{"id":3842,"date":"2019-03-26T09:34:04","date_gmt":"2019-03-26T07:34:04","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3842"},"modified":"2019-03-26T09:35:59","modified_gmt":"2019-03-26T07:35:59","slug":"les-eleccions-i-la-crisi-del-regim","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/les-eleccions-i-la-crisi-del-regim\/","title":{"rendered":"Les eleccions i la crisi del R\u00e8gim"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 722<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Els pr\u00f2xims mesos estaran marcats pels diferents processos electorals que pr\u00e0cticament s’encadenen. Uns comicis controlats pel poder judicial heretat del franquisme, com demostren les \u00faltimes actuacions de la Junta Electoral Central (de que els seus 14 membres, 8 s\u00f3n magistrats del Tribunal Suprem). La paradoxa de deixar el govern d’unes eleccions democr\u00e0tiques a un poder judicial franquista \u00e9s una mostra m\u00e9s dels equilibris establerts en l’anomenada \u00abTransici\u00f3\u00bb.<\/p>\n

La convocat\u00f2ria anticipada d’eleccions \u00e9s el resultat de la incapacitat del govern S\u00e1nchez de respondre a les expectatives generades per la moci\u00f3 de censura. Excepte la pujada del Salari M\u00ednim a 900 euros, durant aquests 9 mesos, S\u00e1nchez a penes ha adoptat algunes mesures de les quals reclamava la majoria social que va veure amb esperances l’expulsi\u00f3 del PP del govern. La LOMCE i la Llei Mordassa segueixen en peus. Com l’article 315.3 del Codi Penal. La reforma de pensions de 2013 no ha estat derogada. Tampoc s’han derogat \u2013 ni tan sols parcialment- les reformes laborals, pesi a l’acord de la Ministra de Treball amb els sindicats, el compliment dels quals demanden avui els dirigents d’UGT i CCOO. A ning\u00fa se li oculta que va ser la negativa de Pedro S\u00e1nchez a fer si m\u00e9s no un pas pel que fa al judici dels republicans catalans el que finalment va motivar el rebuig parlamentari a aprovar els Pressupostos de l’Estat, que va desencadenar la decisi\u00f3 de S\u00e1nchez d’anticipar la convocat\u00f2ria d’eleccions.<\/p>\n

Ara, totes aquestes mesures que el govern no va voler aprovar es converteixen en promeses electorals, davant el desconcert de bona part de la classe treballadora. Milions de treballadors i joves dubten sobre qu\u00e8 fer en les eleccions. Sens dubte, temen la possibilitat d’una vict\u00f2ria de les dretes que port\u00e9s a la formaci\u00f3 d’un govern PP-Cs-*Vox que buscaria arrasar els seus drets i conquestes socials, i que portaria la situaci\u00f3 a Catalunya a un punt d’enfrontament irrespirable, per\u00f2, d’altra banda, dubten de les promeses de les organitzacions que parlen en el seu nom i que han aplicat tamb\u00e9 retallades de drets, salaris i conquestes socials des dels diferents governs. En aquesta situaci\u00f3, molts dubten si anar a votar per a tancar el passo a la dreta, mentre uns altres es plantegen abstenir-se.<\/p>\n

La picabaralla de les llistes electorals<\/strong><\/h4>\n

Mentre les enquestes auguren un resultat molt ajustat, o fins i tot un \u00abempat t\u00e8cnic\u00bb que deixi la formaci\u00f3 d’un hipot\u00e8tic govern en mans dels republicans catalans, retornant tot a la casella anterior a la convocat\u00f2ria d’eleccions, els diferents partits, mancant mesures concretes que oferir als votants, s’embardissen en operacions de propaganda a base de \u00abfitxatges estrella\u00bb.<\/p>\n

Cadascun al seu estil. Mentre el PP es vana d’haver fitxat per a la seva candidatura per Barcelona a una persona que t\u00e9 a orgull no parlar catal\u00e0 i Vox porta en les seves llistes a uns quants generals en la reserva, Ciutadans recorre a gents de la \u00absocietat civil\u00bb com l’executiu de Coca-cola Marcos de cinqu\u00e8, presentant aix\u00ed per Madrid a un dels responsables del ERO de Coca-cola, el rebuig de la qual va aglutinar les forces de bona part del moviment obrer (a les organitzacions del qual va qualificar p\u00fablicament de \u00absectaris, parasitaris i in\u00fatils\u00bb).<\/p>\n

El PSOE no \u00e9s ali\u00e8 a aquesta cerca de \u00abfigures\u00bb per a les seves candidatures, com ja va fer Pedro S\u00e1nchez per al seu govern, ensopegant amb els antecedents fiscals d’alguns candidats adinerats amb l’objectiu de pagar menys imposats.<\/p>\n

