{"id":5714,"date":"2021-06-07T00:10:19","date_gmt":"2021-06-06T22:10:19","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5714"},"modified":"2021-06-07T06:02:58","modified_gmt":"2021-06-07T04:02:58","slug":"aviat-estara-disponible-el-no-108-de-la-verdad-la-revista-de-la-iv-internacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/aviat-estara-disponible-el-no-108-de-la-verdad-la-revista-de-la-iv-internacional\/","title":{"rendered":"Aviat estar\u00e0 disponible el n\u00ba 108 de La Verdad, la revista de la IV Internacional"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 838 per descarregar en PDF<\/a><\/h3>\n

\"\"<\/a>Per preparar la seva discussi\u00f3 i organitzar la seva difusi\u00f3, dediquem aquesta carta a presentar el sumari d’aquest n\u00famero de 64 p\u00e0gines.<\/strong><\/p>\n

El t\u00edtol que figura en coberta resumeix b\u00e9 aquest contingut: \u00abLa IV Internacional, la pand\u00e8mia i la lluita contra l’imperialisme\u00bb. LV 108 vol fer llum sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica mundial a trav\u00e9s dels diferents articles que la componen. Respon a la necessitat d’armar els militants de la IV Internacional a aquesta situaci\u00f3 mundial in\u00e8dita, per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un instrument de formaci\u00f3 i de presentaci\u00f3 de les posicions pol\u00edtiques dels trotskistes. Resumim els seus articles.<\/strong><\/p>\n

La IV Internacional, la pand\u00e8mia i la lluita contra l’imperialisme<\/strong><\/h3>\n

Aquest article (Notes editorials de 14 p\u00e0gines) analitza les \u00faltimes evolucions de les pol\u00edtiques dels governs, que sota la capa de lluita contra la pand\u00e8mia, reforcen els seus dispositius per fer el que fins ara no havien pogut fer: destruir tot el que els treballadors i pobles han conquerit. \u00c9s un canvi de societat que exigeix \u200b\u200bel capital en crisi. Davant d’aix\u00f2, les poderoses mobilitzacions indiquen els processos en marxa. El Secretariat Internacional (SI) de la IV Internacional ha decidit obrir la discussi\u00f3 preparat\u00f2ria del X Congr\u00e9s de la IV Internacional per tal de preparar-se per a aquestes situacions revolucion\u00e0ries. Els governs saben que la seva pol\u00edtica condueix a xocs. Com diu un informe del Banc Mundial, \u00abtot i el patiment, una finestra d’oportunitats\u00bb s’obre. El FMI \u200b\u200bincita a tot arreu a cercar el consens, \u00e9s a dir, la uni\u00f3 nacional. En nom de la \u00abguerra a la COVID\u00bb, caldria acceptar renunciar a combatre les mesures del capital i totes les lleis lliberticides, el que els dirigents de les organitzacions tradicionals del moviment obrer accepten amb variants.<\/p>\n

Mentre que anys d’austeritat, que s’ha revelat catastr\u00f2fica en per\u00edode de pand\u00e8mia, han portat als hospitals a una situaci\u00f3 desastrosa, hi ha una operaci\u00f3 en marxa: per ocultar les seves responsabilitats i intentar paralitzar la classe obrera i les seves organitzacions, els governs han presentat la vacuna com la soluci\u00f3 miraculosa.<\/p>\n

L’article analitza el llan\u00e7ament d’una campanya des de les inst\u00e0ncies de l’OMS per preparar la crida a Joe Biden, secundat de formes diverses, que atorga a una declaraci\u00f3 de Biden un segell progressista. \u00c9s una vasta cortina de fum. Biden se situa de fet en la perspectiva de la defensa del lideratge nord-americ\u00e0 en el moment en qu\u00e8 la revolta dels pobles amena\u00e7a l’ordre mundial. En les condicions concretes actuals, hem d’estar atents i inserir-nos en tots els processos que sorgiran, moviments que sorgeixen \u00abdes de baix\u00bb, explosions sovint fora dels marcs tradicionals. Es desenvolupen els exemples del Brasil i Fran\u00e7a. Les mobilitzacions i explosions que proliferen a tot el planeta s\u00f3n un indicador del que pot sorgir en el nou per\u00edode: la lluita entre revoluci\u00f3 i contrarevoluci\u00f3. El X Congr\u00e9s Mundial tindr\u00e0 en el seu centre la discussi\u00f3 i les decisions sobre l’actual estrat\u00e8gia de construcci\u00f3 del partit revolucionari i de les seves diferents t\u00e0ctiques.<\/p>\n

