslligada i el tuf \u00abafricanista\u00bb que desprenen els qui desitjarien arreglar el \u00abproblema catal\u00e0\u00bb per vies no pol\u00edtiques, s’ha pogut veure aquests dies passats a Catalunya, amb motiu de la celebraci\u00f3 a Barcelona del Consell de Ministres del dia 21. Una campanya deslligada des de diversos mitjans amb el PP i C’s al capdavant semblava encoratjar, o com menys desitjar, que hi hagu\u00e9s morts en la protesta anunciada per algunes entitats independentistes. En qualsevol cas, que hi hagu\u00e9s una algarada m\u00e9s o menys important per a continuar alimentant la campanya d’assetjament i enderrocament contra el govern de Pedro S\u00e1nchez, iniciada l’endem\u00e0 de la moci\u00f3 de censura contra Rajoy.<\/p>\n

No poden suportar que es reconegui en un paper que existeix un conflicte pol\u00edtic, ni que s’aposti per les vies de di\u00e0leg per molt t\u00edmides que aquestes siguin. Ni que es faci cap gest amb els presos als quals es pret\u00e9n escarmentar. \u00c9s tota una declaraci\u00f3 d’intencions. No obstant aix\u00f2, el govern de Pedro S\u00e1nchez prefereix la pol\u00edtica de draps calents, i opta per plegar-se davant els qui no volen cap soluci\u00f3 democr\u00e0tica, prefereixen l’enfrontament i fins i tot es permeten bloquejar des del Senat la iniciativa que permetria suavitzar la cotilla pressupost\u00e0ria imposada per Brussel\u00b7les i ampliar el sostre de despesa en 6.000 milions. Cap treballador pot entendre que els dirigents socialistes es limitin a lamentar-se, i no s’organitzi la resposta al bloqueig antidemocr\u00e0tic imposat per una minoria al Senat i en la Mesa del Congr\u00e9s, que no \u00e9s revocable. El pr\u00f2xim judici als republicans catalans ser\u00e0 una gran prova de l’insostenible d’aquesta pol\u00edtica. En aquesta com en tantes altres q\u00fcestions d’ordre pol\u00edtic que afecten les llibertats, als drets socials, a les condicions de vida i treball de milions de treballadors, el govern de Pedro S\u00e1nchez ha de triar si s’alinea amb l’ordre constitucional mon\u00e0rquic, que li condiciona i li empeny a competir electoralment en inferioritat de condicions \u2013per la seva submissi\u00f3\u2013 amb la dreta franquista o la que es disfressa de moderna, o per contra es recolza en la majoria social que a Catalunya i a Espanya vol una soluci\u00f3 pol\u00edtica, en els treballadors i en les seves organitzacions que esperen restablir drets i acabar amb les retallades.<\/p>\n

Despr\u00e9s del 21 de desembre<\/h4>\n

Per\u00f2 el govern S\u00e1nchez no \u00e9s l’\u00fanic que es troba en una cru\u00eflla. Tamb\u00e9 ho est\u00e0 el govern presidit per Torra, atrapat en la l\u00f2gica de la gesti\u00f3 auton\u00f2mica encara que la disfressi amb crides ret\u00f2riques a resistir, mentre d’altra banda es mantenen les retallades i les mesures que ofeguen els serveis p\u00fablics. Els funcionaris de la Generalitat, entre altres, saben perfectament en qu\u00e8 consisteix aquest doble llenguatge.<\/p>\n

Prenguem un exemple pr\u00e0ctic. En la recta final de 2018, el govern de la Generalitat pren una mesura a aplicar immediatament. Es tracta de l’aband\u00f3 del Fons de Liquiditat Auton\u00f2mic (FLA), que ser\u00e0 substitu\u00eft per l’adhesi\u00f3 al Fons de Facilitat Financera (FFF), com a pas previ \u00abper a finan\u00e7ar-se directament en els mercats\u00bb. La decisi\u00f3 anunciada per Pere Aragon\u00e8s ha estat presentada com a s\u00edmptoma de la salut financera de la Generalitat i com un pas endavant perqu\u00e8 Catalunya tingui m\u00e9s llibertat econ\u00f2mica enfront de l’Estat. No obstant aix\u00f2, tant el FLA com el FFF s\u00f3n dues alternatives de finan\u00e7ament que l’Estat ofereix a les autonomies davant les dificultats d’acc\u00e9s als mercats financers. I per a acollir-se a ambdues cal complir amb l’objectiu del d\u00e8ficit i el sostre de despesa.<\/p>\n

