{"id":5290,"date":"2021-01-12T02:54:21","date_gmt":"2021-01-12T00:54:21","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5290"},"modified":"2021-01-12T02:54:21","modified_gmt":"2021-01-12T00:54:21","slug":"a-proposit-de-les-vacunes-contra-el-coronavirus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/a-proposit-de-les-vacunes-contra-el-coronavirus\/","title":{"rendered":"A prop\u00f2sit de les vacunes contra el coronavirus"},"content":{"rendered":"

Carta Setmana<\/strong>l 817 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/h4>\n

\"\"<\/a>Aquesta Carta Setmanal no \u00e9s una publicaci\u00f3 de ci\u00e8ncia m\u00e8dica. Per tant, no ens correspon valorar l’efectivitat o els efectes secundaris de les vacunes, per\u00f2 s\u00ed comentarem els aspectes pol\u00edtics lligats a tot el proc\u00e9s.<\/p>\n

El desastre de l’aplicaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea ha comprat vacunes a diferents laboratoris, signant fins a sis acords, en condicions secretes (incloent el preu), amb un cost total de 12.600 milions d’euros entre 2020 i 2021, i un cost afegit possible de 7.020 milions.<\/p>\n

Les dosis es distribuiran entre els diferents estats en proporci\u00f3 a la seva poblaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, l’aplicaci\u00f3 efectiva de les vacunes est\u00e0 sent, a tot Europa, molt limitada, posant en evid\u00e8ncia el col\u00b7lapse dels sistemes sanitaris despr\u00e9s d’anys de retallades. Alemanya, pa\u00eds que m\u00e9s vacunes ha aconseguit distribuir, ha arribat nom\u00e9s al 20% de les vacunes que va rebre fins al desembre. Fran\u00e7a, en deu dies, del 25 de desembre al 3 de Gener, nom\u00e9s comptava 500 vacunats, per\u00f2, al mateix temps, l’Estat ha mobilitzat 100.000 gendarmes per controlar a la poblaci\u00f3 el 31 de desembre. Als EUA s’ha aplicat nom\u00e9s un 33% de les vacunes rebudes.<\/p>\n

En altres pa\u00efsos, la vacunaci\u00f3 es fa amb criteris discriminatoris. Com Israel, l\u00edder mundial en vacunaci\u00f3, que ja ha aplicat la primera dosi a un 12% de la seva poblaci\u00f3, per\u00f2 no ha distribu\u00eft ni una sola dosi entre els palestins dels territoris ocupats.<\/p>\n

A Espanya s’ha administrat un 18,7% de les dosis distribu\u00efdes, amb variacions entre el 55% d’Ast\u00faries o el 51% de Ceuta i el 5% de Madrid i Cant\u00e0bria. El que no treu la bronca entre governs. Madrid, que nom\u00e9s ha repartit un 5% de les dosis rebudes, no ha cessat d’acusar el Govern central per les poques dosis que li han arribat. Totes aquestes dades a data del 6 de gener.<\/p>\n

En alguns casos, la vacunaci\u00f3 ha suposat un pas m\u00e9s en la privatitzaci\u00f3 de la Sanitat. A Madrid, s’han privatitzat equips de vacunaci\u00f3, mitjan\u00e7ant un contracte amb Creu Roja, que s’ha fet sense licitaci\u00f3 p\u00fablica i que es va signar abans que se sab\u00e9s que s’anaven a distribuir les vacunes. Un contracte amb un valor total de 804.098 \u20ac per 6 mesos, que preveu un \u00abbenefici industrial\u00bb declarat del 10% (80.000 euros), i cobriria 12 equips m\u00f2bils d’infermer i auxiliar d’infermeria m\u00e9s un coordinador. Per\u00f2 els comptes no quadren. Per exemple, en salaris es preveu una despesa mensual de 5.287 \u20ac per cada equip, per\u00f2 segons el conveni de sanitat privada de Madrid, el salari d’una infermera \u00e9s de 1246 \u20ac i el d’una auxiliar de 1122, el que sumaria 2.368. La quantitat pressupostada \u00e9s un 223% d’aquesta suma.
\nAltres comunitats, com Andalusia, estudien tamb\u00e9 la privatitzaci\u00f3.<\/p>\n

