{"id":5360,"date":"2021-02-08T20:13:06","date_gmt":"2021-02-08T18:13:06","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5360"},"modified":"2021-02-15T17:23:49","modified_gmt":"2021-02-15T15:23:49","slug":"eleccions-catalanes-poden-resoldre-alguna-cosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/eleccions-catalanes-poden-resoldre-alguna-cosa\/","title":{"rendered":"Eleccions catalanes: poden resoldre alguna cosa?"},"content":{"rendered":"

Carta Setmana<\/strong>l 821 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/h4>\n

\"\"<\/a>Sense pena ni gl\u00f2ria. Aix\u00ed est\u00e0 transcorrent la campanya electoral a Catalunya, i no precisament per la pand\u00e8mia, o no nom\u00e9s per aix\u00f2. I no obstant aix\u00f2, tothom coincideix que hi ha molt en joc. Al menys aix\u00ed ho manifesten algunes de les candidatures en els lemes de campanya. El PSC afirmant que \u00abcal passar p\u00e0gina d’una d\u00e8cada perduda\u00bb, ERC plantejant \u00abo el 155 o nosaltres\u00bb, i JxCAT que es proclama \u00fanica hereva del \u00abmandat de l’1-O.\u00bb Qu\u00e8 passa, doncs, perqu\u00e8 aquestes eleccions hagin despertat tan poc entusiasme i hagi crescut la sensaci\u00f3 entre amplis sectors de treballadors que independentment del resultat electoral, res o poc canviar\u00e0?<\/p>\n

El proper 14 de febrer se celebraran finalment eleccions a Parlament catal\u00e0. Es realitzaran, prec\u00eds \u00e9s assenyalar-ho, despr\u00e9s de la suspensi\u00f3 per part de l’TSJC de el decret de el govern de la Generalitat que les ajornava fins al 30 de maig, i m\u00e9s d’un any despr\u00e9s que Quim Torra don\u00e9s per esgotada la legislatura, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les greus desavinences entre els socis de govern. Un any de \u00abinterinitat\u00bb acte-atorgada que ha servit per posar encara m\u00e9s en evid\u00e8ncia la incapacitat i les limitacions de govern ERC-JxCAT -com la d’altres governs- per fer front a la crisi pol\u00edtica, econ\u00f2mica ia l’emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria, que no es pot justificar nom\u00e9s per la \u00abrepressi\u00f3 de l’Estat\u00bb i la inger\u00e8ncia constant de la just\u00edcia franquista.<\/p>\n

Alternatives sense sortida<\/strong><\/h4>\n

La situaci\u00f3 de pand\u00e8mia ha servit certament per camuflar que l’inter\u00e8s i el seguiment de la campanya electoral per part de la ciutadania \u00e9s \u00ednfim. I que m\u00e9s enll\u00e0 de les expectatives electorals d’uns i altres, i dels resultats que finalment es produeixin, molt pocs confien que vagin a canviar alguna cosa. La ra\u00f3 d’aix\u00f2 \u00e9s directament pol\u00edtica i t\u00e9 a veure amb la impossibilitat de solucionar problemes i reivindicacions en el marc del r\u00e8gim mon\u00e0rquic, i amb el fet que les alternatives existents, tot i que des de diversos angles, es moguin en un terreny que porta a mantenir el carrer\u00f3 sense sortida. Les que provenen dels partits constitucionalistes -i per tant mon\u00e1rquics\u00ac- que es reclamen d’esquerres, PSC, Comuns … que aposten per mantenir el r\u00e8gim, encara que es proposin reformes m\u00e9s o menys \u00abaudaces\u00bb, o de recorregut m\u00e9s que improbable, que a m\u00e9s s’enfronten a les aspiracions d’una part important de la poblaci\u00f3 catalana que ha manifestat en repetides ocasions que no vol rei. I les que provenen de l’independentisme governamental -ERC, JxCAT- que planteja comptat i debatut i com a condici\u00f3 per lluitar contra el r\u00e8gim mon\u00e0rquic, que cal estar per la independ\u00e8ncia de Catalunya. Una q\u00fcesti\u00f3 que, de sobres \u00e9s conegut, divideix com a m\u00ednim a la meitat de la poblaci\u00f3 i que en tot cas no tindria cap contingut progressiu per si mateix.<\/p>\n

