{"id":5093,"date":"2020-11-16T21:36:00","date_gmt":"2020-11-16T19:36:00","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5093"},"modified":"2020-11-16T23:27:11","modified_gmt":"2020-11-16T21:27:11","slug":"el-govern-vol-prorrogar-un-any-el-tractat-que-regula-les-bases-de-rota-i-moron","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-govern-vol-prorrogar-un-any-el-tractat-que-regula-les-bases-de-rota-i-moron\/","title":{"rendered":"El govern vol prorrogar un any el tractat que regula les bases de Rota i Mor\u00f3n"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 809 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>En El Pa\u00eds de l’11 de novembre, Miguel Gonz\u00e1lez ens explica que, encara que el \u00abconveni\u00a0<\/strong>d<\/strong>e Defensa\u00bb amb els EUA ven\u00e7 el pr\u00f2xim 21 de maig, despr\u00e9s de vuit anys de vig\u00e8ncia, el Govern espanyol ja ha decidit prorrogar-lo per un any, \u00abper a donar temps al fet que la nova Administraci\u00f3 dem\u00f2crata, presidida per Joe Biden, es formi i defineixi les seves l\u00ednies pol\u00edtiques<\/strong>\u00ab. Aquest \u00abconveni de defensa\u00bb permet la cessi\u00f3 de les bases m<\/strong>ilitars de Rota (Cadis) i Mor\u00f3n de la Frontera (Sevilla) als EUA, sense cap control per part del govern espanyol sobre l’equipament d’aquestes bases. Ni tan sols es pot saber si alberguen o no armes nuclears. Comenta l’article que \u00abtampoc el Govern tenia una altra alternativa perqu\u00e8, en cas d’haver arribat al 22 de maig sense un conveni en vigor, s’hauria iniciat el termini d’un any perqu\u00e8 els EUA retir\u00e9s les seves tropes d’Espanya\u00bb. Una situaci\u00f3 que, sens dubte, hauria afegit pressi\u00f3 als EUA en la renegociaci\u00f3 del conveni, per\u00f2 que el govern ha decidit evitar.<\/strong><\/p>\n

Ning\u00fa espera que l’administraci\u00f3 Biden vagi a canviar la seva pol\u00edtica respecte a les bases militars ni a l’exig\u00e8ncia que els \u00abaliats\u00bb incrementin la seva despesa militar. De fet, el projecte de PGE inclou un augment del 5% en la despesa militar, com assenyal\u00e0vem en la Carta Setmanal de la setmana passada.<\/p>\n

La pol\u00edtica exterior d’un govern \u00e9s una bona mostra de la seva pol\u00edtica en general; hi ha una relaci\u00f3 estreta entre aquest \u00abregal\u00bb al \u00abnou \u00abpresident americ\u00e0 i la tonalitat general dels pressupostos, que no responen als interessos de la majoria(vegeu anterior carta). A nosaltres NO ens guia un altre inter\u00e8s que el de la majoria social, i en cap cas creiem que \u00abcom pitjor, millor\u00bb. Tot aspecte positiu mereix el suport dels treballadors, per tant el nostre. Per\u00f2 com \u00e9s possible donar l’esquena al que ha estat tradicionalment una de les millors tradicions dels treballadors i els joves del nostre pa\u00eds, la lluita contra la guerra. Estem conven\u00e7uts que coincidim en aix\u00f2 amb la immensa majoria dels companys del PSOE i de Podemos, amb IU, q\u00fcesti\u00f3 que sens dubte els portar\u00e0 a reflexi\u00f3.<\/p>\n

Les bases de Rota i Mor\u00f3n<\/h4>\n

Per aquest tractat, els EUA mant\u00e9 en la base de Rota (a 20 km de Cadis), de manera permanent, quatre destructors armats amb el sistema antim\u00edssils Aegis (formen part de l'\u00bbescut antim\u00edssils\u00bb de l’OTAN), per\u00f2 que tenen llibertat per a participar en qualsevol missi\u00f3 militar. Per exemple, es van utilitzar per a un atac amb m\u00edssils contra S\u00edria en 2017. Ara s’ha instal\u00b7lat, a m\u00e9s, un esquadr\u00f3 d’helic\u00f2pters d’atac. Els EUA ha demanat al Govern espanyol augmentar amb altres dos vaixells (i 600 marins) l’esquadr\u00f3 de Rota, \u00abper a estalviar-se -diu Miguel Gonz\u00e1lez- la travessia de l’Atl\u00e0ntic en els seus desplegaments pel Mediterrani Oriental, la Mar Negra o el mar de Barentsz\u00bb. Per\u00f2 aquesta ampliaci\u00f3 exigia modificar el conveni, que a l’\u00e9sser un tractat internacional requereix l’aprovaci\u00f3 del Parlament. Per aix\u00f2 s’ha ajornat la resposta.<\/p>\n

