{"id":5321,"date":"2021-01-25T19:09:31","date_gmt":"2021-01-25T17:09:31","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5321"},"modified":"2021-02-01T22:58:53","modified_gmt":"2021-02-01T20:58:53","slug":"les-exigencies-de-brussel%c2%b7les-i-el-dialeg-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/les-exigencies-de-brussel%c2%b7les-i-el-dialeg-social\/","title":{"rendered":"Les exig\u00e8ncies de Brussel\u00b7les i el di\u00e0leg social"},"content":{"rendered":"

Carta Setmana<\/strong>l 818 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/h4>\n

\"\"<\/a>El que han intentat amagar, a aquestes al\u00e7ades, queda prou clar: els 140.000 d'\u00bbajuts\u00bb del Fons de Recuperaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea (en realitat, 77.324.000 d’euros seran ajudes directes, mentre que 63.122.000 seran pr\u00e9stecs) estan condicionats a tot un seguit de \u00abreformes\u00bb i part dels fons seran lliurats nom\u00e9s quan aquestes reformes siguin efectives. Fins i tot els diners que s’hagi avan\u00e7at caldria tornar-lo si a les institucions de Brussel\u00b7les no els convencen les reformes aplicades pel govern.<\/p>\n

Per aix\u00f2, els governs han de presentar uns \u00abPlans de Recuperaci\u00f3\u00bb de manera oficial abans de finals de mar\u00e7 i nom\u00e9s despr\u00e9s -potser al juny o juliol-Espanya podria rebre la primera bestreta, el 13% dels seus fons (uns 9.000 milions).<\/p>\n

Entre les exig\u00e8ncies de les institucions europees n’hi ha dues que ocupen un lloc destacat: les reformes laborals i les pensions.<\/p>\n

Les maniobres de govern<\/strong><\/h4>\n

Pel que fa a les pensions, la Uni\u00f3 Europea exigeix \u200b\u200buna nova retallada. El que ha col\u00b7locat al govern S\u00e1nchez en una posici\u00f3 delicada. Davant les exig\u00e8ncies de Brussel\u00b7les, el ministre de Seguretat Social va avan\u00e7ar una proposta, augmentar el per\u00edode de c\u00f2mput de les pensions a 35 anys (en 2022 arribaria, en aplicaci\u00f3 de la reforma de 2011 pactada al \u00abAcord Social i Econ\u00f2mic\u00bb, ASE, amb UGT i CCOO, a 25 anys). Segons els seus propis c\u00e0lculs, aquest nou per\u00edode de c\u00f2mput suposaria una rebaixa mitjana de la pensi\u00f3 inicial de m\u00e9s d’un 6%.<\/p>\n

Aquesta mesura, que no havia estat inclosa en les recomanacions, recentment aprovades, del Pacte de Toledo, va rebre el rebuig tant de les diferents organitzacions de pensionistes com de les direccions d’UGT i CCOO. Davant la qual cosa, Jos\u00e9 Luis Escriv\u00e1 va intentar ocultar la seva proposta amb t\u00e0ctiques de triler. Va arribar a negar que hagu\u00e9s existit tal proposta \u00abNo s\u00e9 de qu\u00e8 em parla\u00bb, \u00abno s\u00e9 d’on surt\u00bb, \u00e9s \u00abun tema que no existeix, que no ha existit\u00bb, deia dimecres passat en una entrevista a Onda Cero, per trobar-se que, immediatament, diversos mitjans de premsa publicaven els textos del propi ministeri, enviats a la Comissi\u00f3 d’Afers Econ\u00f2mics del govern. Llavors va intentar arreglar-ho, dient que es tractava \u201cd’uns d\u2019aquests c\u00e0lculs intermitjos\u00bb que \u00abalg\u00fa els ha agafat i ha fet una narrativa de confrontaci\u00f3\u00bb que segons ell \u00abno \u00e9s real\u00bb.<\/p>\n

