{"id":5640,"date":"2021-05-11T18:19:12","date_gmt":"2021-05-11T16:19:12","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5640"},"modified":"2021-05-11T18:19:12","modified_gmt":"2021-05-11T16:19:12","slug":"sobre-les-eleccions-a-madrid","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/sobre-les-eleccions-a-madrid\/","title":{"rendered":"Sobre les eleccions a Madrid"},"content":{"rendered":"

Carta Set<\/strong>mana<\/strong>l 834 per descarregar en PDF<\/strong><\/a><\/h3>\n

\"\"<\/a>La vict\u00f2ria del PP amb Isabel D\u00edaz Ayuso en les eleccions a la Comunitat de Madrid del 4 de maig ha despertat molts debats i, per aix\u00f2, ens sembla necessari fer una valoraci\u00f3 del que ha succe\u00eft. Referent a aix\u00f2 partim de l’an\u00e0lisi immediata que feia l’editorial d’Informaci\u00f3 Obrera, que deia que \u00abel que caldria preguntar-se \u00e9s per qu\u00e8 una gesti\u00f3 de la sanitat, l’educaci\u00f3 i els serveis p\u00fablics nefasta per part de Govern Ayuso li ha perm\u00e8s, a malgrat tot, guanyar de nou les eleccions. Hi haur\u00e0 qui li doni la culpa a la poblaci\u00f3 treballadora, per\u00f2 el resultat no \u00e9s altra cosa que el balan\u00e7 que aquesta poblaci\u00f3 fa de Govern de l’Estat que pret\u00e9n dir-seprogressista <\/em>\u00ab.<\/p>\n

Per a aquest balan\u00e7, partim d’un primer fet: el car\u00e0cter limitadament democr\u00e0tic d’aquests processos electorals, en particular per la influ\u00e8ncia tan determinant dels mitjans de comunicaci\u00f3, \u00e9s a dir, del capital que els controla. Nom\u00e9s cal pensar en com es va decidir aixecar -i m\u00e9s tard deixar caure- a Ciutadans.<\/p>\n

\u00a0<\/strong>No \u00e9s la primera vegada<\/strong><\/h4>\n

Per als qui s’esquincen les vestidures despr\u00e9s de la vict\u00f2ria d’Ayuso, cal recordar un fet: des de fa 26 anys, el Partit Popular governa a la Comunitat de Madrid, sense cap interrupci\u00f3, i amb majories fins i tot majors. Va haver-hi majories absolutes del PP en 1995 i 1999 amb Gallard\u00f3n (amb el 51% i el 52% dels vots); el 2003, 2007 i 2011 amb Esperanza Aguirre (amb el 49%, 53% i 52% dels vots). Aquest \u00faltim, despr\u00e9s de 2 anys de con\u00e8ixer-se l\u2019esc\u00e0ndol de corrupci\u00f3 de la G\u00fcrtel. Nom\u00e9s el 2003 van guanyar les esquerres, una majoria m\u00ednima per un diputat. Per\u00f2 va venir el \u00abtamayazo\u00bb, la compra de dos diputats de PSOE, que va trencar aquesta majoria i va obligar a repetir les eleccions.<\/p>\n

El que hi ha hagut en aquestes eleccions \u00e9s, d’alguna manera, un retorn a la situaci\u00f3 de 1995-2011, amb una reorganitzaci\u00f3 del mapa de les dretes, la desaparici\u00f3 de Ciutadans, l’estancament relatiu de Vox i la suma de la immensa majoria dels seus vots a la candidatura d’Ayuso.<\/p>\n

Per a alguns, la cosa t\u00e9 una explicaci\u00f3 simple: \u00abMadrid \u00e9s de dretes<\/em>\u00bb B\u00e9, cal recon\u00e8ixer la base material que aporten a les dretes a Madrid els centenars de milers de persones els privilegis estan lligats a la perviv\u00e8ncia del llegat franquista a l’Estat mon\u00e0rquic (forces armades i policials, judicatura, jerarquia cat\u00f2lica, etc.), aix\u00ed com els multimilionaris que s’instal\u00b7len all\u00e0 buscant els avantatges fiscals que els han garantit al llarg de 26 anys els governs de PP. Per\u00f2 aquests vots \u00absegurs\u00bb no poden amagar el fet que Madrid segueix sent una comunitat on la classe treballadora \u00e9s \u00e0mplia majoria.<\/p>\n

M\u00e9s valdria, en lloc d’invocar la for\u00e7a del dest\u00ed i donar la culpa a la poblaci\u00f3 treballadora, analitzar per qu\u00e8 aquesta poblaci\u00f3 obrera ha tornat a donar l’esquena a les forces pol\u00edtiques que diuen representar-la.<\/p>\n

\u00a0<\/strong>Les xifres canten<\/strong><\/h4>\n

En aquestes eleccions, la participaci\u00f3 ha estat del 76,25%, enfront d’un 64,27% en 2019. Han votat 3.644.577 persones. En 2019 van votar 3.251.386. \u00c9s a dir, han votat 393.191 persones m\u00e9s.<\/p>\n