En Mor\u00f3n (a 75 km de Sevilla) es mant\u00e9 la For\u00e7a Especial Terra-Aire de Resposta de Crisi del Cos de Marines, amb 8 avions Osprey (capacitats per a enlairament i aterratge vertical) i 500 marinis. Formen part del Africom (comando de l’OTAN per a \u00c0frica), i el seu objectiu declarat \u00e9s poder intervenir en el nord d’\u00c0frica, on es plantarien en unes hores (des del punt de vista estrat\u00e8gic-militar, es considera a Mor\u00f3n com a part d’\u00c0frica). A m\u00e9s, hi ha avions KC-130J per a prove\u00efment de carburant en vol, la qual cosa li permet fer costat a missions a\u00e8ries a \u00c0frica o Orient Pr\u00f2xim.
\nDes de fa uns anys, s’est\u00e0 parlant de traslladar la seu del Africom \u2013 ara a Stuttgart (Alemanya) \u2013 a Espanya. Es va parlar primer de Mor\u00f3n i el setembre passat, The Washington Post parlava de Rota.
\nMantenir bases militars, que possiblement alberguen armes nuclears de manera permanent o en tr\u00e0nsit, a 20 km de Rota i 75 de Sevilla, suposa, sens dubte, una greu imprud\u00e8ncia.<\/p>\n

Una her\u00e8ncia franquista<\/h4>\n

Les bases militars USA existeixen en virtut d’un Acord Defensiu Espa\u00f1a-Estats Units del 26 de setembre de 1953, signat pel govern de la dictadura del General Francisco Franco. Amb aquest conveni, Franco feia un pas m\u00e9s cap al reconeixement internacional del seu r\u00e8gim, proc\u00e9s iniciat en 19450 quan l’Assemblea general de l’ONU va revocar la seva condemna al r\u00e8gim franquista. A canvi, Franco se sotmetia al control militar de l’imperialisme USA, alguna cosa que tots els governs de la Monarquia han mantingut.
\nEspanya cedia als EUA quatre bases militars (Rota, Mor\u00f3n, Torrej\u00f3n i Saragossa) i altres instal\u00b7lacions menors. Nominalment estaven sota bandera espanyola, per\u00f2 un protocol secret, que no es va con\u00e8ixer fins a 1981 (quan l’historiador \u00c1ngel Vi\u00f1as va tenir acc\u00e9s i el va publicar), deia que els Estats Units podia usar unilateralment les bases \u00aben cas d’una agressi\u00f3 comunista que amenac\u00e9s la seguretat d’Occident\u00bb, sense haver de comptar amb l’autoritzaci\u00f3 del govern espanyol.
\nLa responsabilitat penal i fins i tot civil del personal de les bases quedava fora de la jurisdicci\u00f3 espanyola.
\nLa compensaci\u00f3 econ\u00f2mica que va rebre Espanya dels Estats Units entre 1953 i 1963 va ser ben escassa: 1.500 milions de d\u00f2lars, en cr\u00e8dits per a comprar productes estatunidencs, i una ajuda militar va ser de 456 milions en material de guerra de segona m\u00e0, i al qual el govern ianqui va imposar limitacions per al seu \u00fas, limitant-lo al purament defensiu.<\/p>\n