Un negoci fabul\u00f3s<\/strong> …<\/h4>\n

Vacunar milers de milions de persones a tot el m\u00f3n suposa un negoci que pot superar els 100.000 milions de d\u00f2lars. No oblidem que, per les dades que s’han filtrat, la vacuna de Pfizer costa uns 30 euros, la de Moderna 21 euros, i la de AstraZeneca 6 euros.<\/p>\n

Comparant aquestes xifres de vendes amb les inversions declarades, \u00e9s escandal\u00f3s. Pfizer diu haver invertit en la seva vacuna \u00ab2.000 milions de d\u00f2lars\u00bb (1.700 milions d’euros), i precisa que ha \u00abautofinan\u00e7at tots els costos de la vacuna\u00bb, per tenir les mans lliures a l’hora de fixar els preus. Per\u00f2 el seu soci en el desenvolupament de la vacuna, BioNTech s\u00ed que ha rebut ajudes p\u00fabliques del govern alemany, ni m\u00e9s ni menys que de 375 milions d’euros.<\/p>\n

Pel que fa a la manca de finan\u00e7ament p\u00fablic de la vacuna de Pfizer, cal matisar l’afirmaci\u00f3, ja que la Comissi\u00f3 Europea ha arribat a compromisos anticipats de compra amb cada productor de vacunes, finan\u00e7ant, a canvi, part dels costos inicials dels laboratoris amb c\u00e0rrec a l’Instrument d’Assist\u00e8ncia Urgent, com un pagament a compte de les vacunes que els Estats membres compraran efectivament.<\/p>\n

Hi hagi o no rebut Pfizer ajudes estatals, els ajuts han plogut sobre els laboratoris. Diferents governs, fundacions com la de Bill & Melinda Gates i donants privats han destinat 6.901.000 d’euros a finan\u00e7ar la investigaci\u00f3 davant el virus SARS-CoV-2. Les partides destinades a vacunes arriben als 3.948,9 milions d’euros, absorbint m\u00e9s de la meitat de tots els desemborsaments.<\/p>\n

Amb Moderna, els Estats Units van contractar una compra inicial per valor de 1500 milions.<\/p>\n

La brit\u00e0nica AstraZeneca, que ha desenvolupat una vacuna al costat de la Universitat d’Oxford, ha rebut del Govern de Donald Trump 1.089.000 d’euros a trav\u00e9s de l’Autoritat d’Investigaci\u00f3 i Desenvolupament Biom\u00e8dic Avan\u00e7at (Barda). Tamb\u00e9 han rebut recursos de Barda, Janssen, del gegant Johnson & Johnson, amb 552.600.000 i Moderna Therapeutics amb altres 390,7.<\/p>\n

… d’una poderosa ind\u00fastria …<\/strong><\/h4>\n

Estem parlant d’una potent ind\u00fastria. L’any 2002, la suma dels guanys de les 10 companyies farmac\u00e8utiques m\u00e9s importants va superar els guanys combinades de les altres 490 empreses que apareixen a la llista de les 500 ind\u00fastries m\u00e9s profitoses. Les 10 farmac\u00e8utiques van tenir un benefici total de 35,9 bilions de d\u00f2lars i les restants 490 empreses, juntes, un benefici total de 33,7 bilions de d\u00f2lars.<\/p>\n