Finalment, ha enviat a Brussel\u00b7les un text que no concreta l’ampliaci\u00f3 gradual del per\u00edode de c\u00f2mput de 25 a 35 anys, per\u00f2 que, com diu El Pa\u00eds, \u00absi deixa clara la intenci\u00f3 del Govern de caminar en aquesta direcci\u00f3\u00bb, parlant \u201cd\u2019 aprofundir en la reforma de 2011 \u00ab, en la qual es va incrementar el c\u00f2mput, progressivament, de 15 a 25 anys. Sembla ser que al resum que el Govern ha lliurat a patronal i sindicats amb les principals reformes enviades a Brussel\u00b7les tamb\u00e9 es difumina aquesta q\u00fcesti\u00f3, com es difumina tot el relatiu a les reformes laborals (es parla de manera gen\u00e8rica de modificar la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva, la subcontractaci\u00f3, la temporalitat …).<\/p>\n

L’augment del per\u00edode de c\u00f2mput no \u00e9s l’\u00fanica mesura que proposa el govern. Tamb\u00e9 intenta rescatar el \u00abfactor de sostenibilitat\u00bb de la reforma de Rajoy sota una altra forma, parlant de \u00abla substituci\u00f3 del factor de sostenibilitat per un mecanisme d’equitat intergeneracional\u00bb, que defineix dient que \u00abcal recuperar per al disseny del nou mecanisme el plantejament consensuat en la reforma de 2011. Aix\u00f2 implica incorporar, al costat de l’evoluci\u00f3 de l’esperan\u00e7a de vida, altres indicadors complementaris \u00ab.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es busca augmentar l’edat de jubilaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la \u00abalineaci\u00f3 de l’edat efectiva amb l’edat legal de jubilaci\u00f3\u00bb. I per aix\u00f2 proposa endurir les condicions de les jubilacions anticipades.<\/p>\n

A la recerca de consensos per les retallades<\/strong><\/h4>\n

El Govern S\u00e1nchez no t\u00e9 la for\u00e7a suficient per imposar per si sol aquestes mesures de retallada de pensions. Aqu\u00ed queda l’experi\u00e8ncia de la reforma de pensions del 2013, imposada pel govern Rajoy i que aquest va haver de aparcar davant la mobilitzaci\u00f3 dels pensionistes. Aquesta debilitat genera tensions dins el propi executiu.<\/p>\n

Per aplicar aquestes retallades, necessita un \u00abconsens\u00bb amb altres forces pol\u00edtiques i amb els sindicats. Com assenyala El Pa\u00eds (adornant-ho amb un \u00absalvador\u00bb brindis al sol final) \u00abEl Govern vol fer totes les reformes en el marc del Pacte de Toledo i amb acord en el di\u00e0leg social entre sindicats i patronal, amb els quals ha debatut el dimarts els seus plans, encara que si no hi ha acord, l’Executiu haur\u00e0 de seguir endavant amb les reformes compromeses amb Brussel\u00b7les, ja que d’elles dep\u00e8n el gran fons de recuperaci\u00f3 que salvar\u00e0 l’economia espanyola \u00ab.<\/p>\n

Malgrat aquesta estrat\u00e8gia de \u00abo el pacteu o l\u2019imposo\u00bb, els dirigents dels grans sindicats ja han respost a aquesta intenci\u00f3 del govern. El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha dit que \u00abTal com estan plantejats aquests resums s\u00ed que sembla que deixa les coses prou obertes com perqu\u00e8 el di\u00e0leg social i el Parlament tinguin marge\u00bb, mentre que la vicesecret\u00e0ria general d’UGT, Cristina Anto\u00f1anzas, explicava que: \u00abLes reformes que proposa s\u00f3n adequades. \u00c9s un principi i hi ha marge. I ens han dit a Europa que tot aix\u00f2 ha de ser abordat en el di\u00e0leg social \u00ab.<\/p>\n

