{"id":5542,"date":"2021-03-29T19:47:05","date_gmt":"2021-03-29T17:47:05","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5542"},"modified":"2021-03-29T19:53:50","modified_gmt":"2021-03-29T17:53:50","slug":"sant-tornem-hi-amb-la-derogacio-de-la-reforma-laboral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/sant-tornem-hi-amb-la-derogacio-de-la-reforma-laboral\/","title":{"rendered":"Sant tornem-hi amb la derogaci\u00f3 de la reforma laboral!"},"content":{"rendered":"

Carta Setmana<\/strong>l 825 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/h4>\n

\"\"<\/a>La pand\u00e8mia ha fet aflorar i ha accelerat la crisi social i econ\u00f2mica que ja es venia gestant, amb enormes conseq\u00fc\u00e8ncies. El Banc d’Espanya parla de centenars de milers d’empresa \u00abzombis\u00bb, sostingudes nom\u00e9s amb els ERTE i els ajuts p\u00fablics. M\u00e9s de 800.000 treballadors i treballadores segueixen en ERTO, cobrant, en el millor dels casos, un 75% dels seus salaris anteriors, des de fa m\u00e9s d’un any. En l’Hostaleria i en altres sectors s\u00f3n molts els que cobren molt menys, perqu\u00e8 estaven contractats en una situaci\u00f3 d’ab\u00fas patronal, amb part de la jornada i del salari \u00aben negre\u00bb.<\/p>\n

\u00c9s un secret a veus que molts actuals ERTO es convertiran en ERO quant acabi la situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia. Encara que moltes empreses, sobretot en la ind\u00fastria i en l’hostaleria, no han esperat a aix\u00f2 i estan ja emprenent tancaments i acomiadaments massius. I les \u00abajudes\u00bb europees per a la reestructuraci\u00f3 poden intensificar aquests moviments.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3 les facilitats per a l’acomiadament barat que donen a les empreses les modificacions de l’Estatut dels Treballadors incloses en les reformes laborals de Zapatero i Rajoy, aix\u00ed com les facilitats per desvinculaci\u00f3 del conveni, per negociar convenis d’empresa a la baixa, per externalitzar i subcontractar activitats (amb conveni d’empresa a la baixa) que donen aquestes contrareformes laborals, poden ser letals per a la classe treballadora.<\/p>\n

Per tant, \u00e9s urgent la derogaci\u00f3 \u00edntegra de les dues reformes laborals, una exig\u00e8ncia que fins ara han mantingut els sindicats i que figura (encara que de manera limitada i referida nom\u00e9s a la reforma de Rajoy) en l’acord del \u00abgovern progressista\u00bb. Per\u00f2, lamentablement, despr\u00e9s de m\u00e9s d’un any d’aquest govern, sembla que no \u00e9s intenci\u00f3 de govern complir el seu comprom\u00eds.<\/p>\n

Derogaci\u00f3 per etapes?<\/strong><\/h4>\n

Pel que s’ha fet p\u00fablic, els \u00abinterlocutors socials\u00bb (CEOE, CEPYME, UGT, CCOO i el Govern) tenen la intenci\u00f3 de negociar les modificacions de l’Estatut dels Treballadors en dues etapes. I sembla que tenen discrep\u00e0ncies sobre qu\u00e8 incloure en cadascuna.<\/p>\n

Els dirigents d’UGT i CCOO proposen tractar, en una primera fase, algunes q\u00fcestions que ja havien negociat abans de la pand\u00e8mia: eliminar els l\u00edmits a la ultraactivitat dels convenis col\u00b7lectius, tornar la prioritat aplicativa als convenis sectorials, i restricci\u00f3 en les modificacions unilaterals per part empresarial de les condicions laborals. I tamb\u00e9 regular amb noves limitacions les cadenes de subcontractaci\u00f3 (article 42 de l’Estatut dels Treballadors), sobre el que hi va haver fins i tot un projecte de llei que va estar a punt d’aprovar al parlament en la legislatura anterior.<\/p>\n