Encara que no resulta estrany, no deixa de ser significatiu que tres de les candidatures amb m\u00e9s possibilitats de guanyar les eleccions -ERC, PSC, JxCAT- no esmentin en els seus respectius programes electorals ni una sola vegada la necessitat de derogar les reformes laborals i de pensions . I aix\u00f2 que la candidata Laura Borr\u00e0s es proclama \u00abm\u00e9s d’esquerres que el PSC\u00bb. Naturalment no es tracta d’un oblit, sin\u00f3 de l’acceptaci\u00f3 d’un marc -per m\u00e9s que en alguns casos s’intenti dissimular amb declaracions m\u00e9s o menys altisonantes- i de les bases econ\u00f2miques i socials de la mateixa, que no es volen canviar, i en les que nom\u00e9s cal la baralla auton\u00f2mica pel repartiment dels 140.000 milions del fons europeu, sobre el qual a m\u00e9s, hi ha m\u00e9s que dubtes sobre el seu finan\u00e7ament, destinaci\u00f3, i sobretot, condicions per a la seva eventual recepci\u00f3. Aquesta \u00e9s la realitat encara que la gesticulaci\u00f3 contra les empreses de l’IBEX-35 intenti amagar la realitat del que es fa: el govern de la Generalitat ha presentat 27 projectes per optar a aquests fons en els quals s’inclouen empreses de l’IBEX-35.<\/p>\n

Les reivindicacions xoquen amb l’exist\u00e8ncia d’aquest r\u00e8gim<\/strong><\/h4>\n

Fins al 2017, la negativa dels diferents governs del PP a atendre una reivindicaci\u00f3 democr\u00e0tica \u00e0mpliament assumida -la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum- es repetia una i altra vegada, amb l’argument -d’altra banda cert- que la legalitat constitucional mon\u00e0rquica ho impedia. El discurs del Rei del 3 d’octubre de 2017 va acabar per certificar davant els ulls de les masses que la seva tasca no \u00e9s la d’un \u00e0rbitre, i que lluny de ser simb\u00f2lica, \u00e9s la pe\u00e7a clau de l’entramat pol\u00edtic-econ\u00f2mic i institucional heretat del franquisme. I no hi ha m\u00e9s que seguir l’actuaci\u00f3 del poder judicial en relaci\u00f3 amb la q\u00fcesti\u00f3 catalana, torpedinant per exemple qualsevol intent de govern, per t\u00edmid que fos, de solucionar el problema dels presos, destituint a diputats al Congr\u00e9s i, fins i tot, a l’ president de la Generalitat. Com s’ha demostrat en infinitat d’ocasions, sota el r\u00e8gim mon\u00e0rquic la suposada separaci\u00f3 de poders i la independ\u00e8ncia del poder judicial i d’altres poders de l’Estat, \u00e9s una enganyifa. No \u00e9s altra cosa que un subterfugi que permet actuar contra la democr\u00e0cia i les aspiracions dels pobles.<\/p>\n

\u00c9s evident que la soluci\u00f3 als problemes que pateixen els treballadors i el poble catal\u00e0 \u00e9s inseparable de la lluita dels treballadors i el conjunt dels pobles de l’Estat sotmesos al mateix r\u00e8gim mon\u00e0rquic opressor, defensor dels interessos del capital financer.<\/p>\n

Per aix\u00f2, i perqu\u00e8 les llibertats no s\u00f3n divisibles, que \u00e9s de l’inter\u00e8s dels treballadors de tot l’Estat, que el dret d’autodeterminaci\u00f3 s’apliqui i, d’altra banda que els presos pol\u00edtics siguin alliberats immediatament, anul\u00b7lant-se la pantomima de judicis.<\/p>\n

