{"id":5197,"date":"2020-12-16T02:04:07","date_gmt":"2020-12-16T00:04:07","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5197"},"modified":"2020-12-21T18:58:54","modified_gmt":"2020-12-21T16:58:54","slug":"el-dret-democratic-a-leducacio-exigeix-la-derogacio-dels-concerts-i-la-sortida-de-la-religio-de-lescola","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-dret-democratic-a-leducacio-exigeix-la-derogacio-dels-concerts-i-la-sortida-de-la-religio-de-lescola\/","title":{"rendered":"El dret democr\u00e0tic a l’educaci\u00f3 exigeix la derogaci\u00f3 dels concerts i la sortida de la religi\u00f3 de l’escola"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 813 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>El dret a l’educaci\u00f3, que nom\u00e9s pot assegurar-se amb l’ensenyament p\u00fablic gratu\u00eft i de qualitat (aix\u00ed doncs, cient\u00edfica i per tant laica), forma part de les reivindicacions del moviment obrer des dels seus inicis. Per exemple, al programa fundacional del PSOE el 1888, \u00abentre els mitjans immediats per realitzar la seva aspiraci\u00f3<\/em>\u00bb emancipat\u00f2ria s’inclou la \u00abcreaci\u00f3 d’escoles professionals i de primer i segon ensenyament gratu\u00eft i laic<\/em>\u00ab.<\/p>\n

En les societats capitalistes els drets nom\u00e9s poden aconseguir-se de forma parcial, sempre que no comprometin la rendibilitat del capital i la seva dominaci\u00f3, necess\u00e0ria per mantenir els seus privilegis. Aix\u00f2 no vol dir rebaixar la import\u00e0ncia de les conquestes, per limitades que siguin, i per tant, la lluita per arrencar-les. S\u00f3n importants perqu\u00e8 alleugen les condicions de vida de la classe treballadora i perqu\u00e8 demostren que nom\u00e9s mitjan\u00e7ant l’organitzaci\u00f3 i la mobilitzaci\u00f3 es poden aconseguir aven\u00e7os. Per\u00f2 totes les conquestes obreres i democr\u00e0tiques en el capitalisme s\u00f3n prec\u00e0ries, la burgesia sempre les t\u00e9 en el punt de mira dels seus atacs. I cada vegada m\u00e9s, per la destructiva fugida cap endavant, cap a m\u00e9s i m\u00e9s barb\u00e0rie, que implica la superviv\u00e8ncia del capitalisme al seu estadi imperialista i les pol\u00edtiques que l’acompanyen, a les quals obeeix la magnitud de la pand\u00e8mia i tots els seus efectes socials que caracteritzen aquest terrible any 2020.<\/p>\n

En el cas espanyol aix\u00f2 es verifica amb molta claredat, perqu\u00e8 aquesta dominaci\u00f3 de classe, que es va mantenir durant gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades mitjan\u00e7ant la dictadura franquista, continua amb la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica que \u00e9s la seva hereva directa. De manera que el dret a l’educaci\u00f3, com altres, nom\u00e9s s’aconsegueix parcialment. La manca de comprom\u00eds amb les reivindicacions de les direccions dels principals partits i dels sindicats ha impedit que el sentir majoritari s’hagi plasmat en un ensenyament plenament p\u00fablic, gratu\u00eft i laic. De fet, la seva orientaci\u00f3 ha facilitat que cal\u00e9s entre certs sectors el reaccionari discurs d’una suposada \u00abllibertat d’elecci\u00f3\u00bb, en realitat una esquerda per la qual colar els interessos del capital i l’Esgl\u00e9sia. El resultat \u00e9s que la inger\u00e8ncia religiosa a l’escola s’ha mantingut ininterrompudament des de 1975, aix\u00ed com que des de la Llei Org\u00e0nica Reguladora del Dret a l’Educaci\u00f3 (LODE) de 1985, del govern de Gonz\u00e1lez, es consagrin els concerts educatius que suposen una transfer\u00e8ncia massiva de recursos p\u00fablics a les escoles privades.<\/p>\n