La impot\u00e8ncia del Pla Biden davant els problemes cr\u00f2nics de l’economia nord-americana i mundial<\/strong><\/h3>\n

Aflueixen les lloances davant l’anunci del pla Biden: \u00abEl major paquet d’est\u00edmuls mai finan\u00e7at\u00bb, segons la Comissi\u00f3 Europea. Qu\u00e8 hi ha de cert en tot aix\u00f2? L’article recorda la magnitud de la crisi i mostra el balan\u00e7 que d’ella estableix un estudi realitzat per dos professors de Harvard. Aquest demostra que la pand\u00e8mia no ha estat la causa d’aquest enfonsament, sin\u00f3 que tan sols ha revelat la crisi latent, El pla Biden \u00e9s l’en\u00e8sim episodi de l’est\u00edmul permanent que els governs nord-americans utilitzen des de 1971. Observant el detall de les mesures anunciades es veu el seu abast limitat i la preocupaci\u00f3 per mantenir els aspectes anteriors de la pol\u00edtica econ\u00f2mica que han condu\u00eft a les considerables desigualtats i a les bombolles financeres. Per qu\u00e8 sempre cal m\u00e9s endeutament? S’analitza el descens tendencial de la taxa de guany, donant molts exemples recents que il\u00b7lustren com els cr\u00e8dits s\u00f3n un mitj\u00e0 per salvar les empreses zombis moment\u00e0niament, mentre s’accelera la destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3. La pand\u00e8mia \u00e9s l’ocasi\u00f3 de procedir als acomiadaments que estaven ja programats.<\/p>\n

El pla europeu, molt m\u00e9s modest, se situa en la l\u00ednia dels xantatges de l’ajust estructural: hi ha diners si feu les \u00abinevitables reformes\u00bb –<\/p>\n

El debilitament d’Europa en la guerra comercial mundial s’accentua.<\/p>\n

Tots aquests plans s’emprenen en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 la classe obrera no est\u00e0 resignada, la hist\u00f2ria no es repeteix, el pla Biden no \u00e9s igual al New Deal de Roosvelt, contr\u00e0riament al que expliquen aqu\u00ed o all\u00e0.<\/p>\n

\u00a0<\/strong>La COVID i el Job Reset <\/strong><\/h3>\n

\u00c9s un article aparegut amb aquest mateix nom a IO n \u00b0 653 enriquit amb notes explicatives que mostra els consells que els gabinets consultors s’afanyen a proporcionar als directors generals i ministres de tots els pa\u00efsos per reiniciar el mercat laboral (Job Reset). No nom\u00e9s cal aprofitar la COVID per augmentar els marges, acomiadar, reorganitzar les cadenes de producci\u00f3, sin\u00f3 que juntament amb l’economia digital, el teletreball i la teleensenyament s\u00f3n els mitjans per rebaixar dr\u00e0sticament els costos de la feina accelerant la uberitzaci\u00f3 de la societat.<\/p>\n

Europa: \u00abVolem viure!\u00bb<\/strong><\/h3>\n

Aquesta consigna, que va sorgir en manifestacions espont\u00e0nies, \u00e9s l’expressi\u00f3 d’una maduresa pol\u00edtica profunda. Sens dubte embrion\u00e0ria i plena de contradiccions a causa de la pol\u00edtica de les direccions del moviment obrer. Lenin: \u00abEl marxisme, lluny de pretendre ensenyar a les masses les formes de lluita inventades per\u00bb sistematitzadors \u00abde gabinet, apr\u00e8n si \u00e9s l\u00edcit expressar-se aix\u00ed, de la pr\u00e0ctica de les masses\u00bb. S’analitzen alguns exemples a Alemanya, It\u00e0lia, Gr\u00e8cia. La defensa de l’escola, contra la voluntat de la burgesia de repetir \u00abl’escola d’abans s’ha acabat\u00bb, s’expressa de diferents maneres. Els treballadors temporals de l’espectacle a Fran\u00e7a van ocupar els teatres. La consigna d’aixecament de l’estat d’emerg\u00e8ncia est\u00e0 unificant a escala europea el combat per la independ\u00e8ncia del moviment obrer. La joventut marxa a l’avantguarda a les universitats, per\u00f2 tamb\u00e9 a les empreses, en els sindicats. No li queda una altra sortida que anar fins al final.<\/p>\n