Aquests enormes guanys sorgeixen d’uns marges bruts del 70 al 90%, i la seva taxa de guanys \u00e9s la m\u00e9s elevada de totes (segons la revista Fortune va ser, l’any 2000, del 8,6%, davant el 15,8% dels bancs comercials, per exemple). I a sobre, paguen molt pocs impostos: La c\u00e0rrega impositiva de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica \u00e9s d’un 16,2% versus el 27,3% de la mitjana de la gran ind\u00fastria, mentre que els medicaments de recepta incrementen el seu preu molt per sobre del nivell de la inflaci\u00f3 (d’un 6 a un 20% cada any).<\/p>\n

L’any 2002, Pfizer, la comercialitzadora de la primera vacuna contra la COVID, es va convertir en el primer laboratori mundial despr\u00e9s de fusionar-se amb Warner Lambert i Pharmacia (que, al seu torn, havia comprat Upjohn i Monsanto). Pfizer va passar amb aquesta fusi\u00f3 a posseir el 11% del mercat global. Cinc anys abans, Merck era el laboratori m\u00e9s gran, per\u00f2 nom\u00e9s tenia el 5% del mercat mundial. La taxa de guanys de Pfizer va ser l’any 2004 del 22% del ‘total de les vendes, que van ser de 53 bilions de d\u00f2lars.<\/p>\n

… que posa al seu servei a governs i institucions internacionals<\/strong><\/h4>\n

Les farmac\u00e8utiques s\u00f3n, en la seva immensa majoria, empreses dels grans pa\u00efsos imperialistes: el 60% de les patents de medicaments s\u00f3n dels EUA, un 20% de la Uni\u00f3 Europea, i els EUA dominen el mercat dels 50 medicaments m\u00e9s venuts. I imposen el seu domini per mitj\u00e0 dels governs imperialistes al seu servei. Els interessos de les grans companyies farmac\u00e8utiques es defensen a trav\u00e9s de la pressi\u00f3 del govern dels EUA sobre altres pa\u00efsos, als que amena\u00e7a de sancions econ\u00f2miques i imposa pactes bilaterals desavantatjosos per a ells i beneficiosos per a la ind\u00fastria farmac\u00e8utica nord-americana. I a trav\u00e9s, tamb\u00e9, de l’OMC, un dels primers acords va ser l’ADPIC (TRIPS), que va imposar el 1995 un sistema de patents per als medicaments.<\/p>\n

Fins a 1995, la majoria dels pa\u00efsos no reconeixien que poguessin patentar els medicaments, que no es consideraven productes comercials sin\u00f3 articles \u00abde primera necessitat\u00bb als quals calia recon\u00e8ixer dret d’acc\u00e9s a tots els malalts, independentment de la seva capacitat econ\u00f2mica. A partir de llavors es va imposar un sistema de patents abusiu a tots els pa\u00efsos, inclosos els m\u00e9s pobres, i es va allargar el temps d’explotaci\u00f3 de les patents farmac\u00e8utiques de 17 a 20 anys. Amb aquest sistema de patents, tots els medicaments creats entre 1995 i 2005 m\u00e9s tots els que es cre\u00efn a partir de 2005, estaran protegits per la patent i no entraran en compet\u00e8ncia lliure, de manera que el seu preu pot encarir m\u00e9s de 10 vegades (com a m\u00ednim). Inclou, a m\u00e9s, cl\u00e0usules abusives com l’obligaci\u00f3, per part de laboratori que vulgui produir gen\u00e8rics d’un medicament patentat, de comprar a el propietari no nom\u00e9s el dret de patent d’aquell medicament sin\u00f3 tamb\u00e9 d’altres productes que aquest vulgui imposar (vendes vinculades); dret del propietari de la patent a determinar la forma sota la qual el laboratori comprador ha de produir el seu producte gen\u00e8ric; obligaci\u00f3 de comprador a informar el propietari de la patent de totes les millores realitzades en el producte; limitaci\u00f3 o prohibici\u00f3 de les exportacions.<\/p>\n