El PP ha tret 1.620.213 vots, enfront de 719.852 en 2019. Ha guanyat 900.361, m\u00e9s que duplicant els seus vots. Ha concentrat el vot de les dretes i s’ha menjat els vots perduts per Ciutadans i, possiblement, part dels perduts pel PSOE. Vox ha obtingut 330.660 vots, enfront de 287.667 en 2019. Ha guanyat 42.993 vots. Ciutadans ha tingut ara 129.216 vots, enfront dels 629.940 que va aconseguir en 2019. Se li han anat 500.724.<\/p>\n

En resum, la suma de les tres dretes s’ha incrementat en 442.630 vots. En total, sumen 2.080.089.<\/p>\n

M\u00e9s Madrid ha tret 614.660 vots, enfront de 475.672 en 2019. Ha guanyat 138.988 vots. El PSOE ha obtingut 610.190 vots, enfront de 884.216 en 2019. Ha perdut 274.026 vots. Unides Podem ha tingut ara 261.010 vots, enfront dels 181.231 que va aconseguir en 2019. Ha sumat 79.779.<\/p>\n

La suma de les tres esquerres s’ha redu\u00eft en 55.259 vots. En total, sumen 1.485.860 vots. No nom\u00e9s perden vots. Sin\u00f3 que no guanyen de nous votants i aix\u00f2 expressa un rebuig pol\u00edtic. I l’avantatge de M\u00e1s Madrid \u00e9s que no est\u00e0 al govern.<\/p>\n

Les tres dretes treuen, en conjunt, 594.229 vots m\u00e9s que les esquerres. Aix\u00f2 vol dir, que l’increment de participaci\u00f3 393.191 persones- ha anat tot a les dretes. Dit d’una altra manera, les crides a \u00abparar als feixistes\u00bb no han mobilitzat el vot obrer en el seu conjunt (que ha baixat 55.259 vots), i probablement han servit per mobilitzar sectors de les dretes.<\/p>\n

El PP, for\u00e7a m\u00e9s votada a localitats i barris obrers<\/strong><\/h4>\n

Cal assenyalar que el PP \u00e9s la for\u00e7a m\u00e9s votada a tots els municipis de Madrid, excepte en tres molt petits. I ho \u00e9s, fins i tot, en totes les localitats del cintur\u00f3 obrer de Madrid (encara que, en gaireb\u00e9 totes elles, la suma de les esquerres supera la de PP + Vox). Vegem les xifres:<\/p>\n

Alcal\u00e1 d’Henares 42.645 a PP i 9.736 a Vox enfront de 15.540 a M\u00e1s Madrid, 19.926 al PSOE i 7.017 a Unides Podem.<\/p>\n

Getafe 36.176 a PP i 8.663 a Vox enfront de 19.880 a M\u00e1s Madrid, 23.671 al PSOE i 9.758 a UP.<\/p>\n

Legan\u00e9s 37.667 a PP i 8.418 a Vox enfront de 20.419 a M\u00e1s Madrid, 24.525 al PSOE i 9.234 a UP.<\/p>\n

M\u00f3stoles 46.180 a PP i 10.475 a Vox enfront de 19.706 a M\u00e1s Madrid, 22.719 al PSOE i 8.536 a UP.<\/p>\n

Parla 18.494 a PP i 6.578 a Vox enfront de 9.831 a M\u00e1s Madrid, 11.618 al PSOE i 5.121 a UP.<\/p>\n

Rivas-Vaciamadrid 18.125 a PP i 3.765 a Vox enfront de 13,386 a M\u00e1s Madrid, 9.142 al PSOE i 5.929 a UP.<\/p>\n

El mateix succeeix amb els barris obrers de Madrid:<\/p>\n

Carabanchel 46.295 a PP i 8.874 a Vox enfront de 23.826 a M\u00e1s Madrid, 22.269 al PSOE i 10.709 a UP<\/p>\n

Vallecas 29.909 a PP i 7.347 a Vox enfront de 25.690 a M\u00e1s Madrid, 25.461 al PSOE i 15.826 a UP<\/p>\n

Villaverde 22.930 a PP i 5.206 a Vox enfront de 14.717 a M\u00e1s Madrid, 15.543 al PSOE i 6.658 a UP<\/p>\n

Com s’explica aix\u00f2?<\/strong><\/h4>\n

No hi ha dubte que la p\u00e8rdua de vots de les esquerres, concentrada al PSOE, \u00e9s l’expressi\u00f3 del rebuig obrer a una pol\u00edtica, la del govern de coalici\u00f3 \u00abprogressista\u00bb.<\/p>\n

El govern, amb totes les seves components, ha deixat als partits franquistes la bandera de la llibertat, de la feina, fins i tot dels drets (veure la campanya diumenge a la nit de la supressi\u00f3 de la declaraci\u00f3 compartida). \u00c9s inaudit, els partits d’esquerra han estat els valedors dels confinaments irresponsables. De la llei mordassa, de la puntada a la porta, de culpabilitzar als joves. Una pol\u00edtica que apartava a molts joves normals de la idea de votar per ells …<\/p>\n