OTAN, no, Bases fora!<\/h4>\n

La posici\u00f3 del moviment obrer i de les seves organitzacions era, de manera un\u00e0nime, el rebuig a la integraci\u00f3 en l’OTAN i l’exig\u00e8ncia de tancament de les bases militars ianquis. Felipe Gonz\u00e1lez, que va arribar al govern en 1982 amb un comprom\u00eds de convocar un refer\u00e8ndum per a sortir de l’OTAN, va trair aquest mandat popular i, encara que va convocar el refer\u00e8ndum, va defensar que Espanya es mantingu\u00e9s dins de l’OTAN. El refer\u00e8ndum es va celebrar en 1986, i el govern Gonz\u00e1lez va posar tot el seu pes en la balan\u00e7a, amena\u00e7ant Felipe Gonz\u00e1lez per televisi\u00f3 amb dimitir si guanyava el no. Finalment 9.054.509 van votar a favor, i 6.872.421 en contra. Gaireb\u00e9 14 milions es van abstenir, gaireb\u00e9 200.000 van votar nul i 1.127.673 en blanc. El No a l’OTAN va guanyar a Can\u00e0ries, Catalunya, Pa\u00eds Basc i Navarra. Mantenir-se en l’OTAN va ser aprovat, per tant, per un 31% del cens electoral. I
\nNo obstant aix\u00f2, l’enorme mobilitzaci\u00f3 popular contra l’OTAN i les bases (va haver-hi manifestacions de fins a un mili\u00f3 de persones) va obligar el govern a tancar, en 1987, dues bases USA, la de Torrej\u00f3n i la de Saragossa.
\nAmb el temps, diverses organitzacions m\u00e9s es van despenjar de la reivindicaci\u00f3 del tancament de les bases. Un dels arguments utilitzats pels principals sindicats \u00e9s la defensa dels llocs de treball dels empleats espanyols de les bases. Un argument falsari al qual s’han anat unint m\u00e9s organitzacions. L’\u00faltim ha estat el ministre Alberto Garz\u00f3n, qui, en una entrevista en televisi\u00f3, declarava que \u00abel primer\u00bb \u00e9s defensar les ocupacions de les bases militars dels EUA Se suma Garz\u00f3n a la l\u00ednia de l’alcalde de Cadis, Kichi, qui llegia en 2013, com a portaveu de la Marxa a Rota, el seg\u00fcent: \u00abPerqu\u00e8 malgrat el c\u00e0stig que sofrim aqu\u00ed amb la desocupaci\u00f3, ning\u00fa aqu\u00ed sucumbeixi a l’engany que l’escut antim\u00edssils generar\u00e0 ocupaci\u00f3 en la zona…\u00bb. Despr\u00e9s va passar a defensar la venda de corbetes a l’Ar\u00e0bia Saudita, escudant-se en els llocs de treball de les drassanes, i no se li ha vist en cap de les \u00faltimes marxes a Rota.
\nTants s\u00f3n els llocs de treball implicats en les bases? En el cas de Mor\u00f3n va arribar a haver-hi 450 empleats espanyols, per\u00f2 avui, despr\u00e9s de successius ERE i la substituci\u00f3 de treballadors espanyols per empleats estatunidencs, a penes superen el centenar. Quant a Rota, la plantilla espanyola est\u00e0 ara al voltant del miler d’empleats, encara que ha arribat a estar en uns 800. Ha estat un augment, per\u00f2 el president del comit\u00e8 d’empresa, Manuel Urbina, lamentava els baixos sous i les condicions laborals d’aquestes noves contractacions. \u00abEl que s’ha fet \u00e9s signar contractes de 20 hores i amb sous de 520 euros\u00bb, declarava Urbina. En el cas de Rota, caldria veure, a m\u00e9s, quants llocs de treball suposaria recuperar per a \u00fas civil uns quants quil\u00f2metres de platja, 2.400 hect\u00e0rees de terreny en plena costa, un aeroport i un bon port.
\nAquests empleats estan fora de la protecci\u00f3 dels tribunals espanyols. Una sent\u00e8ncia del Tribunal Superior de Just\u00edcia d’Andalusia, sobre l’ ERE impost en 2014 a la plantilla de la base de Mor\u00f3n, desestimava el recurs dels 55 treballadors, basant-se en una \u00abimmunitat de jurisdicci\u00f3\u00bb. Segons el TSJA, en el conveni bilateral de defensa \u00abes fa valer expressament pels Estats Units la seva immunitat davant els tribunals espanyols, respecte del seu govern i forces armades, pels processos promoguts pels empleats de les contractistes que efectuen els seus treballs a Espanya per a les Forces dels Estats Units\u00bb. Cosa que permet qualsevol atropellament laboral sense defensa legal possible.
\nEn tot cas, un activista antimilitarista de Sevilla desmuntava aquests arguments comentant ir\u00f2nicament, sobre la posici\u00f3 dels sindicats sobre la base de Mor\u00f3n, que \u00ab\u00e9s com defensar la pena de mort al\u00b7legant que el botx\u00ed \u00e9s afiliat\u00bb.<\/p>\n

Pel tancament de les bases militars USA<\/h4>\n

Els qui viuen de les institucions de la Monarquia i s’emboliquen en la seva bandera, tant des del govern com de l’oposici\u00f3, abandonen tota pretensi\u00f3 de patriotisme quan es tracta d’abordar la submissi\u00f3 militar a l’imperialisme USA.
\nUna pol\u00edtica internacional independent i basada en la fraternitat entre els pobles exigiria trencar amb aquesta submissi\u00f3, i tancar les bases militars des de la qual es prepara i s’efectua l’agressi\u00f3 contra els pobles del Magreb, el nord d’\u00c0frica i l’Orient Pr\u00f2xim. Per tant, negar-se a renovar el tractat de cessi\u00f3 de les bases \u00e9s una mesura democr\u00e0tica elemental.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 809 per descarregar en PDF En El Pa\u00eds de l’11 de novembre, Miguel Gonz\u00e1lez ens explica que, encara que el \u00abconveni\u00a0de Defensa\u00bb amb els EUA ven\u00e7 el pr\u00f2xim 21 de maig, despr\u00e9s de vuit anys de vig\u00e8ncia, el Govern espanyol ja ha decidit prorrogar-lo per un any, \u00abper a donar temps al fet […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[734,22,176,9],"class_list":["post-5093","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-donald-trump","tag-imperialismo","tag-otan","tag-soberania"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5093","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5093"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5093\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5120,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5093\/revisions\/5120"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5093"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5093"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5093"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}