Conv\u00e9 precisar en qu\u00e8 consisteixen els programes que amaguen aquestes sigles FLA i FFF. El FLA, en vigor des del 14 de juliol de 2012, \u00e9s \u00abun mecanisme de suport a la liquiditat de les Comunitats Aut\u00f2nomes, de car\u00e0cter temporal i voluntari, que permeti atendre les necessitats financeres\u00bb (Art. 1, Reial decret llei 21\/2012; \u00faltima modificaci\u00f3 30\/12\/2014). Amb ell es \u00abpret\u00e9n incentivar la presa de decisions concordes amb el compliment dels objectius de consolidaci\u00f3 fiscal i la implantaci\u00f3 de mesures correctores en el menor termini possible\u00bb, amb \u00abla possibilitat que el Ministeri d’Hisenda i Administracions P\u00fabliques proposi la modificaci\u00f3 del pla o que s’encomani a la Intervenci\u00f3 General de l’Administraci\u00f3 de l’Estat l’exercici de missions de control en el cas que es detectin riscos d’incompliment o incompliment de les mesures del pla d’ajust\u00bb (concretada en l’article 7.3). A m\u00e9s, \u00abs’exigeix la remissi\u00f3 d’un pla d’ajust el grau del qual d’execuci\u00f3 haur\u00e0 de reportar-se de manera peri\u00f2dica\u00bb (mensualment, d’acord amb l’article 6.1).<\/p>\n

La data \u00e9s important, perqu\u00e8 a penes nou mesos abans s’havia modificat l’article 135 de la Constituci\u00f3, per exig\u00e8ncia del BCE al servei del capital financer: \u00abEls cr\u00e8dits per a satisfer els interessos i el capital del deute p\u00fablic de les Administracions s’entendran sempre inclosos en l’estat de despeses dels seus pressupostos i el seu pagament gaudir\u00e0 de prioritat absoluta\u00bb. Es constitucionalitzava aix\u00ed l’ajust permanent, lligant de peus i mans a les diferents administracions, tal com es verifica amb la creaci\u00f3 del FLA.<\/p>\n

Modifica substancialment la situaci\u00f3 el FFF? Aquest fons entra en vigor el 27 de desembre de 2014 (RDL 17\/2014), com un compartiment del Fons de Finan\u00e7ament a Comunitats Aut\u00f2nomes, concretament a les \u00abque compleixin els objectius d’estabilitat pressupost\u00e0ria i de deute p\u00fablic (…)\u00bb (art. 15). Aparentment es tracta per tant d’un \u00abregal\u00bb als qui han fet els deures, al no requerir l’aprovaci\u00f3 expl\u00edcita d’un pla d’ajust. No obstant aix\u00f2, roman la coerci\u00f3 estatal al dictat de la UE: \u00abEn el cas de no tenir acordat amb el Ministeri d’Hisenda i Administracions P\u00fabliques un pla d’ajust, a trav\u00e9s de la seva Intervenci\u00f3 General o unitat equivalent, la Comunitat Aut\u00f2noma haur\u00e0 de remetre amb periodicitat trimestral la seg\u00fcent informaci\u00f3: a) Escenari economicofinancer per a l’exercici corrent i el seg\u00fcent, amb el detall de les mesures adoptades i previstes en mat\u00e8ria de despeses i ingressos, aix\u00ed com el seu calendari d’implantaci\u00f3 i efectes; b) Informaci\u00f3 en mat\u00e8ria de reordenaci\u00f3 del sector p\u00fablic auton\u00f2mic\u00bb (art. 19.2). Hi ha algun dubte sobre qu\u00e8 significa aqu\u00ed el terme \u00abreordenaci\u00f3\u00bb? La remissi\u00f3 d’aquesta informaci\u00f3 podria semblar un formalisme per\u00f2 \u00e9s el Ministeri d’Hisenda i Administracions P\u00fabliques qui accepta, o no, les mesures que pren cada comunitat. Dit d’una altra manera, la idea que aquest mecanisme permetr\u00e0 una major sobirania! \u00e9s completament il\u00b7lus\u00f2ria: qualsevol aparen\u00e7a de m\u00e9s flexibilitat s’esvaeix amb la rendici\u00f3 de comptes, l’anomenat sostre de despesa no desapareix, sin\u00f3 que continua sotmetent tot. Tots dos fons, basats en el 135, anul\u00b7len la m\u00e9s elemental autonomia, converteixen als governs regionals en delegacions d’Hisenda per a destruir drets i conquestes.<\/p>\n