Tampoc la confecci\u00f3 de les llistes de \u201cPodemos\u201d i IU expressa la voluntat de combatre per les reivindicacions socials, estant presidida aquesta confecci\u00f3 per baralles que no tenen un rerefons pol\u00edtic, sin\u00f3 la pura pugna pels llocs de sortida (com el cas madrileny mostra amb claredat).<\/p>\n

En \u00faltima inst\u00e0ncia, el recurs a figures \u00abestrella\u00bb per part dels diferents partits, mancant alternatives reals que oferir, \u00e9s una mostra de la crisi que sacseja al R\u00e8gim de la Monarquia i a les seves institucions i que copeja a totes les organitzacions que viuen immerses en les institucions del r\u00e8gim. I tamb\u00e9 alimenta l’escepticisme i el rebuig de molts treballadors i joves cap a la pol\u00edtica oficial.<\/p>\n

Les reivindicacions<\/strong><\/h4>\n

Nou mesos de govern de Pedro S\u00e1nchez han deixat sense resposta les principals reivindicacions dels treballadors, la joventut i els diferents pobles de l’Estat.<\/p>\n

Per als treballadores, la q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 clara: cal derogar les reformes laborals, aix\u00ed com la LOMCE, el decret 3+2, la Llei Mordassa i l’article 315.3 del Codi Penal. Cal defensar el sistema p\u00fablic de pensions, la qual cosa exigeix derogar les contrareformes de 2011 i 2013, i imposar per llei la revaloraci\u00f3 com a m\u00ednim segons l’IPC. Digui el que digui Brussel\u00b7les, cal imposar un pressupost d’urg\u00e8ncia per als serveis p\u00fablics, per a posar fi a la deterioraci\u00f3 de la sanitat, l’ensenyament, la depend\u00e8ncia, i cal posar en marxa un pressupost extraordinari d’inversions en infraestructures, per a pal\u00b7liar la deterioraci\u00f3 produ\u00efda per anys de retallades en carreteres i transport ferroviari.<\/p>\n

La immensa majoria social que va veure amb esperan\u00e7a la moci\u00f3 de censura contra el PP, esperava que el govern S\u00e1nchez s’orient\u00e9s en aquesta direcci\u00f3. Per\u00f2 no ha estat aix\u00ed i el govern S\u00e1nchez, ha volgut justificar la seva inacci\u00f3 per la inexist\u00e8ncia d’una majoria parlament\u00e0ria s\u00f2lida, i la seva falta de valentia pol\u00edtica per les \u00abexig\u00e8ncies desaforades\u00bb dels nacionalistes catalans. En realitat excuses perqu\u00e8 la feblesa parlament\u00e0ria del govern hauria quedat en un segon terme si aquell hagu\u00e9s pres mesures en favor dels treballadors, dels pensionistes, de la joventut. No hi ha millor recepta per a combatre als convocants de la pla\u00e7a Col\u00f3n. Recolzar-se en la majoria social que vol recuperar drets i defensar el que \u00e9s de tots, refor\u00e7ar aquesta majoria social sobre la base d’una soluci\u00f3 democr\u00e0tica a la q\u00fcesti\u00f3 catalana, en lloc de plegar-se als qui fan de l’enfrontament entre pobles una de les seves principals banderes.<\/p>\n

El silenci de les organitzacions<\/strong><\/h4>\n

Per\u00f2 la falta de valentia pol\u00edtica del govern no \u00e9s l’\u00fanic problema. En la situaci\u00f3 viscuda en els \u00faltims mesos, per a molts treballadors, i per a molts afiliats i quadres dels sindicats obrers, \u00e9s molt desconcertant el silenci i la passivitat dels dirigents dels sindicats obrers. Primer van animar a esperar que el govern actu\u00e9s. Despr\u00e9s, quan es veia que el govern no es decidia a adoptar mesures com la derogaci\u00f3 de les reformes laborals, van pujar el to de les demandes, per\u00f2 mantenint els l\u00edmits.<\/p>\n

El 8 de febrer, en un acte conjunt d’UGT i CCOO convocat per a exigir al govern \u00abm\u00e9s fets, menys paraules\u00bb, els secretaris generals de totes dues organitzacions van instar al govern a complir els seus compromisos i fer passos reals per a revertir les retallades socials i laborals, sense escudar-se en la falta de majories parlament\u00e0ries. Unai Sord va dir que \u00abno podem demanar a ning\u00fa que guanyi una votaci\u00f3 en el Congr\u00e9s, per\u00f2 s\u00ed que es coresponsabilitzi amb el que ha acordat amb CCOO i UGT\u00bb. Van amena\u00e7ar amb convocar noves mobilitzacions si el govern no passava immediatament \u00abde les declaracions al BOE\u00bb.<\/p>\n

