{"id":5795,"date":"2021-07-05T19:54:05","date_gmt":"2021-07-05T17:54:05","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=5795"},"modified":"2021-07-12T17:43:19","modified_gmt":"2021-07-12T15:43:19","slug":"el-significat-de-labstencio-electoral-a-franca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-significat-de-labstencio-electoral-a-franca\/","title":{"rendered":"El significat de l&#8217;abstenci\u00f3 electoral a Fran\u00e7a"},"content":{"rendered":"<h3><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Carta_842_cat.pdf\">Carta Setmanal 842 per descarregar en PDF<\/a><\/h3>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5800\" src=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Carta_842_cat.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"212\" srcset=\"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Carta_842_cat.jpg 1240w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Carta_842_cat-212x300.jpg 212w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Carta_842_cat-724x1024.jpg 724w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Carta_842_cat-106x150.jpg 106w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Carta_842_cat-768x1086.jpg 768w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Carta_842_cat-1087x1536.jpg 1087w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Carta_842_cat-624x882.jpg 624w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els esdeveniments pol\u00edtics i socials que transcorren en aquest pa\u00eds germ\u00e0 han tingut i tenen una influ\u00e8ncia enorme sobre l&#8217;evoluci\u00f3 de la situaci\u00f3 a Espanya. L&#8217;avantguarda obrera i mes enll\u00e0, una\u00a0bona part de la poblaci\u00f3 miren, de vegades com a exemple, les mobilitzacions i conquestes\u00a0del moviment obrer franc\u00e8s. No \u00e9s per casualitat, des del passat la Revoluci\u00f3 francesa ha estat presentada com el mirall en el qual es reflectien els anhels dels revolucionaris del nostre pa\u00eds, recentment el sorgiment dels \u00abarmilles grogues\u00bb i la posterior mobilitzaci\u00f3 de sectors creixents dels treballadors en defensa el sistema p\u00fablic de pensions va inspirar i va ajudar a la resist\u00e8ncia a casa nostra.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9s per aix\u00f2 que ens ha semblat pertinent buscar una explicaci\u00f3 a la hist\u00f2rica abstenci\u00f3 que ha sacsejat Fran\u00e7a a les eleccions regionals a dues voltes i en les que m\u00e9s de les dues terceres parts de l&#8217;electorat no ha votat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">D&#8217;entrada rebutgem l&#8217;explicaci\u00f3 que el que estava en joc en aquestes eleccions era m\u00ednim.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En efecte, les regions a Fran\u00e7a no tenen la mateixa import\u00e0ncia que a Espanya i l&#8217;abstenci\u00f3 en les pen\u00faltimes regionals en 2015 va ser del 50 per cent, o sigui que es tracta d&#8217;un fenomen que va creixent i que com pretenem demostrar \u00e9s gaireb\u00e9 inversament proporcional a la mobilitzaci\u00f3 social i pol\u00edtica dels treballadors i la poblaci\u00f3, especialment la joventut.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>UNA ADVERT\u00c8NCIA DE FONS<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9s bo citar la premsa, particularment la m\u00e9s conservadora. Aix\u00ed l&#8217;editorial de Le Figaro (comparable a l&#8217;ABC) del 21 de juny diu: \u00abSi prop de 3 electors de cada 4 han escollit no votar no \u00e9s el fruit de l&#8217;atzar ni un accident, \u00e9s el signe d&#8217;una veritable SECESSI\u00d3 democr\u00e0tica, la demostraci\u00f3 irrefutable del descr\u00e8dit que colpeja tots els partits tradicionals i en primer lloc el d&#8217;Emmanuel Macron (president de la Rep\u00fablica) que pretenia reduir la fractura democr\u00e0tica, per\u00f2 tamb\u00e9, sorprenentment al R.N (de Marine Le Pen) que existint des de fa temps no s&#8217;ha lliurat de la c\u00f2lera dels francesos &#8230; c\u00f2lera que va alimentar ahir als \u00abarmilles grogues\u00bb i que alimenta avui aquesta dissid\u00e8ncia c\u00edvica i dem\u00e0 si no es fa res, afegim nosaltres, una m\u00e9s que probable massiva explosi\u00f3 social.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En resum, una majoria de la poblaci\u00f3 no veu cap sortida a les eleccions, ni en les institucions, tal que el mateix Le Figaro conclou que \u00abla V Rep\u00fablica aquesta cremada\u00bb. Recordem a aquest respecte que la V rep\u00fablica d\u00f3na poders gaireb\u00e9 absoluts \/ mon\u00e0rquics al president.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9s evident que TOTS els partits pol\u00edtics estan tocats, per\u00f2 particularment el partit del President, perqu\u00e8 en efecte si calculem la quantitat real de ciutadans amb dret a vot trobem que \u00abLa republica en marxa\u00bb (LREM, partit de Macron) nom\u00e9s obt\u00e9 el 3,5 per cent dels vots.