En aquest context, l’any 2013 el govern del PP va aprovar la LOMCE, que va ser rebutjada de forma aclaparadorament massiva als carrers i als centres d’estudi. Tamb\u00e9 coneguda com a Llei Wert, pel nom d’un dels ministres m\u00e9s menyspreat dels \u00faltims temps, el seu contingut agreujava la situaci\u00f3 de l’ensenyament p\u00fablic. Ho feia a trav\u00e9s d’una s\u00e8rie de mesures que generalitzaven encara m\u00e9s els concerts -fins i tot a les escoles que, com en la dictadura, separen l’alumnat per sexes-, potenciaven la pres\u00e8ncia de la religi\u00f3 a les aules i, en general, penalitzaven als estudiants de classe treballadora. Malgrat que ja en el mateix 2013 tots els partits d’oposici\u00f3, excepte els escindits del PP, es van comprometre a derogar la LOMCE quan tinguessin majoria parlament\u00e0ria, aquesta derogaci\u00f3 no es va dur a terme ni pels congressos constitu\u00efts despr\u00e9s de les eleccions de 2015 i de 2016 que ja suposaven aquesta majoria, ni despr\u00e9s de la moci\u00f3 de censura de juny de 2018. a tot aix\u00f2, cal afegir les retallades de despesa p\u00fablica social que des de 2010 han colpejat brutalment a l’ensenyament p\u00fablic.<\/p>\n

La LOMLOE nom\u00e9s elimina els aspectes m\u00e9s reaccionaris de la LOMCE<\/strong><\/h4>\n

El passat 19 de novembre el Congr\u00e9s aprova una nova llei educativa, la Llei Org\u00e0nica de Modificaci\u00f3 de la LOE (LOMLOE), tamb\u00e9 coneguda pel cognom de la ministra com a Llei Cela\u00e1. La crid\u00f2ria de la dreta i la patronal dels centres privats, en particular dels cat\u00f2lics, podria induir a confusi\u00f3, si no fos perqu\u00e8 \u00e9s coneguda la falsificaci\u00f3 sistem\u00e0tica de la qual es valen: la realitat \u00e9s que ni s’eliminen els concerts, ni desapareix la religi\u00f3, ni es treu el castell\u00e0 en cap comunitat aut\u00f2noma, etc. Aquesta nova llei, a la qual nom\u00e9s li queda passar pel Senat, implica jur\u00eddicament la derogaci\u00f3 de la LOMCE.<\/p>\n

La llei inclou mesures que sens dubte s\u00f3n positives. Entre elles, l’eliminaci\u00f3 de les rev\u00e0lides a Secund\u00e0ria i Batxillerat; la reducci\u00f3 dels itineraris i la diversificaci\u00f3 curricular; la flexibilitzaci\u00f3 de l’acc\u00e9s al Batxillerat; la desaparici\u00f3 de l’assignatura alternativa de religi\u00f3 i el c\u00f2mput d’aquesta per a la nota mitjana; la limitaci\u00f3 dels concerts pel que fa als centres que segreguen per ra\u00f3 de sexe (encara que caldr\u00e0 veure si s’estableixen mecanismes per assegurar tot aix\u00f2).<\/p>\n

Tant CCOO com UGT han donat suport l’aprovaci\u00f3 d’aquesta llei, encara que amb algunes propostes de canvis, com la de reduir les r\u00e0tios a les aules i les hores lectives de professorat, a m\u00e9s de reclamar un augment de les plantilles. Tamb\u00e9 reclamen una reforma de la professi\u00f3 docent, major inversi\u00f3 en educaci\u00f3, etc. \u00c9s cert que amb aquesta llei s’eliminen atacs que va imposar el govern de Rajoy en 2013. Per\u00f2 els problemes s\u00f3n m\u00e9s profunds, v\u00e9nen de lluny i aquesta llei no es d\u00f3na per objectiu resoldre’ls. Entre d’altres, dos molt greus que es retroalimenten: el manteniment dels concerts amb centres privats i la continu\u00eftat de la religi\u00f3 a les escoles i instituts, amb una legi\u00f3 de catequistes pagats amb fons p\u00fablics (700 milions a l’any), escollits pel bisbat de torn.<\/p>\n