Despr\u00e9s del 8 de febrer, i despr\u00e9s de la convocat\u00f2ria d’eleccions, el govern va fer oficial la seva decisi\u00f3 de no tocar les reformes laborals, i els dirigents sindicals no han passat de condemnes verbals a aquest anunci. Han arribat a dir que no convocaran mobilitzacions en per\u00edode electoral. Per a molts, es tracta de no posar en dificultats a Pedro S\u00e1nchez i al \u00abvot d’esquerres\u00bb. Unai Sord declarava que \u00abfarem una crida permanent als treballadors i treballadores a la mobilitzaci\u00f3 electoral\u00bb, perqu\u00e8 cal frenar \u00abl’agenda reaccion\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n

La passivitat dels dirigents de les organitzacions ve des de lluny. Des de la vaga general de 2012, han decidit, en els fets, tancar la via de la mobilitzaci\u00f3 i confiar-ho tot al \u00abdi\u00e0leg social\u00bb amb els diferents governs, a pesar que cap resultat hagi sortit d’aquest \u00abdi\u00e0leg\u00bb. Una via que no ha fet sin\u00f3 aprofundir el desagafo d’\u00e0mplies capes de treballadors cap a les organitzacions i el recurs a coordinadores i plataformes per a organitzar la defensa dels seus drets.<\/p>\n

Quina \u00e9s la sortida?<\/strong><\/h4>\n

La soluci\u00f3 a les necessitats de la classe treballadora, de la joventut, de les dones, dels pobles, exigeix la m\u00e9s \u00e0mplia democr\u00e0cia, exigeix acabar amb el r\u00e8gim de la Monarquia, imposar la Rep\u00fablica, les Rep\u00fabliques de tots els pobles de l’Estat unides fraternal i lliurement.<\/p>\n

Sens dubte, en les pr\u00f2ximes eleccions molts treballadors votaran les candidatures del PSOE o d’Units Podem o d’altres organitzacions que recolliran reivindicacions obreres i democr\u00e0tiques en els seus programes. Alguns amb la renovada esperan\u00e7a que es faci una mica m\u00e9s des del govern, i uns altres, m\u00e9s preocupats per l’auge de la dreta franquista, que per la il\u00b7lusi\u00f3 que generen aquells. Uns altres s’abstindran. Per descomptat, no som indiferents al que pugui succeir en les eleccions, ja que la vict\u00f2ria electoral d’ells uns o els altres tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques immediates. Molts treballadors saben el que pot succeir en aquest pa\u00eds si triomfen Casado-Rivera-Abascal. No obstant aix\u00f2, l’experi\u00e8ncia est\u00e0 feta i el succe\u00eft en els \u00faltims mesos ho ha tornat a confirmar: no hi ha sortida sense fer retrocedir al r\u00e8gim mon\u00e0rquic i les seves institucions al servei del capital financer; no hi ha sortida si la decisi\u00f3 \u00e9s sotmetre’s de nou a poders \u2013com el judicial- heretats del franquisme, que impedeixen una soluci\u00f3 democr\u00e0tica per a la q\u00fcesti\u00f3 catalana. Una soluci\u00f3 democr\u00e0tica que no cap dins del marc de la Constituci\u00f3 Mon\u00e0rquica, que estableix la \u00abunitat indissoluble de la Naci\u00f3 Espanyola\u00bb i que funciona sota la tutela de poders antidemocr\u00e0tics com el poder judicial franquista, l’ex\u00e8rcit, plegat d’apologistes del franquisme i que nodreix les llistes electorals de Vox (com tamb\u00e9 les del PP i Cs), i la pr\u00f2pia Monarquia. No hi ha sortida, en definitiva, si no es governa a favor de la majoria social, optant per claudicar davant Brussel\u00b7les o la CEOE. En el millor dels casos, es tornar\u00e0 a la mateixa situaci\u00f3 de bloqueig que ha portat a la convocat\u00f2ria electoral.<\/p>\n

Les conquestes arrencades despr\u00e9s de la mort del dictador han estat retallades o estan amena\u00e7ades. La defensa de cadascuna d’elles requereix acabar amb el r\u00e8gim mon\u00e0rquic i obrir la via a la Rep\u00fablica. En el moment en qu\u00e8 es commemorar\u00e0 el 14 d’abril, tots els que ens reclamem de la lluita per les llibertats i la democr\u00e0cia, hem de contribuir al fet que tingui expressi\u00f3 pol\u00edtica la majoria social que advoca per la derogaci\u00f3 de les reformes i de totes les contrareformes; que vol defensar les pensions i parar els peus a la dreta \u00absense cap complex\u00bb, que vol un canvi pol\u00edtic en profunditat i acabar amb l’enfrontament entre pobles.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 722 \u2013 veure en castell\u00e0) Els pr\u00f2xims mesos estaran marcats pels diferents processos electorals que pr\u00e0cticament s’encadenen. Uns comicis controlats pel poder judicial heretat del franquisme, com demostren les \u00faltimes actuacions de la Junta Electoral Central (de que els seus 14 membres, 8 s\u00f3n magistrats del Tribunal Suprem). La paradoxa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3842","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3842","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3842"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3842\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3846,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3842\/revisions\/3846"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3842"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3842"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3842"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}