Les patronals es neguen a aquesta possibilitat. Com assenyala l’informe aprovat en el darrer Consell Confederal de CCOO, la CEOE \u00abes nega a abordar les mat\u00e8ries relacionades amb la subcontractaci\u00f3 i externalitzaci\u00f3 productiva i planteja que la prioritat sigui prendre mesures en contractaci\u00f3 -mitjan\u00e7ant bonificacions … -, ERTES -renovaci\u00f3 dels que caduquen el 31 de maig- i pol\u00edtiques actives<\/em> \u00ab.<\/p>\n

I afegeix l’informe que \u00abaquesta posici\u00f3 de CEOE ha estat replicada gaireb\u00e9 en els mateixos termes per la Vicepresident Nadia Calvi\u00f1o, que sense major dissimulaci\u00f3 ha pres posici\u00f3 immediata. S\u00f3n perfectament conscients que abordar mat\u00e8ries de la complexitat de les que requereix reduir la dualitat laboral a Espanya, comporta una negociaci\u00f3 llarga i complexa, en la qual els aspectes de reversi\u00f3 de la reforma laboral s’ajornarien sine die<\/em> \u00ab. Referent a aix\u00f2, haur\u00edem d’assenyalar que aquest joc de \u00abpolicia bo i policia dolent\u00bb dins del govern comen\u00e7a ja a cansar. La classe treballadora jutjar\u00e0 el govern \u00abprogressista\u00bb pel que faci, i no pel que digui un o altre ministre o ministra. I la posici\u00f3 de Govern, de tot el govern, ha estat fins ara dilatar les negociacions sobre derogaci\u00f3 de la reforma laboral, amb l’excusa de la pand\u00e8mia, negar-se a tocar la reforma de Zapatero i nom\u00e9s entrar a negociar la modificaci\u00f3 d’algunes parts de la de Rajoy.<\/p>\n

Una derogaci\u00f3 incompleta<\/strong><\/h4>\n

Entre les q\u00fcestions que el Govern i els sindicats han parlat de derogar falten aspectes molt importants de les reformes laborals. Per exemple, tot el referent a l’acomiadament.<\/p>\n

Des que Felipe Gonz\u00e1lez va introduir els contractes temporals, ens v\u00e9nen insistint amb la cantilena de la \u00abdualitat del mercat de treball\u00bb (\u00e9s a dir, de la difer\u00e8ncia de drets entre els treballadors fixos i els temporals). Tot per anar disminuint els drets dels fixos i, especialment, la indemnitzaci\u00f3 per acomiadament.<\/p>\n

El 2001 es va crear una figura, el \u00abcontracte de foment de l’ocupaci\u00f3\u00bb, que rebaixava la indemnitzaci\u00f3 per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat. La reforma laboral de Zapatero va ampliar els sup\u00f2sits als quals s’aplicava aquesta indemnitzaci\u00f3 redu\u00efda i la de Rajoy va generalitzar la indemnitzaci\u00f3 de 33 dies per a tots els contractes. Per tant, la indemnitzaci\u00f3 per acomiadament l’han modificat les reformes laborals per passar de ser 45 dies per any treballat amb un m\u00e0xim de 42 mensualitats a 33 dies per any treballat amb 24 mensualitats. Per a un treballador amb 28 anys d’antiguitat i que cobr\u00e9s el salari mitj\u00e0 (2.000 euros en 12 pagues), s\u00f3n 36.000 euros menys d’indemnitzaci\u00f3.<\/p>\n

La reforma de Zapatero va crear tamb\u00e9 la figura de \u201cl’acomiadament objectiu\u00bb, per a empreses amb p\u00e8rdues, amb 20 dies d’indemnitzaci\u00f3 per any treballat, amb un m\u00e0xim de 12 mensualitats. Aqu\u00ed l’estalvi per acomiadament per al patr\u00f3 \u00e9s fabul\u00f3s. Acomiadar un treballador amb 28 anys d’antiguitat li costaria 60.000 euros menys. Despr\u00e9s la reforma de Rajoy va ampliar els sup\u00f2sits en qu\u00e8 es pot aplicar aquest acomiadament molt m\u00e9s barat.<\/p>\n

Tots els experts preveuen una onada d’acomiadaments despr\u00e9s de la pand\u00e8mia. El Banc d’Espanya declara que hi ha 220.000 empreses zombis, i que no es tracta simplement de petites empreses, sin\u00f3 que q\u00fcestiona el rescat de, per exemple, Abengoa, Celsa i Dur Felguera, Air Europa, Hesperia, o altres d’aquest calat, i rebutja que les ajudes europees siguin per reflotar aquestes empreses (que haurien de veure\u2019s abocades a tancar sense m\u00e9s).<\/p>\n