Una especulaci\u00f3 desenfrenada<\/strong><\/h4>\n

La perspectiva d’un negoci de 100.000 milions de d\u00f2lars ha despertat una especulaci\u00f3 creixent, en la qual competeixen els laboratoris, dosificant les informacions sobre les seves vacunes. El 10 de novembre Pfizer i BioNTech anunciaven en premsa els primers resultats de la seva vacuna, amb una efectivitat del 90%. El 18 de novembre, el laboratori Moderna, tamb\u00e9 americ\u00e0, anunciava la seva, que tindria una efectivitat del 94%. A l’endem\u00e0 Pfizer i BioNTech corregien les seves xifres, dient que l’efectivitat de la seva vacuna \u00e9s del 95%. El 23 de novembre, el laboratori anglo-suec AstraZeneca i la Universitat d’Oxford anunciaven els primers resultats de la seva vacuna, amb una efectivitat entre el 70 i el 90% segons la dosi. Tots aquests anuncis es van fer mitjan\u00e7ant comunicats de premsa, i cap s’acompanyava d’una publicaci\u00f3 cient\u00edfica. Quan l’ag\u00e8ncia europea retarda el reconeixement de la vacuna d’Astra-Zeneca (la que t\u00e9 m\u00e9s finan\u00e7ament p\u00fablic), la Comissi\u00f3 Europea immediatament duplica la compra de vacunes a Pfizer (300 milions de vacunes m\u00e9s).<\/p>\n

Al mateix temps, les companyies competeixen al\u00b7legant les diferents condicions de conservaci\u00f3 de les vacunes a distribuir. La de Pfizer s’ha de conservar a 70\u00ba sota zero, la de Moderna a -20\u00baC, i la de AstraZeneca a dos o tres graus sota zero.<\/p>\n

L’especulaci\u00f3 en borsa amb aquestes companyies s’ha disparat. BioNTech ha augmentat, en un any, el seu valor en borsa de 4.600 als 21.000 milions d’US$. El seu valor de mercat actual \u00e9s quatre vegades el de l’aerol\u00ednia alemanya Lufthansa. Les accions de Pfizer van pujar un 14,2% al pre-market de Nova York, mentre que les accions de BioNTech van pujar gaireb\u00e9 un 23% a Frankfurt. Les accions d’altres companyies que desenvolupen vacunes que estan en l’etapa final de prova tamb\u00e9 van pujar, Johnson & Johnson va pujar un 4% en pre-market i Moderna va pujar un 7,4%, mentre que AstraZeneca, amb una vacuna m\u00e9s barata i potser menys efectiva, va caure un 0,5%.<\/p>\n

Pot consentir la Humanitat que unes companyies farmac\u00e8utiques guanyin centenars de milers de milions de d\u00f2lars a costa de la pand\u00e8mia? No \u00e9s hora de posar per davant la necess\u00e0ria expropiaci\u00f3 de la investigaci\u00f3 en medicaments i de les grans farmac\u00e8utiques, i l’anul\u00b7laci\u00f3 de tota patent que limiti l’acc\u00e9s dels malalts als medicaments? La nostra resposta a aquesta \u00faltima pregunta \u00e9s afirmativa, per al que cal posar els mitjans que ho facin possible, el que nom\u00e9s podr\u00e0 ser obra de la classe treballadora organitzada lluitant pels seus interessos.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 817 per descarregar en PDF Aquesta Carta Setmanal no \u00e9s una publicaci\u00f3 de ci\u00e8ncia m\u00e8dica. Per tant, no ens correspon valorar l’efectivitat o els efectes secundaris de les vacunes, per\u00f2 s\u00ed comentarem els aspectes pol\u00edtics lligats a tot el proc\u00e9s. El desastre de l’aplicaci\u00f3 La Uni\u00f3 Europea ha comprat vacunes a diferents laboratoris, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[57,308],"class_list":["post-5290","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalismo","tag-sanidad"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5290","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5290"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5290\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5293,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5290\/revisions\/5293"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}