Ajudar a teixir l’Alian\u00e7a dels treballadors i dels pobles \u00e9s l’\u00fanic mitj\u00e0 per fer retrocedir al r\u00e8gim i als quals se sotmeten a ell. En aquesta contradicci\u00f3 en qu\u00e8 es troba el govern, incapa\u00e7 de fer front al r\u00e8gim i al capital, i \u00e9s la de totes les organitzacions que reclamant-se dels drets dels pobles no avancen en aquest sentit. \u00c9s la contradicci\u00f3 dels que des de Catalunya abanderen l’enfrontament amb l’Estat no per acabar amb el mateix, sin\u00f3 en \u00faltima inst\u00e0ncia per negociar la separaci\u00f3 amb la (suposada) ajuda de la comunitat internacional, mantenint la submissi\u00f3 de la pol\u00edtica econ\u00f2mica a les exig\u00e8ncies del capital financer, a trav\u00e9s de la UE i l’FMI, recolzats per l’OTAN. El que t\u00e9 la seva traducci\u00f3 en l’acci\u00f3 pol\u00edtica quan es reivindica el mandat de l\u20191 d’octubre -que no \u00e9s assumit per bona part de la poblaci\u00f3\u00ac- i no obstant aix\u00f2 s’oblida o ni tan sols es reclama de les mobilitzacions realitzades la segona quinzena d\u2019octubre de 2019, quan amb la joventut al capdavant, milers i milers van sortir al carrer, independentistes o no, contra les sent\u00e8ncies.<\/p>\n

Per la Rep\u00fablica dels pobles, per la Uni\u00f3 de Rep\u00fabliques<\/strong><\/h4>\n

El proper 14F hi haur\u00e0 treballadors que vagin a votar i altres que no ho facin. El rebuig al r\u00e8gim, la indignaci\u00f3 per la situaci\u00f3 dels presos, aix\u00ed com l’opini\u00f3 contr\u00e0ria que provoca tant la desastrosa gesti\u00f3 de govern de la Generalitat davant la pand\u00e8mia, com el rebuig al discurs que d\u00f3na l’esquena a la resta de treballadors i pobles de Espanya, tindr\u00e0 segurament la seva traducci\u00f3 electoral. Com tamb\u00e9 ho tindr\u00e0 la indignaci\u00f3 general contra tots els governs que es mostren incapa\u00e7os de garantir el treball, la protecci\u00f3 social i la salut, i donen l’esquena a una soluci\u00f3 democr\u00e0tica a la q\u00fcesti\u00f3 catalana. Per\u00f2 independentment del vot que s’expressi i m\u00e9s enll\u00e0 de les conteses electorals, no hi ha tasca m\u00e9s urgent que la defensa de les reivindicacions. L’exig\u00e8ncia de derogaci\u00f3 de les reformes laborals i de pensions, la reversi\u00f3 de les retallades efectuades en la sanitat i en l’ensenyament, aix\u00ed com en el conjunt de serveis p\u00fablics; la lluita contra la pand\u00e8mia, que passa per garantir una vacunaci\u00f3 massiva i immediata i no la vergonyosa situaci\u00f3 imposada a la ciutadania per les multinacionals farmac\u00e8utiques i la submissi\u00f3 dels governs a les mateixes. No hi ha tasca m\u00e9s urgent que unir forces per avan\u00e7ar en el cam\u00ed de la Rep\u00fablica, del Poble i per als Pobles, basada en el dret a l’autodeterminaci\u00f3, \u00fanica sortida que pot garantir un futur d’esperan\u00e7a i una sortida democr\u00e0tica a les aspiracions del Poble catal\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 821 per descarregar en PDF Sense pena ni gl\u00f2ria. Aix\u00ed est\u00e0 transcorrent la campanya electoral a Catalunya, i no precisament per la pand\u00e8mia, o no nom\u00e9s per aix\u00f2. I no obstant aix\u00f2, tothom coincideix que hi ha molt en joc. Al menys aix\u00ed ho manifesten algunes de les candidatures en els lemes de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[10,13,30,1002],"class_list":["post-5360","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-autodeterminacion","tag-cataluna","tag-clase-obrera","tag-elecciones"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5360","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5360"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5360\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5374,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5360\/revisions\/5374"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5360"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5360"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5360"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}