Es presenta el lloc de la reuni\u00f3 nacional dels comit\u00e8s de resist\u00e8ncia i reconquesta del 10 d’abril: l’homogene\u00eftat dels problemes a qu\u00e8 s’enfronten els militants obrers i els joves \u00e9s, de llarg, preponderant davant les particularitats nacionals. Com indicava la crida conjunta del CNRR de Fran\u00e7a i de la NAR de Gr\u00e8cia, \u00abcap lluita ha de quedar a\u00efllada\u00bb. Aquest \u00e9s el sentit de la proposta de mantenir un \u00abButllet\u00ed de Correspond\u00e8ncia Europeu\u00bb.<\/p>\n

150\u00e8 aniversari. \u00a0El \u00abdemocratisme primitiu\u00bb de la Comuna … i les Armilles Grogues<\/strong><\/h3>\n

Trotski assenyala: \u00abCada vegada que estudiem la hist\u00f2ria de la Comuna, la veiem sota un nou aspecte, gr\u00e0cies a l’experi\u00e8ncia adquirida per les lluites revolucion\u00e0ries ulteriors\u00bb. L’article es concentra en dos esdeveniments recents a Fran\u00e7a:<\/p>\n

-El rebuig massiu per la classe obrera de la \u00abesquerra governamental\u00bb.<\/p>\n

-Les Armilles Grogues i la seva reivindicaci\u00f3 democr\u00e0tica de \u00abpoder del poble\u00bb: el que s’anuncia per Fran\u00e7a.<\/p>\n

Despr\u00e9s de repassar el combat en el moviment obrer des de 1900 contra les adaptacions a la gesti\u00f3 del capitalisme en les institucions parlament\u00e0ries, l’article analitza els mecanismes particulars de la V Rep\u00fablica, que ja no \u00e9s un r\u00e8gim parlamentari; i les conseq\u00fc\u00e8ncies de la utilitzaci\u00f3 per l’esquerra al poder des de 1981 d’aquestes institucions.<\/p>\n

Les Armilles Grogues van expressar el rebuig d’aquest r\u00e8gim \u00ab40 anys de tra\u00efcions, de mentides i abandonaments\u00bb, i la reivindicaci\u00f3 d’un poder controlat pel poble. Aquest moviment es recolza en el refer\u00e8ndum de 2005 que es va tornar contra el president salvador suprem.<\/p>\n

S’ha de veure com a precursor de futurs esdeveniments pol\u00edtics proposant que els mandataris del poble siguin retribu\u00efts com a assalariats corrents, la refundaci\u00f3 de la Rep\u00fablica segons els principis del poder del poble. Com prohibir, impedir la corrupci\u00f3 i les tra\u00efcions, si no \u00e9s pel mitj\u00e0 decisiu de representants revocables en tot moment, mitj\u00e0 formulat en m\u00faltiples ocasions en les assemblees de les Armilles Grogues, inspirat directament en la Comuna de Par\u00eds?<\/p>\n

En annex, un text de Lev Trotski de febrer de 1921, Les Lli\u00e7ons de la Comuna<\/strong><\/h3>\n

Tracta sobre les vacil\u00b7lacions de la Comuna i les raons de la seva derrota enfront d’una burgesia decidida. El proletariat franc\u00e8s no tenia partit d’acci\u00f3. Els ensenyaments de la revoluci\u00f3 russa d’octubre de 1917 mostren la necessitat d’un partit que estigui preparat per a una situaci\u00f3 revolucion\u00e0ria.<\/p>\n

Birm\u00e0nia (Myanmar). A prop\u00f2sit d’l’aixecament popular contra el cop d’Estat militar de l’1 de febrer<\/strong><\/h3>\n