Les arrels dels problemes de l’ensenyament p\u00fablic<\/strong><\/h4>\n

En definitiva, la LOMLOE inclou mesures molt limitades front als problemes normatius i pressupostaris de l\u2019ensenyament p\u00fablic. Es limita a derogar els aspectes m\u00e9s regressius de la LOMCE, sense abordar les q\u00fcestions de fons. Com en altres \u00e0mbits el govern no satisf\u00e0 les reivindicacions, perqu\u00e8 el mandat democr\u00e0tic exigeix \u200b\u200banar m\u00e9s enll\u00e0, eliminant concerts i inger\u00e8ncia religiosa, a m\u00e9s de dotar amb tots els mitjans necessaris l’ensenyament p\u00fablic de qualitat -per tant cient\u00edfic i per tant laic-, el que resulta incompatible amb el desviament massiu de diners als centres privats i amb una assignatura de religi\u00f3, per definici\u00f3 anticient\u00edfica.<\/p>\n

Els problemes de l’ensenyament obeeixen al car\u00e0cter antidemocr\u00e0tic, no ja de tot Estat burg\u00e8s, sin\u00f3 espec\u00edficament de l’Estat mon\u00e0rquic imposat per la dictadura. El 22 de novembre de 1975 t\u00e9 lloc la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica, tot just 48 hores despr\u00e9s de la declaraci\u00f3 de mort del dictador, de qu\u00e8 el nou rei declar\u00e8s llavors all\u00f2 de \u00abuna figura excepcional entra en la Hist\u00f2ria<\/em>\u00ab. En aquest marc, el 3 de gener de 1979 es va anunciar la signatura d’uns acords de l’Estat espanyol amb l’Estat vatic\u00e0 que, de fet, mantenen bona part del Concordat de 1953). \u00c9s a dir, cinc dies despr\u00e9s de l’entrada en vigor de la constituci\u00f3, el 29 de desembre de 1978, que empara la continu\u00eftat del nacionalcatolicisme, maquillat com llibertat d’ensenyament (pels que segueixen perseguint el lliure pensament): \u00abels poders p\u00fablics garanteixen el dret que assisteix als pares perqu\u00e8 els seus fills rebin la formaci\u00f3 religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions <\/em>\u00ab(article 27.3). Despr\u00e9s, en l’inici de les vacances d’estiu de 1985 (3 de juliol) el PSOE promulg\u00e0 l’esmentada LODE, regularitzant la pr\u00e0ctica de la dictadura de finan\u00e7ament p\u00fablic de centres privats, concretat en el Reglament de Normes B\u00e0siques sobre Concerts aprovat en l’inici de les vacances de l’hivern seg\u00fcent (18 de desembre). Dates que dificulten la mobilitzaci\u00f3 contra aquestes lleis que q\u00fcestionen el dret a l’educaci\u00f3.<\/p>\n

Segons dades oficials, el cost dels concerts supera cada any els 6.000 milions d’euros, majorit\u00e0riament dirigits a l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Fons que van a centres que competeixen deslleialment amb els p\u00fablics, al disposar de doble finan\u00e7ament: fons p\u00fablics i aportacions de les fam\u00edlies (que colen gr\u00e0cies a la passivitat dels governs). Els titulars dels privats, majorit\u00e0riament cat\u00f2lics, fan negoci doble: econ\u00f2mic, pel doble finan\u00e7ament, i ideol\u00f2gic, adoctrinant a una part de la joventut. Per l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, una instituci\u00f3 caracteritzada per innombrables iniquitats i delictes, des de recolzar la criminal dictadura franquista fins a les violacions sistem\u00e0tiques a menors i passant per infraccions econ\u00f2miques com les immatriculacions d’edificis i monuments o l’impagament d’impostos (sobretot aix\u00f2 pot trobar-se m\u00e9s informaci\u00f3 al n\u00famero 352 del diari informaci\u00f3 Obrera).<\/p>\n