El Banc d’Espanya \u00e9s clar, no en va el seu president Hern\u00e1ndez de Cos t\u00e9 pla\u00e7a en el Consell de BCE, que \u00e9s qui d\u00f3na les ordres: cal aprofitar la crisi no nom\u00e9s per destruir drets socials i conquestes obreres sin\u00f3 per liquidar sectors sencers de l’economia que no s\u00f3n \u00abrendibles\u00bb. Mentrestant els \u00abfons voltors\u00bb aguaiten.<\/p>\n

\u00c9s evident que, en aquestes condicions, per a les empreses \u00e9s molt important comptar amb un acomiadament el m\u00e9s barat possible. I que s’han d’haver sentit m\u00e9s que tranquil\u00b7litzats per les declaracions de la ministra de Treball, Yolanda D\u00edaz, segons El Peri\u00f3dico, \u00abha insistit en diverses ocasions en que el seu full de ruta envers l’estabilitat en l’ocupaci\u00f3 passa m\u00e9s per incentivar alternatives a l’acomiadament per a les empreses, m\u00e9s que en penalitzar en major mesura o vetar les possibilitats de l’acomiadament<\/em> \u00ab. Sens dubte, els treballadors amena\u00e7ats d’acomiadament no estaran tan contents amb la successora proposta per Pablo Iglesias.<\/p>\n

El\u00a0 Nou Estatut dels Treballadors<\/em><\/strong><\/h4>\n

El passat 22 de mar\u00e7, la ministra de Treball, Yolanda D\u00edaz, declarava davant la Comissi\u00f3 de Treball de Congr\u00e9s dels Diputats que cal desplegar una \u00abmirada \u00e0mplia<\/em>\u00bb sobre la legislaci\u00f3 laboral i abordar els canvis necessaris \u00absense clix\u00e9s<\/em>\u00bb i mirant al passat \u00abnom\u00e9s el just i necessari<\/em>\u00bb per poder modernitzar aix\u00ed el mercat de treball. Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Els treballadors i treballadores renunciar a la idea de recuperar els drets que van arrencar amb la seva lluita, i que els van ser arrabassats \u00aben el passat\u00bb? Han de renunciar a l’exig\u00e8ncia de derogaci\u00f3 de la reforma laboral del 2012, que va provocar mobilitzacions massives i a la qual es va comprometre el govern? Qu\u00e8 hi ha darrere de la proposta del Nou Estatut dels Treballadors per al segle XXI? I, si es tracta d’un Estatut nou, serien eliminats els drets que queden de l’Estatut de 1980?<\/p>\n

En segon lloc, la \u00abmodernitat\u00bb no \u00e9s l’ocupaci\u00f3 sense drets, la precarietat de per vida, la uberitzaci\u00f3 de les condicions laborals. Aix\u00f2 \u00e9s tan antic com el capitalisme del segle XIX que ens va descriure Dickens en les seves novel\u00b7les i Engels a La situaci\u00f3 de la classe obrera a Anglaterra. I que avui aplica el capitalisme a l’\u00c0frica, a Xina, a Bangla Desh i en bona part d’\u00c0sia. I que s’introdueix aqu\u00ed sotmetent als sense papers a unes condicions laborals de semiesclavitud, de manera que el patr\u00f3 amena\u00e7a els treballadors que aquest pot ser el seu futur.<\/p>\n

Recentment s’ha arribat a un acord sobre els repartidors riders, els treballadors de les plataformes de repartiment. Un acord que no fa sin\u00f3 aplicar les sent\u00e8ncies de Tribunal Suprem que els considera falsos aut\u00f2noms i, per tant, treballadors per compte ali\u00e8. Per\u00f2 per voluntat de la CEOE i de Govern, s’ha deixat fora els empleats d’altres plataformes digitals.<\/p>\n

Se’ls reserven unes condicions laborals \u00abdel segle XXI\u00bb, \u00e9s a dir, uberizadas?<\/p>\n