Malgrat una intensa repressi\u00f3, milions de joves i treballadors van a la vaga i es manifesten en tot el pa\u00eds. L’article repassa la hist\u00f2ria de Birm\u00e0nia des de la Segona Guerra Mundial. El 1961, l’ex\u00e8rcit va instaurar una dictadura que s’atorga a si mateixa la major part del pressupost nacional. Un aixecament nacional el 1988 acab\u00e0 en un bany de sang. 3 000 manifestants s\u00f3n assassinats. Aung San Suu Kyi constitueix la Lliga per la Democr\u00e0cia (LND), \u00e9s mantinguda a la pres\u00f3 domicili\u00e0ria durant 14 anys. L’ex\u00e8rcit imposa condicions de treball i salaris molt precaris per atreure capitals estrangers.<\/p>\n

El 2015, les eleccions donen una \u00e0mplia majoria a la LND, les minories \u00e8tniques reprimides per l’ex\u00e8rcit li d\u00f3nen suport. La LND no q\u00fcestiona el lloc de l’ex\u00e8rcit que controla el pa\u00eds. Es creen molts sindicats, per\u00f2 les multinacionals consideren Birm\u00e0nia com un nou Eldorado per la seva m\u00e0 d’obra barata. La LND no s’oposa a la repressi\u00f3 portada per l’ex\u00e8rcit contra els diferents pobles en lluita pel reconeixement dels seus drets.<\/p>\n

En les eleccions del 8 de novembre de 2020, la LND mant\u00e9 el seva r\u00e0nquing. L’ex\u00e8rcit assumeix plens poders. L’article explica amb molta precisi\u00f3 l’aixecament popular que comen\u00e7a el 5 de febrer i el paper de les organitzacions sindicals en aquest marc. Acaba citant el combat contra les dues multinacionals (francesa i nord-americana) que financen a la junta militar: Total i Chevron.\u00a0<\/strong><\/p>\n

Feminisme i revoluci\u00f3<\/strong><\/h3>\n

Aquest article presenta el combat portat des del segle XIX per les dones i pel moviment obrer contra la doble opressi\u00f3 de la dona. S\u2019esbossa un quadre hist\u00f2ric de les lluites en diferents pa\u00efsos, que van conduir a l’organitzaci\u00f3 del 8 de mar\u00e7 de 1912, per la Internacional Obrera, d’una jornada de mobilitzaci\u00f3 internacional pels drets de les dones. Es van constituir organitzacions feministes que demanaven el dret de vot per a les dones, per\u00f2 negaven l’acci\u00f3 pels drets socials. Es donen exemples.<\/p>\n

Qu\u00e8 passa avui? Malgrat les veritables conquestes democr\u00e0tiques, es pot parlar d’emancipaci\u00f3 de les dones? La situaci\u00f3 \u00e9s variada, la igualtat de drets no s’ha conquistat en molts pa\u00efsos. Les desigualtats jur\u00eddiques i socials s’analitzen pa\u00eds per pa\u00eds. All\u00e0 on el moviment obrer ha aconseguit aven\u00e7os, les pol\u00edtiques de ruptura dels serveis p\u00fablics comporten una regressi\u00f3 dels drets de les dones que s’intenta amagar mitjan\u00e7ant discursos feministes sobre paritat.<\/p>\n

La solidaritat de \u00abg\u00e8nere\u00bb \u00e9s oposada a la solidaritat de classe. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 ha estat debatuda des de fa molt de temps, L’article insisteix en el significat d’aquesta operaci\u00f3 i les seves diferents formes des de fa un segle, en particular als Estats Units. A Fran\u00e7a, en nom de la igualtat, els governs han fet retrocedir conquestes de les dones. Les reivindicacions espec\u00edfiques de les dones han de ser defensades en el combat per la revoluci\u00f3.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 838 per descarregar en PDF Per preparar la seva discussi\u00f3 i organitzar la seva difusi\u00f3, dediquem aquesta carta a presentar el sumari d’aquest n\u00famero de 64 p\u00e0gines. El t\u00edtol que figura en coberta resumeix b\u00e9 aquest contingut: \u00abLa IV Internacional, la pand\u00e8mia i la lluita contra l’imperialisme\u00bb. LV 108 vol fer llum sobre […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[509,566,1038,1066],"class_list":["post-5714","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-formacion","tag-iv-internacional","tag-la-verdad","tag-pandemia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5714","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5714"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5714\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5723,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5714\/revisions\/5723"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5714"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5714"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5714"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}