{"id":5265,"date":"2021-01-04T21:48:37","date_gmt":"2021-01-04T19:48:37","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5265"},"modified":"2021-01-04T21:55:28","modified_gmt":"2021-01-04T19:55:28","slug":"en-2021-conquerir-les-reivindicacions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/en-2021-conquerir-les-reivindicacions\/","title":{"rendered":"En 2021, conquerir les reivindicacions"},"content":{"rendered":"

Carta Setmana<\/strong>l 816 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>Per l<\/span>a classe treballadora, 2020 ha estat un any molt dif\u00edcil. Encara queden\u00a0<\/span>centenars de <\/span>milers de treballadors en ERTO (segons el govern 746.900<\/span>a 30 d<\/span>e novembre), molts m\u00e9s a l’atur (d’acord a l’\u00faltima EPA, 3.770.000 en el tercer trimestre d’aquest any) i en gran part sense perspectives de trobar feina. Encara al novembre 661.000 persones, el 79% de l’total, esperen el prom\u00e8s -i repartit amb cicater\u00eda- ingr\u00e9s m\u00ednim vital. I ara s’acumulen els ERO, els tancamen<\/span>ts d’ind\u00fastries, els acomiadaments a la banca …<\/span><\/p>\n

La pand\u00e8mia ha mort gaireb\u00e9 80.000 persones si atenem a l’augment de morts respecte als anys previs, i ha col\u00b7locat a la vora del col\u00b7lapse a una sanitat ja molt afeblida per les retallades, per\u00f2 serveix tamb\u00e9 d’excusa per a moltes coses, per aplicar retallades que ja estaven plantejades, com els tancaments de consultes i serveis a la Sanitat, o el tancament d’ind\u00fastries. I serveix tamb\u00e9 perqu\u00e8 ens demanin ajornar les reivindicacions pendents des de fa anys, i per ajornar tamb\u00e9 el compliment de les promeses. O, directament, per actuar en sentit contrari, com en el Pacte de Toledo, les conclusions del qual s’oposen a les reivindicacions.<\/p>\n

Parlem, per exemple, de les reformes laborals<\/strong><\/h4>\n

L’exig\u00e8ncia dels sindicats, i el comprom\u00eds de Govern, era derogar, al menys, la reforma de Rajoy. Una cosa que podia haver-se fet en un any de govern (i en l’any i mig anterior, del govern que va sortir de la moci\u00f3 de censura de 2018), per\u00f2 que s’ajorna una i altra vegada, mentre s’acumulen les exig\u00e8ncies de la Uni\u00f3 Europea per tal que no es deroguin i les declaracions de membres de Govern que no \u00e9s convenient derogar-ara, o simplement, que no \u00e9s convenient derogar. Els sindicats segueixen demanant la seva derogaci\u00f3, encara que de vegades el limiten a part de les reivindicacions, no al total que es reivindicava, i anuncien mobilitzacions, per\u00f2 ajornen la seva convocatoria un cop i un altre. No obstant aix\u00f2, els treballadors veuen els salaris enfonsats, el dret de convenis est\u00e0 anul\u00b7lat en molts casos. Per al moviment obrer \u00e9s vital la seva derogaci\u00f3 completa i immediata.<\/p>\n

Parlem del salari m\u00ednim<\/strong><\/h4>\n

Ja al desembre de 2019, en el si del di\u00e0leg social, el Govern va acceptar rebaixar la seva proposta de pujar-ho a 1000 euros i, davant les pressions de la patronal, el va deixar en 950. Ara, la patronal exigia que no hi hagu\u00e9s pujada, i les ministres Montero i Calvi\u00f1o han donat suport la seva postura, i el Govern ho ha ajornat dient que potser el pugin fer al juliol, per\u00f2 \u00e9s evident que la patronal tampoc voldr\u00e0 a l’estiu pujar-lo. Mantenir baix el salari m\u00ednim \u00e9s una mesura que afecta sobretot a dones treballadores, que copen les ocupacions amb baixos salaris.<\/p>\n

Parlem de les pensions<\/strong><\/h4>\n

S’ha mantingut la difer\u00e8ncia entre cotitzacions i prestacions, i el govern, incomplint la llei de Seguretat Social, en lloc d’aportar la difer\u00e8ncia a c\u00e0rrec dels Pressupostos, ha recorregut a un suposat pr\u00e9stec, que col\u00b7loca a la caixa de la Seguretat Social amb un suposat deute de 72.000 milions, mentre el govern tanca els ulls als informes que assenyalen que han sortit de la caixa de la SS fins a 500.000 milions per a despeses indegudes (un informe de CCOO cita la xifra de 509.000 milions). No en va, el moviment pensionista reclama una auditoria dels comptes de la Seguretat Social, i la ruptura amb el Pacte de Toledo.<\/p>\n