Cal preguntar-se si \u00e9s prudent que les organitzacions sindicals es fiquin en aquesta trampa. Entrar a unes negociacions sota l’amena\u00e7a de \u00abo el pactem o l\u2019imposo\u00bb (i amb la patronal, tercera pota del \u00abdi\u00e0leg\u00bb, a favor de retallar les pensions i mantenir la reforma laboral tal qual), no incita a cedir, a acceptar \u00abel dolent\u00bb per evitar \u00abel pitjor\u00bb? I caldria assenyalar que per als sindicats, un nou acord que retall\u00e9s les pensions, com el de 2011, seria una cat\u00e0strofe, portaria a la desafecci\u00f3 de centenars de milers de treballadors i pensionistes.<\/p>\n

\u00c9s a dir, la pol\u00edtica de col\u00b7laboraci\u00f3 seguida per les direccions sindicals, postergant indefinidament la defensa efectiva de les reivindicacions i el compliment de les promeses governamentals de derogar les contrareformes de governs anteriors, debilita els sindicats i crea una din\u00e0mica de successiva deixadesa de funcions que \u00e9s necessari revertir.<\/p>\n

Pensionistes i sindicats tornen a la mobilitzaci\u00f3<\/strong><\/h4>\n

Les diferents organitzacions de pensionistes han arribat a un acord, passant per sobre de les divisions dels \u00faltims temps, per tornar a la mobilitzaci\u00f3 el 25 de gener. Unes mobilitzacions m\u00e9s que necess\u00e0ries, a les quals cal sumar, en tots els llocs on sigui possible, a treballadors en actiu i sindicalistes. M\u00e9s encara ara que el govern ha afegit a les recomanacions del Pacte de Toledo, ja bastant negatives per al futur del sistema p\u00fablic de pensions, propostes per allargar el per\u00edode de c\u00f2mput de les pensions, per retardar l’edat de jubilaci\u00f3, i fins i tot per recuperar el factor de sostenibilitat de la reforma de Rajoy.<\/p>\n

Els sindicats han anunciat mobilitzacions per al 11 de febrer, per la derogaci\u00f3 de la reforma laboral i de la reforma de pensions del 2013, contra la congelaci\u00f3 del salari m\u00ednim, contra \u00abels indigeribles canvis en la pol\u00edtica de pensions\u00bb. S\u00f3n mobilitzacions limitades, en la majoria dels casos concentracions de delegats davant les delegacions de govern. Per\u00f2 molts treballadors i sindicalistes es plantegen que no n’hi ha prou amb accions simb\u00f2liques, que cal avan\u00e7ar cap a mobilitzacions massives i generalitzades.<\/p>\n

La submissi\u00f3 del govern al xantatge de Brussel\u00b7les no pot ser acceptada per la classe treballadora ni per les seves organitzacions. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 central. Per a molts treballadors \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de vida o mort que, governi qui governi, les reivindicacions es defensen. Per\u00f2 la deixadesa de funcions de les organitzacions sindicals i pol\u00edtiques, crea un abisme entre grans masses de treballadors, de la joventut, dels pobles, i unes organitzacions en qu\u00e8 molts ja no es reconeixen. Acceptar les concentracions de delegats o exigir la mobilitzaci\u00f3 de les masses treballadores d\u00f3na la clau del nostre futur immediat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 818 per descarregar en PDF El que han intentat amagar, a aquestes al\u00e7ades, queda prou clar: els 140.000 d’\u00bbajuts\u00bb del Fons de Recuperaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea (en realitat, 77.324.000 d’euros seran ajudes directes, mentre que 63.122.000 seran pr\u00e9stecs) estan condicionats a tot un seguit de \u00abreformes\u00bb i part dels fons seran lliurats […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[52,112,54],"class_list":["post-5321","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-dialogo-social","tag-imperialisme","tag-union-europea"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5321","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5321"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5321\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5333,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5321\/revisions\/5333"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5321"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5321"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5321"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}