Les promeses de derogar les reformes laborals segueixen sense cumplir-se, i es parla ara del \u00abestatut dels Treballadors de segle XXI\u00bb, pomp\u00f3s nom que encobreix una nova reforma laboral. La Llei Mordassa no nom\u00e9s segueix en peu, sense que el ministre Marlaska s’ha convertit en el seu m\u00e9s ac\u00e8rrim defensor. Lluny de derogar les reformes de pensions, el ministre Escriv\u00e0 multiplica les propostes d’una nova reforma (que s’han comprom\u00e8s ja amb Brussel\u00b7les) amb un sol objectiu: baixar la despesa en pensions.<\/p>\n

S’anuncien milers d’acomiadaments en la ind\u00fastria, el comer\u00e7, la banca, l’hostaleria, i el govern no fa res.<\/p>\n

I est\u00e0, a m\u00e9s, la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia. El govern ha deixat fer a cada autonomia al seu gust, i no ha pres cap mesura ni en temes tan greus com el que ha passat en les resid\u00e8ncies a la primera onada. A falta de qualsevol altra mesura, el govern i les \u00abesquerres\u00bb que el sostenen i donen suport han actuat com ac\u00e8rrims defensors dels confinaments i els tancaments, que han provocat la ru\u00efna de milions i greus conseq\u00fc\u00e8ncies materials i psicol\u00f2giques per a la immensa majoria.<\/p>\n

El Govern treu pit amb\u00a0 \u00abl\u2019escut social\u00bb, per\u00f2 els ERTO, principal mesura d’aquest escut, mant\u00e9 a prop de 700.000 treballadors, des de fa m\u00e9s d’un any, perdent, com a m\u00ednim, el 25% dels seus salaris. I l’Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital, l’altra \u00abgran mesura\u00bb segueix sense arribar a les dues terceres parts de les persones que es va prometre que anaven a percebre-ho. El delegat de Govern, Jos\u00e9 Manuel Franco -que acaba de dimitir com a secretari del PSOE de Madrid- prohibia les manifestacions populars mentre permetia actes feixistes i antisemites.<\/p>\n

Les mesures que s’anuncien s\u00f3n nous atacs a la poblaci\u00f3 treballadora, com la supressi\u00f3 de la bonificaci\u00f3 per declaraci\u00f3 conjunta en l’IRPF o l’anunci d’introduir peatges per l’\u00fas de les autovies. Tot menys fer pagar a la banca i les multinacionals i apujar-los els impostos als rics.<\/p>\n

A aix\u00f2 cal sumar la passivitat de les direccions dels principals sindicats, el seu suport al govern que no compleix ni una sola de les seves reivindicacions.<\/p>\n

La situaci\u00f3 de la joventut \u00e9s desesperada. Al 40% a l’atur i sense perspectives de treballar, es suma la situaci\u00f3 de la joventut escolaritzada, a la qual els han substitu\u00eft l’ensenyament presencial, l’\u00fanic veritable, per una pantalla. I a sobre pateixen una ofensiva de criminalitzaci\u00f3 de la joventut, que porta un any sense poder divertir-se. Es queixar\u00e0 alg\u00fa de la \u00abirresponsabilitat\u00bb d’aquests joves que han donat l’esquena a les \u00abesquerres\u00bb a les urnes?<\/p>\n

Una part al menys del vot a Ayuso als barris i localitats obrers expressa el rebuig al confinament, a la ru\u00efna de milers de petits propietaris i comerciants, la mis\u00e8ria dels ERTO (m\u00e9s d’un any perdent, com a m\u00ednim, un 25% del salari).<\/p>\n

Un profund buit pol\u00edtic<\/strong><\/h4>\n

Els resultats d’aquestes eleccions posen de manifest el profund buit pol\u00edtic de la classe treballadora i els altres sectors populars. En relaci\u00f3 a la Majoria social, no hi ha partit que representi les seves reivindicacions. Ajudar a aixecar aquesta representaci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s la tasca m\u00e9s important. I nom\u00e9s es pot fer des de la defensa dels drets, dels serveis p\u00fablics, de les conquestes democr\u00e0tiques, dels drets dels pobles, de les reivindicacions, en suma, obrint, alhora, la via a un canvi pol\u00edtic i social, a la Rep\u00fablica del poble i per al poble.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 834 per descarregar en PDF La vict\u00f2ria del PP amb Isabel D\u00edaz Ayuso en les eleccions a la Comunitat de Madrid del 4 de maig ha despertat molts debats i, per aix\u00f2, ens sembla necessari fer una valoraci\u00f3 del que ha succe\u00eft. Referent a aix\u00f2 partim de l’an\u00e0lisi immediata que feia l’editorial d’Informaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[956,1148,1149,757],"class_list":["post-5640","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-crisis-economica","tag-crisis-politica","tag-elecciones-madrid","tag-estado-de-las-autonomias"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5640","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5640"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5640\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5645,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5640\/revisions\/5645"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5640"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5640"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5640"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}