Sobre pensions, tamb\u00e9, la Uni\u00f3 Europea ha condicionat, una i altra vegada, les suposades ajudes al fet que el govern fes reformes, i, en particular, una reforma de les pensions. I el ministre Escriv\u00e0 surt amb la idea d’augmentar el per\u00edode de c\u00f2mput per al c\u00e0lcul de la pensi\u00f3 fins als 35 anys de vida laboral, el que de fet suposaria pr\u00e0cticament tota. Una mesura, que segons fonts del propi govern rebaixaria de mitjana el 5,45% el valor de les pensions futures. Les organitzacions de pensionistes han respost com correspon: governi qui governi, les pensions es defensen!<\/p>\n

Parlem dels aturats<\/strong><\/h4>\n

El Govern, que ha mantingut totes les retallades del subsidi d’atur aplicats pels governs anteriors i s’ha negat a crear un subsidi d’atur indefinit, ha creat l’Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital, de quantia bastant redu\u00efda, que va prometre que cobrarien al menys 850.000 persones . Per\u00f2 va pressupostar 500 milions per a 6 mesos de 2020 i ara 3.000 milions per a tot 2021. L’Associaci\u00f3 de V\u00edctimes de l’Atur ha denunciat que s\u00f3n quantitats molt insuficients. I el resultat \u00e9s que milers de sol\u00b7licitants ensopeguen amb tramitacions lentes, requisits impossibles … De fet, cinc de cada sis sol\u00b7licituds es rebutgen, i el Ministeri d’Igualtat parla de \u00abexcessius requisits d’acc\u00e9s\u00bb i de \u00abdesmanegats tr\u00e0mits burocr\u00e0tics\u00bb A qu\u00e8 espera per canviar-? La mateixa associaci\u00f3 ha reclamat, en va, un Pla Estatal de Treball i Activitat que permeti crear llocs de treball perqu\u00e8 la gent visqui del seu treball, i no de subsidis.<\/p>\n

Parlem dels serveis p\u00fablics<\/strong><\/h4>\n

La sanitat va patir en els anys de la crisi anterior retallades per un total de m\u00e9s de 27.000 milions, i el que est\u00e0 en marxa, aprofitant la pand\u00e8mia, \u00e9s el seu desmantellament, i, alhora, aprofitant els fons europeus potenciar el que anomenen \u00bb col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privada \u00ab(o sigui, la privatitzaci\u00f3). L’ensenyament p\u00fablic va patir retallades de m\u00e9s de 50.000 milions, i la LOMLOE mant\u00e9 el finan\u00e7ament dels negocis de l’Esgl\u00e9sia i la catequesi religiosa a les escoles. La Depend\u00e8ncia va patir retallades de 6.000 milions. Recuperar aquests serveis imprescindibles exigiria la dotaci\u00f3 d’un fons d’urg\u00e8ncia que no ha arribat i que els pressupostos generals no contemplen en absolut, malgrat que el Govern els va presentar com \u00abhist\u00f2rics\u00bb.<\/p>\n

Parlem dels empleats p\u00fablics<\/strong><\/h4>\n

que van perdre des de 2010 fins 2017 el 12,9% dels seus salaris. Els acords signats pel govern Rajoy amb els sindicats van permetre recuperar un 4,2. Fins al 12,9%, faltaria per recuperar un 8,7% de poder de compra dels seus salaris. Per\u00f2 el govern ha pujat nom\u00e9s un 0,9%. Falta encara molt per recuperar l\u2019arrabassat a aquests treballadors.<\/p>\n

Parlem de la ind\u00fastria<\/strong><\/h4>\n

A l’inici de la pand\u00e8mia, quan es va constatar que aquest pa\u00eds no tenia mitjans per fabricar ni mascaretes i bates de protecci\u00f3, ens van prometre que aix\u00f2 no tornaria a passar. Per\u00f2 aix\u00ed que va acabar el primer confinament Nissan, Alcoa, Airbus, amb desenes de milers en les seves ind\u00fastries auxiliars, i moltes altres ind\u00fastries anuncien tancaments totals o parcials. Els treballadors es dirigeixen al govern exigint que impedeixi la destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 i intervingui aquestes ind\u00fastries. Els dos ter\u00e7os dels fons europeus s\u00f3n per a les empreses, que s’utilitzen per finan\u00e7ar les reestructuracions i no per defensar els llocs de treball. Aqu\u00ed est\u00e0 el cas d’Iberdrola, quan al mateix temps patim els preus de l’electricitat m\u00e9s elevats d’Europa.<\/p>\n