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">I aix\u00f2 passa a 10 mesos de les eleccions presidencials (maig del 2022) que pel que hem dit tenen una import\u00e0ncia fonamental.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A la segona volta, el 27 de juny, l&#8217;abstenci\u00f3 s&#8217;ha repetit tot i la hist\u00e8rica campanya dels mitjans de comunicaci\u00f3 i els partits per votar acusant a la poblaci\u00f3 de tots els mals. Referent a aix\u00f2 cal assenyalar la campanya de Marina LE Pen i la seva extrema dreta que perd m\u00e9s de la meitat del seu electorat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tots els discursos de la \u00abimparable\u00bb pujada d&#8217;aquest corrent pol\u00edtic s&#8217;esvaeixen perqu\u00e8 per a la poblaci\u00f3 tan \u00e9s un partit com els altres, i en els ajuntaments que governa porta a terme la mateixa pol\u00edtica.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>PER\u00d2 EL PODER VOL SEGUIR AMB LA MATEIXA POL\u00cdTICA<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">La pol\u00edtiques destructores dutes a terme per tots els governs des de fa desenes d&#8217;anys al servei del capital financer han condu\u00eft a una situaci\u00f3 en qu\u00e8 els hospitals estan col\u00b7lapsats com s&#8217;ha evidenciat amb la pand\u00e8mia, no com producte de la mateixa sin\u00f3 de les retallades de mitjans des de fa anys.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El conjunt dels serveis p\u00fablics, l&#8217;escola, la universitat, estan dislocats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Podem multiplicar les dades, per\u00f2 n&#8217;hi ha una que concentra tots els mals producte d&#8217;aquesta pol\u00edtica antisocial, antidemocr\u00e0tica: a 40 anys la quantitat de treballadors que \u00abviuen\u00bb dels menjadors socials ha passat d&#8217;un a VUIT milions; i aix\u00f2 en la Cinquena economia mundial!! Per\u00f2 aix\u00f2 si, s&#8217;han multiplicat la quantitat de milionaris.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&#8217;actual govern, tot i la derrota electoral i de les divisions en el seu si ha declarat que pensa continuar amb la seva pol\u00edtica mentre les divisions en el si de les institucions s&#8217;agreugen.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El govern va fer aprovar \u00abLa llei de Seguretat global\u00bb, una llei semblant a la Llei Mordassa espanyola i aquesta llei va ser rebutjada a principis d&#8217;any per massives manifestacions, particularment de joves.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ara el Consell d&#8217;Estat (\u00f2rgan amb poders judicials) ha censurat una s\u00e8rie d&#8217;articles d&#8217;aquesta llei, el mateix que de la Llei contra el separatisme (llei que ataca en nom de la lluita contra el terrorisme, als ciutadans de religi\u00f3 musulmana) i tamb\u00e9 la reforma del subsidi d&#8217;atur, reforma que retallava els drets dels aturats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">I no obstant aix\u00f2 el govern vol continuar amb la seva pol\u00edtica. Aix\u00ed el diari patronal Les Echos escriu el dilluns 28 de juny \u00abels partidaris de les reformes en el govern empenyen per dur a terme un gran cop plantejant l&#8217;endarreriment de l&#8217;edat de la jubilaci\u00f3 als 64 anys (avui est\u00e0 en 62)\u00bb.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Recordem que a principis de 2020 el govern va adoptar una reforma de sistema p\u00fablic de jubilacions, atacant al sistema de repartiment. Al mar\u00e7, amb la pand\u00e8mia, va suspendre l&#8217;aplicaci\u00f3 de la reforma i ara anuncia la retirada de la llei i la preparaci\u00f3 d&#8217;una nova reforma. D&#8217;aqu\u00ed, els anuncis dels portantveus del capital financer de la \u00abnecessitat\u00bb d&#8217;augmentar l&#8217;edat de la jubilaci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ning\u00fa pot saber avui si s&#8217;atreviran a aquesta nova reforma, per\u00f2 en un altre sector com l&#8217;ensenyament, el ministre senyor Balnquer vol en el nou curs mantenir el tele-ensenyament, \u00e9s a dir el debilitament qualitatiu de la qualitat de l&#8217;ensenyament public.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">No podem, ni tenim l&#8217;espai per descriure el conjunt de mesures en tots els sectors que ataquen els drets laborals i socials, a l&#8217;ocupaci\u00f3 amb la multiplicaci\u00f3 de plans de reestructuraci\u00f3 industrials i tamb\u00e9 en nom de la \u00abeconomia verda\u00bb, per\u00f2 creiem necessari insistir en com s&#8217;expressa la resist\u00e8ncia a Fran\u00e7a.