La majoria dels centres privats s\u00f3n concertats, \u00e9s a dir, privats amb fons p\u00fablics, i amb prou feines tenen estudiants de fam\u00edlies de classe treballadora, mentre que la majoria de l’alumnat immigrant i amb necessitats educatives espec\u00edfiques est\u00e0 a l’escola p\u00fablica. Sota la suposada llibertat d’elecci\u00f3 es camufla una segregaci\u00f3 en tota regla. \u00c9s un rebuig a la barreja social, a educar els fills i filles amb els que s\u00f3n d’una altra classe social; rebuig finan\u00e7at amb fons provinents en gran mesura de les fam\u00edlies de la classe de que els seus descendents busquen allunyar els seus. Com expliquen Rogero i Andr\u00e9s de la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid: \u00abla llibertat d’elecci\u00f3 de centre no existeix, \u00e9s un terme fal\u00b7la\u00e7 per justificar un sistema que segrega a l’alumnat i que serveix a les classes mitjanes i altes per allunyar-se dels alumnes estrangers i de les classes baixes<\/em> \u00bb\u00a0 \u00a0(www.reis.cis.es\/REIS\/PDF\/REIS_147_071404906873547.pdf<\/a>).<\/p>\n

Fins i tot l’OCDE planteja que \u00abproporcionar plena llibertat d’elecci\u00f3 d’escola als pares pot donar per resultat la segregaci\u00f3 d’estudiants segons les seves capacitats i antecedents socioecon\u00f2mics, i generar majors desigualtats en els sistemes educatius<\/em>\u00bb (www.oecd.org\/education\/school \/49620052.pdf).<\/p>\n

Cal organitzar el rebuig als concerts i a la inger\u00e8ncia de la religi\u00f3<\/h4>\n

L’ensenyament p\u00fablic nom\u00e9s garantir\u00e0 el dret a l’educaci\u00f3 si \u00e9s plenament gratu\u00eft i de qualitat, despr\u00e9s cient\u00edfic i per tant laic. Per aix\u00f2, la LOMLOE no resol els problemes, no, pels atacs a aquest dret. Per fer-ho, \u00e9s imperatiu derogar les contrareformes i dotar tots els mitjans necessaris: els fons p\u00fablics han d’anar \u00edntegrament als centres p\u00fablics, de manera que s’han d’eliminar els concerts (no n’hi ha prou amb una promesa del 5% del PIB, han de ser tots els necessaris) . A m\u00e9s, ha de expulsar definitivament a la religi\u00f3 de les aules, ja que la seva pres\u00e8ncia \u00e9s incompatible amb la necess\u00e0ria educaci\u00f3 de qualitat, cient\u00edfica i per tant, laica. Nom\u00e9s hi ha una manera de defensar aquestes reivindicacions leg\u00edtimes: fins al final, incondicionalment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 813 per descarregar en PDF El dret a l’educaci\u00f3, que nom\u00e9s pot assegurar-se amb l’ensenyament p\u00fablic gratu\u00eft i de qualitat (aix\u00ed doncs, cient\u00edfica i per tant laica), forma part de les reivindicacions del moviment obrer des dels seus inicis. Per exemple, al programa fundacional del PSOE el 1888, \u00abentre els mitjans immediats per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[103,127],"class_list":["post-5197","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-ensenanza-publica","tag-servicios-publicos"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5197","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5197"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5197\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5203,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5197\/revisions\/5203"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5197"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5197"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5197"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}