Parlem de la banca<\/strong><\/h4>\n

Entre gener de 2009 i desembre de l’any 2018 es van perdre en el sector 112.250 llocs de treball. Per a aquest any es preveuen entre 19.000 i 24.000 acomiadaments m\u00e9s, entre fusions i tancament d’oficines. Aquesta destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 s’ha acompanyat d’una brutal campanya de tancament d’oficines banc\u00e0ries. S’ha passat de m\u00e9s de 45.624 sucursals el 2009 a 25.408 a finals de 2019, i es preveu quedar-se en poc m\u00e9s de 22.000 en 2021. Seria posar-nos en una xifra similar a la de 1978, per\u00f2 amb m\u00e9s d’un 25% extra de poblaci\u00f3 i una bancaritzaci\u00f3 de l’economia molt m\u00e9s gran. Per m\u00e9s que els sindicats presumeixin de les \u00abbones condicions\u00bb en qu\u00e8 es van alguns acomiadats, \u00e9s evident que ni els treballadors bancaris ni la poblaci\u00f3 poden suportar m\u00e9s aquest ab\u00fas dels bancs, que destrueix ocupaci\u00f3 i la precaritza, a m\u00e9s de deteriorar el servei . L’exig\u00e8ncia de nacionalitzaci\u00f3 es posa a l’ordre del dia.<\/p>\n

Parlem de les llibertats<\/strong><\/h4>\n

S’han proposat m\u00e9s de dos milions de multes amb la Llei Mordassa, la que el Govern va prometre derogar, i que ara el ministre Marlaska utilitza massivament contra la poblaci\u00f3. Els nou dirigents republicans catalans segueixen a la pres\u00f3 tot i que un tribunal tendenci\u00f3s va haver de retirar l’acusaci\u00f3 de rebel\u00b7li\u00f3 dels fiscals, i hi ha 3.000 ciutadans m\u00e9s processats. Els indults -encara que no siguin la sortida- estan per veure. I la reforma del Codi Penal per eliminar l’art 315.3, encara en tramitaci\u00f3. Mentrestant, hi ha generals que conspiren a la llum del dia per a la rebel\u00b7li\u00f3 impunement \u00a0I hi ha alguna cosa m\u00e9s greu que les morts i la sort dels migrants, als quals es nega tot dret?<\/p>\n

Podrien dir-nos que no hi ha diners per satisfer moltes d’aquestes reivindicacions. Una explicaci\u00f3 que no val per a q\u00fcestions com la llei mordassa per\u00f2 que tampoc \u00e9s acceptable en general. \u00c9s clar que hi ha diners si hi ha voluntat de complir amb les exig\u00e8ncies de la majoria. Per\u00f2 aix\u00f2 no casa amb les decisions que ha pres el govern sobre impostos. Incomplint el seu propi programa, nom\u00e9s ha incl\u00f2s en els pressupostos de 2021 una m\u00ednima pujada en IRPF per a rendes molt altes i unes m\u00ednimes taxes. I cap mesura per intervenir contra l’elusi\u00f3 fiscal de les empreses i les grans fortunes. I tampoc casa amb la despesa militar, les ajudes al capital i a la sempiterna Casa Reial, les subvencions a l’Esgl\u00e9sia, entre altres despeses oposades a les necessitats de la majoria.<\/p>\n

Per al moviment obrer i les seves organitzacions, \u00e9s vital actuar ja per aconseguir aquestes reivindicacions. En el terreny que li \u00e9s propi, \u00e9s a dir, sense sotmetre a les maniobres d’aquest \u00abgovern progressista\u00bb que les ha deixat enrere, quan no actua en direcci\u00f3 contr\u00e0ria, com en les pensions. Perqu\u00e8, governi qui governi, les reivindicacions es defensen. Com han fet aquest any en sectors com la ind\u00fastria, la sanitat, l’ensenyament o, entre d’altres, l’esmentat de les pensions.<\/p>\n

Quaranta anys de Monarquia <\/strong>han demostrat que les institucions constru\u00efdes per Franco i mantingudes durant l’anomenada \u00abtransici\u00f3\u00bb (Monarquia, ex\u00e8rcit, poder judicial, forces repressives …) s\u00f3n formidables obstacles, quan no directament incompatibles, per a la lluita per les reivindicacions i els drets, tant socials com democr\u00e0tics o nacionals. Per aix\u00f2 en 2021 s’han de donar passos decisius en alliberar-nos de l’opressi\u00f3 mon\u00e0rquica, obrint el cam\u00ed a la Rep\u00fablica que aculli plenament aquestes aspiracions.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 816 per descarregar en PDF Per la classe treballadora, 2020 ha estat un any molt dif\u00edcil. Encara queden\u00a0centenars de milers de treballadors en ERTO (segons el govern 746.900a 30 de novembre), molts m\u00e9s a l’atur (d’acord a l’\u00faltima EPA, 3.770.000 en el tercer trimestre d’aquest any) i en gran part sense perspectives de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[30,88,11,72,1017],"class_list":["post-5265","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-clase-obrera","tag-pensiones","tag-recortes","tag-reforma-laboral","tag-reivindicaciones"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5265","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5265"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5265\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5274,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5265\/revisions\/5274"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5265"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5265"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}