El ministre Escriv\u00e0 (un altre \u00abpolicia dolent\u00bb) ha parlat dels ERTO estructurals. Alguns dirigents sindicals parlen del model dels ERTO com a alternativa als acomiadaments a les reestructuracions empresarials. Els actuals ERTO han costat ja 40.000 milions a l’erari p\u00fablic en benefici dels patrons (que s’han estalviat milers de milions en indemnitzacions per acomiadament) Aquest \u00e9s el futur? Sostenir amb fons p\u00fablics a empresaris que redueixen plantilles?<\/p>\n

En un suplement de El pa\u00eds, citat en IO 355, una dirigent empresarial de plataformes, diu: \u00abLes plataformes donen acc\u00e9s a ingressos a molt\u00edssima gent. Ara nom\u00e9s es pot ser aut\u00f2nom o treballador. Es podria crear una figura nova, estudiar-la i regular-la. Trobar el punt C, com han fet a Fran\u00e7a, que va adaptar la seva legislaci\u00f3 als entorns digitals. La legislaci\u00f3, tal com est\u00e0 ara a Espanya, perjudica a tots. Sobretot perqu\u00e8 crea un escenari d’inseguretat jur\u00eddica. Anem a un model de microempresaris a quins caldria facilitar les coses<\/em>. \u00ab<\/p>\n

Totes aquestes declaracions ens remeten al \u201cnou Estatut\u201d com una nova reforma laboral, en qu\u00e8 recuperar algun dret a la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva quedaria compensat amb escreix, per al capital, per la ruptura del contracte de treball com a pe\u00e7a b\u00e0sica de la legislaci\u00f3 laboral.<\/p>\n

\u00c9s l’hora de la mobilitzaci\u00f3 unida<\/strong><\/h4>\n

Els sindicats anuncien mobilitzacions per refor\u00e7ar la seva posici\u00f3 en les negociacions sobre la reforma laboral. Per\u00f2, aix\u00f2 s\u00ed, res de mobilitzacions massives, perqu\u00e8 segons ells \u00abla situaci\u00f3 sanit\u00e0ria no les permet<\/em>\u00ab. Es tracta de repetir les mobilitzacions de cartr\u00f3 pedra del d\u00eda 11 de febrer i l\u2019onze de mar\u00e7? Per a cada vegada m\u00e9s treballadors, i sindicalistes, aix\u00f2 val de poc. La classe treballadora es juga molt en els propers mesos. Per a ella, \u00e9s una necessitat imperiosa derogar les reformes laborals que els posen als peus dels patrons davant els acomiadaments i reestructuracions que s’anuncien, davant el panorama que desitja el capital financer, i a el qual el govern es presta.<\/p>\n

Cal una mobilitzaci\u00f3 unida, i poderosa. I vindr\u00e0, perqu\u00e8 la resist\u00e8ncia obrera creix, i no se sotmet a les restriccions de l’estat d’alarma o intenta donar-los la volta. Aqu\u00ed hi ha els casos dels sanitaris, els pensionistes, els treballadors de Tubacex en vaga indefinida des de fa 45 dies. Per aquest motiu el Govern sigui conscient que necessita mantenir i refor\u00e7ar el dispositiu repressiu, amb l’Estat d’Alarma i la Llei Mordassa, per intentar atemorir la classe i impedir la seva mobilitzaci\u00f3. Les organitzacions de la classe haurien de posar-se en peu per organitzar aquesta mobilitzaci\u00f3. La responsabilitat de cada militant, inst\u00e0ncia, col\u00b7lectiu, \u00e9s lluitar per trencar la par\u00e0lisi del moviment obrer davant mides atacs als drets conquerits per la classe treballadora.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 825 per descarregar en PDF La pand\u00e8mia ha fet aflorar i ha accelerat la crisi social i econ\u00f2mica que ja es venia gestant, amb enormes conseq\u00fc\u00e8ncies. El Banc d’Espanya parla de centenars de milers d’empresa \u00abzombis\u00bb, sostingudes nom\u00e9s amb els ERTE i els ajuts p\u00fablics. M\u00e9s de 800.000 treballadors i treballadores segueixen en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[57,30,84,72],"class_list":["post-5542","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalismo","tag-clase-obrera","tag-independencia-sindical","tag-reforma-laboral"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5542","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5542"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5542\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5546,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5542\/revisions\/5546"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5542"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5542"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5542"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}