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>LA RESIST\u00c8NCIA ENTRE ELS TREBALLADORS I LA JOVENTUT<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">D&#8217;entrada dir que si b\u00e9 les formes poden semblar diferents dels treballadors i els joves francesos troben semblants dificultats per resistir als atacs del capital financer a trav\u00e9s del govern.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A nivell general, no sense contradiccions, la majoria de la direcci\u00f3 de la Confederacions sindicals, m\u00e9s que ser t\u00edmides com abans sin\u00f3 que \u00aben nom de la lluita contra la pand\u00e8mia\u00bb s&#8217;inclinen per activa o per passiva a les directives del govern. No \u00e9s una den\u00fancia el que fem, \u00e9s un fet.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La qual cosa no implica sin\u00f3 TOT el contrari que una multitud de mobilitzacions, comen\u00e7ant en els hospitals, en moltes f\u00e0briques i en la universitats, els treballadors i els estudiants busquen oposar-se per tots els mitjans a la pol\u00edtica de govern.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En aquest terreny \u00e9s significatiu el proc\u00e9s que es desenvolupa entre el jovent:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A la eleccions \u00faltimes el 87 per cent dels joves no ha anat a votar, i aix\u00ed un periodista de Le Monde el 23 de juny deia que \u00abUNA ABSTENCI\u00d3 ENTRE LA JOVENTUT M\u00c9S FORTA A CADA ELECCI\u00d3, PER\u00d2 UNA PARTICIPACI\u00d3 CONTINUADA EN ELS MOVIMENTS DE PROTESTA \u00ab<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9s en aquestes condicions en qu\u00e8 es desenvolupa una resist\u00e8ncia tena\u00e7 encara que dispersa a causa de l&#8217;actitud com a m\u00ednim contemplativa de les grans organitzacions, mentre es tracta d&#8217;agrupar una for\u00e7a militant per combatre per la unitat en defensa de les reivindicacions.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En tot el pa\u00eds s&#8217;ha format, seguint l&#8217;estela de les armilles grogues i de m\u00faltiples sectors sindicals COMITES DE RESIST\u00c8NCIA I RECONQUESTA, per la reconquesta dels drets adquirits en el 1936 i el 1945.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9s a dir, en la vaga general de 1936 que va aconseguir la jornada de 40 hores i les vacances pagades entre altres coses i de 1945 en qu\u00e8 amb les armes a la m\u00e0 despr\u00e9s de la derrota del nazisme es va aconseguir l\u2019actual Sistema P\u00fablic de Pensions. Aquestes conquestes amena\u00e7ades o retallades formen part de l&#8217;acerb col\u00b7lectiu de la classe obrera i el seu manteniment o recuperaci\u00f3 inspira totes les lluites avui.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9s evident que a deu mesos de les eleccions presidencials aquestes q\u00fcestions seran centrals i s&#8217;han d&#8217;expressar en una nova abstenci\u00f3 massiva o el vot per candidats que les defensin.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&#8217;evoluci\u00f3 de la situaci\u00f3 a Fran\u00e7a \u00e9s paral\u00b7lela a l&#8217;espanyola, en particular la q\u00fcesti\u00f3 de les pensions i sens dubte s&#8217;exerceix una influ\u00e8ncia m\u00fatua.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La nostra responsabilitat \u00e9s donar-li una forma organitzada i \u00e9s aix\u00ed que en m\u00faltiples iniciatives de les plataformes de pensionistes a Espanya s&#8217;ha rebut el suport d&#8217;organitzacions franceses, tamb\u00e9 alemanyes. Actuem per refor\u00e7ar aquesta l\u00ednia d&#8217;actuaci\u00f3.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Carta Setmanal 842 per descarregar en PDF Els esdeveniments pol\u00edtics i socials que transcorren en aquest pa\u00eds germ\u00e0 han tingut i tenen una influ\u00e8ncia enorme sobre l&#8217;evoluci\u00f3 de la situaci\u00f3 a Espanya. L&#8217;avantguarda obrera i mes enll\u00e0, una\u00a0bona part de la poblaci\u00f3 miren, de vegades com a exemple, les mobilitzacions i conquestes\u00a0del moviment obrer franc\u00e8s. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1002,200,22],"class_list":["post-5795","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-elecciones","tag-francia","tag-imperialismo"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5795","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5795"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5795\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5805,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5795\/revisions\/5805"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5795"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5795"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5795"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}