En aquest sentit \u00e9s important comprendre el significat de la pretensi\u00f3 de la Generalitat d’endeutar-se en els mercats internacionals sense el suport d’un Estat, per m\u00e9s que de moment almenys no es tracti d’una possibilitat real. Tal acc\u00e9s suposaria el risc immediat que serien les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3, aut\u00e8ntics garants del capital financer dominant, l’estatunidenc i, de fet, part d’ell, les que imposarien l’exig\u00e8ncia de m\u00e9s ajust mitjan\u00e7ant el xantatge d’una mala qualificaci\u00f3, fins i tot igualant aquest hipot\u00e8tic deute als bons-escombraries.<\/p>\n

\u00c9s molt eloq\u00fcent sobre aquest tema l’experi\u00e8ncia eslovena a la qual s’al\u00b7ludeix d’una manera com poc irreflexiva, ja que la constituci\u00f3 d’un estat independent no nom\u00e9s no va suposar un proc\u00e9s real de sobirania, sin\u00f3 exactament el contrari: el terreny per al pillatge del pa\u00eds per les multinacionals, amb la destrucci\u00f3 de la seva base productiva, dels drets conquistats en el marc de la lluita de la classe treballadora iugoslava, en particular des de 1945.<\/p>\n

El conseller d’Economia de la Generalitat pot presentar la decisi\u00f3 presa com vulgui, per\u00f2 la realitat \u00e9s que per a fer possible aquest hipot\u00e8tic avan\u00e7 cap a un m\u00ednim d’autonomia financera, ha hagut d’ajustar la despesa \u2013\u00e9s a dir, mantenir les retallades\u2013 i dir-li als funcionaris que no cobraran de manera immediata les pagues extres del 2013 i 2014 que se’ls deu des de llavors, sin\u00f3 en el termini de quatre anys. A m\u00e9s de mantenir la sanitat p\u00fablica en un estat lamentable i la resta de serveis p\u00fablics en greu deterioraci\u00f3. Per al conseller d’Economia, en aix\u00f2 consisteix la sobirania?<\/p>\n

Mantenir les retallades socials i salarials, res t\u00e9 a veure amb la llibertat i la sobirania a la qual aspiren milions de ciutadans a Catalunya. \u00c9s sabut que Pere Aragon\u00e9s, i amb ell altres membres del govern de la Generalitat, confonen deliberadament els interessos del capital financer amb el desig de bona part de la societat catalana d’aconseguir una soluci\u00f3 democr\u00e0tica i poder decidir el seu futur.<\/p>\n

El govern de la Generalitat, els dirigents que diuen enfrontar-se a l’Estat, que advoquen per una soluci\u00f3 republicana, tamb\u00e9 estan confrontats a una disjuntiva. Per\u00f2 per a poder triar en un sentit favorable a la majoria social, han de tenir clar que la llibertat dels pobles, els drets democr\u00e0tics i socials que nega el r\u00e8gim mon\u00e0rquic, s\u00f3n tamb\u00e9 incompatibles amb les institucions que representen al capital financer internacional, i amb les pol\u00edtiques que anul\u00b7len tota expressi\u00f3 de democr\u00e0cia i anul\u00b7len la sobirania real de tots els pobles.<\/p>\n

La situaci\u00f3 existent interpel\u00b7la a tot el moviment obrer. Les organitzacions que es reclamen dels treballadors no poden esperar a la cat\u00e0strofe que s’organitza entre Madrid i Barcelona. \u00c9s indispensable l’organitzaci\u00f3 d’un vast moviment popular per a posar en primer terme les exig\u00e8ncies socials i democr\u00e0tiques inajornables. Moviment que a partir d’aquestes exig\u00e8ncies immediates obre cam\u00ed a acabar amb el r\u00e8gim mon\u00e0rquic valedor dels interessos del capital financer i enemic de les llibertats. \u00c9s el cam\u00ed a la Rep\u00fablica, Rep\u00fablica del poble, dels pobles, basada en particular en l’exercici del dret d’autodeterminaci\u00f3.<\/p>\n

Avui el combat per la llibertat dels presos \u00e9s un dels pilars fonamentals en aquesta obstinaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 711 \u2013 veure en castell\u00e0) Des del punt de vista del moviment obrer, la greu situaci\u00f3 actual planteja un previ ineludible en els termes democr\u00e0tics m\u00e9s elementals: alliberament immediat dels presos pol\u00edtics i cessament total de la persecuci\u00f3 judicial. Cap mat\u00eds \u00e9s possible sobre aquest tema, perqu\u00e8 els drets no […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3708","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3708","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3708"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3708\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3712,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3708\/revisions\/3712"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3708"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3708"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3708"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}